El
Parc Natural de l'Albufera de Valencia
(
Albufera
, de l'
arab
???????
,
al-bu?ayra
, ‘llac’, ‘albufera’, etimologicament diminutiu de ‘mar’
[1]
) es una
llacuna
litoral
[2]
situada 12 quilometres al sud de la
Ciutat de Valencia
,
[2]
entre l'
Horta de Valencia
i al nord de les dues Riberes (
Alta
i
Baixa
). Es la zona humida mes important del
Pais Valencia
.
El seu origen se situa fa 6.000 anys, i forma una
devesa
que s'esten uns 27 quilometres entre la desembocadura del
Turia
i la muntanya de
Cullera
.
[2]
Va ser declarat
Parc natural
pel govern valencia el
23 de juliol
del
1986
.
[3]
El parc natural compren el sistema format per l'
albufera
propiament, el seu entorn humit, i el cordo litoral (
devesa del Saler
) adjacent a ambdos.
L'Albufera de Valencia forma part de l'
ecoregio
definida pel
Fons Mundial per la Natura
com a "
Boscos mediterranis del nord-est d'Espanya i sud de Franca
"
Foto satel·lit de la
NASA
L'Albufera es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportacio de sediments dels rius
Xuquer
i
Turia
, amb la qual cosa es produi la separacio definitiva de la mar en l'epoca romana. Llavors, la superficie del llac era molt major (a l'entorn de 30.000 hectarees),
[2]
pero amb el pas dels anys i a causa de l'interes a obtenir noves zones de cultiu (especialment, d'
arros
) ha anat disminuint de grandaria fins a les 2.800 hectarees actuals.
Al Parc de l'Albufera hi destaquen tres relleus: al municipi de Cullera
El Cabecol
i
la Muntanya de les Raboses
; i
la Muntanyeta dels Sants
al terme de Sueca.
[4]
Existeixen ambients diferenciats:
- La restinga
: es la barra sorrenca que separa el llac del mar, que es l'ambient mes complex del conjunt, amb quatre subambients diferenciats.
- La platja
- El cordo de dunes davanteres
- El sistema dunar intern
- Les
mallades
(830 ha): saladars deprimits que s'inunden periodicament i que constitueixen un dels pocs reductes existents de bosc litoral del Mediterrani occidental
- La marjal
: son terres que anteriorment formaven part del llac, pero que ara estan dedicades al cultiu de l'arros amb tot el sistema de reg
- El llac
: extensio d'aigua dolca a causa del fet que s'alimenta de les aportacions de les sequies i de diversos ullals existents en el mateix llac. Amb les seues 2.837 ha de superficie, es el llac mes gran de l'
estat espanyol
. La profunditat mitjana n'es de 80 cm, amb maximes de 2 m, i el seu diametre es de 5 km.
- Les
mates
: existeixen 6 grans mates, illots formats per
vegetacio palustre
, essent la
mata del fang
la mes important.
- Els
ullals
i les
llacunes
: especialment l'
Ullal de Baldovi
[5]
i la sequia i bassa o
Llacuna de Sant Llorenc
,
[6]
com tambe la
Llacuna del Samaruc
.
-
Llacuna de Sant Llorenc
-
Sequia de Sant Llorenc
-
Ullal de Baldovi
El parc presenta un
clima termomediterrani
, suau i agradable, provocat per l'orografia plana i l'elevada humitat. L'estiu es calid i sec, amb temperatures moderades i altes. Les precipitacions mes abundants corresponen a la primavera i la tardor, estacions amb temperatures moderades. L'hivern presenta temperatures baixes, pero amb pocs dies de gelada (temperatures per davall de 0 °C). La precipitacio mitjana anual es de 430 l/m². La temperatura mitjana anual es de 17 °C, amb oscil·lacions de ±11 °C.
La vegetacio a la
marjal
, dedicada al cultiu de l'arros i en el llac es escassa, i queda limitada a les zones marginals.
No obstant aixo, la franja sorrenca costanera es especialment rica en varietats vegetals. Hi destaca la presencia d'especies pioneres propies de
dunes
mobils, com el
gram de duna
o la
campaneta de mar
, i de dunes fixes com l'
aladern
o el
llentiscle
.
