Marti de Porres
Pintura anonima del s. XVII (Lima, Convent de Santa Rosa)
|
Nom original
| (es)
Martin de Porres
|
---|
|
Naixement
| Juan Martin de Porres Velazquez, Martin de la Caridad
9 desembre 1579
Lima
|
---|
Mort
| 3 novembre 1639
(59 anys)
Lima
|
---|
Sepultura
| Santo Domingo (Basilica de Nuestra Senora del Rosario) (Lima)
|
---|
|
|
|
|
Religio
| Esglesia Catolica
i
Esglesia catolica llatina
|
---|
Es coneix per
| Conegut com a “Sant de l'Escombra” o “Fray Escoba”
|
---|
|
Ocupacio
| germa llec
|
---|
Orde religios
| Orde de Sant Domenec
|
---|
|
Celebracio
| Esglesia Catolica Romana
,
luteranisme
|
---|
Beatificacio
| 1873 nomenat per
Gregori XVI
|
---|
Canonitzacio
| 6 de maig de 1962 ,
Roma
nomenat per
Joan XXIII
|
---|
Pelegrinatge
| Santo Domingo de Lima
|
---|
Festivitat
| 3 de novembre
|
---|
Iconografia
| Com a
frare dominic
; amb una escombra; amb un gos, un gat i un ratoli menjant del mateix plat; rosari
|
---|
Patro de
| Patro universal de la pau;
Peru
,
negres
, justicia social (al Peru); malalts, protector dels pobres; barbers, escombraires; intercessio en favor dels animals
|
---|
|
|
Marti de Porres
, conegut com a
Fray Escoba
(
Lima
, 9 de desembre de 1579 - 3 de novembre de 1639), va ser un religios
dominic
perua
, venerat com a
sant
per l'
Esglesia catolica
. Era membre del
Tercer Orde de Sant Domenec
i va ser el primer
sant
mulat d'
America
.
[1]
La seva festivitat liturgica es el 3 de novembre.
[2]
Va neixer a Lima, fill de Juan de Porres, cavaller de l'
Orde d'Alcantara
nascut a
Burgos
, i d'una negra alliberada, Ana Velazquez, natural de
Panama
i que vivia a Lima amb Juan de Porres, sense estar casats. Va ser batejat el
9 de desembre
de
1579
a l'esglesia de San Sebastian de Lima. El seu pare no el va reconeixer, ja que en ser cavaller d'un
orde militar
i solter, havia de guardar castedat.
[1]
[3]
Ana Velazquez va criar-lo; el seu pare, destinat a
Guayaquil
, els enviava els mitjans per a fer-ho, i, veient la precarietat en la qual vivien, va reconeixer Marti i la seva germana Juana com a fills seus davant la llei. El
1586
se'ls va endur a Guayaquil amb uns parents; aquests, pero, nomes acceptaren Juana perque tenia la pell clara i Marti, negre, va haver de tornar a Lima.
Va ser posat sota la cura d'Isabel Garcia Michel. El
1591
va rebre el sagrament la
confirmacio
del bisbe, despres
sant
, l'arquebisbe
Toribio de Mogrovejo
. Va entrar com a aprenent d'
apotecari
: l'experiencia la faria servir despres per a guarir malalts. Tambe va aprendre l'ofici de barber, que llavors tambe feien operacions senzilles de cirurgia menor.
L'atreia la vida religiosa i va voler entrar en l'
orde de Sant Domenec
, que coneixia pel proper convent de Nuestra Senora del Rosario. La seva condicio de bastard i de mulat, pero, l'impedien de ser frare
prevere
.
Vida religiosa
[
modifica
]
El
1594
, va ingressar a l'
orde dominic
com a donat, es a dir,
terciari
, i despres
germa llec
. Al convent s'ocupava de treballs domestics i humils, com una mena de criat, a canvi de l'allotjament; hi visque nou anys en aquest estat. El
1603
va ser admes com a germa a l'orde i, malgrat l'oposicio del seu pare, va fer els vots solemnes el 1606.
Al convent, Marti va fer de barber, sagnador i infermer. La seva cel·la, a la vora de la infermeria, era frequentada per pobres i necessitats que hi acudien per esser atesos. Els coneixements d'herbes medicinals de Marti era notori, i les conreava en l'horta del convent. Tambe es va fer famosa la seva caritat envers els mes pobres. La caritat es feia extensiva als animals, que guaria en trobar-los ferits o malalts. A casa de la seva germana allotjava gossos i gats malalts, mentre sanaven.
A mes, feia tasques d'apostolat: ensenyava la doctrina cristiana als pobres, negres i indis, que venien a sentir-lo. Amb l'ajut d'alguns nobles i del virrei, el comte de Chinchon, va fundar l'Asilo y Escuela de Santa Cruz, per a reunir els orfes, pobres i gent sense feina de la ciutat i ajudar-los a sortir de la seva situacio.
Va estar caracteritzat per una gran humilitat, que el feia acceptar qualsevol tasca, per humil que fos, amb goig. Un cop que el convent, en crisi, havia de vendre part dels seus bens, Marti es va oferir al prior perque el vengues com a esclau i destinar el producte de la venda al convent; el prior, commogut, va refusar l'oferta. Era frugal i
vegetaria
, fent frequents dejunis. Nomes dormia dues o tres hores al dia, i feia servir sempre el mateix habit vell, fins que el prior l'obliga a canviar-lo per un de nou.
