L'or de Moscou es el terme encunyat durant la Guerra Civil espanyola per a referir-se a l'operacio de trasllat, per part del govern de la II Republica, de 510 tones d'or, un 72,6% de les reserves d'or del Banc d'Espanya , de la seu central d'aquest, a Madrid , fins a la Unio Sovietica pocs mesos despres de l'esclat de la Guerra Civil espanyola . Tambe es fa servir per a referir-se a les gestions posteriors a l'enviament: a la venda de l'or a l'URSS, a la utilitzacio dels fons obtinguts gracies a aquesta venda i a altres enviaments similars de bens confiscats durant la guerra. La decisio de traslladar l'or del Banc d'Espanya, presa pel govern presidit per Francisco Largo Caballero i a iniciativa del ministre d'Hisenda, Juan Negrin , va fer, a mes a mes, que la resta de l'or, 193 tones, fos traslladat i venut a Franca per obtenir divises en una operacio que, tot i que molt menys coneguda, es coneix per analogia com l'“Or de Paris”.

L'expressio “Or de Moscou” (en angles: Moscow Gold ) ja l'havia utilitzada durant la decada dels 30 la premsa internacional, pero va ser durant la Guerra Civil i els primers anys del regim franquista en que es va popularitzar en referencia a l'episodi historic espanyol. Durant la Guerra Freda va ser utilitzada sobretot per la propaganda antisovietica i la contraria als partits i sindicats comunistes occidentals per a desqualificar les fonts de financament d'aquests ultims, considerant que els recursos monetaris d'aquests provenien de l'URSS, i per aixo es va popularitzar l'expressio “a sou de Moscou”.

Aquest episodi historic ha estat des de la decada de 1970 el centre de moltes obres i assajos a partir de documents oficials i privats, pero tambe objecte de debat historiografic i de moltes controversies, especialment a l' Estat Espanyol . Els desacords en aquests debats es donen sobretot en la interpretacio politica de les motivacions que van dur al trasllat de l'or, a les consequencies pel desenvolupament de la guerra aixi com en la influencia que va tenir aquest fet en el govern de la Republica a l'exili i les relacions entre l'Espanya franquista i el govern sovietic.

Mentre que alguns autors (com Angel Vinas o Enrique Moradiellos ) veuen l'enviament de l'or com l'unica opcio viable davant l'avenc de les tropes nacionals i la no-intervencio de les democracies occidentals i que va permetre la supervivencia de la Republica, d'altres (com Francisco Olaya ) consideren que es va tractar d'una gran estafa i d'un dels factors clau en la derrota republicana.

La revolucio comunista mundial i el Moscow Gold [ modifica ]

Amb anterioritat a 1935 , mentre el govern de Iossif Stalin orientava part de la seua politica internacional cap a la promocio de l'anomenada revolucio mundial del mon del proletariat , mitjans de parla anglesa com la revista Time , 21/11/1938, Loud Pedal , article disponible a time.com Arxivat 2009-09-16 a Wayback Machine . utilitzaven l'expressio Moscow Gold per a referir-se als plans sovietics d'intensificar les activitats del moviment comunista internacional, que en aquells dies es manifestava timidament als Estats Units i el Regne Unit . Time considerava que aquesta evolucio de la politica sovietica, que el 1935 es va manifestar en favor de la participacio comunista per a la formacio de diferents agrupacions frontpopulistes en diversos paisos del mon, es devia en part a la necessitat de Stalin de contrarestar les critiques del trotskisme .