En els salers existents entre les dunes, podem trobar l'
herba salada
. En les zones amb
substrat
rocos, hi ha un tipic bosc mediterrani format per la
carrasca
, el
timo
, el
romer
i la
sajolida
.
Finalment, a les zones humides hi ha comunitats submergides, flotants i palustres com el
canyet
(
Phragmites australis
), la
bova
, la
mansega
(
Cladium mariscus
) i la
trencadalla
.
Pel que fa a l'
arros
, en 2010 es produiren vora 115.000
tones
.
[7]
A l'Albufera hi ha dues microreserves de flora declarades: la
Llacuna del Samaruc
, d'
Algemesi
(02-12-2002) i la
Muntanyeta dels Sants
, de
Sueca
(11-09-2006).
[8]
Camesllargues
(
Himantopus himantopus
)
volant en el
Tancat de la Pipa
(
Valencia
)
Flamencs
a l'Albufera.
El llac te diverses especies i en destaquen el
fartet
i el
samaruc
, per ser dues especies de peixos endemiques del Pais Valencia, i l'
anguila
,
llisa
i
llobarro
per la seua importancia economica.
Des de la
decada de 1950
, la varietat d'especies de peixos ha minorat, sent les
llises
i les
carpes
les especies mes capturades actualment.
[7]
La contaminacio de les aigues, la perdua de la microfauna i altres factors expliquen la desaparicio o minva de la presencia d'especies valorades pels pescadors, com les
anguiles
, els
llobarros
o la
gamba
.
[7]
La desaparicio d'esta ultima especie representa l'inici de la decadencia de la pesca a
El Palmar
.
[7]
L'anguila no ha desaparegut de l'Albufera, pero des de la
decada de 1970
la presencia (i captures) d'
anguiles
, tant de l'especie
maresa
com
pasturenca
, es quasi inexistent.
[7]
Tot i que fora una especie emblematica del llac, en l'actualitat la poca poblacio d'anguiles fa poc rendible la seua pesca, ja que les despeses del manteniment de les xarxes no cobreix els ingressos produits per la seua captura.
[7]
En 1950 es capturaven 120.000 quilos d'anguiles a l'Albufera, per menys de 9.000 en la primera decada del segle
xxi
.
[7]
El
llobarro
,
peix
mes delicat que l'
anguila
, es troba en situacio de practica extincio.
[7]
Antigament era un peix molt valorat, que suposava grans ingressos per als pescadors.
[7]
Des de la
decada de 1980
, la
llisa
suposa el gruix de la pesca al llac,
[9]
tot i que antigament era considerada una especie
roina
, reservada al consum domestic.
[9]
Encara que, sense cap dubte, aquest parc es conegut per l'extraordinaria riquesa avicola que conte, hi destaquen l'anec
xibec
amb fins a 10.000 exemplars, l'
anec cullerot
o el bragat amb fins a 20.000 exemplars.
[10]
Tambe son destacables les colonies de martinets (
Ardeidae
), i s'hi pot ressenyar l'esplugabous o garseta (
Bubulcus ibis
), el
martinet ros
(
Ardeola ralloides
) o el
bernat pescaire
(
Ardea Cinerea
).
Cal esmentar l'escassa presencia d'especies com el
xatrac d'albufera
(
Sterna hirundo
), el
linx caracal
, la sancana o camallonga (
Himantopus himantopus
), la rosseta (
Marmaronetta angustirostris
) o la
gavina capblanca
(
Larus genei
).
Pel que fa als mamifers, hi destaquen la
guineu
, la
mostela
i el conill salvatge. Tambe hi ha presencia de petits mamifers, com ara diverses rates penades, ratolins, i la
rata d'aigua
, especie silvestre per excel·lencia del paratge.
Entre els invertebrats, cal destacar-ne la presencia de gambetes,
petxinots
de sang,
escarabats
i
libel·lules
.
