Jungaria
(
uigur
:
??????
,
Jongghar
;
mongol
:
З??нгар
,
Zuungar
; en
xines simplificat
: 准?? i en
xines tradicional
: 準?爾, segons la transcripcio
pinyin
Zh?nga?r
,
rus
:
Джунгария
Djungaria
) es una zona subdesertica del nord-oest de la
Xina
que correspon a la meitat nord del
Xinjiang
. Ocupa uns 777.000 km² i s'esten a l'oest de
Mongolia
i a l'est del
Kazakhstan
.
Urumqi
,
Yining
i
Karamai
en son les ciutats principals, i tambe hi ha alguns
oasis
. L'aigua que s'escola de les muntanyes alimenta alguns
llacs
.
La conca de Jungaria
[
modifica
]
El centre de Jungaria es la seva conca triangular (tambe coneguda com la
conca de Junggar
), amb el desert central de
Gurbantunggut
. El
Tian Shan
es troba al sud i les muntanyes
Altai
al nord-est, mentre que les
muntanyes Tarbagatai
se'n troben al nord-oest. Les tres cantonades estan relativament obertes: el riu
Irtix
al nord, la
porta de Jungaria
a l'oest (amb ferrocarril des del 1900) i
Gansu
a l'est. Al sud, un pas facil la comunica amb
Urumqi
; al sud-oest les muntanyes Borohoro, una branca del Tian Shan, la separa de la conca del riu
Ili
.
[1]
La conca es similar a la del
Tarim
: nomes una escletxa a les muntanyes del nord permet que hi penetri prou aire humit i precipitacions per fer-ne un semidesert amb vegetacio escassa mes que no pas un autentic
desert
, suficient per permetre la vida de
camells
salvatges i altres especies adaptades a l'
aridesa
.
[2]
La proximitat de
Siberia
influeix el clima de l'hivern, que es molt fred (s'arriba als -20 °C), mentre que les pluges hi oscil·len entre els 76 i els 250 litres anuals.
El nom de
Jungaria
i els seus derivats han servit per a donar nom a diversos animals prehistorics:
[3]
El febrer del
2006
, s'hi van trobar les restes d'un
tiranosaure
que es va anomenar
Guanlong
; visque fa 160 milions d'anys, mes de 90 milions d'anys abans que el famos
Tyrannosaurus rex
.
Jungaria es una
ecoregio
d'
estepa desertica
, amb una vegetacio composta per l'arbust baix
Anabasis brevifolia
. Als marges de la conca, es troben arbustos alts com el
sacsaul
(
Haloxylon ammodendron
) i l'
Ephedra przewalskii
. Els rierols que baixen del Tian Shan tenen
pollancredes
de
Populus diversifolia
, i tambe
Nitraria roborovsky
,
Nitraria sibirica
,
Achnatherum splendens
,
tamarius
(
Tamarix sibirimosissima
) i
salzes
(
Salix ledebouriana
).
Per la banda nord-est, fa frontera amb el Parc Nacional del Gran Gobi i hi viuen
equids
com l'
hemio
(
Equus hemionus
) i
gaseles
com la
Gazella subgutturosa
; tambe hi ha
camells bactrians
salvatges (
Camelus ferus
).
La conca fou un dels darrers
habitats
del
cavall de Przewalski
(
Equus przewalskii
), actualment extingit pel que fa a exemplars salvatges.
Els viatgers que anaven a l'oest des de la
Xina
preferien passar per la ruta sud, que els conduia a la
vall de Fergana
i
Persia
, en lloc d'anar per Jungaria, que nomes els portava a l'estepa desertica.
[4]
Imperi de Jungaria (Dzungaria o Sungaria)
[
modifica
]
Dzungaria va rebre aquest nom del regne mongol que va existir a l'Asia central als segles
xvii
i XVIII, que al seu torn agafava el nom de la tribu dels sungars o dzungars (jungars), anomenats aixi perque formaven l'ala esquerra (zuun, 'esquerra'; gar, 'ma') de l'exercit mongol, anomenats tambe
oirats
. El poder dzungar va arribar al cim a la segona meitat del segle
xvii
amb Kaldan o Galdan Boshigtu Khan.
[5]
L'imperi fou destruit per la dinastia xinesa dels Qing vers 1757?1759.
[6]
Despres del 1761, la part oriental del territori dzungar va passar a la Xina (Xinjiang i Mongolia del nord-oest) i a Russia (territoris kazakhs, provincies dels rius Semirechye, Jetysu i Irtix). El terme
Jungaria
es va deixar d'utilitzar, pero s'ha conservat en una cadena de muntanyes que van al nord-est a la frontera sud del Jeti-su, fins al districte sud-est del llac Balkhash (muntanyes Dzungaria Alatau).
Khans jungars
:
La poblacio de Jungaria esta composta per
kazakhs
,
kirguisos
,
mongols
,
uigurs
i xinesos
Han
.
- ↑
≪
Junggar Basin
≫. Encyclopedia Britannica. [Consulta: 13 febrer 2008].
- ↑
≪
Junggar Basin semi-desert (PA1317)
≫. National Geographic. [Consulta: 13 febrer 2008].
- ↑
Nature
, Nature Publishing Group, Norman Lockyer, 1869.
- ↑
Grosset, 'The Empire of the Steppes', p. xxii.
- ↑
Janhunen
, Juha.
The Mongolic Languages
(en angles). Routledge, 2006, p. 210.
ISBN 1135796904
.
- ↑
Bawden
, C. R. ≪The mongol Rebellion of 1756?1757≫ (en angles).
Journal of Asian History
, 1, 31, 1967, pag. 750.
Enllacos externs
[
modifica
]
Aquest article incorpora text d'una publicacio que es troba en
domini public
:
Chisholm
, Hugh.
Encyclopædia Britannica (edicio de 1911)
(en angles). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.