Llucena
(cooficialment en
castella
:
Lucena del Cid)
[1]
es un municipi
valencia
de la comarca de l'
Alcalaten
, a la
provincia de Castello
. Tambe es coneguda com ≪La perla de la muntanya≫.
Llucena compta amb un terme extens i muntanyos, amb grans diferencies d'altitud. De fet, en l'extrem oriental del terme municipal, a la vora del
riu Llucena
, aigues avall de
Figueroles
, l'altura no arriba als 340
msnm
, mentre que, en l'extrem nord-oest, en les proximitats de
Penyagolosa
, al Cabeco Roig, supera els 1.380 metres: una diferencia de mes de mil metres d'altura en tan sols 11 km en linia recta, solcats de
barrancs
profunds i
cims
elevats. Altres altures dignes de mencio son el Salt del Cavall, la Picosa, la Roca del Castellar, el Pujol de Guardamar i les Bateries. Quant a la hidrografia del terme destaca el
riu Llucena
, afluent de la
rambla de la Viuda
, els barrancs del Batlle, Gorgas i Casotes, tributaris del riu, aixi com el del Salt del Cavall.
Des de
Castello de la Plana
, s'accedix a esta localitat a traves de la
CV-16
i prenent despres la
CV-190
.
Al terme municipal es troben molts
masos
abandonats, record del temps en que hi vivia mes de la meitat de la poblacio. Entre els mes importants trobem el mas de Fabra Lloma, el de la Costa, de la Parra, de Mollo i el mas del Moro.
A mitjan
decada de 1960
la poblacio masovera va comencar a emigrar en el proces d'
exode rural
comu a tot el pais durant aquella decada. En l'actualitat la presencia de poblacio masovera es reduix a uns quants grups de
neorurals
que han repoblat antics masos, molts dels quals s'han convertit en
segones residencies
de
cap de setmana
.
Es desconeix el moment historic de la seua fundacio, pero amb tota seguretat ja estava habitada en
temps dels romans
, sense excloure assentaments anteriors d'
epoca ibera
o inclus de l'
edat del bronze
, dels quals s'han trobat ruines i restes que testimonien l'antiguitat de la poblacio. Durant l'
epoca musulmana
formava part del districte del
castell de l'Alcalaten
(precisament el nom arab
alcalaten
significa "els dos castells", un dels quals, a banda del ja esmentat, era el de la Llucena musulmana). Despres de la conquesta cristiana va formar part de la Tinenca de l'Alcalaten, la qual en
1233
va ser donada pel rei
Jaume I
al noble aragones Joan Ximen d'Urrea. El
6 de maig
de
1335
li va ser atorgada
carta de poblament
i concessio de
fur
, la qual cosa la va convertir en un important centre comercial. En
1798
, en morir l'ultim dels Urrea, dese
comte d'Aranda
, famos ministre il·lustrat de
Carles III
i
Carles IV
, el senyoriu va passar a la casa ducal d'Hijar, en el si de la qual va romandre fins a l'
abolicio dels senyorius
en el segle
xix
.
Durant les
guerres carlines
va prendre partit pel bandol isabeli i a diferencia de les viles dels voltants, les families liberals es van quedar al poble per a formar la resistencia als carlins. A principis de
1834
es va formar una milicia urbana comandada per Francisco Sanguesa, de 300 homens en tres companyies de 100,
que va augmentar a 500 en cinc companyies en
1835
. Aixi, servi de nucli defensiu de les viles dels voltants.
Resisti un
primer atac
de
Josep Miralles Marin
i un
segon atac
de
Vicent Barreda i Boix
La Cova
en
1837
,
fet que li va valdre en
1838
el titol de "Heroica Vila", que figura en el seu escut.
Va ser durant la
primera guerra carlina
quan
Victorino Fabra
va comencar la seua escalada social i politica i, mitjancant metodes
caciquils
i clientelars, i fent servir la seua amistat amb el general O'Donnell, va originar la saga politica dels Fabra.
