No s'ha de confondre amb Massacre de Khatin .

Massacre de Katin

54° 46′ 24″ N, 31° 47′ 20″ E  /  54.77333°N , 31.78889°E  / 54.77333; 31.78889
Tipus	massacre assassinat massiu assassinats massius sota regims comunistes crim de guerra
Part de	Invasio sovietica de Polonia (1939) i Soviet repressions of Polish citizens (1939?46) (en)
Interval de temps	abril 1940 - maig 1940
Data	1940
Periode	Segona Guerra Mundial
Localitzacio	Katin (Russia) Tver (Russia) Kharkiv (Ucraina)
Participant	NKVD
Objectiu	Exercit polones
Morts	22.000

La massacre de Katin (en polones : zbrodnia katy?ska , 'crim de Katin') fou la matanca que les tropes sovietiques de l' NKVD van portar a terme entre el 3 i el 19 d'abril de 1940 en un bosc prop dels pobles de Katin i Gnezdovo (uns 19 km a l'oest de Smolensk , Russia), tot assassinant uns 10.000 oficials i civils polonesos provinents, sobretot, dels camps de presos de guerra de Kosselsk .

No obstant aixo, sovint per la massacre de Katin s'enten tambe el total d'assassinats en serie perpetrats als camps de presoners de guerra de Starobelsk i Ostaixkov , juntament amb les execucions per ordre de Stalin dels presoners politics de l'oest de Belarus i l'oest d' Ucraina perpetrades al bosc de Katin, a les casernes de l' NKVD de Smolensk i finalment en presons de Kalinin ( Tver ), Kharkiv , Moscou i altres ciutats sovietiques. La xifra de victimes ascendeix a un total d'aproximadament 22.000 -i la xifra habitualment citada n'es de 21.768. ^[1]

La descoberta de les fosses comunes per la Wehrmacht alemanya el 1943 va provocar la total ruptura de les relacions entre el govern de Polonia exiliat a Londres i la Unio Sovietica . La massacre va ser inicialment instrumentalitzada per l' aparell de propaganda nazi , mentre que sota el regim de Stalin va ser la Unio Sovietica qui va intentar desentendre's de la massacre tot atribuint-la a la Wehrmacht alemanya. No va ser fins al 1990 que Mikhail Gorbatxov va reconeixer la Unio Sovietica com a autora de l'assassinat en massa. El crim de Katin encara avui dia enterboleix les relacions entre Russia i Polonia .

Contextualitzacio historica [ modifica ]

Despres d'haver estat repartida entre Prussia , Austria i Russia el 1795, Polonia va desapareixer literalment del mapa politic durant 123 anys. Sota l'ocupacio dels seus tres veins el poble polones va resistir i, fins i tot, va protagonitzar revoltes importants els anys 1830 i 1863 contra l'opressio russa, unes fracassades revoltes que van ser durament reprimides. No va ser fins al 1919, a consequencia de la Primera Guerra Mundial , que Polonia va recuperar finalment la seva independencia. No obstant aixo, el 1920 l' Exercit Roig es va llancar a la conquesta de Varsovia i s'inicia aixi la Guerra polonesosovietica en la qual Lenin pretenia guanyar influencia sobre l'Alemanya prerevolucionaria agitada pel luxemburguisme . A causa de la resistencia polonesa, aixi com als errors sovietics, la Unio Sovietica es va haver de fer enrere en la seva temptativa i amb la signatura de la pau de Riga el 1921 les dues parts van posar fi al conflicte. Stalin no oblidaria mai aquesta ofensa i guardaria un profund rancor contra les elits poloneses. ^[2] Tampoc Alemanya i el seu creixent nacionalsocialisme veien amb bons ulls el renaixement de la nacio veina, i amb el pacte secret del 23 d'agost de 1939 amb la Unio Sovietica van acordar a Moscou un nou repartiment de Polonia .

Polonia va ser envaida per l'exercit alemany l'u de setembre de 1939 i per l' Exercit Roig el dia 17 del mateix mes. Per tal de justificar la invasio, la Unio Sovietica va posar com a pretext la proteccio de la poblacio belarussa i ucrainesa , majoritaries als territoris polonesos en questio. ^[3]

La massacre [ modifica ]

Un cop signat el pacte de no-agressio entre Hitler i Stalin , amb la subseguent ocupacio sovietica de la part oriental de Polonia a la tardor de 1939 , aproximadament 14.700 soldats i oficials de l'exercit i policia polonesa en territori sovietic van ser fets presoners de guerra.