[4]
Va coneixer santa
Rosa de Lima
i sant
Juan Macias
, tambe dominics de Lima.
Aviat, va comencar a tenir fama de santedat i rebia la visita de gent de tota classe i classe social que necessitaven consell. A desgrat seu, era anomenat "el santo hermano Martin". Tambe corrien llegendes i rumors sobre fets sobrenaturals que el tenien com a protagonista, com aparicions, episodis de bilocacio, llums que l'acompanyaven, etc.
-
Talla del sant, amb l'escombra i els animals
-
Altar a Santo Domingo (Mexic)
-
Estampa devocional
-
Talla moderna a S. Nicolas (Buenos Aires)
-
Esglesia de S. Domingo (Lima), on reposen les restes del sant
Miracles atribuits
[
modifica
]
Es deia que tenia el do de la bilocacio i, sense haver sortit mai de
Lima
, va ser vist a
Mexic
,
Africa
,
Xina
i el
Japo
, on animava els missioners que es trobaven en dificultats o guaria malalts. Encara que la porta fos tancada o ell estigues tancat a la seva cel·la, entrava a les habitacions dels moribunds per a ajudar-los. Preguntat sobre com ho feia, deia: "
Yo tengo mis modos de entrar y salir
". Tambe es deia que controlava fets naturals: feia germinar les plantes abans d'hora i els animals obeien les seves ordres. Una llegenda diu que feia menjar plegats i del mateix plat un gos, un gat i un ratoli, sense que hi hagues cap problema. Del do de la sanacio va tenir molts testimonis directes. Quan guaria, solia dir: "
Yo te curo, Dios te sana
". Altres testimonis afirmaren que l'havien vist levitar mentre
pregava
, i que llavors no veia ni sentia la resta de gent. Tambe va tenir el do de la
videncia
, i podia preveure necessitats d'altres persones o per a predir fets de la vida, com el dia de la seva mateixa mort.
[5]
Als setanta anys, Marti de Porres va caure malalt i anuncia que morira aviat. La noticia va causar commocio a la ciutat, on ja era molt estimat. El virrei va anar a acomiadar-lo i a demanar-li que vetlles per ell des del cel. Mentre els seus germans dominics cantaven el Credo, va morir la nit del
3 de novembre
de
1639
. El seu enterrament va ser una manifestacio ciutadana de dolor.
Va ser sebollit a la basilica i convent de Santo Domingo, a Lima, al costat de les restes dels sants
Rosa de Lima
i
Juan Macias
, a l'anomenat
Altar de los Santos Peruanos
.
Malgrat la seva vida exemplar i la veneracio que li retien negres, mulats i indis, la societat colonial, regida per blancs, no va promoure la seva santificacio. El proces de beatificacio, obert aviat, va durar fins al
1837
, quan va ser
beatificat
per
Gregori XVI
.
Joan XXIII
, gran devot de Marti, el va canonitzar el
6 de maig
de
1962
.
- ↑
1,0
1,1
Mariategui
, Javier ≪
Un santo mulato en la Lima seiscentista: Martin de Porras
≫.
Revista Peruana de Epidemiologia
, 8, 2, 02-12-1995. Arxivat de l'
original
el 2014-12-13 [Consulta: 13 desembre 2014].
- ↑
≪
St. Martin de Porres, the first Black saint in the Americas | African American Registry
≫. www.aaregistry.org. Arxivat de l'
original
el 2016-10-27. [Consulta: 3 novembre 2016].
- ↑
Iraburu
, Jose Maria
. ≪Parte III, Cap. 4 S. Martin de Porres, humilde mulato peruano≫. A:
Hechos de los apostoles de America
. Fundacion Gratis Date, 2003, p. 327.
ISBN 978-84-87903-00-7
[Consulta: 21 juliol 2014]. ≪El 2 de junio de 1603 -dice el acta- hizo donacion de si a este convento para todos los dias de su vida el hermano Martin de Porras, mulato, hijo de Juan de Porras, natural de Burgos, y de Ana Velazquez, negra libre; nacio en esta ciudad y prometio este dia obediencia para toda su vida a los priores y prelados de este convento en manos del P. Fray Alonso de Sea, superior de el, y juntamente hizo votos de castidad y pobreza, porque asi fue su voluntad, siendo prior de este convento el R. P. Presentado Fray Agustin de Vega≫... Y alli esta su firma: ≪Hermano Martin de Porras≫, que este era, segun se ve, su apellido real.≫
Arxivat
2015-09-24 a
Wayback Machine
.
- ↑
de la Cruz
, Juan.
Proceso de beatificacion de fray Martin de Porres
. Vol. I. Proceso diocesano, anos 1660, 1664, 1671. Secretariado ≪Martin de Porres≫, 1960, p. 109. ≪[...] con el dicho venerable hermano fray Martin de Porras, viendole traia vestido un habito de cordellate muy basto, dandole por trisca la enhorabuena del traje nuevo, le respondio a este testigo risueno: ≪Pues con este me han de enterrar≫. Y asi sucedio como lo dixo.≫
- ↑
≪
Historiadora explica como San Martin vencio al demonio
≫. ACI Prensa, 2012. [Consulta: 8 gener 2015].
Bibliografia
[
modifica
]
- Jose Antonio del BUSTO.
San Martin de Porres
. Lima: Editorial Fondo: Ed. PUCP, 2006.
- Ricardo PALMA.
Tradiciones Peruanas
, Editorial Vasco Americana, 1967.
Enllacos externs
[
modifica
]