Maryse Conde
(
Pointe-a-Pitre
,
11 de febrer
de
1934
-
Ate
,
2 d'abril
de
2024
) va ser una escriptora de
Guadalupe
, reconeguda feminista i activista difusora de la historia i la cultura africana al
Carib
.
[1]
[2]
Destaca la seva vasta productivitat com a autora i la seva versatilitat per escriure ficcio historica, contes, novel·les, assajos, poemes i altres generes. Es especialment coneguda per la novel·la
Segu
(1984-1985).
[3]
El 2018 va guanyar el Nou Premi de l'Academia de Literatura, atorgat enlloc del
Premi Nobel de Literatura
.
[4]
Nascuda amb el nom de Maryse Boucolon a Pointe-a-Pitre va ser la petita de vuit germans. Despres de graduar-se a l'escola secundaria la van enviar al Lycee Fenelon i a
la Sorbona
a Paris, on va obtenir un doctorat en Literatura Comparada. El 1959 va contreure matrimoni amb Mamadou Conde, un actor
guinea
. Despres de graduar-se, va ser professora a Guinea,
Ghana
i el
Senegal
. El 1982 es va divorciar, pero va tornar a casar-se a l'any seguent amb Richard Philcox, traductor a l'angles de la majoria de les seves novel·les. El 1985 Conde va obtenir una beca Fulbright per ensenyar als Estats Units i va ser professora a la
Universitat de Columbia
a Nova York.
A mes dels seus escrits, Conde va tenir una distingida carrera academica. El 2004 es va retirar de la Universitat de Columbia com a professora emerita de frances. Tambe va ensenyar a la
Universitat de California a Berkeley
,
Universitat de California a Los Angeles
,
Universitat de Virginia
i a la
Universitat de Paris-Nanterre
.
Carrera literaria
[
modifica
]
Les novel·les de Conde exploren assumptes racials, de genere i culturals en una varietat d'eres historiques. Un dels seus treballs mes coneguts,
Segu
(1984-1985), tracta sobre l'Imperi de Bambara al
Mali
del segle
xix
, la memoria i el contacte d'aquests pobles i dels seus deus ancestrals. En la novel·la, Dusika Taore, un cap africa, no podra evitar que les families es desintegrin en el regne de
bamabara
i experimentin l'esclavitud, la conversio a una nova religio i el colonialisme. Tot aixo des d'un punt de vista politic i questionador de la diaspora.
[5]
Tambe ha tractat els
Judicis de Salem
a
Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem
(1986), i la construccio al segle
xx
del
Canal de Panama
i la seva influencia a la creixent classe mitjana centreamericana a
La vie scelerate
(1987). Les seves novel·les se centren en les relacions entre els pobles africans i la diaspora, especialment al Carib. Ha pres una distancia considerable de la majoria dels interessos dels moviments literaris del Carib, com la negritud, i ha abordat sovint temes amb una forta mirada
feminista
. Activista tant a la feina com en la seva vida personal, Conde va declarar: ≪no podria escriure qualsevol cosa, tret que tingui una importancia politica segura≫. Les seves obres posteriors van prendre un gir autobiografic, com a
Memories de la meva infantesa
i
Victoire
, una biografia de la seva avia.
Qui va tallar la gola de Celanire
te tambe rastres de la seva besavia paterna.
Obra publicada
[
modifica
]
- Heremakhonon
(1976), reed.
En attendant le bonheur
(1988)
- Une saison a Rihata
(1981)
- Segou:
Les Murailles de terre
(1984)
- Segou: La Terre en miettes
(1985)
- Pays mele
, seguit de
Nanna-ya
(1985)
- Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem
(1986; Tigre de Paper, 2021)
[6]
- La vie scelerate
(1987)
- Travessa del manglar
(1989; L'Agulla Daurada, 2022)
- An Tan Revolysion
(Play, 1989)
- Les derniers rois mages
(1992)
- La colonie du Nouveau Monde
(1993)
- La migration des coeurs
(1995)
- Desirada
(1997)
- Le Cœur a rire et a pleurer : contes vrais de mon enfance
(1999)
- Celanire cou-coupe
(2000)
- La Belle Creole
(2001)
- Reves amers
(2001)
- Histoire de la femme cannibale
(2005)
- Victoire, les saveurs et les mots
(2006)
- Comme deux freres
(2007)
- Les Belles Tenebreuses
(2008)
- En attendant la montee des eaux
(2010)
- La Vie sans fards
(2012)
- Mets et Merveilles
(2015)
- Le Fabuleux et Triste Destin d’Ivan et d’Ivana
(2017)
- L'evangile du nouveau monde
(2021)
- ↑
≪
Mujeres sobre mujeres: 20 lectoras recomiendan libros de 70 escritoras
≫. [Consulta: 16 agost 2016].
- ↑
≪
Mor l'escriptora Maryse Conde, veu de la literatura caribenya
≫. 324cat, 02-04-2024. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑
≪
Maryse Conde
≫, 10-01-2010. Arxivat de l'
original
el 2010-01-10. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑
≪
Library System - Howard University
≫, 31-03-2013. Arxivat de l'
original
el 2013-03-31. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑
Mata Riu
, Toni. ≪
Mor Maryse Conde, escriptora i activista contra l'esclavitud i el racisme
≫.
Regio 7
, 02-04-2024. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑
Delgado
, Maria. ≪
Tituba, la bruixa negra de Salem
≫. Nuvol, 16-09-2021. [Consulta: 2 abril 2024].
Enllacos externs
[
modifica
]