Lazaro Cardenas del Rio
(
Jiquilpan
,
Michoacan
,
21 de maig
de
1895
-
Ciutat de Mexic
,
19 d'octubre
de
1970
) fou
president constitucional de Mexic
entre l'
1 de desembre
de
1934
i el
30 de novembre
de
1940
. El
1955
fou guardonat amb el
Premi Lenin de la Pau entre els pobles
. Va ser fundador de la
Casa d'Espanya a Mexic
.
Des de
1913
va tenir intensa participacio en el
moviment revolucionari
. En el periode de 1928 a 1932 va ocupar la governacio del seu estat natal i posteriorment va optar al carrec de president del
Partit Nacional Revolucionari
. Va ser secretari de Governacio amb el president
Pascual Ortiz Rubio
. El 1934 va ser elegit
president de la Republica
amb el suport de
Francisco Plutarco Elias Campuzano
. Tot i que va comencar el seu sexenni sota la tutela del Cap Maxim, va encoratjar l'organitzacio de sindicats, aixi com la unitat i la mobilitzacio obrera, el que li va proveir d'una solida base popular que el 1936 li va permetre desfer-se de
Plutarco Elias Calles
. Durant el seu mandat es va realitzar el repartiment agrari mes gran que s'havia fet mai; va obrir les portes del pais a perseguits politics com
Trotski
i va donar refugi als expulsats per la
guerra civil espanyola
. Aixi mateix va concretar la nacionalitzacio de la industria petroliera el 1938. Despres de deixar la presidencia va ocupar alguns llocs publics com el de secretari de la Defensa Nacional durant el govern de
Manuel Avila Camacho
.
[1]
[2]
[3]
[4]
[5]
[6]
Va neixer a
Jiquilpan
,
Michoacan
,
Mexic
, a l'occident del pais, sent fill de Damaso Cardenas Pinedo i Felicitas del Rio Amezcua. Va ser el primogenit de vuit germans. El
1913
es va incorporar a la
forces revolucionaries
de
Martin Castrejon
, despres va aconseguir el grau de general als 25 anys. De
1928
a
1930
va ser governador de l'estat mexica de
Michoacan
. Va exercir com a secretari de Governacio en el gabinet del president
Pascual Ortiz Rubio
i com a dirigent del
Partit Nacional Revolucionari
. El
1934
va ser elegit President de Mexic. Posteriorment, durant el govern del president
Manuel Avila Camacho
, va ser Secretari de Guerres i Marina.
Persona d'un tracte molt senzill i cordial, Cardenas va cultivar en vida mes amics que enemics. Rebia a casa seva des de camperols fins als alts funcionaris.
Cardenas es va caracteritzar per acollir als mes de 40.000
exiliats republicans espanyols
que van haver de sortir del seu pais per la
Guerra Civil Espanyola
entre 1937 i 1942. El
1937
, per intercessio de la seva esposa Amalia Solorzano, que presidia el Comite d'Ajuda als Nens del Poble Espanyol, es va donar asil a 456 menors, orfes de la Guerra Civil i fills de
combatents republicans
que foren duts a
Mexic
, a peticio del Comite Iberoamerica d'Ajuda al Poble Espanyol, donant-los allotjament, suport i educacio a la ciutat de
Morelia
. Amb el pas dels anys el grup va ser conegut com els Nens de Morelia. El seu suport a la
Republica Espanyola
no es va limitar a aixo, la va defensar en forums internacionals i va intentar ajudar-la economicament, fins i tot amb l'exportacio d'armes, el govern de
Roosevelt
es va oposar a aquests plans. En finalitzar la guerra amb el triomf de l'
exercit revoltat
, Cardenas va posar sota la seva proteccio els exiliats espanyols a Franca, incloent-hi el President
Manuel Azana
, qui va morir sota proteccio diplomatica mexicana i va ser enterrat cobrint el seu feretre una
bandera mexicana
, perque les
autoritats col·laboracionistes franceses
es van negar que fos enterrat amb la
bandera republicana
. Cardenas,
Rafael Pedrajas
, i els diplomatics del regim, van aconseguir que desenes de milers d'exiliats fossin acollits a Mexic, incloent nombrosos intel·lectuals que van enriquir sensiblement la cultura mexicana.
Entre 1937 i 1938 va completar la nacionalitzacio de la xarxa ferroviaria i, despres d'un conflicte obrer patronal, va expropiar els bens de les companyies petrolieres residents a Mexic, cosa que va provocar la ruptura de relacions amb el
Regne Unit
. Va enfrontar un intent colpista encapcalat pel general
Saturnino Cedillo
, qui va resultar mort en combat.
Tambe durant el seu mandat es va transformar el
Castell de Chapultepec
, antiga residencia dels governants del pais, donant lloc al Museu Nacional d'Historia. De la mateixa manera va impulsar iniciatives per a clausurar cases de joc i va cessar l'hostilitat cap a l'
esglesia catolica
. Aixi mateix, en l'ambit social i academic enfocat a l'educacio va fundar l'Institut Politecnic Nacional (
IPN
), el Col·legi de Mexic (
Colmex
) i l'Institut Nacional d'Antropologia i Historia (
INAH
), entre d'altres. Va modificar la Llei Agraria i va ampliar tambe la xarxa de carreteres.