El 5 de marc de 1940 Stalin , Molotov , Kaganovitx , Voroixilov , Mikojan , Beria i Kalinin -membres del Politburo del PCUS - van signar l'ordre d'execucio dels "nacionalistes i activistes contrarevolucionaris" dels territoris ocupats. Aquesta amplia i vaga definicio va posar directament sota el punt de mira uns 27.700 polonesos -presoners de guerra inclosos. Aproximadament 10.000 intel·lectuals i policies polonesos van ser assassinats.

Entre el 3 i el 19 d'abril de 1940 l' NKVD va assassinar uns 10.000 presos a Katin, sent la immensa majoria d'ells assassinats pel botxi principal de l'NKVD, Vasili Blokhin . Dels quals, 4.421 provenien del camp de presoners de guerra de Kosselsk ( oblast de Kaluga ) i 3.982 del camp de Starobilsk ( provincia de Luhansk , Ucraina ). Aixi mateix, els cadavers dels presos assassinats al camp de Kosselsk tambe van ser sepultats al bosc de Katin.

Aproximadament 6.500 oficials de l'exercit, policia i guardia civil, i tambe alguns civils van ser conduits al camp de presoners de guerra d' Ostaixkov , emplacat al monestir de Nilov, a l'illa Stolobny del llac Seliger. A principis d'abril de 1940, els reclusos van ser transportats al poble de Miednoje, allunyat uns 30 quilometres de Kalinin . Un cop alla, empresonats en cel·les, les victimes van ser assassinades a sang freda. ^[4] Nomes 124 persones van sobreviure a la matanca. ^[5]

El juny de 2006, l'arqueoleg polones Andrzej Koła va descobrir al bosc de Bykownia (avui, regio pertanyent a Kiev ) una altra fossa comuna amb encara mes victimes de l' NKVD . La fossa es calcula que conte unes 3.435 victimes. ^[6] A la mateixa regio, s'hi troben sepultades un gran nombre de victimes de les purgues de Stalin , disperses en mes de cent diferents fosses comunes. ^[7]

Entre els molts intel·lectuals polonesos que l' NKVD va liquidar durant la massacre de Katin s'hi troben els coneguts matematics Stanisław Ruziewicz , Jozef Marcinkiewicz i Stefan Kaczmarz ; tot i que sobre aquests darrers hi ha dubtes raonables, ja que sembla que Marcinkiewicz va ser assassinat a Kharkiv ^[8] i Kaczmarz va morir mesos abans, el setembre de 1939, a prop de Varsovia. ^[9] Una altra de les victimes va ser el pare del popular director de cinema Andrzej Wajda , el qual el 2007 va portar a la pantalla els fets de la massacre amb la seva pel·licula Katy? . Aixo no obstant, a diferencia del que s'havia suposat durant molt de temps, el pare de Wajda no va ser executat al bosc de Katin, sino al camp de presoners de Starobielsk , a Charkow. ^[10] Janina Lewandowska fou l'unica dona executada.

Descobriment de la massacre [ modifica ]

Ja l'any 1942 treballadors polonesos del ferrocarril van descobrir la fossa comuna a Katin i van informar-ne l'Estat Polones Clandesti (Polskie Pa?stwo Podziemne). No obstant aixo, la noticia va ser ignorada, ja que la gent es negava a creure que les fosses continguessin tants morts. El tragic desti dels presoners desapareguts va restar ignorat fins a l'abril de 1943, quan soldats de la Wehrmacht sota les ordres de Rudolph-Christoph Freiherr von Gersdorff van descobrir les fosses comunes del bosc de Kosji Gory, prop de Katin, les quals albergaven les restes de milers d'oficials polonesos. Segons declaracions de la poblacio local, les victimes havien estat assassinades al llarg de la primavera de 1940.