El nom
Llucena
, sobre ser l'historic i l'usat per la gent de la localitat i de la comarca, no va ser oficial fins a
2016
. Oficialment, i hui dia de manera cooficial, se l'havia denominat
Lucena del Cid
, en castella i amb l'additament "del Cid", sense cap justificacio historica. Este afegito es remunta a
1863
i no va ser usat per l'Ajuntament fins a
1925
. Abans, Llucena va tindre altres tres "cognoms": "de Aranda" en el segle
xviii
, en referencia al seu senyor feudal; "de Valencia" a mitjan segle
xix
, una vegada feta la revolucio liberal que acaba amb el
feudalisme
; i "de Castello" poc despres. De fet, en el primer
cens de poblacio
espanyol, de l'any
1857
, figura nomes com a Lucena. Va ser a partir d'eixe cens quan hom es va adonar de l'existencia de moltes poblacions espanyoles amb el mateix nom i es va crear una comissio per a solucionar el problema buscant "cognoms" per a diferenciar-les. Aixi, en
1863
va apareixer, fruit del treball d'aquella "Comision General de Estadistica del Reino", un monumental
nomenclator
on apareix per primera vegada el nom
Lucena del Cid
.
Una possible explicacio de l'afegito "del Cid" cal buscar-la probablement en els episodis de la primera Guerra Carlina, en que les gestes heroiques dels lluceners, amb la seua resistencia als nombrosos atacs i assetjaments carlins li van proporcionar al poble un renom per tot Espanya i el titol de "Heroica vila". Amb aixo, Llucena va entrar a formar part de la mitologia liberal espanyola, la qual, junt amb altres herois contemporanis, incloia tambe el
Cid Campeador
, prototip del cavaller castella-espanyol ?conve recordar que en l'
Himne de Riego
, compost durant els anys del
Trienni Liberal
, es diu "
De nuestros acentos / el Orbe se admire / que en nosotros mire / los hijos del Cid
"?. A aixo es va unir la circumstancia que els treballs del
Nomenclator de 1863
, citat ades, van comencar cinc anys abans, en
1858
, un periode durant el qual va ser president del govern el general
Leopoldo O'Donnell
, el qual, sent capita general de
Valencia
, va aconseguir alliberar Llucena en
1838
de l'ultim i mes important
setge
del carli
Cabrera
. Eixa accio que li va valdre el titol de comte de Lucena, que va afegir al seu mes famos titol de duc de Tetuan. Afegir-li el cognom "del Cid" a Llucena era, per tant, a mes d'honrar la poblacio ?a pesar d'induir a una falsa visio historica del poble, ja que el famos cavaller medieval castella no va tindre cap relacio coneguda amb la localitat?, adular el llavors president del govern assimilant-lo al Campeador.
Tan estranya els degue pareixer als lluceners la nova denominacio del seu poble que l'ajuntament no la va utilitzar fins a 57 anys despres, en
1920
. Les posteriors dictadures ferriament centralistes de
Primo de Rivera
i de
Franco
van contribuir a consolidar definitivament eixa denominacio.
L'economia de Llucena esta tradicionalment basada en l'
agricultura
i la
ramaderia
. De fet, en el passat van tindre certa importancia la ramaderia i la industria
llanera
, pero hui dia estes activitats han desaparegut practicament de l'economia llucenera. Actualment, gracies a la seua proximitat i relativa bona comunicacio amb el "triangle del taulellet" (l'
Alcora
,
Onda
i
Vila-real
) es la industria ceramica, amb tres fabriques de taulellets i una de mosaic vidriat, la que soste l'economia de la poblacio. Igualment, hi ha altres xicotetes pero modernes industries (un escorxador industrial, una de taulers de conglomerat...) aixi com una fabrica textil creada en la decada de
1920
.
El municipi es tambe un important centre de
turisme d'interior
, gracies un
centre historic
pintoresc i ben cuidat i a la bellesa d'uns paisatges als peus dels contraforts de la muntanya de
Penyagolosa
. Tot aixo li permet a Llucena mantindre la seua poblacio, en la zona muntanyosa de l'interior de Castello, caracteritzada per la decadencia economica i la despoblacio.
A data de 2022, Llucena tenia 1.325 habitants (
INE
).
[7]
 |
El grafic que hauria de sortir aqui esta desactivat temporalment per motius tecnics.
|
Politica i govern
[
modifica
]
Composicio de la Corporacio Municipal
[
modifica
]
El Ple de l'
Ajuntament
esta format per 9
regidors
. En les
eleccions municipals de 26 de maig de 2019
foren elegits 6 regidors del
Partit Popular
(PP) i 3 del
Partit Socialista del Pais Valencia
(PSPV).
Ajuntament
Des de
2015
l'
alcalde
de Llucena es David Monferrer Nebot, del
Partit Popular
(PP).
[12]
[13]
Esglesia de l'Assumpcio
Monuments religiosos
[
modifica
]
Monuments civils
[
modifica
]
- Placa Major, porticada amb arcs gotics coneguts com
Els Perxes
. Un dels elements medievals que, encara que prou maltractat, encara perviuen en l'actualitat, son estos
porxes
de la placa: constituixen, amb els seus caracteristics
arcs apuntats
propis de l'
estil gotic
, uns de les mes definides senyes d'identitat de Llucena.
