Maria Benlliure i Gil
[2]
(
Valencia
,
8 de setembre
de
1862
-
Madrid
,
9 de novembre
de
1947
) fou un
escultor
valencia.
[3]
La gran capacitat artistica d'aquest escultor i els nombrosos encarrecs que ben aviat va tenir, van dur-lo a adoptar un virtuosisme tecnic i una tematica agradable que li dona una gran popularitat. Allunyat de qualsevol renovacio artistica, va mantenir ben entrat el segle XX unes formes tradicionals que, no obstant aixo, li van proporcionar nombrosos premis oficials. Realitza gran nombre dels monuments que es van erigir a Espanya i a America del Sud les darreres decades del segle
xix
i a les primeries del
xx
. Era germa del pintor
Josep Benlliure i Gil
.
[4]
Mariano Benlliure va neixer al num. 14 del carrer de l'Arbre (actualment, de Baix), al barri del Carme de Valencia, dins d'una familia, originaria del Cabanyal, d'amplia tradicio artistica. Seria, a mes, un artista precoc, ja que des de molt petit va deixar mostra del seu do per a l'escultura. Els seus primers concursos i exposicions van tenir lloc abans de complir els deu anys. El que seria un dels mes famosos escultors valencians del segle
xx
va comencar a conrear en la seva joventut una materia en la qual ocupa un lloc destacat: la
tauromaquia
, amb representacions en bronze de les diferents sorts i protagonistes del toreig.
Als tretze anys, va participar en l'Exposicio Nacional de Belles Arts de 1876 presentant un grup escultoric de cera, anomenat
L'agafada d'un picador
.
La seva dedicacio principal, no obstant aixo, era llavors la
pintura
, que va continuar conreant a
Paris
al costat del seu mestre
Domingo Marques
. El
1879
, va anar a
Roma
per ajudar en el taller del seu germa Josep i on, fascinat per
Miquel Angel
, va abandonar els pinzells per a dedicar-se exclusivament a l'escultura.
L'any
1887
es va establir definitivament a Madrid on, en l'Exposicio Nacional d'aquest any, va obtenir primera medalla per l'estatua del pintor Ribera. El seu nom aviat va adquirir fama. Els bustos i monuments publics que va realitzar son nombrosos; entre aquests ultims, destaca el del general San Martin, a
Lima
. Caracteritza el seu estil un naturalisme detallista i minucios, un impressionisme espontani, de modelatge nervios, tan rapid i vivac que queda pales al fang la petjada manual de l'artista. En aquest sentit, va arribar a un nivell artistic prodigios.
Alfons XIII
li va encarregar treballs per a la casa Reial. Obres importants seves son els monuments de
Castelar
,
Gayarre
,
Maria Cristina de Borbo
,
Velazquez
,
Fortuny
i Joselito. Ha deixat una produccio vastissima. El
1895
, va obtenir la medalla d'honor per l'escultura del poeta Trueba, instal·lada a
Bilbao
, ciutat per a la qual tambe va fer l'estatua del seu fundador,
don
Diego Lopez V de Haro. Va conrear a mes la imagineria religiosa. Posseia il·lustres condecoracions estrangeres, com la de la
Legio d'Honor
, de
Franca
, i la medalla especial de l'emperador Francisco Jose.
L'any
1908
, es casa amb la tiple alt
Lucrecia Arana
. Es mori a Madrid, pero fou enterrat al cementiri del Cabanyal de Valencia, vora els seus pares.
Llista d'obres
[
modifica
]
- Obres civils
- Monument al tinent
Ruiz Mendoza
, Madrid,
1891
.
- Monument a
Alvaro de Bazan
, Madrid, 1891.
- Monument funerari a
Joselito "El Gallo"
, al cementeri de San Fernando de Sevilla.
- Monument funerari -mausoleu- al tenor
Julian Gayarre
al
Roncal
(Navarra).
- Monuments a
Sagasta
i
Canalejas
al
panteo de persones il·lustres
de Madrid.
- Monument a
Diego Lopez V d'Haro
. Situat en el seu dia enfront de l'Ajuntament de
Bilbao
. Avui es troba a la placa Circular.
- Monument a
Antonio Trueba
als jardins d'Albia,
Bilbao
.
- Monument al pintor
Josep de Ribera
a la placa del poeta Llorente,
Valencia
.
- Retrats de la familia de
Joaquim Sorolla i Bastida
, avui a la casa Sorolla, a
Madrid
.
- Monument a
Goya
(
1902
), front a l'entrada del
Museo del Prado
, a Madrid.
