Mel Gibson
(2016)
 |
|
| Naixement
| (en)
Mel Colm-Cille Gerard Gibson
3 gener 1956
(68 anys)
Peekskill (Nova York)
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Nacionalitat
|  Estats Units
 Irlanda
|
|---|
| Religio
| Esglesia Catolica
|
|---|
| Formacio
| Institut Nacional d'Art Dramatic
|
|---|
|
| Lloc de treball
| Estats Units d'America
|
|---|
| Ocupacio
| productor de cinema
,
actor de televisio
,
actor de teatre
,
productor de televisio
,
actor
,
guionista
,
escriptor
,
actor de veu
,
actor de cinema
,
director de cinema
,
realitzador
|
|---|
| Activitat
| 1977
?
|
|---|
| Partit
| Partit Republica dels Estats Units
|
|---|
| Genere
| Western
|
|---|
| Patrimoni net estimat
| 425 M$
(2011)
|
|---|
|
| Papers destacats
| Max Rockatansky
a
Mad Max
Martin Riggs
a
Arma letal
William Wallace
a
Braveheart
The Passion of Christ
Apocalypto
|
|---|
|
| Conjuge
| Robyn Moore
(1980–2011),
divorci
|
|---|
| Parella
| Oksana Grigorieva
(2009–2010)
Rosalind Ross
(2014–)
|
|---|
| Fills
| Milo Gibson
(
 )
Hannah Gibson
(en)
(
Robyn Moore
)
|
|---|
| Pares
| Hutton Gibson
i
Anne Patricia Reilly
(en)
|
|---|
| Germans
| Donal Gibson
|
|---|
Premis
|
|
|
       
    |
Mel Gibson a l'estrena d'
Air America
el 1990
Mel Gibson el 2006
Mel Gibson
(
Peekskill
,
3 de gener
de
1956
) es un
actor
,
director
,
productor
i
guionista
australo
-
estatunidenc
. Es conegut sobretot pels seus papers a la trilogia
Mad Max
, a la tetralogia
Arma letal
i per la pel·licula
Braveheart
, la qual va produir, dirigir i protagonitzar. La
Passio de Crist
(
The Passion of the Christ
), film que va dirigir i produir, es un exemple de la seva ideologia, conservador i religiosa.
Mel Gibson va neixer a
Peekskill
(
Nova York
) el 3 de gener de 1956.
[1]
Es el sise dels set fills de Hutton Gibson i d'Anne Reilly Gibson.
[2]
La familia Gibson s'instal·la a
Australia
el
1968
quan Mel te dotze anys. El pare acabava de guanyar un proces per un accident de treball contra el seu empresari i havia rebut 145.000 dolars d'indemnitzacio.
[3]
Emigrar a Australia era un signe de protesta contra la
guerra del Vietnam
en un moment en que el gran dels Gibson s'arriscava a ser cridat pel seu
servei militar
. La seva avia paterna, Eva Mylott, era una cantant d'opera australiana. Tot aixo explica en part perque el seu pare va voler marxar a Australia, la seva terra d'origen.
[4]
Carrera professional
[
modifica
]
El 1977, Mel Gibson es diploma per l'institut nacional de les arts dramatiques de
Sydney
. Pocs haguessin apostat que un marrec educat a Australia en el si d'una familia amb pocs recursos esdevindria un dels actor millors pagats de la seva generacio. Malgrat no tenir gaire talent per la interpretacio, tenia al seu favor un parell d'ulls blaus cridaners que el van col·locar, gracies a la intervencio providencial de la seva germana, en el plato de rodatge de Summer City. Ningu no se'n recorda ja d'aquest film pero el director de Mad Max (
George Miller
) va veure en ell un diamant en brut que ja es tard perque el poleixin. I aixi arriba el seu primer exit cinematografic (1979), amb
Mad Max
, per la que cobra 15.000
dolars
.
[5]
Aquesta pel·licula independent de baix pressupost, troba un exit inesperat, amb uns ingressos de cent milions de dolars. Mel Gibson fou llavors propulsat cap al rang d'estrella del cinema. Es van fer tres pel·licules mes del personatge de Mad Max.