L'episodi espanyol [ modifica ]

Context: els primers mesos de la Guerra Civil [ modifica ]

A partir del 19 de juliol de 1936 , al cap de pocs dies de la revolta militar , tant el govern de Jose Giral com el general Franco, llavors responsable de l'exercit d'Africa, van realitzar gestions simultanies a Franca, d'una banda, i a traves d'emissaris en Roma i Berlin , per l'altra, per a sol·licitar suport material. Amb aquestes iniciatives va donar inici la progressiva internacionalitzacio del conflicte davant la consciencia comuna de les manques en mitjans i equipaments militars d'ambdos bandols per a sostenir l'esforc bel·lic.(Moradiellos 1999) i (Howson 2000). Al comencament de la Guerra Civil espanyola, la situacio politica de Franca era confusa, amb un govern frontpopulista que incloia entre els seus elements majoritaris al centrista Partit Radical . Encara que Leon Blum , com el PCF , va pretendre intervenir a favor de la Republica, els radicals es van oposar i van amenacar de retirar-li el seu suport. A aixo es van unir els advertiments britanics sobre el risc d'obstruir la politica de pacificacio ( appeasement ) empresa pel conservador Stanley Baldwin . De tal manera, el consell de ministres reunit el 25 de juliol de 1936 va aprovar la cancel·lacio de qualsevol subministrament des de Franca.(Moradiellos 1999). El mateix dia que es confirmava la no-intervencio de les democracies occidentals, Hitler donava el seu consentiment per a l'enviament d'un primer lot d'avions, tripulacio i equip tecnic al Marroc, mentre que el 27 de juliol , Mussolini enviaria una partida d'avions de transport, material que seria utilitzat posteriorment per al pont aeri de tropes cap a Sevilla establert el 29 de juliol de 1936 .Cites 14 i 15 en (Moradiellos 1999) El govern nazi va utilitzar una empresa fantasma, la Societat Hispano-Marroquina de Transports , com tapadora per a canalitzar els seus subministraments a Franco. L' 1 d'agost de 1936 el govern frances va emetre la proposta a la comunitat internacional per a l'adopcio d'un "Acord de no-intervencio a Espanya" , defensat pel Foreign Office a traves de la seua ambaixada en Paris el 7 d'agost ."Note de la Sous-Direction d'Europe", 8 d'agost de 1936. DDF, vol. III, num. 108. citada en (Moradiellos 1999). L'acord tambe el van subscriure inicialment la Unio Sovietica , Portugal , Italia i el Tercer Reich , sumant-se al Comite de supervisio de Londres creat el 9 de setembre de 1936 . No obstant aixo, aquestes tres ultimes nacions van mantenir el seu suport logistic i material mentre que els agents de compres del govern republica van adquirir subministraments procedents de Mexic i del mercat negre .Cites 22, 23, 24 i 25 en: (Moradiellos 1999). En el terreny de les hostilitats, durant els mesos d'agost i setembre de 1936 les forces revoltades van assolir importants avancos, consolidant la frontera portuguesa despres de les Batalla de Badajoz del 14 d'agost i tancant de la basco-francesa, despres de l'entrada en Irun del 4 de setembre de 1936 . Aquest avanc va coincidir amb un progressiu viratge de la politica de l'URSS cap a una intervencio activa. Es va emprendre llavors l'establiment de relacions diplomatiques amb la Republica espanyola i el nomenament del primer ambaixador sovietic a Madrid, Marcel Rosenberg (abans representant sovietic en la Societat de les Nacions ), el 21 d'agost de 1936 .(Kowalsky 2004: Diplomacy). A la fi de setembre de 1936 , partits comunistes de diferents paisos van rebre instruccions del Komintern i de Moscou per al reclutament i organitzacio de les Brigades Internacionals , que entrarien en combat durant el mes de novembre. Mentre, el 28 de setembre , el final de les operacions entorn de l' Alcazar de Toledo permetria a les forces dirigides pel general Varela orientar el seu esforc cap a la Batalla de Madrid . Al llarg del mes d'octubre de 1936, l'URSS va enviar material en ajuda del nou govern de concentracio frontpopulista presidit per Largo Caballero , que incloia dos ministres comunistes, accio que l'ambaixador sovietic a Londres, Ivan Maiskiel , justificaria davant el Comite de No-Intervencio el 23 d'octubre de 1936 , denunciant el previ sabotatge italo-alemany al mateix i reclamant la restitucio del dret a la Republica a armar-se.Cita 27 en: (Moradiellos 1999). Cinc dies mes tard, el 28 d'octubre del 1936 , van salpar de Cartagena quatre vaixells de carrega sovietics contenint l'or evacuat el 14 de setembre del Banc d'Espanya.