Joseph Goebbels va veure en la descoberta una excel·lent oportunitat per enterbolir les relacions entre Polonia, els aliats occidentals i la Unio Sovietica . El 13 d'abril, Berlin Radio va donar la noticia sobre la descoberta per les forces militars alemanyes de les fosses comunes del bosc de Katin, prop de Smolensk . L'emissio radiofonica culpava la Unio Sovietica d'haver portat a terme la massacre el 1940. El govern polones a l'exili va ordenar immediatament una investigacio del fets, encarregada al comite internacional de la Creu Roja a Ginebra . La Unio Sovietica des de bon principi es va oposar frontalment a l'obertura d'una investigacio i va tallar tot contacte amb el govern polones a l'exili, acusant-lo de complicitat amb Hitler . Els fets havien enterbolit la coalicio anti-Hitler i els alemanys havien triomfat en el seu objectiu de debilitar la coalicio aliada, tot mostrant al mon la cara mes fosca del regim sovietic. ^[11]

Investigacio de 1943 i propaganda nazi [ modifica ]

El proces d'exhumacio dels cadavers de Katin va ser portat a terme per una comissio dirigida pel forense alemany Gerhard Buhtz . La comissio d'investigacio internacional responsable de l'exhumacio dels cadavers estava formada per 12 forenses d'alta reputacio pertanyents a 11 paisos europeus diferents: Belgica, Bulgaria, Dinamarca, Finlandia, Franca, Italia, Croacia, Paisos Baixos, Romania, Suecia, Eslovaquia i Hongria. A mes, hi havia tambe representants de la comunitat polonesa a l'exili i de la Creu Roja polonesa. Entre el 28 i 30 d'abril de 1943, la comissio va examinar les fosses comunes, aleshores ja destapades, i va extreure mes cadavers del subsol tot determinant escrupolosament la data de mort de les victimes.

El comite internacional de la Creu Roja va rebutjar la seva participacio en l'exhumacio per la protesta de la Unio Sovietica .

La comissio va emetre un dictamen unanime sobre els treballs d'exhumacio dels cadavers en el qual es concloia que les victimes havien estat assassinades a la primavera de 1940. El dictamen, que s'havia servit de la diagnosi dels forenses i tambe dels papers i cartes trobades als cadavers, era concloent i irrefutable, i no deixava dubtes sobre l'exactitud de la data del crim.

El diari alemany Deutscher Verlag va publicar el 1943 els resultats de l'informe pericial: "Els cadavers presenten tots un tir al clatell, causant unic de la mort. Segons les declaracions de testimonis, i tambe segons cartes, diaris personals, diaris, etc., es conclou que l'afusellament de les victimes es va produir entre els mesos de marc i abril de 1940...". Ja que les fosses comunes estaven ubicades en un territori ocupat per la Unio Sovietica entre la primavera de 1940 i fins al juny de 1941, la responsabilitat del crim va ser evident per tots els membres participants en la investigacio.

La massacre de Katin va ser utilitzada de manera multiple per l'aparell de propaganda nazi: a nivell internacional per afeblir la imatge de l'enemic de guerra sovietic; a nivell local, deixant clar a la resistencia polonesa dels territoris ocupats que no podia comptar amb l'ajut de la Unio Sovietica com a aliada contra el regim nazi i, a mes, -en consonancia amb el tipic anticomunisme de l'aparell de propaganda nazi- donava una clara llico al poble polones sobre el perill bolxevic.

Investigacions de 1943 i propaganda sovietica [ modifica ]

A la darreria de l'any 1943, la Unio Sovietica va aprofitar la retirada de la Wehrmacht alemanya per portar a terme una propia investigacio de la massacre amb cientifics, militars i intel·lectuals com l'escriptor Aleksei Tolstoi . Es va crear aixi la ≪Comissio especial d'investigacio i determinacio dels fets succeits durant l'afusellament al bosc de Katin d'oficials polonesos fets presoners de guerra≫. El president de la comissio era Nikolai Nilovitsh Burdenko (1876 - 1946), cirurgia en cap de l' Exercit Roig .

