|
Per a altres significats, vegeu ≪
Josafat
≫.
|
Josafat
es una novel·la escrita per
Prudenci Bertrana
l'any 1906 en plena epoca del
modernisme catala
. Impresa a
Palafrugell
per la
Impremta Ribas
,
[1]
va ser presentada al premi de novel·la de la Festa de la Bellesa de Palafrugell l'any 1905,
[2]
on no va ser premiada per motius
morals
, atesa la cruesa i el caracter que podia ser considerat ≪sacrileg≫ de l'obra. S'engloba dins del moviment
modernista
, que es trobava ja en un moment de maduresa.
En aquest cas, es tracten temes com l'
heroi
, la
natura
o l'individu i la massa. El protagonista, Josafat, prove d'una familia
pagesa
, i aixo fa que tambe es presenti la dualitat mon rural - mon urba.
El Municipal de Girona, el febrer de 2014, va estrenar una adaptacio musical de la novel·la on Prudenci Bertrana ha estat incorporat com un personatge mes de la tragedia, ambientada a la catedral.
[3]
La companyia
Cia. Passabarret
, el 28 d'abril de 2018, va estrenar una adaptacio en clau de circ de la novel·la per a teatres, dirigida per Adrian Schvarzstein.
[4]
El desembre del mateix any van guanyar el Gran Premi BBVA
Zirkolika
com a millor espectacle de circ de la temporada.
[5]
[6]
En Josafat viu en la ruralia i s'endinsa en el mon de la ciutat per a dedicar-se a la seva vocacio
religiosa
, basada majoritariament en la ira i la violencia, amb un
fanatisme
absolut. Es per evitar els problemes que podia ocasionar la seva manera de fer que es enviat a fer de campaner.
Al principi en Josafat feia companyia a un vell parroquia, pero despres de la seva mort exerceix sol amb el vistiplau de l'Esglesia. A traves d'un vell conegut del poble es presenta la clau de la trama: es retroba amb la Pepona i coneix la Fineta, totes dues prostitutes. Malgrat l'interes erotic que li desperta la Pepona (de fet, ja havia somiat amb ella anteriorment), i que s'hi vol casar per accedir al sexe, es amb la Fineta, que esta fascinada per l'aparenca salvatge del campaner, amb qui consuma una aventura sexual central al llibre.
Posteriorment ve l'avorriment i la por. La por es veu augmentada amb la confessio a un
jesuita
, i aixo en ≪determina la seva violencia≫. La Fineta no vol renunciar a la seva ≪fera domada≫, a la seva excitant aventura de ≪bella i bestia≫, i intenta que en Josafat la continui complaent. Ell li dona un fort cop a la base del crani, pero la Fineta encara es viva. Despres de rematar-la, comenca un fort neguit, que el fara arribar al limit de la bogeria, accentuada amb la imatge del campaner arrossegant el cos putrefacte en un sac d'un raco a l'altre de l'esglesia. L'ultima imatge que queda de l'esglesia es la dels feligresos entrant amb l'ajuda d'un
manya
, per descobrir un unic rastre: una melodia de
flabiol
que sorgeix de la penombra santa.
Bibliografia
[
modifica
]