Situacio de les reserves i estatus del Banc d'Espanya [ modifica ]

Pocs mesos abans de l'inici de la Guerra Civil les reserves mobilitzables espanyoles havien estat registrades per les estadistiques internacionals al maig de 1936 com les quartes mes grans del mon.Estadistiques del Banc de Pagaments Internacionals de Basilea , Sixieme rapport annuel de l'11/5/1936 (Vinas 2006:112). Va ser acumulada principalment durant la Primera Guerra Mundial , en la qual Espanya es va mantenir neutral. Gracies als estudis de la documentacio del BDE (Vinas 2006:111) es coneix que aquestes reserves es distribuien principalment en la seu central de Madrid, les delegacions provincials del BDE i altres diposits menors a Paris, des de 1931 , estant constituides en la seua major part per monedes, estrangeres i espanyoles, mentre que la fraccio d'or antic era menor al 0,01% i insignificant la quantitat d'or en barres doncs tan sols hi havia 64 lingots. (Vinas 2006: 111) Sobre el valor de les reserves mobilitzables, aquest era conegut per les diverses publicacions oficials que s'emetien regularment i aixi el The New York Times del 7 d'agost de 1936 (Vinas 2006: 111) informava de la xifra de 718 milions de dolars nord-americans de l'epoca per a les disponibles en la seu de Madrid. Per a l'historiador Angel Vinas , aquesta xifra es corresponia amb 635 o 639 tones d'or fi o be a 20,42 o 20,54 milions d' unces troy . Segons el balanc del Banc d'Espanya del 30 de juny de 1936, publicat en la Gaceta de Madrid (el BOE de l'epoca) l' 1 de juliol , les reserves d'or existents, tres setmanes abans d'iniciar-se la contesa, arribaven a un valor de 2.202 milions de pessetes-or, equivalent a 5.240 milions de pessetes efectives. Vinas calcula que la xifra de 719 milions de dolars de 1936 correspondria, actualitzada amb els indexs d'inflacio, a 9.725 milions de dolars de 2005 . En comparanca, les reserves espanyoles disponibles al setembre d'aqueix any eren de 7.509 milions. (Vinas 2006: 112)

