Maurice Rupert Bishop
(
Aruba
,
29 de maig
de
1944
-
Saint George's
,
19 d'octubre
de
1983
) va ser un
advocat
,
politic
i
revolucionari
de l'estat insular de
Grenada
. Va ser cofundador del moviment opositor
New Jewel
. El 1979 es va convertir en el segon primer ministre de la historia de Grenada despres de l'enderrocament d'Eric Gairy pel moviment New Jewel. Va estar al capdavant del pais fins al 1983, quan va ser executat al costat d'altres membres del seu govern durant un
cop d'estat
militar els cossos dels quals continuen desapareguts.
[1]
Els seus pares, Rupert i Alimenta Bishop, eren grenadins que vivien a l'illa d'Aruba, on Maurice va neixer. Van tornar a Grenada quan ell tenia 6 anys a la
decada del 1950
.
[2]
Mentre estudiava l'educacio secundaria, Bishop va decidir que estudiaria la carrera de
Dret
. Quan va deixar el 1963 el Presentation College va treballar durant un temps al Registre Governamental abans de viatjar a Anglaterra i llicenciar-se en Dret a la
Universitat de Londres
.
[3]
El 1973 Bishop va formar un grup politic anomenat Movement For Assemblies of the People (≪Moviment per a les Assemblees del Poble≫) que es va fusionar amb un altre grup politic creat pel seu col·lega Unison Whiteman anomenat Joint Action For Education Welfare & Liberation (JEWEL). La fusio va donar com a resultat el
Moviment New Jewel
, un partit
marxista
que va representar la principal oposicio al regim autoritari del primer ministre Eric Gairy, que dirigia l'illa de Granada des de la independencia de 1974.
[2]
Rupert Bishop, el pare de Maurice, tambe era activista contra el regim de Gairy i va morir pels trets de la policia el 21 de gener del 1974 quan era a la porta d'un local sindical, en una data que mes tard es va coneixer com ≪Dilluns de Sang≫ i que va marcar especialment Maurice.
[4]
Eric Gairy i el seu partit, el Partit Laborista Unit de Grenada, van guanyar les eleccions generals celebrades el 7 de novembre de 1976 tot i les critiques de
frau electoral
per part de l'oposicio i els observadors internacionals. Bishop va ser elegit membre de la Cambra de Representants amb un esco pel districte electoral de Saint George sud-est. Va ser designat lider de l'oposicio, carrec que va assumir durant tres anys fins al 13 de marc de 1979 quan ell i els seus seguidors van prendre el control del govern de Grenada mentre Gairy participava a
Nova York
en una sessio de l'
Organitzacio de les Nacions Unides
.
Proclamant el
Govern Revolucionari Popular
, Bishop va suspendre la
constitucio
prometent noves eleccions democratiques. Bishop es va convertir en
primer ministre
i ministre de Defensa i Interior, Informacio, Salut i Assumptes de Carriacou. Va compartir el govern amb Bernard Coard, graduat en Economia a la
Universitat Brandeis
, qui va ser viceprimer ministre i Ministre de Comerc, Industria, Finances i Planificacio.
[2]
La ≪gran revolucio en un petit pais≫, tal com la va denominar Bishop, va tenir el suport de caps d'estat com Michael Manley de
Jamaica
,
Daniel Ortega
de
Nicaragua
i
Fidel Castro
de
Cuba
.
[5]
S'iniciaren llavors una serie de reformes d'orientacio
socialista
, a mes de l'establiment de relacions amb Cuba, l'
URSS
i altres paisos del
bloc comunista
com la
Republica Democratica Alemanya
.
Una delegacio grenadina, encapcalada per Maurice Bishop, visita la
Republica Democratica Alemanya
el 1982.
L'impost sobre la renda es va suprimir per al 30% dels treballadors amb sous mes baixos. A mes, la ciutadania grenadina es va beneficiar d'un
salari social
. Tambe es van desenvolupar els serveis medics i educatius gratuits. S'oferien beques universitaries d'acord amb l'impuls del desenvolupament economic del pais, els uniformes i els llibres escolars foren gratuits i es va iniciar un programa d'
alfabetitzacio
i un programa de formacio del professorat.
El Programa de Reparacio i Construccio d'Habitatges va permetre millorar la qualitat i l'acces a l'habitatge. A mes, no es van pagar interessos pels prestecs per a la seva reparacio. Els preus de diverses mercaderies van ser controlats per l'estat. El
PIB
per capita, l'indicador mes comu del benestar economic, gairebe es va duplicar, passant de 450 dolars el 1978 a 870 el 1983.