- Monument al
general Martinez Campos
al
Buen Retiro
, Madrid; inaugurat el 1907.
- Monument a
Emilio Castelar
, inaugurat a Madrid el 1908.
- Estatues al·legoriques a l'
edifici Metropolis
de Madrid, que es va inaugurar el 1911.
- Monument al cap
Noval
, Madrid (placa d'Orient), 1912.
- Monument al llibertador sud-america
Jose de San Martin
a la placa San Martin de
Lima
(
1921
).
- Estatua equestre d'
Alfons XII
,
1922
.
- Monument a
Miguel Moya
, Madrid,
1928
.
- Monument a
Miguel Primo de Rivera
,
Jerez de la Frontera
,
1929
.
- Monument al
duc de Rivas
.
Cordova
,
1929
.
- Monument als Cacadors d'Alcantara.
Valladolid
,
1931
.
- Monument a Viriat.
Viseu
(
Portugal
), 1939.
- Monument a
Isabel la Catolica
(
1892
), a la placa d'Isabel la Catolica (Granada).
- Monument al seu amic, l'escultor
Aniceto Marinas
,
1943
, als jardins de San Roque (
Segovia
).
- Monument al marques de Larios
1899
, a la placa de la Marina de
Malaga
.
- Estatua en honor d'
Aniceto Coloma
, 1922, a
Almansa
.
- Obres religioses
- Cartagena
- Santissim Crist de la Fe
, 1941. Esglesia del Carme (Cartagena).
- Nostre Pare Jesus del Prendiment
, 1942.
- Santissima Mare de Deu del Primer Dolor
, 1946.
- Sant Joan Evangelista
, 1946.
- Grup del Bes de Judas
, 1946.
- Santissim Crist de la Flagelacio
, 1947.
- Jesus del grup de l'Entrada a Jerusalen
, 1947.
- Crevillent
- Nostre Pare Jesus Natzare
, 1944.
- Maria Magdalena
, 1945.
- Mare de De dels Dolors
"La Dolorosa", 1946. Cofraria Virgen de los Dolores. La imatge esta exposada al culte de l'esglesia de la Nostra Senyora de Betllem de Crevillent.
- Santissim Crist de Difunts i Animes
, 1946.
- Les Tres Maries i Sant Joan
, 1946. Un dels mes bells grups escultorics processionals.
- Santissim Crist Jacent,
1946.
- Entrada de Jesus a Jerusalen
, 1947. Ultima obra realitzada per l'artista valencia.
- Sant Joan de la Tercera Paraula de la Creu
, 1947. Adquirida per la familia d'En Vicente Martinez Mas i la seua dona Na Encarnacion Carreres als hereus i col·laboradors de l'artista, confirmant l'autoria de Benlliure.
- Nostra Senyora del Rosari
, 1945 (patrona de Crevillent).
- Provincia de Conca
- Al·legoria de la Fe i de l'Esperanca, catedral de Conca.
- Hellin
(provincia d'Albacete).
- Provincia de Madrid
- El Divi Captiu
, 1944.
- Mare de Deu de Gracia de Sant Llorenc de l'Escorial
.
- Malaga
- Natzare del Pas
, 1935.
- Crist de l'Expiracio
, 1940.
- Ontinyent
- Mare de Deu en la seua Soledat
, 1943.
- Crist jacent
, 1943.
- Provincia de Salamanca
- Mare de Deu de la Soledat
, 1941-1943.
- Estatua orant del XVII marques de Cerralbo
i Frontal d'altar, a la capella de Cerralbo de
Ciudad Rodrigo
.
- Ubeda
- Nostre Pare Jesus de la Caiguda
, 1942.
- Un bouet i tres tondos de politics de la seua epoca. Col·leccio del palau Vela de los Cobos, Ubeda (Jaen).
- Villanueva del Arzobispo
(provincia de Jaen)
- Santissim Crist de la Veracruz, 1942.
- Villanueva de la Serena
(provincia de Badajoz)
- Nostra Senyora la Mare de Deu dels Dolors
1943.
- Zamora
- El Descendit
, 1879.
- La Redempcio
, 1931.
- Xativa
- Mare de Deu de la Seu
, 1943.
Bibliografia
[
modifica
]
- Salvador Prieto, Maria del Socorro: Escultura monumental en Madrid: calles, plazas y jardines publicos (1875?1936), 1990,
ISBN 84-381-0147-X
.
- Montoliu, Violeta: Mariano Benlliure (1862-1947), Valencia: Generalitat Valenciana, 1996,
ISBN 84-482-1363-7
.