En 1936, el Banc d'Espanya estava constituit com societat anonima per accions (igual que els seus homolegs frances i angles ) amb un capital de 177 milions de pessetes , el qual es trobava distribuit en 354.000 accions nominatives de 500 pessetes cadascuna. A pesar de no ser un banc de propietat estatal, ja que no s'hi convertiria fins a la promulgacio del Decret-Llei 18/1962 del 7 de juny de 1962 , sobre Nacionalitzacio i Reorganitzacio del Banc d'Espanya, ^[1] la institucio estava sotmesa al control tant del govern, qui designava al governador, com del ministeri d'Hisenda que nomenava a diversos membres del Consell General del banc.(Vinas 2006: 111) La Llei d'Ordenacio Bancaria (LOB) del 29 de desembre de 1921 (o Llei Cambo ) Refosa el 24 de gener de 1927 i modificada per Llei de 26 de novembre de 1931 . va intentar per primera vegada ordenar les relacions entre el Banc d'Espanya com banc central i la banca privada. En la llei es regulaven tambe les condicions per a la mobilitzacio per part del Banc de les reserves, el qual havia de comptar amb la preceptiva autoritzacio del Consell de Ministres . En la base 7a de l'Article 1r la LOB estipulava la facultat del Govern per a acudir a l'entitat i sol·licitar la venda d'or exclusivament per a influir en el tipus de canvi de la pesseta i " exercir una accio interventora en el canvi internacional i en la regularitat del mercat monetari ", en aquest cas el Banc d'Espanya participaria en aquesta accio amb una quantitat igual a l'arbitrada pel tresor Public. Encara que autors com Pio Moa (Moa 2001) i (Moa 2003). consideren que el trasllat de l'or violava clarament la Llei, en opinio d'Angel Vinas l'aplicacio de la Llei Cambo per part del govern republica va ser estricta, basant-se en els testimoniatges del que fou ultim ministre d'Hisenda de la Monarquia, Entre el 18 de febrer de 1931 i el 15 d'abril seguent. Juan Ventosa i Calvell , que la jutjava, poc abans del colp militar, massa ortodoxa (Vinas 2006: 113); l'autor cita els articles de Juan Ventosa en Espanya Economica i Financera (23/5/1936) i ABC (29/5/1936), limitant les possibilitats de creixement de l'economia del pais. La situacio excepcional creada per la rebel·lio, explicaria per a Vinas, que evita entrar en aspectes juridics, el canvi d'actitud pel que fa a la Llei Cambo per part del govern, que va passar a exercir els mecanismes necessaris per a realitzar una nacionalitzacio parcial encoberta del Banc d'Espanya.Segons Vinas, guiat per la maxima "salus patriae, suprema lex" (Vinas 2006: 114). Altres historiadors, com Sarda, Miralles o Moradiellos, coincideixen amb aquesta interpretacio. L'actuacio del govern republica sobre el Banc d'Espanya per a col·locar en la seva direccio a persones fidels a la Republica es va concretar en el Decret de 4 d'agost de 1936, que va destituir a Pedro Pan Gomez com sotsgovernador primer en favor de Julio Carabias , Pa Gomez fugiria a la zona nacional , per a ocupar-se uns mesos despres d'organitzar el nou Banc d'Espanya de Burgos. que 10 dies mes tard va ser seguida de la destitucio d'altres consellers i alts executius. Despres del trasllat de l'or a la Unio Sovietica, el 21 de novembre , es va decretar la modificacio del Consell, que va patir noves modificacions i cessaments fins que el 24 de desembre de 1937 nou consellers van ser substituits directament per representants institucionals.(Sanchez Asiain 2002: 281).

Preliminars a l'enviament [ modifica ]

Amb el comencament de la guerra, els revoltats engeguen la seua propia maquinaria estatal, considerant il·legitimes i il·legals les institucions que van quedar sota el control del govern de Madrid. Aixi, es va constituir tambe un Banc d'Espanya, amb seu a Burgos. Cada banc afirmava ser el legitim, tant en l'interior com en l'exterior. (Sanchez Asiain 2002: 249-50) En poder del govern republica van quedar la seu central amb la seua reserva d'or i les delegacions mes importants, mentre que el de Burgos administrava les reserves i delegacions provincials del Banc d'Espanya en el territori revoltat. Es pot assenyalar que, quan ambdos van reunir les seues respectives juntes d'accionistes, en la rebel va haver-hi 154.163 accionistes i en la republicana 31.389. (Sanchez Asiain 2002: 250) El 27 de juliol el Govern Giral va anunciar l'inici de l'enviament A Franca de part de l'or, per l'acord del Consell de Ministres de 21 de juliol de 1936.