Els altres membres de la comissio d'investigacio eren el politic sovietic Nikolai Mikhailovitx Xvernik (1888 - 1970), l'academic Boris Ievguenievitx Vedeniev (1884 - 1946), l'heroina sovietica Valentina Grizodubova (1910 - 1993), el politic sovietic Andrei Jdanov (1896 - 1948), el bisbe metropolita de Kiev i Galitsia Nikolai, l'agronom ucraines Trofimi Denisovitch Lysenko (1898 - 1976), l'historiador Ievgueni Viktorovitx Tarle (1875 - 1955) i l'academic Ilia Pavlovitx Trainin (1886 - 1949).

La comissio va dictaminar que els tirs al clatell havien tingut lloc a l'octubre de 1941 i, per tant, eren de responsabilitat alemanya. Durant el proces d'exhumacio de les victimes, la comissio d'experts sovietics havia trobat diferents pertinences amb dates diverses com novembre de 1940 , marc de 1941 o be juny de 1941 , la qual cosa demostrava que les execucions havien estat dutes a terme pels feixistes alemanys.

El diari Nordwest-Nachrichten i l'Agencia de noticies TASS informaven a principi de 1946 i el 30 de desembre de 1940, respectivament, que la justicia sovietica havia processat deu presoners de guerra alemanys per la seva implicacio en la massacre de Katin. Set dels presoners havien estat condemnats a pena de mort; els tres restants havien estat condemnats a vint anys de treball forcat.

Katin als judicis de Nuremberg a partir de 1946 [ modifica ]

Abans que comencessin els judicis de Nuremberg , l'acusacio sovietica pretenia inculpar el regim nazi com a responsable de la massacre. No obstant aixo, el jutge estatunidenc Francis A. Biddle va considerar aquesta peticio desmesurada i va encarregar al delegat Wechsler una investigacio per aportar claredat sobre els fets. Com que els aliats no tenien gens d'interes que la propaganda sovietica prengues el protagonisme i enterbolis el judici, van deixar el jutge sovietic Nikittxenko en minoria i van amenacar amb la publicacio de la desfavorable investigacio de Wechsler i amb la detencio del fiscal sovietic Rudenko si continuava menyspreant el tribunal tot insistint amb les seves demandes. Katin va quedar aixi al marge de la sentencia.

El regim sovietic va continuar amb el seu afany d'imputar el seu propi crim de guerra als nacionalsocialistes alemanys, assolint un exit sovint no menyspreable, i no va ser fins al canvi politic de 1989 que la seva actitud va canviar.

Tant a la Republica Democratica Alemanya com a la Republica Popular de Polonia la mentida va ser defensada per mitjans de comunicacio i politics, i a les escoles s'ensenyava als alumnes que la massacre era responsabilitat de la Wehrmacht alemanya. Tota objeccio contra aquests fets era, per descomptat, titllada sistematicament de revisionista i d'actitud neonazi . D'altra banda, tambe a l' Republica Federal d'Alemanya (RFA) grups i partits politics d'esquerra com per exemple el Partit Comunista Alemany/Marxista-Leninista (Kommunistische Partei Deutschlands/Marxisten-Leninisten, KPD/ML), atribuien fins a almenys l'any 1979 la massacre als alemanys. ^[12]

Reconeixement de la massacre per la Unio Sovietica i Russia [ modifica ]

El 13 d'abril de 1990, per fi, Gorbatxov va reconeixer oficialment la culpabilitat de la Unio Sovietica , responsable unica de la massacre de Katin.

No obstant aixo, la revista russa de tematica militarhistorica Wojenno-Istoritscheski Schurnal publicava encara entre 1990 i 1991 tota una serie d'articles en els quals es difonia la versio que els responsables de la massacre eren els alemanys.

El gest de Gorbatxov va ser aprovat i continuat pel president rus Boris Ieltsin , que el 1992 va donar a Polonia l'acta de 1940 amb la qual Lazar Kaganovitx , Stalin , Beria i d'altres destacats politics sovietics havien ordenat les execucions a Katin.

Segons documents sovietics, un total de 21.857 polonesos hi havien estat executats; segons dades de Polonia , la xifra augmentava per contra fins a aproximadament 30.000 victimes.