Entre els reptils i amfibis, hi destaquen la
granota verda
, el
gripau d'esperons
, la
serp de collaret
, la
serp d'aigua
, la
serp blanca
i la
serp verda
. Aquesta darrera pot arribar a mesurar dos metres de llarg. Hi ha diverses especies de
sargantanes
, entre les quals es troba la
sargantana cendrosa
, especie endemica mediterrania, pero tambe hi ha la
sargantana cua-roja
i la
sargantana cuallarga
. Tambe hi son presents el
drago comu
i la
bivia iberica
.
El 2019 es va trobar l'especie invasora
Obama nungara
, que afecta a la biodiversitat del sol.
[11]
Historia de la gestio
[
modifica
]
Cartell del Parc Natural de l'Albufera
Des del
1238
, l'Albufera i la devesa van ser domini personal del rei
Jaume I
, que va voler reservar aquests paratges com a patrimoni de la corona.
[2]
Va ser el monarca qui comenca amb l'explotacio del recursos, va regular la
pesca
, i va establir privilegis.
[2]
La tasca de regulacio de la pesca va ser continuada per monarques com
Marti l'Huma
i
Ferran el Catolic
.
[2]
L'any
1761
, el rei
Carles III
va dictar una Reial Ordre per a la proteccio especial de l'Albufera i el seu entorn, establint normes per a la conservacio de la riquesa del paratge. Tanmateix, 34 anys despres,
Antoni Josep Cavanilles
ja va alertar de la progressiva reduccio del llac, que en aquest periode havia perdut la meitat de la seua superficie, fins a quedar en 8.190 ha. Durant el
segle
xviii
naixen les actuals institucions de pescadors de
Silla
,
Catarroja
i
El Palmar
, sorgides del
Comu de Pescadors de la Ciutat de Valencia
que regulava la gestio de la pesca a l'Albufera.
[2]
L'any
1865
, la propietat del parc va passar de la corona a l'estat, i el
1927
va ser adquirit per l'
Ajuntament de Valencia
.
[12]
El
1962
, l'ajuntament va fer una cessio de terrenys al Ministeri d'Informacio i Turisme per construir-hi un
parador de Turisme
i un camp de golf (encara avui existents). L'any
1967
, comencen els projectes d'urbanitzacio que nomes una contestacio massiva, popular i periodistica, sota el lema ≪
El Saler per al poble
≫, va aconseguir aturar.
Finalment, l'any
1979
, el primer ajuntament democratic va declarar la devesa i l'Albufera llocs publics per a us de la ciutadania, i el
8 de juliol
del
1986
el govern valencia el va declarar
Parc natural
.
[13]
L'any 1992, el primer decret de declaracio va ser anul·lat pel Tribunal Suprem per defecte de forma, i el 31 de maig del 1993 es va tornar a fer la declaracio de manera definitiva.
Amb data de
23 d'octubre
de
1990
es va aprovar el document del Pla Especial de Proteccio del Parc Natural (actualment derogat pel Tribunal Suprem) i el decret 96/1995, de
16 de maig
, va aprovar el Pla d'Ordenacio dels Recursos Naturals de la Conca Hidrografica de l'Albufera.
El
19 de novembre
de
2004
va ser aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana el Pla Rector d'Us i Gestio (PRUG) de l'Albufera.
[13]
Paisatge cultural
[
modifica
]
Port de Catarroja.
El port de Silla
La
cacera
ha estat una de les activitats principals desenvolupades a l'Albufera, i una de les mes antigues.
[14]
S'ha organitzat tradicionalment en les anomenades
tirades
, i els llocs de cacera son subhastats.
El parc de l'Albufera es conegut internacionalment tant per conreu de l'
arros
com per la projeccio guanyada amb les novel·les costumistes de
Vicente Blasco Ibanez
, i en especial per
Canas y barro
(
Canyes i fang
).
[15]
Es l'arros i el seu cultiu l'activitat que ha fet desenvolupar la iconografia del paratge, amb els camps inundats a la primavera i una catifa de verd lluent a l'estiu.
[15]
En hivern, les aigues tornen al seu lloc tradicional, cobrint el paisatge.
[15]
Tot i que des del segle
xiii
fins al XVI l'Albufera es territori de pescadors,
[2]
a partir de la fi del segle
xvi
fins al segle
xviii
es produeixen grans canvis en la seua
morfologia
, canvis provocats pels canvis en els sistemes
hidrologics
.