Al final del seu mandat, va estar al comandament de la regio militar del Pacific en la
Segona Guerra Mundial
, i -com a part de l'estrategia d'unitat nacional seguida pel seu successor- va ser tambe secretari de la defensa nacional del president
Avila Camacho
fins a la fi del conflicte. Va ser vocal executiu d'algunes empreses i president d'administracio de la Siderurgica
Las Truchas
, empresa que avui porta el seu nom.
Del seu matrimoni amb Amalia Solorzano va neixer el seu fill Cuauhtemoc Cardenas, qui anys mes endavant seria: senador, governador de Michoacan, cap de govern de la Ciutat de Mexic i candidat a la presidencia de la Republica en tres ocasions. El seu net, Lazaro Cardenas Batel, que tambe ha entrat en la politica, va estar a carrec del governador de l'Estat de
Michoacan
en el periode
2002
-
2008
.
Lazaro Cardenas es considerat com un dels mes respectats presidents de Mexic a causa de les seves contribucions en materia social i economica per al pais. Hi ha qui, pero, refuta aquesta idea pels resultats politics de llarg termini, que van originar la conformacio popular i corporativista del sistema politic mexica. Encara que aixo no sigui atribuible directament a Cardenas, si ho es, en canvi, als seus successors priistes, que van anar minant, a poc a poc, els exits socioeconomics de Cardenas.
Lazaro Cardenas va morir victima d'un cancer a la
Ciutat de Mexic
el
1970
.
Cardenisme es el nom del corrent ideologic inaugurat per Cardenas, pero tambe se l'anomena aixi a l'etapa en que va governar Mexic de
1934
a
1940
, encara que alguns detractors prefereixen el terme "Cadet". El corrent politica del
cardenisme
, sorgeix aixi:
- L'exercit dona suport al cardenisme i es lleial a ell, ja que li ha donat veu i vot i el poder presidencial que Lazaro Cardenas arriba a tenir, no amenaca el poder militar, sino el consolida, encara que a partir de Cardenas el poder el tingui la presidencia mes que els generals.
- Amb els treballadors va impulsar els seus drets mitjancant una gran confederacio de treballadors on tots van estar units a l'Estat i l'Estat es va comprometre a vetllar pels interessos d'ells.
- El sector camperol i l'indigena donen suport a Lazaro Cardenas perque se'ls ofereix i lliura la
reforma agraria
.
- Als empresaris els va oferir un projecte economic viable.
- A l'esglesia la va incloure en el seu projecte.
Quan Lazaro Cardenas va ser designat candidat presidencial, ja era un dels divisionaris mes importants de l'exercit. Des del primer moment van comencar a sorgir tensions dins del nou govern. Van esclatar a causa, en gran manera, a l'onada de vagues que es va desencadenar despres de la presa de possessio de Cardenas i l'actitud benigna que davant les mateixes va adoptar el president.
Mural en homenatge a Lazaro Cardenas
En el seu honor, un gran nombre de ciutats i pobles de Mexic (incloent
Lazaro Cardenas
, Michoacan), petites comunitats i molts carrers porten el seu nom, com l'Eix Central Lazaro Cardenas a Ciutat de Mexic on hi ha una escultura de 10 metres en el seu honor de l'artista Humberto Peraza, tambe a
Morelia
hi ha un obelisc conegut com el Monument a Lazaro Cardenas, i autopistes a
Guadalajara
,
Monterrey
i
Mexicali
. L'avinguda mes extensa de la ciutat de
Xalapa-Enriquez
,
Veracruz
porta el seu nom. De la mateixa manera, un campus de l'Institut Politecnic Nacional, porta el seu nom. A Belgrad, Serbia, hi ha el ?etali?te Lazaro Kardenasa (Passeig Lazaro Cardenas). Te un carrer al districte de
Sarria-Sant Gervasi
de
Barcelona
[7]
i un monument en una placa de
Madrid
dedicats a la seva memoria, en reconeixement pel seu treball en acollir refugiats del bandol republica a Mexic despres de la Guerra Civil. Aixi mateix, te un carrer i un monument dedicat a la seva memoria a
Cordova
(Espanya).
- ↑
Biblioteca Digital UANL, Nuevo Leon, Mexico, 1933
(castella)
- ↑
Instituto Nacional de Estudios Historicos de Mexico, San Angel, Mexico, D.F (INEHRM)
(castella)
- ↑
Gobernates de Mexico, Panorama Editorial, 1985
(castella)
- ↑
Gobernates de Mexico, Editorial Universo, Mexico, 1988
(castella)
- ↑
Diccionario Porrua de Historia, Biografia y Geografia de Mexico, Porrua, Mexico, 1971
(castella)
- ↑
Resumen Historico de los Gobernanes de Mexico, Escorpio, S.A. de C.V., Mexico, 1989
(castella)
- ↑
[
enllac sense format
]
http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0