Monument commemoratiu de la ciutat de Wrocław
La
massacre de Katin
(en
polones
:
zbrodnia katy?ska
, 'crim de Katin') fou la matanca que les tropes sovietiques de l'
NKVD
van portar a terme entre el
3
i el
19 d'abril
de
1940
en un bosc prop dels pobles de
Katin
i
Gnezdovo
(uns 19 km a l'oest de
Smolensk
, Russia), tot assassinant uns 10.000 oficials i civils polonesos provinents, sobretot, dels camps de presos de guerra de
Kosselsk
.
No obstant aixo, sovint per la massacre de Katin s'enten tambe el total d'assassinats en serie perpetrats als camps de presoners de guerra de
Starobelsk
i
Ostaixkov
, juntament amb les execucions per ordre de
Stalin
dels presoners politics de l'oest de
Belarus
i l'oest d'
Ucraina
perpetrades al bosc de Katin, a les casernes de l'
NKVD
de
Smolensk
i finalment en presons de
Kalinin
(
Tver
),
Kharkiv
,
Moscou
i altres ciutats sovietiques. La xifra de victimes ascendeix a un total d'aproximadament 22.000 -i la xifra habitualment citada n'es de 21.768.
[1]
La descoberta de les fosses comunes per la
Wehrmacht
alemanya el 1943 va provocar la total ruptura de les relacions entre el govern de
Polonia
exiliat a Londres i la
Unio Sovietica
. La massacre va ser inicialment instrumentalitzada per l'
aparell de propaganda nazi
, mentre que sota el regim de
Stalin
va ser la
Unio Sovietica
qui va intentar desentendre's de la massacre tot atribuint-la a la
Wehrmacht
alemanya. No va ser fins al 1990 que
Mikhail Gorbatxov
va reconeixer la
Unio Sovietica
com a autora de l'assassinat en massa. El crim de
Katin
encara avui dia enterboleix les relacions entre
Russia
i
Polonia
.
Contextualitzacio historica
[
modifica
]
Despres d'haver estat repartida entre
Prussia
,
Austria
i
Russia
el 1795,
Polonia
va desapareixer literalment del mapa politic durant 123 anys. Sota l'ocupacio dels seus tres veins el poble polones va resistir i, fins i tot, va protagonitzar revoltes importants els anys 1830 i 1863 contra l'opressio russa, unes fracassades revoltes que van ser durament reprimides. No va ser fins al 1919, a consequencia de la
Primera Guerra Mundial
, que
Polonia
va recuperar finalment la seva independencia. No obstant aixo, el 1920 l'
Exercit Roig
es va llancar a la conquesta de
Varsovia
i s'inicia aixi la
Guerra polonesosovietica
en la qual
Lenin
pretenia guanyar influencia sobre l'Alemanya prerevolucionaria agitada pel
luxemburguisme
. A causa de la resistencia polonesa, aixi com als errors sovietics, la
Unio Sovietica
es va haver de fer enrere en la seva temptativa i amb la signatura de la
pau de Riga
el 1921 les dues parts van posar fi al conflicte.
Stalin
no oblidaria mai aquesta ofensa i guardaria un profund rancor contra les elits poloneses.
[2]
Tampoc
Alemanya
i el seu creixent
nacionalsocialisme
veien amb bons ulls el renaixement de la nacio veina, i amb el
pacte secret
del 23 d'agost de 1939 amb la
Unio Sovietica
van acordar a
Moscou
un nou repartiment de
Polonia
.
Polonia
va ser envaida per l'exercit alemany l'u de setembre de 1939 i per l'
Exercit Roig
el dia 17 del mateix mes. Per tal de justificar la invasio, la
Unio Sovietica
va posar com a pretext la proteccio de la poblacio
belarussa
i
ucrainesa
, majoritaries als territoris polonesos en questio.
[3]
Memorandum del 5 de marc de 1940 de
Lavrenti Beria
a
Iossif Stalin
, proposant l'execucio dels oficials polonesos
Un cop signat el
pacte de no-agressio
entre
Hitler
i
Stalin
, amb la subseguent
ocupacio sovietica de la part oriental de Polonia
a la tardor de
1939
, aproximadament 14.700 soldats i oficials de l'exercit i policia polonesa en territori sovietic van ser fets presoners de guerra.