[2]
Una mala gestio de les
goles
, i desbordaments del
Turia
i el
Xuquer
sobre el riu van fer que l'aigua es fera dolca a partir del
segle
xvii
.
[12]
Els canvis produits al
segle
xviii
faran que la superficie per a l'explotacio pesquera es reduisca a favor de la superficie agraria, provocant una reconversio forcosa de les activitats tradicionals.
[16]
En dos segles, l'extensio de la llacuna es reduiria un 85%.
[16]
El conreu de l'
arros
va desenvolupar-se a partir que els homens del terreny comencen a soterrar els
canyars
que envoltaven el llac per a convertir els terrenys en
agricoles
.
[15]
Estos treballs canviaren el medi de l'Albufera,
[12]
tot i els perills per a la salut per l'exposicio a malalties com el
paludisme
.
[12]
Al pas del
segle
xix
al
xx
, moment quan es culmina el proces de colonitzacio agraria de la llacuna,
[12]
es va comencar a utilitzar la
rella
del
forcat
en comptes de
tonyar
al
clavill
.
[15]
Aquell proces va fer que el terreny agricola li menjara espai a l'
aigua
, substituint-se les antigues
senies
per maquines.
[15]
A mes, el proces va anar unit a una tensio entre el mon
pesquer
i l'agrari, intensificat al final del segle
xix
.
[16]
Els treballs de preparacio dels
cavallons
i la terra
agricola
se feia en l'
hivern
, en l'anomenada
perellonada
, periode en que els perellons es tanquen i inunden la
marjal
.
[17]
A mes, tambe hi havia el treball dels
barquers
, que es dedicaven a la
pesca
.
[17]
[14]
L'activitat mes antiga i rendible hi va ser la
pesca
.
[2]
Jaume I
va establir que qualsevol podia pescar-hi si pagava com a impost una cinquena part del peix capturat.
[2]
Tanmateix, a partir de segle
xviii
, l'increment de l'activitat agricola va anar accelerant el proces de rebliment del llac i disminuint el rendiment de la pesca.
[12]
Al final del segle
xix
, amb l'aparicio d'activitats industrials i el desenvolupament de conglomerats urbans massificats al voltant del llac, va iniciar-se un proces de decadencia de l'activitat pesquera que continua fins als nostres dies, amb el declarat col·lapse biologic de l'aigua de l'Albufera, provocat per la contaminacio industrial, urbana i agricola.
La pesca s'ha realitzat per distints metodes:
a la llum
,
a l'encesa
, amb
canya
,
al foradet
,
amb mornella
o
al tir parat xarxa
i a tir armat.
[14]
Entre la gent
del Palmar
, l'us del
redoli
seria generalitzat fins a la
decada de 1970
.
[7]
Altres activitats tradicionals han estat l'
explotacio salinera
(desapareguda a partir de la dulcificacio de l'aigua al
segle
xvii
),
[12]
la
ramaderia
i la recol·leccio d'
herbes
.
[2]
Paisatge ambiental
[
modifica
]
Netejant la mota
Traient el fem cap al
port de Silla
Durant els
anys 1960
i el periode conegut com a
desarrollisme
,
[12]
es produeix la major crisi ambiental de l'Albufera.
[12]
La implantacio d'
industries
i l'us de l'
agricultura intensiva
a la conca de la llacuna, aixi com la
urbanitzacio
descontrolada de la costa en foren les causes.
[12]
Diverses entitats realitzen activitats de neteja a l'Albufera, entre aquestes la
Xarxa JOVES.net
, en col·laboracio amb l'Ajuntament de Silla, que porten des de l'any 2003 realitzant el programa "Horta Neta" d'activitats de v
oluntariat ambiental
de coneixement, millora i conservacio del medi ambient per a joves.
[18]
[19]
Fins a l'any 2013, unes 3.000 persones havien col·laborat en les tasques de sanejament del llac, i en aquest temps es recolliren tota mena de residus solids processats de manera selectiva en un
ecoparc
.
[20]
L'
Institut Valencia de la Joventut
a traves del seu programa Joves als Parcs Naturals, tambe promou les accions ambientals.