- Castell-palau dels Ximenez d'Urrea
. D'origen arab pero modificat per a destinar-lo a casa-palau dels Urrea de primer i dels Hijar despres. Va ser parcialment destruit pels atacs carlins i reformat en
1876
per a fer-lo servir de preso. Actualment alberga el Museu Etnologic.
- La
Torre de l'Oro
, musulmana, coneguda com el Fort, per haver sigut utilitzada i reformada durant les guerres carlines. El seu estat actual es penos.
- La
Torre de Foios
.
Monument Nacional
des de
1931
. Es tracta d'una torre ibera dels segles VII a III aC que constituix un dels elements d'arquitectura militar ibera que han arribat fins als nostres dies. Es troba en bon estat de conservacio.
- El
Graner de l'Almodi
. Del segle
xviii
. Edificat per a servir de graner i utilitzat posteriorment com a hospital.
Llocs d'interes
[
modifica
]
El salt del Cavall
Al terme de Llucena hi ha molts llocs i espais per a gaudir de la naturalesa i del temps lliure, entre els quals destaquen:
- Salt del Cavall
. Microreserva de Flora
- La font del Prat
- La font dels Covarxos
- La font del Gatell
- La font del Mosqueri
- La cova de l'Ocre
- Naixement del riu Llucena
- La Fonteta de Godo
- La Badina
- El Moli del ros
Festes locals
[
modifica
]
- Sant Antoni Abat
. Ronda nocturna entorn de la foguera colossal, que acaba amb el repartiment del pa beneit. Esta festa se celebra el cap de setmana mes proxim al 17 de gener.
- Romeria a Sant Miquel dels Torrocelles
. El segon diumenge de maig se celebra una romeria a esta ermita, antiga capella del castell que els Urrea van manar construir en els confins del seu feu per a defendre'l dels montesians.
- Fira del Rotllo
. Se celebra el 30 de maig, coincidint amb la celebracio de la Santissima Trinitat. Es l'evocacio felic d'unes epoques plenes de dificultats economiques. Es du a terme una fira de maquinaria agricola i una altra de dolcos i
jogueteria
; competicions esportives; balls tipics i balls moderns. Pero el tipic es el repartiment del rotllo, previament beneit pel rector.
- Mare de Deu de l'Assumpcio
. Entorn de la seua festivitat, el 15 d'agost, s'organitzen una serie de festejos que duren diversos dies, en homenatge a la Colonia Estiuenca.
- Festes Patronals
. Se celebren a la darreria de setembre comprenent sempre els dies entre el 29 de setembre i l'1 d'octubre, festivitats de Sant Miquel i Sant Hermolau, patrons de la vila.
Entre els plats tipics destaquen
l'olla de cardets
, el
conill amb caragols
,
les farinetes
,
l'olla d'abstinencia
i els embotits.
- ↑
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
, 07-06-2016, pag. 7799.
- ↑
≪
Instituto Nacional de Estadistica
≫. [Consulta: 18 marc 2023].
- ↑
Gozalbo
, Hector ≪
Monferrer (PP) se mantiene con mayoria en Llucena
≫.
El Periodico Mediterraneo
, 16-06-2019 [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑
Junta Electoral Central ≪
Resolucion de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicacion del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, segun los datos que figuran en las actas de proclamacion remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellon, Ciudad Real, Cordoba, A Coruna, Cuenca, Gipuzkoa y Girona
≫.
Butlleti Oficial de l'Estat
, 184, 02-08-2019, pag. 84.135 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑
Junta Electoral de la Zona de Castello ≪
Relacion de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019
≫ (pdf) (en castella).
Butlleti Oficial de la Provincia de Castello
.
Diputacio Provincial de Castello
[Castello], 56, 30-04-2019, pag. 26. insercio 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑
Ara
. ≪
Eleccions municipals 2019. Resultats a Llucena
≫, 26-05-2019. [Consulta: 31 marc 2020].
- ↑
Ministeri d'Hisenda i Administracions Publiques
. ≪
Informacio de regidors 2015 (informacio provisional)
≫. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑
13,0
13,1
Direccio d'Analisi i Politiques Publiques de la Presidencia. Generalitat Valenciana. ≪
Banc de Dades Municipal. Lucena del Cid. Historic de Govern Local
≫.
Portal d'informacio ARGOS
. [Consulta: 1r setembre 2015].
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]