El 5 de marc de 1940
Stalin
,
Molotov
,
Kaganovitx
,
Voroixilov
,
Mikojan
,
Beria
i
Kalinin
-membres del
Politburo
del
PCUS
- van signar l'ordre d'execucio dels "nacionalistes i activistes contrarevolucionaris" dels territoris ocupats. Aquesta amplia i vaga definicio va posar directament sota el punt de mira uns 27.700 polonesos -presoners de guerra inclosos. Aproximadament 10.000 intel·lectuals i policies polonesos van ser assassinats.
Entre el 3 i el 19 d'abril de 1940 l'
NKVD
va assassinar uns 10.000 presos a Katin, sent la immensa majoria d'ells assassinats pel
botxi
principal de l'NKVD,
Vasili Blokhin
. Dels quals, 4.421 provenien del camp de presoners de guerra de
Kosselsk
(
oblast de Kaluga
) i 3.982 del camp de
Starobilsk
(
provincia de Luhansk
,
Ucraina
). Aixi mateix, els cadavers dels presos assassinats al camp de
Kosselsk
tambe van ser sepultats al bosc de Katin.
Aproximadament 6.500 oficials de l'exercit, policia i guardia civil, i tambe alguns civils van ser conduits al camp de presoners de guerra d'
Ostaixkov
, emplacat al monestir de Nilov, a l'illa Stolobny del llac Seliger. A principis d'abril de 1940, els reclusos van ser transportats al poble de Miednoje, allunyat uns 30 quilometres de
Kalinin
. Un cop alla, empresonats en cel·les, les victimes van ser assassinades a sang freda.
[4]
Nomes 124 persones van sobreviure a la matanca.
[5]
El juny de 2006, l'arqueoleg polones Andrzej Koła va descobrir al bosc de Bykownia (avui, regio pertanyent a
Kiev
) una altra fossa comuna amb encara mes victimes de l'
NKVD
. La fossa es calcula que conte unes 3.435 victimes.
[6]
A la mateixa regio, s'hi troben sepultades un gran nombre de victimes de les purgues de
Stalin
, disperses en mes de cent diferents fosses comunes.
[7]
Entre els molts intel·lectuals polonesos que l'
NKVD
va liquidar durant la massacre de Katin s'hi troben els coneguts matematics
Stanisław Ruziewicz
,
Jozef Marcinkiewicz
i
Stefan Kaczmarz
; tot i que sobre aquests darrers hi ha dubtes raonables, ja que sembla que Marcinkiewicz va ser assassinat a
Kharkiv
[8]
i Kaczmarz va morir mesos abans, el setembre de 1939, a prop de Varsovia.
[9]
Una altra de les victimes va ser el pare del popular director de cinema
Andrzej Wajda
, el qual el 2007 va portar a la pantalla els fets de la massacre amb la seva pel·licula
Katy?
. Aixo no obstant, a diferencia del que s'havia suposat durant molt de temps, el pare de Wajda no va ser executat al bosc de Katin, sino al camp de presoners de
Starobielsk
, a Charkow.
[10]
Janina Lewandowska
fou l'unica dona executada.
Descobriment de la massacre
[
modifica
]
Una de les fosses comunes de Katin
Ja l'any 1942 treballadors polonesos del ferrocarril van descobrir la fossa comuna a Katin i van informar-ne l'Estat Polones Clandesti (Polskie Pa?stwo Podziemne). No obstant aixo, la noticia va ser ignorada, ja que la gent es negava a creure que les fosses continguessin tants morts. El tragic desti dels presoners desapareguts va restar ignorat fins a l'abril de 1943, quan soldats de la
Wehrmacht
sota les ordres de
Rudolph-Christoph Freiherr von Gersdorff
van descobrir les fosses comunes del bosc de Kosji Gory, prop de Katin, les quals albergaven les restes de milers d'oficials polonesos. Segons declaracions de la poblacio local, les victimes havien estat assassinades al llarg de la primavera de 1940.
