De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Magda Szabo
(
Debrecen
,
5 d'octubre
de
1917
[1]
-
Budapest
,
19 de novembre
de
2007
[2]
) fou una escriptora hongaresa, considerada una de les millors novel·listes en
llengua hongaresa
. Altrament, compongue
teatre
,
poesia
,
assaigs
i unes memories.
Nascuda a
Debrecen
, Szabo va graduar-se a la
Universitat de Debrecen
com a professora de
llati
i hongares. Inicia la seva tasca docent en una escola
calvinista
exclusivament destinada a la instruccio de nenes a
Debrecen
i
Hodmez?vasarhely
. Entre l'any
1945
i el
1949
, resta ocupada en el Ministeri de Religio i Educacio. S'uni en matrimoni amb l'escriptor i traductor
Tibor Szobotka
el
1947
.
La carrera com a escriptora, l'enceta en ocasio de la publicacio d'un llibre de poesia,
Barany
('Corder') el 1947, recull que precedi a
Vissza az emberig
('Retorn a l'huma') el
1949
. En l'esmentat any li fou concedit el
Premi Baumgarten
, dissortadament arrabassat promptament per raons politiques el mateix dia en que li fou lliurat. Tot seguit, Szabo va ser despatxada del ministeri. Al llarg del regim
estalinista
de
Matyas Rakosi
, compres entre 1949 i
1956
, el govern prohibi parcialment la publicacio de les seves obres. Ates que son marit tambe romania aturat i estigmatitzat pel
regim comunista
, hague d'ocupar-se com a mestra en una escola elemental.
Durant tals anys d'involuntari silenci,
[3]
comprengue que la poesia constituia quelcom rigid en exces a fi de propugnar avinentment el seu pensament, i comenca a assajar amb la prosa. La seva primera novel·la,
Fresko
, escrita en el decurs dels anys tractats, va publicar-se el
1958
i assoli un reconeixement considerable tant pel que al·ludeix a la critica com pel que es refereix al public. D'aleshores enca, Magda Szabo ha rebut nombrosos guardons com a novel·lista a
Hongria
, i les seves obres s'han publicat en mes de 40 paisos distints. L'any
2003
guanya el premi frances
Prix Femina
a la millor novel·la estrangera per
La porta
. Un altre dels seus relats,
Abigail
, reeixi elegit entre les deu novel·les mes populars de la
literatura hongaresa
en una enquesta organitzada a carrec de la
Televisio nacional d'Hongria
. Altres tres novel·les seves tambe aparegueren d'entre les 100 mes populars.
- Barany
(versos, 1947)
- Vissza az emberig
(versos, 1949)
- Ki hol lakik
(llibre il·lustrat en vers, 1957)
- Mondjak meg Zsofikanak
(novel·la juvenil, 1958)
- Fresko
(novel·la, 1958)
- Barany Boldizsar
(conte en vers, 1958)
- Neszek
(versos, 1958)
- Marikaek haza
(llibre il·lustrat en vers, 1959)
- Sziget-kek
(novel·la-conte, 1959)
- Az ?z
(novel·la, 1959)
- Voros tinta
(guio, 1959)
- Disznotor
(novel·la, 1960)
- Alarcosbal
(novel·la juvenil, 1961)
- Szuletesnap
(novel·la, 1962)
- Pilatus
(novel·la, 1963)
- A Danaida
(novel·la, 1964)
- Hullamok kergetese
(notes de viatge, 1965)
- Tunder Lala
(novel·la-conte, 1965)
- Eleven kepet a vilagnak
(drames, 1966)
- Fanni hagyomanyai
(drama, 1966)
- Alvok futasa
(relats, 1967)
- Mozes egy, huszonkett?
(novel·la, 1967)
- Zeusz kuszoben
(notes de viatge, 1968)
- Katalin utca
(novel·la, 1969)
- Abigel
(novel·la juvenil, 1970)
- Okut
(novel·la, 1970)
- Kialts, varos!
(teatre, 1971)
- A szemlel?k
(novel·la, 1973)
- Az orak es a farkasok
(drames, 1975)
- Szilfan halat
(recull de versos, 1975)
- Az a szep, fenyes nap
(teatre, 1976)
- Regimodi tortenet
(novel·la, 1977)
- Kivul a koron
(assaigs, critiques, 1980)
- Er?nk szerint
(drames, 1980)
- Megmaradt Szobotkanak
(memories, 1983)
- Bela kiraly
(trilogia dramatica, 1984)
- Az ajto
(novel·la, 1987)
- Az oregseg villogo csucsain
(traduccions literaries, 1987)
- Zarovizsga
(assaigs, estudis, 1987)
- A pillanat (Creusais)
(novel·la, 1990)
- A felistenek szomorusaga
(assaigs, estudis, 1992)
- Szuret
(drames, 1996)
- A lepke logikaja
(estudis publicitaris, 1996)
- A csekei monolog
(monodrama, 1999)
- Mezescsok Cerberusnak
(relats, 1999)
- Merszi, Moszj?
(escrits publicitaris, 2000)
- Fur Elise
(novel·la, 2002)
- Bekekotes
(radiocomedia, 2006)
Traduida al catala
[
modifica
]
|