Les dones granadines van obtenir exits considerables. Es va prohibir l'
explotacio sexual
de les dones a canvi de treball, es va introduir la
igualtat salarial
per la mateixa feina i es va garantir a les mares tres mesos de llicencia maternal, dos dels quals remunerats, aixi com la garantia de poder tornar a la mateixa feina que havien deixat. Rapidament Bishop es va enfrontar amb dificultats economiques agreujades per la politica dels Estats Units d'America (EUA) contra l'illa.
Bishop va comencar diversos projectes, inclosa la construccio d'un nou aeroport internacional a l'extrem sud de l'illa. El financament va arribar de Cuba, encara que la major part de la infraestructura de l'aeroport va ser dissenyada per contractistes europeus.
Ronald Reagan
, llavors president dels EUA, va acusar Bishop d'utilitzar el nou aeroport com a ≪base militar cuba-sovietica≫. Grenada ≪no es una amigable illa per al turisme, sino una colonia sovietica preparada com un gran bastio militar per exportar el terror i soscavar la democracia≫.
[5]
El govern estatunidenc va fomentar el clima de tensio que va provocar el
cop d'estat
contra Bishop, preparant la invasio de Granada per part dels
marines
amb una guerra mediatica.
A la
decada del 1980
es va restringir la llibertat de premsa i van ser empresonades diversos centenars de persones.
[5]
≪Totes les revolucions impliquen dislocacions≫ va dir Bishop, ≪la revolucio ha de sobreviure≫.
[5]
El 13 d'octubre de 1983, en tornar d'una visita diplomatica a la
Republica Socialista Txecoslovaca
i la
Republica Popular d'Hongria
, Bishop va ser enderrocat pels partidaris del viceprimer ministre Bernard Coard i posat sota
arrest domiciliari
. El 19 d'octubre Bishop va ser alliberat merces a la revolta popular dels seus partidaris. Hores mes tard tropes sota el comandament del general Hudson Austin van capturar i executar a Bishop i diversos membres del govern
[2]
com
Jacqueline Creft
, Fitzroy Bain, Norris Bain, Evelyn Bullen, Evelyn Maitland, Unison Whiteman i Keith Hayling. Fins a un total 15 persones
[6]
van ser arrestades i afusellades a la base militar de Fort Rupert.
[5]
Un Consell Militar Revolucionari dirigit pel general Hudson Austin va prendre el poder durant la nit.
[7]
Els cossos dels ajusticiats continuen desapareguts.
[4]
[8]
Invasio estatunidenca de Grenada
[
modifica
]
L'execucio de Bishop va comportar la invasio de l'illa per l'
Exercit dels Estats Units
sis dies despres, el 25 d'octubre, en l'anomenada Operacio Furia Urgent. Van desembarcar 1.900 marines, amb el pretext de salvaguardar la poblacio estatunidenca que romania a l'illa. Els cossos de Bishop i els qui van morir amb ell mai no van ser trobats. Bernard Coard, que va romandre fins al 2009 a la preso, va afirmar que ≪els ianquis tenen els cossos≫. Un documental estrenat el 2013 titulat
Forward Ever: The Killing of a Revolution
rememora la historia.
[5]
El 2009 l'Aeroport Internacional Grenada Point Salines va passar a denominar-se Aeroport Internacional Maurice Bishop sota el govern de Tillman Thomas, del Congres Nacional Democratic. La cerimonia va ser presidida per la seva mare, Alimenta Bishop.
[4]
[9]
- ↑
≪
Conozca el legado de Maurice Bishop a 78 anos de su natalicio
≫ (en castella). Telesur, 29-05-2022. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
≪
Biography: Maurice Bishop | GOV.gd
≫.
www.gov.gd
. Arxivat de l'
original
el 23 d'octubre de 2019. [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑
Luna
, Jorge.
Granada, la nueva joya del Caribe
(en castella). Editorial de Ciencias Sociales, 1982.
- ↑
4,0
4,1
4,2
≪
Mother of Grenada's former revolutionary leader Maurice Bishop dies at 97 | Caribbean News Now
≫.
www.caribbeannewsnow.com
. Arxivat de l'
original
el 7 de novembre de 2017. [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
5,4
5,5
≪
Death of a Revolution
≫ (en angles).
sta.uwi.edu
. [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑
≪
Forward Ever: The Killing of A Revolution ? Prof. Gus John
≫.
www.gusjohn.com
. Arxivat de l'
original
el 20 de desembre de 2016. [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑
≪
RMC 19 octubre 1983 Radio Announcement austinradio.html
≫.
www.thegrenadarevolutiononline.com
. [Consulta: 4 desembre 2016].
- ↑
≪
Grenada trying to find remains of slain Marxist PM
≫ (en angles), 26-03-2015. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑
≪
GRENADA: “Welcome to Maurice Bishop International Airport”
≫ (en angles), 01-06-2009. [Consulta: 13 agost 2022].
Enllacos externs
[
modifica
]