Joseph Goebbels
va veure en la descoberta una excel·lent oportunitat per enterbolir les relacions entre Polonia, els aliats occidentals i la
Unio Sovietica
. El 13 d'abril, Berlin Radio va donar la noticia sobre la descoberta per les forces militars alemanyes de les fosses comunes del bosc de Katin, prop de
Smolensk
. L'emissio radiofonica culpava la
Unio Sovietica
d'haver portat a terme la massacre el 1940. El govern polones a l'exili va ordenar immediatament una investigacio del fets, encarregada al comite internacional de la
Creu Roja
a
Ginebra
. La
Unio Sovietica
des de bon principi es va oposar frontalment a l'obertura d'una investigacio i va tallar tot contacte amb el govern polones a l'exili, acusant-lo de complicitat amb
Hitler
. Els fets havien enterbolit la coalicio anti-Hitler i els alemanys havien triomfat en el seu objectiu de debilitar la coalicio aliada, tot mostrant al mon la cara mes fosca del regim sovietic.
[11]
Investigacio de 1943 i propaganda nazi
[
modifica
]
Desenterrament de les fosses (marc/abril de 1943), imatge de l'aparell de propaganda nazi
Investigacio d'objectes trobats a les fosses comunes (marc/abril de 1943)
Katin, destapament de les fosses comunes, fossa de generals polonesos
Destapament de les fosses comunes dels oficials polonesos assassinats a principis de 1940 en territori de guerra sovietic
El proces d'exhumacio dels cadavers de Katin va ser portat a terme per una comissio dirigida pel forense alemany
Gerhard Buhtz
. La comissio d'investigacio internacional responsable de l'exhumacio dels cadavers estava formada per 12 forenses d'alta reputacio pertanyents a 11 paisos europeus diferents: Belgica, Bulgaria, Dinamarca, Finlandia, Franca, Italia, Croacia, Paisos Baixos, Romania, Suecia, Eslovaquia i Hongria. A mes, hi havia tambe representants de la comunitat polonesa a l'exili i de la
Creu Roja
polonesa. Entre el 28 i 30 d'abril de 1943, la comissio va examinar les fosses comunes, aleshores ja destapades, i va extreure mes cadavers del subsol tot determinant escrupolosament la data de mort de les victimes.
El comite internacional de la
Creu Roja
va rebutjar la seva participacio en l'exhumacio per la protesta de la
Unio Sovietica
.
La comissio va emetre un dictamen unanime sobre els treballs d'exhumacio dels cadavers en el qual es concloia que les victimes havien estat assassinades a la primavera de 1940. El dictamen, que s'havia servit de la diagnosi dels forenses i tambe dels papers i cartes trobades als cadavers, era concloent i irrefutable, i no deixava dubtes sobre l'exactitud de la data del crim.
El diari alemany
Deutscher Verlag
va publicar el 1943 els resultats de l'informe pericial: "Els cadavers presenten tots un tir al clatell, causant unic de la mort. Segons les declaracions de testimonis, i tambe segons cartes, diaris personals, diaris, etc., es conclou que l'afusellament de les victimes es va produir entre els mesos de marc i abril de 1940...". Ja que les fosses comunes estaven ubicades en un territori ocupat per la
Unio Sovietica
entre la primavera de 1940 i fins al juny de 1941, la responsabilitat del crim va ser evident per tots els membres participants en la investigacio.
La massacre de Katin va ser utilitzada de manera multiple per l'aparell de propaganda nazi: a nivell internacional per afeblir la imatge de l'enemic de guerra sovietic; a nivell local, deixant clar a la resistencia polonesa dels territoris ocupats que no podia comptar amb l'ajut de la
Unio Sovietica
com a aliada contra el regim nazi i, a mes, -en consonancia amb el tipic anticomunisme de l'aparell de propaganda nazi- donava una clara llico al poble polones sobre el perill bolxevic.