[21]
Igualment, la coalicio
Compromis per Valencia
ha organitzat jornades de neteja del Parc Natural de l'Albufera,
[22]
aixi com l'
Ajuntament de Valencia
ha promogut activitats de neteja de l'Albufera.
[23]
Embarcacions
[
modifica
]
Embarcacio amb
Vela Llatina
a l'Albufera. Il·lustracio del
Museu Valencia d'Etnologia
.
Les primeres embarcacions utilitzades a l'Albufera daten de l'epoca
prehistorica
.
[24]
Inicialment les embarcacions utilitzades al llac eren semblants de les de la mar, pero a partir del moment en que les goles es tanquen es comencen a utilitzar embarcacions diferents en l'
aigua dolca
i la
salada
.
[24]
L'
epoca musulmana
destaca com a l'etapa on la
vela llatina
te el seu major desenvolupament a l'Albufera.
[24]
De fet, en 1248, poc despres de la
Conquesta de Valencia
es va plantejar el problema que la fugida dels
moros
deixava les embarcacions en mans inexpertes.
[24]
Aixo va provocar que es retingueren a unes 100 families, els homens de les quals es dedicarien a dirigir les barques.
[24]
En 1404,
Marti l'Huma
atorga el privilegi de pescar a les comunitats riberenques de pescadors, els quals utilitzaven embarcacions amb vela llatina. Durant els segles seguents les embarcacions s'utilitzaren a mes per a transportar arros i terra per aterrar els tancats, cosa que va permetre el manteniment dels tallers artesans dels calafats de barques i de barquets del llac.
[25]
Amb les barques amb vela llatina es practicaven les tecniques de pesca del
monot
, el
tresmoll
i el
tir al pla
.
[25]
A partir de la decada de 1950, l'us cada vegada mes generalitzat del motor d'explosio va anar reduint l'us de la vela llatina. L'activitat de la pesca comercial var quedar molt reduida per la manca de rendibilitat del peix i la contaminacio del llac.
[25]
Les formes habituals a les
veles llatines
son barques amb tinter central, caiguda de l'arbre a proa d'uns 18 graus.
[24]
Generalment es considera que amb l'antena arriada ha de sobreeixir de la barca per proa 0,5 m i per popa 1,5 m, independentment de la mida de la barca o de l'
eslora
.
[24]
Pel que fa a les embarcacions de l'Albufera, hi destacaven dos tipus: els barquets i barquetots, de fondo i costats plans, angles rectes i seccio trapezoidal i les
barques
, amb seccio redona.
[26]
Cada tipus d'embarcacio tenia un tipus de solucions depenent del treball a realitzar o del gust o estil de l'
armador
o
calafat
.
[26]
El fet que les embarcacions s'armaren segons el gust o les necessitats de l'armador dona una gran varietat de mides en les embarcacions, que en cas dels barquets podien variar dels 16 als 22
pams
.
[26]
Municipis compresos
[
modifica
]
Planol de l'Albufera
El principal mitja d'acces al parc es l'autovia del
Saler
(CV-500) que, partint de Valencia, travessa el parc de nord a sud. I el centre d'informacio del parc es troba al quilometre 13,5, a l'alcada del Palmar.
- ↑
Castells Criballes
, Margarida;
Cinca Pinos
, Dolors.
Diccionari Arab-Catala
. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2007, p. s.v. ≪???≫.
ISBN 978-84-412-1546-7
.
- ↑
2,00
2,01
2,02
2,03
2,04
2,05
2,06
2,07
2,08
2,09
2,10
2,11
2,12
Santamaria i Vizcaino 2011
, p. 195
- ↑
≪
Fullet turistic del Parc de l'Albufera
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-11-22. [Consulta: 8 novembre 2008].
- ↑
Generalitat Valenciana, Varietat d'habitats a l'Albufera
- ↑
Generalitat Valenciana, Ullal de Baldovi
- ↑
Levante, La Bassa de Sant Llorenc se encoge en Cullera, 04-07-20
[
Enllac no actiu
]
- ↑
7,00
7,01
7,02
7,03
7,04
7,05
7,06
7,07
7,08
7,09
Santamaria i Vizcaino 2011
, p. 198
- ↑
≪
Generalitat Valenciana, Albufera de Valencia
≫. Arxivat de l'
original
el 2017-12-01. [Consulta: 21 novembre 2017].
