Replica de l'escultura
Repos
a l'avinguda Josep Tarradellas. En rebre un encarrec per a l'
Exposicio Universal de 1929
, Hugue es trobava malalt i no el podia atendre, per la qual cosa l'escultor
Josep Viladomat
va fer una versio en gran de l'escultura
Noia asseguda
d'Hugue. Aquesta versio, no instal·lada a l'exposicio, va quedar al
Museu d'Art Modern
fins que el
1961
es va instal·lar en aquest lloc. El
2000
, en fou retirada per restaurar-la i despres fou instal·lada als
jardins Laribal
de
Montjuic
. La que veiem a la foto n'es una copia que s'instal·la el
2002
a l'emplacament originari de l'escultura
[1]
Manuel Martinez Hugue
(
Barcelona
,
1872
-
Caldes de Montbui
,
1945
), conegut com a
Manolo Hugue
, o simplement
Manolo
, fou un artista
noucentista
polifacetic que rebe influencies
avantguardistes
. Destaca com a
escultor
,
pintor
i dissenyador de joies.
Era un amic respectat de
Pablo Picasso
a
Barcelona
i despres a
Paris
i a
Ceret
(el
Vallespir
), on s'instal·la i hi visque molts anys, i on aglutina l'anomenada
escola de Ceret
. El seu estil, a mig cami del
noucentisme
i el
cubisme
, esdevingue molt personal i en va fer un escultor molt popular a
Catalunya
pero tambe a l'estranger, especialment a causa de formar part del grup d'artistes representats per
Daniel-Henry Kahnweiler
.
[2]
El seu llegat es conserva en el
Museu Thermalia
, de
Caldes de Montbui
(el
Valles Oriental
) i a la Fundacio Municipal Joan Abello (
Mollet del Valles
). El fons personal es conserva a la
Biblioteca de Catalunya
.
Fou membre de la
Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
.
El
1917
, presenta la seva segona exposicio monografica a les
galeries Laietanes
de
Santiago Segura
: hi va presentar l'obra que va fer a
Arenys de Munt
(el
Maresme
),
1917
-
1918
(no hi ha cataleg). A
Barcelona
es relaciona amb el grup del
Lyon d'Or
, i amb
Santiago Segura
. En el
Museu d'Art
de
Sabadell
(el
Valles Occidental
) (MAS) se'n conserven tres dibuixos de l'epoca d'
Arenys de Munt
.
L'any
1930
, l'artista va realitzar una obra coneguda com a
Dona asseguda
, feta de
bronze
, que l'Ajuntament d'
Oviedo
no va arribar a instal·lar fins a
1996
, data en que es porta a terme la inauguracio de l'obra, davant del casalot de la Universitat amb la finalitat de commemorar la fi de les obres de remodelacio de diversos carrers del nucli historic i del centre urba d'Oviedo. L'obra es caracteritza per les seves formes arrodonides i les textures rugoses fruit del llenguatge del cisellat de l'artista.
[3]
[4]
[5]
Manolo Hugue arriba a Caldes, d'on era la seva avia materna, el
1928
, per prescripcio facultativa, amb 56 anys. Comenca una etapa molt fructifera; no cessa la seva activitat al
mas Manolo
, on viu envoltat de la familia i de nombrosos amics, entre els quals un bon nombre de joves artistes que l'admiren. La seva escultura evoluciona cap a un naturalisme mes espontani, amb figures mes agils i varietat de temes. Tambe pinta i dissenya joies.
Ara nomes es relaciona amb el mon artistic catala, que no estava pas en el seu millor moment. L'avantguarda te com a darrer refugi les
galeries Dalmau
i la majoria dels artistes
avantguardistes
fugen a
Paris
. L'art oficial de
Catalunya
es l'academic.
Gran amic de
Josep de Togores
, amb qui comparteix galerista parisenc:
Khanweiler
. Exposa amb
Togores
a
Zuric
i l'any
1927
passen l'estiu junts a
Prats de Mollo
(el
Vallespir
). El
MAS
conserva un retrat de Manolo i un altre de la seva dona
Tototte
, pintats per
Togores
. D'aquesta epoca es el dibuix que fa a
Tototte
, i el baix relleu
Dona asseguda
, que es troben al
Museu Abello
, de
Mollet del Valles
.
Khanweiler
el fa participar en exposicions arreu del mon, fins que el
1932
renyeixen, a causa d'una gran crisi en el mercat de l'art.
Des de
Caldes
es trasllada sovint a
Sant Hilari Sacalm
(la
Selva
) o a
Vilanova i la Geltru
(el
Garraf
). El
1935
, exposa a
Terrassa
junt amb el seu amic
Miquel Gispert
al local Amics de les Arts.
[6]
L'abril de
1943
fa una exposicio individual a l'
Academia de Belles Arts de Sabadell
, on -amb l'assistencia de l'artista- el critic i pintor
terrassenc
Rafael Benet
parla de la vida i l'art de Manolo.