Investigacions de 1943 i propaganda sovietica
[
modifica
]
A la darreria de l'any 1943, la
Unio Sovietica
va aprofitar la retirada de la
Wehrmacht
alemanya per portar a terme una propia investigacio de la massacre amb cientifics, militars i intel·lectuals com l'escriptor
Aleksei Tolstoi
. Es va crear aixi la ≪Comissio especial d'investigacio i determinacio dels fets succeits durant l'afusellament al bosc de Katin d'oficials polonesos fets presoners de guerra≫. El president de la comissio era Nikolai Nilovitsh Burdenko (1876 - 1946), cirurgia en cap de l'
Exercit Roig
.
Els altres membres de la comissio d'investigacio eren el politic sovietic
Nikolai Mikhailovitx Xvernik
(1888 - 1970), l'academic Boris Ievguenievitx Vedeniev (1884 - 1946), l'heroina sovietica
Valentina Grizodubova
(1910 - 1993), el politic sovietic
Andrei Jdanov
(1896 - 1948), el bisbe metropolita de
Kiev
i
Galitsia
Nikolai, l'agronom ucraines Trofimi Denisovitch Lysenko (1898 - 1976), l'historiador
Ievgueni Viktorovitx Tarle
(1875 - 1955) i l'academic Ilia Pavlovitx Trainin (1886 - 1949).
La comissio va dictaminar que els tirs al clatell havien tingut lloc a l'octubre de 1941 i, per tant, eren de responsabilitat alemanya. Durant el proces d'exhumacio de les victimes, la comissio d'experts sovietics havia trobat diferents pertinences amb dates diverses com
novembre de 1940
,
marc de 1941
o be
juny de 1941
, la qual cosa demostrava que les execucions havien estat dutes a terme pels feixistes alemanys.
El diari
Nordwest-Nachrichten
i l'Agencia de noticies
TASS
informaven a principi de 1946 i el 30 de desembre de 1940, respectivament, que la justicia sovietica havia processat deu presoners de guerra alemanys per la seva implicacio en la massacre de Katin. Set dels presoners havien estat condemnats a pena de mort; els tres restants havien estat condemnats a vint anys de treball forcat.
Katin als judicis de Nuremberg a partir de 1946
[
modifica
]
Monument commemoratiu a la ciutat de Katowice
Placa commemorativa a Gniezno
Abans que comencessin els
judicis de Nuremberg
, l'acusacio
sovietica
pretenia inculpar el regim
nazi
com a responsable de la massacre. No obstant aixo, el jutge
estatunidenc
Francis A. Biddle
va considerar aquesta peticio desmesurada i va encarregar al delegat Wechsler una investigacio per aportar claredat sobre els fets. Com que els
aliats
no tenien gens d'interes que la propaganda sovietica prengues el protagonisme i enterbolis el judici, van deixar el jutge sovietic
Nikittxenko
en minoria i van amenacar amb la publicacio de la desfavorable investigacio de Wechsler i amb la detencio del
fiscal
sovietic
Rudenko
si continuava menyspreant el tribunal tot insistint amb les seves demandes. Katin va quedar aixi al marge de la sentencia.
El
regim sovietic
va continuar amb el seu afany d'imputar el seu propi
crim de guerra
als
nacionalsocialistes
alemanys, assolint un exit sovint no menyspreable, i no va ser fins al canvi politic de 1989 que la seva actitud va canviar.
Tant a la
Republica Democratica Alemanya
com a la
Republica Popular de Polonia
la mentida va ser defensada per mitjans de comunicacio i politics, i a les escoles s'ensenyava als alumnes que la massacre era responsabilitat de la
Wehrmacht
alemanya. Tota objeccio contra aquests fets era, per descomptat, titllada sistematicament de revisionista i d'actitud
neonazi
. D'altra banda, tambe a l'
Republica Federal d'Alemanya (RFA)
grups i partits politics d'esquerra com per exemple el Partit Comunista Alemany/Marxista-Leninista (Kommunistische Partei Deutschlands/Marxisten-Leninisten, KPD/ML), atribuien fins a almenys l'any 1979 la massacre als alemanys.