Aquesta historia postapocaliptica el va convertir en estrella de la nit al dia. Qui sap si Gibson li va trobar el gustet a aixo de fabular sobre l'extincio de civilitzacions perque es evident que les pel·licules que ha dirigit (a excepcio de
The Man without a face
) parlen d'una forma o altra de la fi de diferents cultures. El cas mes representatiu es
Apocalypto
. Despres d'encarnar per segona vegada el guerrer venjatiu de
Mad Max
,
Peter Weir
el va acollir a
L'any que vam viure perillosament
, on l'actor va oferir la que probablement es la seva millor interpretacio.
El 1984, Mel Gibson torna a fer el paper de Fletcher Christian a la pel·licula
The Bounty
, on dona la replica a
Anthony Hopkins
. El
1987
, la comedia policiaca
Arma letal
(
Lethal Weapon
), on fa un tandem de policies amb
Danny Glover
, es un enorme exit internacional que el fa encara mes popular. La saga d'
Arma Letal
en va fer tota una asseguranca de vida a les taquilles i els productors el veien com la gallina dels ous d'or. Potser conscient que corria el risc d'encasellar-se com a actor va sorprendre amb
Hamlet
i, mes endavant, va signar la seva opera prima com a director.
The Man without a face
va ser concebuda com un projecte petit que poc o res tindria a veure amb la segona proposta darrere de les cameres.
Despres de pel·licules d'aventures, policiaques o comedies, s'orienta cap als classics reprenent el paper de Hamlet a
Hamlet, l'honor de la venjanca
de
Franco Zeffirelli
, on es company d'actors com
Ian Holm
i
Alan Bates
. Gibson es llanca tambe a la produccio i la direccio. El 1995, guanya l'
Oscar a la millor pel·licula
i l'
Oscar al millor director
per la pel·licula
Braveheart
en la qual interpreta
William Wallace
, un independentista escoces. A
Braveheart
, Gibson exercia d'home orquestra perque a mes de dirigir-se ell mateix tambe es va encarregar del guio parcialment. Gibson, una especie d'
alter ego
de Martin Riggs, apareixia ple de sang, torturat i disposat a donar la seva vida i la d'uns quants mes en favor de la llibertat.
Van haver de passar gairebe deu anys des de
Braveheart
perque Gibson tornes a interessar-se per un projecte com a director. El seu retorn, pero, no va passar desapercebut. Amb el titol
La Passio de Crist
el director australia va voler donar la seva particular visio del
via crucis
de Crist. El resultat, una rabiosa pol·lemica que li va fer guanyar mes de 500 milions de dolars i l'enemistat de bona part dels jueus de mig mon. Mes endavant, el mateix Gibson s'ha encarregat de fer latent el seu antisemitisme amb unes declaracions poc afortunades, encara que despres hagi demanat perdo per activa i per passiva.
[6]
La pel·licula es va rodar en
arameu
, en
hebreu
i en
llati
i va ser tanmateix un gran exit comercial als
Estats Units
, sobretot entre els cristians evangelics i els catolics. La pel·licula va ser nominada per l'
Oscar
i va rebre el premi del public per a la millor obra dramatica.
[7]
El 2006 estrena
Apocalypto
. L'accio se situa just abans de la conquesta espanyola d'America del Sud. El tema central es el declivi de l'
imperi maia
.
Apocalypto
tampoc es tan diferent de
Braveheart
. Les vicissituds d'un home senzill que es resisteix a sotmetre's al seu desti i que lluita perque la civilitzacio que coneix no desaparegui.
Vida familiar i religiosa
[
modifica
]
Mel Gibson es va casar amb Robyn Moore el
7 de juny
de
1980
, a la ciutat de Forestville, a
Nova Gal·les del Sud
. La parella te set fills (una noia i sis nois). La seva dona es
anglicana
.
A partir de la direccio d'
Apocalypto
, Mel Gibson va fer donacio de diversos milers de dolars per construir cases als habitants de la regio de
Yucatan
afectats per inundacions.
[
cal citacio
]
Financa tambe la construccio d'una esglesia que pot acollir 400 persones amb un donatiu de 37 milions de dolars en els pujols de
Malibu
. D'altra banda, Gibson es el propietari de la companyia que efectuara aquests treballs. Cada mati es fan misses segons el ritu
tridenti
.