Els revoltats, informats puntualment dels enviaments d'or pels seus agents i amics a Franca i la zona republicana (Vinas 1976: 101-5). van afirmar que aquestes despeses estaven molt allunyats del previst en l'esmentada Llei Cambo . Per tant, els van considerar il·legals. Aixi, la Junta de Defensa Nacional de Burgos va emetre el 25 d'agost de 1936 un decret, el num. 65, declarant nul·les, pel que a ells concernia, les operacions de credit realitzades pel govern frontpopulista sobre la base d'aquesta reserva:

La creacio del Comite de No Intervencio no va paralitzar l'enviament d'or a Franca i el govern de Largo Caballero, constituit al setembre, va prosseguir aquesta politica. Fins a marc de 1937 es van enviar 174 tones d'or fi (193 brutes) al Banc de Franca , equivalents al 27,4 per cent de totes les reserves espanyoles, per a convertir-les en divises per a pagar les compres d'armament i queviures. La Hisenda republicana va rebre 3.922 milions de francs (uns 196 milions de dolars) per a tals menesters (Martin Acena 2001: 74). Es te constancia a mes de molts altres enviaments d'or, plata i joies introduits en el pais gal de contraban (Olaya Morales 2004a: 460). Aquests enviaments es van justificar amb un decret reservat del 30 d'agost , per rao de la gravetat provocada per la insurreccio armada, i a fi de "poder desenvolupar la lluita amb l'extensio i intensitat que exigisca l'aixafada de l'execrable rebel·lio" . Per acord del Consell de Ministres, s'autoritzava "al Ministre d'Hisenda per a disposar que, pel centre Oficial de Contractacio de Moneda, se situe en una o diverses vegades, per compte del Tresor, en l'estranger, a la disposicio de la representacio diplomatica, consular o persona que designara en cada cas, la quantitat de francs francesos que estime precisa per a atendre les despeses que les necessitats de campanya imposen" .(Olaya 2004a: 311-312)

L'ordre de trasllat i les seues motivacions [ modifica ]

El 13 de setembre es va signar un decret reservat del Ministeri d'Hisenda , emes a iniciativa del ministre Juan Negrin , pel qual s'autoritzava el trasllat de les reserves metal·liques del Banc d'Espanya i preveia una futura rendicio de comptes a les Corts que mai va arribar a produir-se: (Bolloten 1989: 261) i (Vinas 1976: 133-4)

El decret esta signat pel president de la Republica , Manuel Azana , el qual afirmaria posteriorment el seu desconeixement sobre la destinacio final de les reserves. Segons va justificar mes tard Largo Caballero, Azana va ser informat mes tard a causa del seu estat emocional i el caracter reservat de l'operacio: Olaya Morales indica (2004a: 447) que, "posant-se legalista" , aco podria violar l'article 76 de la Constitucio , que facultava al President parar signar "els decrets, confirmats pel ministre corresponent, previ acord del Govern, podent el President acordar que els projectes de decret se sotmeten a les Corts, si cregues que s'oposen a alguna de les lleis vigents" . " D'aquesta decisio convenia informar moltes persones? No. Una indiscrecio seria la pedra d'escandol internacional %[...] Es va decidir que no ho sabera ni el President de la Republica, el qual es trobava llavors en un estat espiritual veritablement lamentable, per tant nomes ho sabia el President del Consell de Ministres [el mateix Largo] , el Ministre d'Hisenda [Negrin] i el de Marina i Aire [Indalecio Prieto]. Pero els dos primers serien els unics que s'havien d'entendre amb el Govern de Russia ". Largo Caballero, en Fundacio Pablo Iglesias , Arxiu de Francisco Largo Caballero , XXIII, pag. 477 Encara que habitualment Negrin es considerat l'artifex de l'enviament de l'Or (per iniciativa propia o confabulat amb els sovietics, depenent de les tendencies), el seu amic i company Mariano Anso ho defensava afirmant que "no va poder ser ni va anar l'artifex de l'enviament a Russia de l'or espanyol; va ser a tot estirar un cooperant de menor importancia del Lenin espanyol i els seus consellers aulics, al capdavant dels quals figurava Luis Araquistain " (Anso 1976: 317). Diversos autors, com Vinas, han assenyalat que la decisio de traslladar l'or fora de Madrid va estar motivada pel rapid avanc de l'exercit d'Africa, que des de la seua arribada a la Peninsula havia realitzat un rapid avanc cap a la capital, trobant-se, en el moment de prendre's la decisio, ja en Talavera de la Reina , a 116 quilometres de Madrid, sense que cap dels esforcos fets per a detenir-los o frenar el seu avanc hagueren tingut exit, si mes no parcial. No obstant aixo, les tropes revoltades no arribarien finalment fins dos mesos despres, no a causa de la resistencia de les forces republicanes, sino a una decisio del mateix Franco , que va decidir desviar-se per a socorrer als assetjats en l' alcazar de Toledo , en una operacio de prestigi que li va consolidar politicament i li va permetre ascendir a la prefectura de l'Estat el 29 de setembre de 1936 . La capital resistiria fins a la fi la guerra, i el mateix govern republica no es va traslladar a Valencia fins al 6 de novembre . Un dels principals protagonistes dels fets, Largo Caballero, va justificar posteriorment, en el seu exili frances, l'enviament de l'or en el Pacte de No Intervencio i la desafeccio de les democracies pel que fa a la Republica, i l'amenaca dels revoltats sobre Madrid.