Malgrat la responsabilitat del regim sovietic i del seu partit, tant el president Vladimir Putin com el govern rus d'avui dia s'han negat a reconeixer oficialment les victimes de la massacre de Katin com a victimes del terror estalinista . El 2004, la justicia russa va al·legar pretextos com la confidencialitat dels documents o el fet que els autors dels crims ja havien mort, per posar fi aixi a la investigacio que portava oberta des de feia anys. El Tribunal Suprem rus va confirmar aquesta decisio el 2009. ^[13]

Resso mediatic [ modifica ]

La massacre de Katin ha estat tema d'inspiracio de diverses pel·licules:

• El 1943, es va filmar el documental alemany Im Wald von Katyn ('Al bosc de Katin').
• El 1992, aparegue el documental Katyn - Der Massenmord und die Propagandaluge ('Katin - L'assassinat en massa i la mentida propagandistica'), una coproduccio alemanya, polonesa i russa dirigida per Barbara Dyrschka i Marek Grzona. El 1994, el film va ser guardonat amb el premi de cinema de Sant Petersburg.
• El 2001, s'estrena la pel·licula Enigma amb Dougray Scott i Kate Winslet , que abordava els fets de Katin i el mutisme dels aliats en assabentar-se dels fets.
• El 2006, la directora danesa Lisbeth Jessen va fer un documental amb el titol La massacre de Katin , sobre la participacio danesa en els treballs d'exhumacio de les victimes.
• El 2007 es va estrenar Katyn , dirigida del director polones Andrzej Wajda , el pare del qual era considerada una de les victimes de Katin. El film va ser nominat a l' Oscar a la millor pel·licula de parla no anglesa de 2008.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Massacre de Cefalonia .
• Accident del Tu-154 de la Forca Aeria de Polonia (10 d'abril de 2010).

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Josef Mackiewicz: Katyn ? ungesuhntes Verbrechen , Thomas-Verlag Zurich 1949. (alemany)
• John P. Fox: Der Fall Katyn und die Propaganda des NS-Regimes. In: Vierteljahrshefte fur Zeitgeschichte (30) 1982, S. 462?499. (alemany)
• Czeslaw Madajczyk: Die Okkupationspolitik Nazideutschlands in Polen 1939?1945 , Koln 1988. (alemany)
• Czeslaw Madajczyk: Das Drama von Katyn , Dietz Verlag 1991, ISBN 3-320-01668-7 (primer treball cientific sobre Katin del reconegut historiador polones). (alemany)
• Manfred Vasold: Katyn. In Wolfgang Benz: Legenden, Lugen, Vorurteile. dtv Munchen 1995, S. 115 ff. (alemany)
• Thymian Bussemer: Das internationale Rote Kreuz und die NS-Kriegspropaganda: der Fall Katyn. In: Vorgange Jg. 39, 2000, S. 81?89. (alemany)
• Gerd Kaiser: Katyn. Das Staatsverbrechen ? das Staatsgeheimnis , Aufbau Taschenbuchverlag, Berlin 2002, ISBN 3-7466-8078-6 (Continuacio de l'obra de Madajczyks amb la inclusio de mes dades procedents d'arxius russos). (alemany)
• Małgorzata Ruchniewicz/Krzysztof Ruchniewicz: Katyn 1940 , in Gerd R. Ueberschar (Hrsg.): Orte des Grauens. Verbrechen im Zweiten Weltkrieg , Primus Verlag Darmstadt 2003, ISBN 3-89678-232-0 , S. 71?82. (alemany)
• George Sanford: The Katyn Massacre and Polish-Soviet Relations, 1941?43 , in: Journal of Contemporary History 41/2006, S. 95?111. (alemany)
• Victor Zaslavsky: Klassensauberung. Das Massaker von Katyn , Wagenbach Verlag, 2007. (alemany)

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Massacre de Katin

• Dades oficials sobre la massacre de Katyn per encarrec de l'administracio de Berlin (alemany)
• Katyn als i despres dels judicis de Nuremberg (alemany)
• Festschmaus vor der Leichenschau. Informe d'un congres a Ginebra pel professor i doctor Wolfgang U. Eckart (Universitat de Heidelberg), idw, 23 d'abril 2007 (alemany)
• LitDok Ostmitteleuropa (Herder-Institut Marburg) (alemany) .
• Piotr H. Kosicki. ≪ The Katy? Massacres of 1940 ≫. Online Encyclopedia of Mass Violence, 2008.