[12]
Reconeixement de la massacre per la Unio Sovietica i Russia
[
modifica
]
El 13 d'abril de 1990, per fi,
Gorbatxov
va reconeixer oficialment la culpabilitat de la
Unio Sovietica
, responsable unica de la massacre de Katin.
No obstant aixo, la revista russa de tematica militarhistorica
Wojenno-Istoritscheski Schurnal
publicava encara entre 1990 i 1991 tota una serie d'articles en els quals es difonia la versio que els responsables de la massacre eren els alemanys.
El gest de
Gorbatxov
va ser aprovat i continuat pel president rus
Boris Ieltsin
, que el 1992 va donar a
Polonia
l'acta de 1940 amb la qual
Lazar Kaganovitx
,
Stalin
,
Beria
i d'altres destacats politics sovietics havien ordenat les execucions a Katin.
Segons documents sovietics, un total de 21.857 polonesos hi havien estat executats; segons dades de
Polonia
, la xifra augmentava per contra fins a aproximadament 30.000 victimes.
Malgrat la responsabilitat del
regim sovietic
i del seu partit, tant el president
Vladimir Putin
com el govern rus d'avui dia s'han negat a reconeixer oficialment les victimes de la massacre de Katin com a victimes del terror
estalinista
. El 2004, la justicia russa va al·legar pretextos com la confidencialitat dels documents o el fet que els autors dels crims ja havien mort, per posar fi aixi a la investigacio que portava oberta des de feia anys. El Tribunal Suprem rus va confirmar aquesta decisio el 2009.
[13]
Resso mediatic
[
modifica
]
La massacre de Katin ha estat tema d'inspiracio de diverses pel·licules:
- El 1943, es va filmar el documental alemany
Im Wald von Katyn
('Al bosc de Katin').
- El 1992, aparegue el documental
Katyn - Der Massenmord und die Propagandaluge
('Katin - L'assassinat en massa i la mentida propagandistica'), una coproduccio alemanya, polonesa i russa dirigida per Barbara Dyrschka i Marek Grzona. El 1994, el film va ser guardonat amb el premi de cinema de Sant Petersburg.
- El 2001, s'estrena la pel·licula
Enigma
amb
Dougray Scott
i
Kate Winslet
, que abordava els fets de Katin i el mutisme dels aliats en assabentar-se dels fets.
- El 2006, la directora danesa Lisbeth Jessen va fer un documental amb el titol
La massacre de Katin
, sobre la participacio danesa en els treballs d'exhumacio de les victimes.
- El 2007 es va estrenar
Katyn
, dirigida del director polones
Andrzej Wajda
, el pare del qual era considerada una de les victimes de Katin. El film va ser nominat a l'
Oscar a la millor pel·licula de parla no anglesa
de 2008.
- ↑
Kisielewski, Tadeusz: Katy?. Zbrodnia i kłamstwo,
Pozna?
2008, pag. 223.
- ↑
Les repressions sovietiques vers els polonesos, p.424 a
Le Livre noir du communisme
(en frances)
- ↑
Ordre del 14 setembre de 1939 d'alliberar els territoris de ≪Belarus de l'Oest≫ i de ≪l'Ucraina de l'Oest≫ de ≪l'ocupacio feixista polonesa≫.
- ↑
Kisielewski, Tadeusz: Katy?. Zbrodnia i kłamstwo,
Pozna?
2008, Pag. 74-90.
- ↑
Mes informacio:
Article a la revista alemanya
die Welt
del 6 de febrer de 2008
;
Ponencia de la conferencia d'arqueologics de Berlin el 2005
;
Article al diari alemany
Hamburger Abendblatt
de 20 de juny de 1990 (informacio en alemany)
- ↑
Kisielewski, Tadeusz: Katy?. Zbrodnia i kłamstwo,
Pozna?
2008, Pag. 95-97.
- ↑
Kisielewski, Tadeusz: Katy?. Zbrodnia i kłamstwo,
Pozna?
2008, Pag. 105-113.
- ↑
Maligranda
, Lech ≪
Jozef Marcinkiewicz (1910-1940) - on the centenary of his birth
≫ (en angles).
