Masud Barzani
(kurd central: ??????? ???????) (
Mahabad
,
16 d'agost
de
1946
) es un
politic
kurd
, actual president del
Govern Regional del Kurdistan
i el lider del
Partit Democratic del Kurdistan
. Barzani va neixer a
Mahabad
, durant l'efimera
Republica de Mahabad
. Te cinc fills (entre els quals
Masrur Barzani
, alt carrec del govern) i tres filles.
Massoud Barzani va succeir al seu pare, l'anterior lider nacionalista
kurd
Mustafa Barzani
, com el lider del
Partit Democratic del Kurdistan
(KDP) el 1979. Treballant de prop amb el seu germa
Idris Barzani
fins a la mort d'Idris, Barzani va continuar la lluita kurda durant els anys de la
Guerra Iran-Iraq
. Per molt d'aquest temps, el lideratge
kurd
estava exiliat a l'Iran.
- L'estat autonom
Amb la derrota de Saddam Hussein a la primera
Guerra del Golf
, les forces
Kurdes
pogueren reconquerir molta de la terra tradicional del
kurds
a l'
Iraq
. Aviat, pero, les forces
iraquianes
reagrupades empenyien els lluitadors
kurds
que junt amb centenars de milers de civils fugien cap a les muntanyes que feien frontera amb l'
Iran
i
Turquia
, on milers van morir milers sota el foc d'armes pesants iraquianes i molts altres van morir de fam i de fred. Els aliats dirigits pels Estats Units comencaven l'Operacio Proporcionar Comoditat, per establir una zona segura dins de l'
Iraq
per als kurds. Aquesta zona, protegida per una zona d'exclusio aeria, finalment es convertia en una zona
kurda
autonoma sota el control dels dos partits politics
kurds
dominants, el KDP dirigit per Masud Barzani i el PUK (Unio Patriotica del Kurdistan) de
Jalal Talabani
. Aquesta zona incorporava la majoria de les tres governacions de
Duhok
,
Hewler
, i
Silemani
.
La zona
Kurda
es dividia entre les dues forces dominants;
Partit Democratic del Kurdistan
(PDK) al nord-oest i
Unio Patriotica del Kurdistan
(UPK) al sud-est. El desembre de 1994 la
guerra civil
esclatava entre els
peixmergues
(milicians) de l'UPK i del PDK que va comportar la divisio del pais en dues zones; la part administrada per la Unio Patriotica la formaven les provincies de Sulaimani, Kirkuk i part d'Irbil amb una poblacio de prop de dos milions de persones. Es va formar en aquestes zones una coalicio amb el Partit de l'Esforc, el Partit Social Democratic de Kurdistan, el Partit Conservador, i el Moviment Islamic. Mustafa va tornar llavors de Londres i va participar en aquest govern.
[nota 1]
L'UPK aviat va aconseguir progressos i prenia el control de la ciutat d'
Arbela
. Durant dos anys es van fer i trencar diversos acords d'alto el foc. L'estiu del 1996 Masud Barzani va demanar l'ajut de
Saddam Hussein
i el seu regim baasista, i va expulsar a l'UPK cap a la frontera de l'Iran. L'UPK finalment es reagrupa i amb ajuda
iraniana
reprenia
Silemani
i parts de la provincia d'Arbela. La lluita va durar de manera activa fins al 1996 passant despres a una situacio de xocs menors i el 25 de novembre de 1997 es va declarar un nou alto el foc mantenint-se la linia de demarcacio UPK-PDK de 13 d'octubre de 1997 sense canvis, amb
Arbela
a les mans del PDK.
[1]
L'acord de Washington del 1988 que va posar fi a les diferencies.
President de Kurdistan del Sud
[
modifica
]
Despres de la invasio americana de l'
Iraq
el 2003, Barzani esdevingue membre del
Consell de Govern Iraquia
i fou el nomenat president del consell l'abril del 2004. Era elegit com el president del
Kurdistan del Sud
pel Parlament d'aquesta regio el juny del 2005.
[2]
En la seva presidencia Barzani va establir unes quantes institucions a la regio del Kurdistan per desenvolupar la seva democracia emergent, per reforcar aliances i per millorar el proces de presa de decisio. El gener de 2007 establia el Consell de la Presidencia del Kurdistan, que inclou al vicepresident Kosrat Rasul Ali, el president i el vicepresident de l'
Assemblea Nacional del Kurdistan
, el primer ministre i el viceprimer ministre, i el cap del departament de la Presidencia de la regio del Kurdistan.
Com a president de la regio del Kurdistan, Massoud Barzani ha fet visites oficials a uns quants paisos incloent-hi: trobada amb el President america
George W. Bush
a la
Casa Blanca
(25 d'octubre de 2005), amb el primer ministre britanic
Tony Blair
a Downing Street (31 d'octubre de 2005), amb el papa al Vatica (14 de novembre de 2005), amb el primer ministre d'
Italia
Berlusconi a Roma (13 de novembre de 2005), amb el Rei Abdullah de l'
Arabia Saudita
a Riyadh (13 de marc de 2007) i amb el Rei Abdullah de
Jordania
a
Amman
(19 de marc de 2007).
[3]
El juliol de 2009, en la primera eleccio directa per la presidencia de la regio del
Kurdistan del Sud
, Masud Barzani fou reelegit com a president per vot popular, rebent un 69,6% dels vots.
Massoud Barzani i els seus parents controlen un nombre gran d'empreses mercantils a Kurdistan del Sud, amb un valor d'uns quants mils de milions de dolars. Rutinariament, els mitjans de comunicacio kurds acusen la familia de corrupcio i nepotisme, aixi com els observadors internacionals incloent-hi Michael Rubin.
[4]
El maig de 2010 el periodista Sardasht Osman era assassinat despres de criticar la familia Barzani.
[5]
El juliol de 2010 el diari d'oposicio
Rozhnama
acusava el KDP dirigit per Barzani d'embutxacar-se grans sumes des del contraban il·legal de petroli.
[6]
- ↑
Nawshirwan Mustafa restara a la UPK fins al 2006 quan va fundar el Moviment pel Canvi
Enllacos externs
[
modifica
]