No obstant aixo la qual cosa, el seu company, el tambe socialista Luis Araquistain , ho va atribuir posteriorment a la coaccio sovietica.

Tambe es parla del perill faista , i de la intencio anarquista d'assaltar les voltes del Banc d'Espanya i transferir les reserves d'or a Barcelona, el bastio de la CNT i la FAI, no nomes per a mantenir-lo fora de perill, sino per a comprar material de guerra pel seu compte (Bolloten 1989: 268-9). Aquest pla hauria estat preparat per Diego Abad de Santillan , un dels mes ardents detractors de Negrin, pero tal extrem es considerat fals per l'historiador llibertari Francisco Olaya Morales , que opina que l'or es va traslladar a Cartagena no per motius de seguretat, sino amb la intencio preconcebuda d'enviar-lo a Moscou.(Olaya Morales 2004a: 289-93) En qualsevol cas, es desconeix qui va tenir la idea de traure l'or d'Espanya. Antony Beevor cita que existeixen versions que atribueixen a l'economista sovietic Artur Stashevsky el suggeriment a Negrin de tenir una ≪compte corrent en or≫ a Moscou, a causa de l'amenaca que penjava sobre Madrid i a la necessitat de comprar armes i materies primeres.(Beevor: 232) Pero tambe cita a Gabriel Jackson i Victor Alba, els quals en el seu llibre Juan Negrin li atribueixen la idea al mateix Negrin, sostenint que la idea va prendre per sorpresa als sovietics i que Negrin va haver d'explicar curosament la idea a l'ambaixador Rosenberg.(Beevor: 716-717) En qualsevol cas, el Consell del Banc d'Espanya (molt reduit despres de l'inici de la guerra) no va ser informat de la decisio de confiscar l'or i traslladar-lo fins a l'endema. El 14 de setembre , el mateix dia en el qual els revoltats creaven a Burgos el seu propi Banc d'Espanya. Ates que l'operacio ja havia comencat, el Consell del Banc no va poder impedir aquestes mesures. No obstant aixo, els dos consellers representants dels accionistes del Banc d'Espanya que no s'havien passat als revoltats (Jose Alvarez Guerra i Lorenzo Martinez Fresneda), van presentar la seua dimissio. Fernando Schwarz. La internacionalitzacio de la guerra civil espanyola , Barcelona, 1971, p. 210; citat per: (Olaya Morales 2004a: 287). Martinez Fresneda va expressar la seua mes energica protesta al·legant que el trasllat era il·legal, ja que l'or era d'exclusiva propietat del Banc d'Espanya, i ni l'Estat ni el Govern podien disposar d'ell; a mes va assenyalar que l'or garantia per llei la convertibilitat dels bitllets del Banc, i, per tant, havia de romandre en la caixa de seguretat del Banc.

Referencies [ modifica ]