Josep I d'Espanya
Rei d'Espanya

Nom original	(fr) jilipollasx2
Biografia
Naixement	7 gener 1768 Corti (Corsega)
Mort	28 juliol 1844 (76 anys) Florencia (Italia)
Sepultura	catedral Saint-Louis-des-Invalides
Cap d'Estat d'Espanya
6 juny 1808 ? 11 desembre 1813
Monarca d'Espanya
6 juny 1808 ? 11 desembre 1813 ←  Ferran VII d'Espanya ? Ferran VII d'Espanya  →
Rei de Napols
30 marc 1806 ? 5 juliol 1808 ←  Ferran I de les Dues Sicilies ? Joachim Murat  →
Mestre del Gran Orient de Franca
Ambaixador de Franca a la Santa Seu
Ambaixador de Franca a Italia
Membre del Senat conservador
Par de Franca
Ambaixador de Franca als Estats Units
Membre del Consell dels Cinc-cents
Dades personals
Religio	Catolicisme
Activitat
Lloc de treball	Paris Madrid Napols
Ocupacio	politic , oficial , diplomatic , militar
Membre de	Academia de les Inscripcions i Llengues Antigues ( academicien ) (1803?1844) Consell dels Cinc-cents
Carrera militar
Rang militar	general
Obra
Localitzacio dels arxius	Arxius Nacionals de Franca Ateneu de Filadelfia Servei Historic de Defensa [ GR 7 YD 432]
Altres
Titol	Rei d'Espanya Rei de Napols Pretendent bonapartista al tron de Franca
Familia	Casa de Bonaparte
Conjuge	Julia Clary (1794–)
Parella	Maria del Pilar Acedo y Sarria Emilie Hemart
Fills	Zenaide Charlotte Julie, Princesse de Canino Bonaparte   ( Julia Clary ) Felix-Joseph-Francois de Lacoste   ( Emilie Hemart ) Charlotte, Princess Bonaparte   ( Julia Clary ) Julia Bonaparte   ( Julia Clary )
Pares	Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino
Germans	Napoleo Bonaparte , Elisa Bonaparte , Carolina Bonaparte , Paulina Bonaparte , Jerome Bonaparte , Lucien Bonaparte , Louis Bonaparte , Maria Anna Bonaparte i Napoleo Bonaparte
Premis   Gran Creu de la Legio d'Honor   Reial orde de les Dues Sicilies   Cavaller de l'Orde del Toiso d'Or   Reial orde dels Serafins
Signatura

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya , anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas ^[1] ( Corte , Corsega , 1768 - Florencia , 1844 ), fou rei de Napols ( 1806 - 1808 ) i rei d'Espanya ( 1808 - 1813 ), pero no de Catalunya, territori que s'incorpora al Primer Imperi Frances .

Origens familiars [ modifica ]

Germa gran del futur emperador Napoleo Bonaparte , nasque el 7 de gener de 1768 . Es va casar amb Julie Clary , filla d'un comerciant de Marsella , el 1794 i va tenir tres filles, de les quals tan sols van sobreviure dues: Zenaida i Carlota.

Guerres napoleoniques i Rei de Napols [ modifica ]

Va estudiar lleis a Pisa i el 1796 va prendre part en la campanya de Napoleo a Italia . A l'any seguent, durant la Primera Republica Francesa , va actuar com diplomatic, primer a la cort de Parma i despres a Roma . Va ser membre del Consell dels Cinc-cents , l'organ legislatiu inferior en l'epoca del Directori frances , el 1798 . Durant les Guerres napoleoniques va actuar com enviat del seu germa i va signar tractats amb els Estats Units , Austria , Gran Bretanya i el Vatica . Des de 1806 Josep Bonaparte va governar com a rei el Regne de Napols per nomenament del seu germa ^[2] fins al 1808 , quan per accedir al tron espanyol renuncia al tron napolita, que recaigue en mans del seu gendre Joachim Murat . ^[3]

Rei d'Espanya [ modifica ]

