Maria Teresa Vernet i Real

Biografia
Naixement	9 marc 1907 Barcelona
Mort	16 febrer 1974 (66 anys) Barcelona
Activitat
Ocupacio	Novel·lista , poeta i traductora
Premis (1934)   Premi Joan Crexells de narrativa

Maria Teresa Vernet i Real ( Barcelona , 7 de marc de 1907 ^{[1] [2]} - Barcelona , 16 de febrer de 1974 ) fou una novel·lista , poeta i traductora anterior a la guerra civil espanyola . ^[3]

Filla de Blai Vernet i Sabate, mestre, natural de Vilanova d'Escornalbou , i de Francesca Real i Via, de Sant Quinti de Mediona . Estudia musica, literatura i filosofia, conrea la novel·la psicologica i va guanyar el Premi Joan Crexells de narrativa amb la novel·la Les algues roges . ^[4]

L'obra de Maria Teresa Vernet es una peca clau per entendre el canvi que es produi en la figura de la dona a l'epoca de la Republica , una epoca en la qual l'autora fou, segons Anna Muria "la mes sobresortint personalitat literaria femenina de la preguerra". Vernet utilitza la literatura per mostrar nous referents vitals a les dones de l'epoca, i podem descriure la seva personalitat com a basicament feminista . ^[5]

Biografia [ modifica ]

Maria Teresa Vernet es una figura rellevant de la nomina d'autores de la Republica que van participar en la normalitzacio de la cultura catalana. De fet, la rellevancia li ve per la condicio de ser la primera novel·lista ?i unica entre 1926 i 1931? amb exit de public, de critica i, per tant, autora amb projeccio. ^[6]

Va passar la infancia a Vilanova d'Escornalbou, d'on era el seu pare, un mestre d'escola de la Republica que va educar la seva unica filla en el marc de la llibertat de l'individu i la promocio intel·lectual. Poc despres, es van mudar al Raval de Barcelona, ciutat on Vernet va viure, llevat els periodes en que viatja, fins a la seva mort el 1974. ^[6]

La seva formacio abasta ambits diversos, com son la musica ?era cantant i tocava el piano, i fins i tot arriba a publicar una antologia d'autors?, la literatura ?tret del teatre, va tocar-ne tots els ambits? o la filosofia. Acaba el batxillerat i inicia els estudis superiors. Una malaltia, pero, va fer que els hagues d'abandonar. ^[6]

Dona de gran bagatge cultural, te una galeria d'influencies que van des dels autors que marquen les seves obres ?Spinoza, Plato, Descartes o Leibniz?, fins als que va traduir: Huxley, Joyce, Greene, Swinnerton, etc. ^[6]

A partir de 1925, Vernet apareix puntualment amb algunes proses i breus relats en revistes com Art Novell o D'Aci i D'Alla , pero fou gracies a la segona edicio del Concurs de Novel·les (1925) convocat per ≪La Novel·la d'Ara≫ que va poder publicar la seva primera obra, Maria Dolor s, a finals de marc de 1926. Una ressenya de Farran i Mayoral ?que esdevingue el seu mentor? a La Veu de Catalunya va ser el tret de sortida per a la nostra autora, de qui destacaven la qualitat formal ?llengua i estil? i la seva modernitat tematica i de genere. ^[6]

El model narratiu psicologic, la recuperacio de models modernistes en algunes obres sobretot per influencia de Victor Catala, el tractament de la condicio femenina amb protagonistes que no han de retre compte a ningu sino a elles mateixes, la prosa ≪nitida i diafana≫, segons Domenec Guanse, i un tractament de les questions morals des de l'optica nova i independent del genere caracteritzen la produccio vernetiana. ^[6]

Amb Proa publica gran part de les seves obres, pero destaca sobretot Les algues roges , l'obra mes reeixida de l'autora, que va mereixer el premi Crexells de 1934. ^[6]

La trajectoria literaria de Vernet es regular i progressiva, per be que Neus Real apunta un ≪decandiment≫ en els anys anteriors a la Guerra Civil. La regularitat, alhora, demostra que Maria Teresa Vernet aconsegui professionalitzar-se en el mon de les lletres, com mes tard ho feu Aurora Bertrana . Vernet tambe tingue un vessant social: era habitual de l' Ateneu Barcelones , pero on mes es va deixar sentir fou en el Club Femeni i d'Esports de Barcelona , que va presidir, i on, juntament amb Anna Muria o Enriqueta Seculi , apostaren perque la dona tingues una culturalitzacio que li permetes deslliurar-se de la dependencia absoluta de la llar i obrir-se cami en la nova societat que la Republica projectava. Tambe forma part del Club dels Novel·listes i de l'Associacio d'Escriptors Catalans. ^[6]

La Guerra Civil va tallar en sec la seva carrera. No volgue reeditar les seves obres sota el paraigues de la dictadura, que li frena la vida i la carrera, i es dedica nomes a la traduccio i a col·laborar en la premsa de manera puntual. Era conscient que ja no gaudia del prestigi i el reconeixement anteriors. Mori el 1974, soltera i sense descendencia. ^[6]

Obra [ modifica ]

Novel·la [ modifica ]

• Maria Dolors , 1926
• Amor silenciosa , 1927
• Eulalia , 1928
• El cami repres , 1930
• El Perill , 1930
• Preso oberta , 1931
• Les algues roges , 1934
• Elisenda , 1935

Narrativa breu [ modifica ]

• Final i preludi , 1933

Prosa [ modifica ]

• Estampes de Paris 1937

Poesia [ modifica ]

• Poesies I , 1929
• Poesies II , 1931

Traduccions [ modifica ]

• Nocturn , de Frank Swinnerton
• Retrat de l'artista adolescent , de James Joyce
• Dues o tres gracies , d' Aldous Huxley

Obres als Jocs Florals de Barcelona [ modifica ]

• Triptic. Les tres donzelles , 1924 ^[7]
• Dessota talem d'atmetller florit , 1924 ^[8]
• Nit d'abril , 1924 ^[9]
• Parla l'aimat , 1924 ^[10]
• Dues cancons. De l'amor , 1924 ^[11]
• En el cami , 1924 ^[12]
• A Montanya , 1924 ^[13]
• Les flors del atmetller , 1924 ^[14]
• Primera branca d'ametller florit , 1926 ^[15]
• L'Etern neguit , 1926 ^[16]
• La Nostra Vinya , 1926 ^[17]

Premis [ modifica ]

• 1934 - Premi Joan Crexells de narrativa per Les algues roges

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• ≪ Maria Teresa Vernet i Real ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
• ≪ Maria Teresa Vernet ≫. Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana .
• Obra de Maria Teresa Vernet a "Escriptores Republicanes" ^{[ Enllac no actiu ]}