[
cal citacio
]
Opinions politiques
[
modifica
]
Intolerant, ultraconservador, antipatic i alcoholic en sempiterna rehabilitacio. Masclista, desordenat, antisemita, caotic i fins i tot sorprenent. Mel Gibson s'ha guanyat a pols tots aquests qualificatius i molts altres. Pero sigui com sigui aquest rara avis de l'univers hollywoodia aconsegueix que les seves pel·licules rebentin taquilles i que estiguin en boca de tothom. Potser el millor actiu d'un personatge que mai va destacar per la seva qualitat interpretativa ni per la seva pericia darrere la camera sigui la seva extraordinaria capacitat per l'escandol.
Mel Gibson, en definitiva, sap com espremer els rendiments de la seva innegable capacitat per generar odis i diversitat d'opinions. Es capac de treure un sucos profit d'un producte que milions de persones compren independentment de la seva qualitat artistica i moguts per una curiositat morbosa que es perfectament licita i comprensible.
Mel Gibson mai no s'ha identificat publicament amb el
Partit Republica dels Estats Units
malgrat afirmacions contraries en diaris com el
Washington Times
o el lloc web
WorldNetDaily
. Havia de produir la pel·licula de
Michael Moore
,
Fahrenheit 9/11
,
[8]
pero finalment va cedir els seus drets a Miramax Films. Moore havia afirmat llavors que els republicans havien intimidat Mel Gibson. El 1995, en una entrevista a
Playboy
, Gibson criticava el president
Bill Clinton
en qui veia un oportunista de baix nivell.
Encara que ha passat una gran part de la seva vida a Australia, no posseeix la nacionalitat australiana. Per contra, posseeix a la vegada la nacionalitat estatunidenca i la nacionalitat irlandesa, ates que la seva mare era irlandesa.
- 1976:
The Sullivans
, de
Pino Amenta
i
Graeme Arthur
(Teleserie)
- 1977:
I Never Promised you a Rose Garden
, d'
Anthony Page
- 1977:
Summer City
, de
Christopher Fraser
- 1979:
Mad Max
, de
George Miller
- 1979:
Tim
, de
Michael Pate
- 1980:
The Chain Reaction
de
Michael Pate
- 1981:
Punishment
, de
Julian Pringle
(serie TV)
- 1981:
Gal·lipoli
, de
Peter Weir
- 1981:
Mad Max 2, el guerrer de la carretera
(Mad Max 2: The Road Warrior), de
George Miller
- 1982:
Els homes Z
(Attack Force Z)
, de
Tim Burstall
i
Jing Ao Hsing
- 1982:
L'any que vam viure perillosament
(The Year of Living Dangerously), de
Peter Weir
- 1984:
Moti a bord
(The Bounty), de
Roger Donaldson
- 1984:
The River
, de
Mark Rydell
- 1984:
Mrs Soffel
, de
Gillian Armstrong
- 1985:
Mad Max i la cupula del tro
(Mad Max Beyond Thunderdome), de
George Miller
i
George Ogilvie
- 1987:
Arma letal
(Lethal Weapon), de
Richard Donner
- 1988:
Connexio tequila
(Tequila Sunrise), de
Robert Towne
- 1989:
Arma letal 2
(Lethal Weapon 2), de
Richard Donner
- 1990:
Bird on a Wire
, de
John Badham
- 1990:
Air America
, de
Roger Spottiswoode
- 1990:
Hamlet, l'honor de la venjanca
(Hamlet), de
Franco Zeffirelli
- 1992:
Lethal Weapon 3
, de
Richard Donner
- 1992:
Earth and the American Dream
, de
Bill Couturie
- 1992:
Eternament jove
(Forever Young), de
Steve Miner
- 1993:
The Man without a Face
, de Mel Gibson
- 1993:
The Chili Con Carne Club
, de
Jonathan Kahn
(curt-metratge de 21 minuts)
- 1994:
Maverick
, de
Richard Donner
- 1995:
Braveheart
, de Mel Gibson
- 1995:
Pocahontas
, de
Mike Gabriel
i
Eric Goldberg