El 6 de juliol de 1808 , el seu germa el va nomenar rei d'Espanya pero no de Catalunya, territori que s'incorpora al Primer Imperi Frances . La seva arribada a Madrid va ocorrer en plena Guerra de la Independencia , despres de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleoniques, i va promulgar la Constitucio de Baiona el 8 de juliol de 1808 ^[4] en un intent de guanyar-se el suport dels il·lustrats espanyols, anomenats en aquells moments afrancesats , sense assolir el programa reformista del seu govern. El fet que fos imposat per l'invasor aixi com les seves mesures liberals i il·lustrades va topar amb l'hostilitat popular i li van alienar el suport del poble espanyol, fins i tot de molts dels mateixos il·lustrats.

La derrota a la batalla de Bailen , l'arribada dels anglesos a Portugal i la reorganitzacio dels exercits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forcar el rei a abandonar Madrid i retirar tot l'exercit mes enlla de l' Ebre . ^[5] Napoleo va decidir resoldre directament els problemes militars de la Peninsula Iberica, travessant la frontera el 4 de novembre amb 200.000 homes decidit a la reconquesta de Madrid i la derrota de l'exercit angles. ^[6] Derrota pocs dies despres els espanyols a la batalla de Somosierra , i entraren a la capital el 4 de desembre de 1808. ^[7]

Despres de la derrota en la batalla dels Arapiles , el 22 de juliol de 1812 , va abandonar Madrid per a anar cap a Valencia , entrant de nou a Madrid en desembre, per abandonar definitivament la ciutat el marc de 1813 cap a Valladolid en direccio a Franca ; ^[8] al seu pas per Vitoria , va ser atrapat per les tropes del duc de Wellington que van derrotar el seu exercit . Va sortir d' Espanya definitivament el 13 de juny de 1813 sense el seu valuos "equipatge", que consistia en les joies de la corona espanyola i obres d'art, per a refugiar-se a Franca, on va romandre fins a la caiguda del seu germa petit, Napoleo Bonaparte.

Es va traslladar llavors als Estats Units , on es va construir una mansio a Point Breeze , prop de Filadelfia , luxosament moblada i amb una impressionant col·leccio de llibres rars i obres d'art; va residir alli, sense la companyia de la seva dona, que cuidava dels seus fills a Europa , pero amb una amant nord-americana, amb el titol de comte de Survilliers , entregat a obres de beneficencia i a protegir els partidaris del seu germa emigrats per mitja de la Maconeria fins al 1841 , quan va rebre autoritzacio per a instal·lar-se a la ciutat de Florencia . Va morir en aquesta ciutat el 1844 pero el seu cos va ser enterrat a Paris a la cripta dels Invalids .

Moneda [ modifica ]

Josep I va manar encunyar durant el seu regnat dos sistemes monetaris paral·lels basats en el ral com unitat monetaria, pero amb dos valors diferents: el ral espanyol tradicional i el ≪ral de billo≫, amb una equivalencia de 2,5 rals de billo per cada ral tradicional. ^[9]

Josep I nomes va encunyar peces de 8 morabatins de bronze i 8 rals de plata. Amb la denominacio expressada en rals de billo, Jose Bonaparte va encunyar peces de 8 morabatins en bronze, 1, 2, 4, 10 i 20 rals en plata i 80 i 320 rals d'or. ^[10]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Deulonder , Xavier. La Guerra Peninsular o Guerra del Frances (1807-1814) . Barcelona : Llibres de l'Index:, 2019. ISBN 9788479481704 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Josep Bonaparte

• (castella) Biografia de Josep Bonaparte a la Biblioteca M. Cervantes Arxivat 2010-05-08 a Wayback Machine .
• (castella) Estatut de Baiona Arxivat 2016-03-08 a Wayback Machine .
• (castella) Constitucions i textos vertebradors d'Espanya Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine .

Precedit per: Ferran I	Rei de Napols 1806 - 1808	Succeit per: Joachim Murat
Precedit per: Ferran VII	Rei d'Espanya 1808 - 1813	Succeit per: Ferran VII