- ↑
9,0
9,1
Santamaria i Vizcaino 2011
, p. 199
- ↑
Rossell i Verger
, Vicenc M.
L'Albufera de Valencia
. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 83.
ISBN 8478265392
.
- ↑
≪
Voluntaris de SEO/BirdLife detecten una especie invasora a l'Albufera
≫.
Diari la Veu
, 22-07-2019 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑
12,00
12,01
12,02
12,03
12,04
12,05
12,06
12,07
12,08
12,09
Santamaria i Vizcaino 2011
, p. 196
- ↑
13,0
13,1
Catala
, Borja ≪L'Albufera i l'Horta Sud: la dificil convivencia≫.
Papers de l'Horta
, 24, Primer semestre 2006, pag. 12-17.
- ↑
14,0
14,1
14,2
Martinez Canet 2007
, p. 34
- ↑
15,0
15,1
15,2
15,3
15,4
15,5
Martinez Canet 2007
, p. 28
- ↑
16,0
16,1
16,2
Santamaria i Vizcaino 2011
, p. 197
- ↑
17,0
17,1
Martinez Canet 2007
, p. 30
- ↑
≪
FGV participa en la promocion de rutas y actividades medioambientales por distintas poblaciones de l'Horta
≫. Elperiodic.com, 07-04-2011. Arxivat de l'
original
el 18 de maig 2015. [Consulta: maig 2015].
- ↑
≪
Horta neta 2015
≫. Joves.net. Arxivat de l'
original
el 2016-03-03. [Consulta: maig 2015].
- ↑
V.
, M. ≪Recuperan una bombona de gas en una mata de l'albufera≫.
Levante-EMV
, 04-04-2013.
- ↑
≪
L'Albufera ha acollit set accions ambientals amb 80 voluntaris
≫.
Levante-EMV
.
- ↑
≪
Els militants de Compromis netegen el Parc Natural de l'Albufera
≫. Laveupv.com, 09-11-1999. [Consulta: maig 2015].
- ↑
≪
El Ayuntamiento destina 2 millones de euros del Fondo Local para limpiar
a fondo
la Albufera
≫. Lasprovincias.es, 11-05-2009. [Consulta: maig 2015].
- ↑
24,0
24,1
24,2
24,3
24,4
24,5
24,6
Martinez Canet 2007
, p. 42
- ↑
25,0
25,1
25,2
Sanchis
, Tomas ≪Dos associacions de Silla i Catarroja recuperen la navegacio tradicional de la vela llatina a l'Albufera≫.
Papers de l'Horta
, 20, 1995, pag. 10.
- ↑
26,0
26,1
26,2
Martinez Canet 2007
, p. 43
Bibliografia
[
modifica
]
- Almerich, J.M., Cruz Orozco, J., Tortosa, P.
Espais naturals del litoral valencia
. Edicions Bromera, S.L. Alzira, 2003.
ISBN 84-7660-778-4
.
- Robert Martinez Canet (coord.).
La vela llatina: barques a l'Albufera
.
Valencia
:
Museu Valencia d'Etnologia
, 2007, p. 79.
ISBN 978-84-7795456-9
.
- Santamarina Campos
, Beatriz;
Vizcaino Estevan
, Aida. ≪La marjal de l'albufera: De paisatges, pescadors i arrossers≫. A:
Cataleg del Museu Valencia d'Etnologia
.
Valencia
:
Museu Valencia d'Etnologia
, 2011, p. 193-209.
ISBN 978-84-938347-7-7
.
- GARCIA PERALES, VICENT; SOENNECKEN, HEIKE, 2011,
La albufera de Valencia. Estudio del habla y la cultura popular
(traduccio inedita que M. Sanchis Guarner va fer de l'obra de Max Thede 'Die Albufera von Valencia. Eine volkskundliche Dasrstellung' VKR Hamburg 1933), Paiporta, Ed. Denes.
Enllacos externs
[
modifica
]