- 1996:
Rescat
(Ransom), de
Ron Howard
- 1997:
Un bon embolic
(Fathers' Day), d'
Ivan Reitman
- 1997:
Conspiracio
(Conspiracy Theory), de
Richard Donner
- 1998:
Arma letal 4
(Lethal Weapon 4), de
Richard Donner
- 1999:
Payback
, de
Brian Helgeland
- 2000:
The Million Dollar Hotel
, de
Wim Wenders
- 2000:
Chicken Run, evasio a la granja
(Chicken Run)
, de
Peter Lord
i
Nick Park
- 2000:
El patriot
(The Patriot), de
Roland Emmerich
- 2000:
What Women Want
, de
Nancy Meyers
- 2002:
We Were Soldiers
, de
Randall Wallace
- 2002:
Signs
, de
M. Night Shyamalan
- 2003:
El detectiu cantant
(The Singing Detective), de
Keith Gordon
- 2004:
Paparazzi
, de
Paul Abascal
- 2006:
Under and Alone
, de
Antoine Fuqua
- 2007:
Sam and George
, de
Richard Donner
- 2010:
Edge of Darkness
(Lethal Weapon 5), de
Martin Campbell
- 2010:
The Beaver
, de
Jodi Foster
- 2012:
Vacances a l'infern
, d'
Adrian Grunberg
- 2013:
Machete Kills
, de
Robert Rodriguez
- 2014:
The Expendables 3
, de
Patrick Hughes
- 2016:
Blood Father
, de
Jean-Francois Richet
- 2017:
Daddy's Home 2
, de
Sean Anders
- 2017:
Dragged Across Concrete
, de
Steven Craig Zahler
- 2019:
The Professor and the Madman
, de
Farhad Safinia
- 2020:
La forca de la naturalesa
, de
Michael Polish
- 2021:
Fatman
, de
Eshom Nelms
i
Ian Nelms
- 2021:
Boss Level
, de
Joe Carnahan
- 2021:
Dangerous
, de
David Hackl
- 2022:
Father Stu
, de
Rosalind Ross
- 1992:
Eternament jove
(Forever Young),, de
Steve Miner
- 1995:
Braveheart
, de Mel Gibson
- 2000:
The Three Stooges
, de
James Frawley
(TV)
- 2001:
Invincible
, de
Jefery Levy
(TV)
- 2003:
Family curse
, de
Dan Angel
i
Billy Brown
(TV)
- 2003:
El detectiu cantant
(The Singing Detective), de
Keith Gordon
- 2004:
The Passion of the Christ
, de Mel Gibson
- 2004:
Evel Knievel
, de
John Badham
(TV)
- 2004:
Paparazzi
, de
Paul Abascal
- 2004:
Complete Savages
, de
Paul Abascal
i Mel Gibson (TV)
- 2004:
Clubhouse
, de
Steve Gomer
,
Gavin O'Connor
i
Oz Scott
(TV)
- 2006:
Warrior
, de
Gavin O'Connor
- 2006:
Under and alone
, d'
Antoine Fuqua
- 2007:
Sam and George
, de
Richard Donner
Premis i nominacions
[
modifica
]
- ↑
≪
UPI Almanac for Thursday, Jan. 3, 2019
≫, 03-01-2019. Arxivat de l'
original
el 3 gener 2019. [Consulta: 3 setembre 2019]. ≪actor/director Mel Gibson in 1956 (age 63)≫
- ↑
≪
Mel Gibson to be honoured at IFTA ceremony ? RTE Ten
≫.
Raidio Teilifis Eireann
, 08-02-2008 [Consulta: 12 juliol 2010].
- ↑
Clarkson
, Wensley.
Mel Gibson: Living Dangerously
. Nova York: Thunder's Mouth Press, 1993, p. 30.
- ↑
Ancestry of Mel Gibson
- ↑
≪
Gibson blushes as first screen kiss surfaces
≫.
The Sunday Times
, 10-07-2005 [Consulta: 20 juliol 2010].
- ↑
≪
L'affaire Mel Gibson dope l'audience d'un site people
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-01-21. [Consulta: 28 juliol 2008].
- ↑
≪
ADL Welcomes Mel Gibson's Apology To The Jewish Community
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-06-05. [Consulta: 28 juliol 2008].
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.foxnews.com/story/0,2933,143924,00.html
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| 1929?1950
| |
|---|
| 1951?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?2020
| |
|---|
|
|---|
| 1943?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?present
| |
|---|