Banach Center Publications
, Vol. 95, 2011, pag. 147-148.
DOI
:
10.4064/bc95-0-10
.
ISSN
:
0137-6934
.
- ↑
Maligranda
, Lech ≪
Stefan Kaczmarz (1895-1939)
≫ (en polones).
Antiquitates Mathematicae
, Vol. 1, 2007, pag. 15-61.
DOI
:
10.14708/am.v1i1.481
.
ISSN
:
1898-5203
.
- ↑
Entrevista amb Andrzej Wajda sobre l'ocupacio de Polonia 1939 i la massacre de Katy a la revista alemanya www.welt.de
31 d'agost de 2009 (en alemany)
- ↑
En una conversa oficial mantinguda el 3 de desembre de 1941 entre president polones
Sikorski
i Stalin, el lider sovietic va afirmar que "
tots els presos polonesos s'han escapat i han fugit a la
Manxuria
." No obstant, dos dies despres de la descoberta de Katin pels russos s'afirmava de cop que, "
els obrers polonesos a la ciutat d'Smolensk han caigut a les mans dels botxins feixistes
." Font:
Militargeschichtliches Forschungsamt
:
Das Deutsche Reich und der 2. Weltkrieg
, Band IV ? Der Angriff auf die Sowjetunion,
ISBN 3-421-06098-3
, Deutsche Verlags-Anstalt 1983, S. 803 (en alemany)
- ↑
Kommunistische Partei Deutschlands/Marxisten-Leninisten|KPD/ML (declaracio):
Die Wahrheit uber J. W. Stalin
Arxivat
2009-02-19 a
Wayback Machine
.. 1979 (en alemany)
- ↑
Article
Keine Ermittlungen zu Massenmord in Katyn
(Cap investigacio de la massacre de Katyn), FAZ (Frankfurter Allgemeine Zeitung) del 30 de gener de 2009 (en alemany)
Bibliografia
[
modifica
]
- Josef Mackiewicz:
Katyn ? ungesuhntes Verbrechen
, Thomas-Verlag Zurich 1949. (alemany)
- John P. Fox:
Der Fall Katyn und die Propaganda des NS-Regimes.
In:
Vierteljahrshefte fur Zeitgeschichte
(30) 1982, S. 462?499. (alemany)
- Czeslaw Madajczyk:
Die Okkupationspolitik Nazideutschlands in Polen 1939?1945
, Koln 1988. (alemany)
- Czeslaw Madajczyk:
Das Drama von Katyn
, Dietz Verlag 1991,
ISBN 3-320-01668-7
(primer treball cientific sobre Katin del reconegut historiador polones). (alemany)
- Manfred Vasold:
Katyn.
In Wolfgang Benz:
Legenden, Lugen, Vorurteile.
dtv Munchen 1995, S. 115 ff. (alemany)
- Thymian Bussemer:
Das internationale Rote Kreuz und die NS-Kriegspropaganda: der Fall Katyn.
In:
Vorgange
Jg. 39, 2000, S. 81?89. (alemany)
- Gerd Kaiser:
Katyn. Das Staatsverbrechen ? das Staatsgeheimnis
, Aufbau Taschenbuchverlag, Berlin 2002,
ISBN 3-7466-8078-6
(Continuacio de l'obra de Madajczyks amb la inclusio de mes dades procedents d'arxius russos). (alemany)
- Małgorzata Ruchniewicz/Krzysztof Ruchniewicz:
Katyn 1940
, in Gerd R. Ueberschar (Hrsg.):
Orte des Grauens. Verbrechen im Zweiten Weltkrieg
, Primus Verlag Darmstadt 2003,
ISBN 3-89678-232-0
, S. 71?82. (alemany)
- George Sanford:
The Katyn Massacre and Polish-Soviet Relations, 1941?43
, in:
Journal of Contemporary History
41/2006, S. 95?111. (alemany)
- Victor Zaslavsky:
Klassensauberung. Das Massaker von Katyn
, Wagenbach Verlag, 2007. (alemany)
Enllacos externs
[
modifica
]