Fou amic del periodista
Joaquim Folguera
.
La vaca cega
fou un gran projecte de Manolo Hugue que mai no realitza.
[7]
Manolo Hugue i l'escultor Camil Fabregas
[
modifica
]
Estatua de Magali de Severac, filla del compositor
Deodat de Severac
Manolo Hugue i
Camil Fabregas Dalmau
es van coneixer l'any
1935
, a les
galeries Syra
de
Barcelona
. Manolo havia nascut el
1872
i Camil el
1906
; es portaven, doncs, 34 anys.
Camil Fabregas queda impressionat immediatament per la personalitat de l'escultor.
Pero no fou fins despres de la Guerra de
1936
-
1939
que hi establi un relacio fluida i constant. Es presenta al
mas
de
Caldes de Montbui
, on Manolo, malalt, s'havia refugiat, i aconsegui de convertir-se en persona imprescindible en la casa, on tenia el llit parat i sempre un plat a taula. La seva fervorosa admiracio pel mestre, expressada amb aquella passio sense mesura que posava en totes les coses, degue seduir Manolo. Imaginem Camil, pel que es pot deduir dels seus propis textos, com un acolit embadalit, escoltant molt i enraonant poc, dedicant cada vegada mes temps a les estades a Caldes. Malgrat aquesta relacio tan propera, en la principal bibliografia sobre Manolo, el nom de
Camil Fabregas
nomes apareix una vegada, mencionat com a
ajudant
de l'escultor. Suposem que aquest ajut consistia en treball escultoric manual, ja que Camil tenia l'ofici d'escultor. El que es segur es que entre els dos homes es va establir una forta amistat, o potser una profunda relacio de caracter paternofilial; tots dos es dibuixaren i s'esculpiren; segurament Camil aspirava a ser el seu alumne, pero Manolo el devia rebutjar amablement, tot dient-li que treballes a la seva manera i no es preocupes de la tecnica d'altri, com confessa ingenuament el mateix Fabregas en un escrit. Malgrat aixo, Fabregas resta tota la vida un imitador de Manolo, com es pot comprovar facilment en gran part de la seva obra.
Fruit d'aquesta relacio, el
Museu d'Art de Sabadell
conserva obra de Manolo Hugue.
Obres rellevants
[
modifica
]
- ↑
Cronica i comentari d'aquesta escultura de Manolo Hugue al web de l'ajuntament de Barcelona:
replica de l'escultura Repos
, a l'avinguda de Josep Tarradellas.
- ↑
Tharrats
, Joan Josep
.
Cent Anys de Pintura a Cadaques
. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 204.
ISBN 84-95554-27-5
.
- ↑
Adolfo Casaprima, ≪Escultura publica de Oviedo≫, Ayto. de Oviedo, 2001.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.vivirasturias.com/quehacer/Oviedo/Qu%C3%A9+hacer%7CPatrimonio+civil%7CEsculturas/es
Arxivat
2014-08-11 a
Wayback Machine
.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.esculturaurbana.com/paginas/oviedo.htm
Arxivat
2014-07-17 a
Wayback Machine
.
- ↑
Recull d'histories dels noms dels carrers de
Caldes de Montbui
, escrits de
Raimundo Garcia Carrera
, pag, 57
(
ISBN 84-7533-185-8
)
- ↑
Puig
, Arnau ≪La Granota de Manolo Hugue≫.
Bonart
[Girona], num. 116, juny 2009, p.98.
ISSN
:
1885-4389
.
- ↑
Merce Donate a
Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya
.
Barcelona
:
MNAC
,
2004
.
ISBN 8480431369
. Pags. 284-285.
Bibliografia
[
modifica
]
- Josep Pla
.
Vida de Manolo
. Barcelona: 1947. Editorial Destino.
- Rafael Benet
.
Manolo Hugue
. Barcelona.
- Manuel Costa Fernandez.
Exposicion-homenaje a Manolo Hugue
. Sabadell, 15/10/1969, pagina 5.
- Montserrat Blanch.
Manolo. Escultura. Pintura. Dibujo
. Barcelona: 1972. Ediciones Poligrafa.
- Manolo Hugue, cataleg d'exposicio
. Barcelona: del 16 de febrer al 15 d'abril de 1990. Fundacio Caixa de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.
- Montserrat Blanch.
Manolo Hugue
. Barcelona:1992. Editorial Labor. Gent nostra, 97.
- Artur Ramon i
Jaume Vallcorba i Plana
.
Album Manolo Hugue
. Barcelona : 2005.Quaderns Crema.
- Francesc Fontbona
i Lluisa Sala.
Manolo Hugue
. Segovia: 2006.
- Manuel Costa Fernandez.
La singular relacio entre Manolo Hugue i Camil Fabregas
. Sabadell: 2006. Museu d'Art de Sabadell.
Enllacos externs
[
modifica
]