Palafrugell
es un
municipi
de
Catalunya
situat a la
comarca
del
Baix Emporda
. Amb una poblacio censada de 23.244 habitants (2020)
[1]
es el municipi mes poblat de la comarca. El terme municipal limita amb els de
Mont-ras
,
Forallac
,
Torrent
,
Regencos
i
Begur
. La vila de Palafrugell es el centre del municipi, on tambe hi ha els nuclis rurals de
Santa Margarida
i
Ermedas
, el poble de
Llofriu
, a peus de les
Gavarres
, juntament amb els nuclis costaners de
Calella
,
Llafranc
,
Tamariu
i
Aigua Xelida
. D'aquesta manera, el municipi viu dividit entre el mar i l'interior, tot i que la importancia del seu litoral ha condicionat el desenvolupament social i economic, transformant una vila tradicionalment tapera, en un centre turistic i de serveis plenament consolidat.
Te algunes cales representatives de la
Costa Brava
i disposa d'una tradicio gastronomica extensa i d'una riquesa cultural personificada en l'escriptor
Josep Pla
. Una de les principals fonts de riquesa del municipi ha estat la industria
surera
, que actualment encara gaudeix de gran prestigi. Aquesta industria havia estat enfocada en bona part a l'exportacio de
taps de suro
arreu del mon. Palafrugell es una de les destinacions
turistiques
i de segona residencia mes gran de les comarques gironines. Aixo fa que la poblacio al pic de l'estiu se situi al voltant dels 60.000 habitants, practicament triplicant la poblacio censada. La franja litoral compren 12 km de retallades cales i petites platges.
El municipi de Palafrugell, amb 26 km² de superficie i uns 23.000 habitants, esta situat en un corredor que allarga la plana baixempordanesa fins al Mediterrani. La ciutat la formen el nucli administratiu, a l'interior, i vora la costa els nuclis de Llafranc, Calella i Tamariu, que son en l'actualitat uns actius centres turistics, a mes del nucli de Llofriu, al peu de les Gavarres, i els veinats de Santa Margarida i Ermedas a mig cami del mar i la plana on s'ubica la ciutat.
Situades entre els contraforts mes orientals de les Gavarres i les muntanyes de Begur, les terres que conformen l'actual nucli de Palafrugell van ser des de temps immemorials un lloc pantanos on abundava l'aigua i escassejava qualsevol tipus d'habitat. El mes antic del municipi el localitzem al paratge dels Torrents, a Llafranc, on encara avui hi podem apreciar el dolmen de Can Mina.
Una situacio privilegiada, damunt el cap de Sant Sebastia, una muntanya imponent que cau 165 metres sobre el mar en el seu punt mes alt, va afavorir que al segle VI aC s'hi establis un petit poblat iberic. Des d'alla, els ibers controlaven el mar, pero tambe les terres interiors. Les excavacions arqueologiques han descobert unes enormes sitges, un element significatiu del jaciment, que demostren la importancia de l'agricultura per als seus pobladors, com tambe la ramaderia i molt especialment la pesca. Tambe hi destacaven altres activitats, com l'explotacio de les pedreres, l'artesania i el comerc amb pobles grecs i italics, com ho demostren les nombroses peces d'importacio que s'hi han localitzat.
Llafranc roma
[
modifica
]
Al segle
ii
aC, amb l'arribada dels romans a Empuries, el poblat de Sant Sebastia va viure un lent i progressiu abandonament en favor del nucli de Llafranc, ocupat de manera permanent fins al segle IV dC. La localitat de Llafranc es va convertir en epoca romana en un destacat centre de produccio de vi i de terrissa. Des del seu port sortien amfores per emmagatzemar vi, materials de construccio, ceramica de cuina i vaixella, a mes del vi cultivat en el seu rerepais, on s'han localitzat mes d'una desena de vil·les romanes.
Del passat roma, el poble en conserva els vestigis del que va ser una premsa de vi i un celler molt a prop de l'esglesia de Santa Rosa, situada en un petit promontori, on les excavacions arqueologiques han descobert els habitatges mes antics del jaciment. L'any 1980 els arqueolegs hi van fer una descoberta espectacular i unica a Catalunya: 78 teules crues d'epoca romana abandonades abans de la cuita.
El nucli emmurallat medieval
[
modifica
]
A partir dels segles V i VI dC, la inseguretat del litoral va afavorir que s'establissin poblaments a l'interior. Aixi va neixer Vila-seca, avui incorporat al nucli urba, Santa Margarida i Ermedas. Palafrugell, un nom d'origen antroponimic ?Palau significa casa forta i Frugell designa un nom propi d'arrel germanica?, va neixer segurament com a lloc fortificat de defensa.
La referencia mes antiga del municipi la trobem en un document de l'any 988 que es conserva a l'Arxiu de la Catedral de Girona, on una dona que es deia Ermengarda donava les seves propietats situades a Palau Frugell al monestir de Sant Pere de Galligants de Girona. Segurament al segle
xiii
va construir-se una primera muralla sobre un petit turo, d'uns vuitanta metres d'altitud, que delimitava els actuals carrers Pi i Margall, Cavallers, dels Valls ?on probablement hi havia un fossat? i
placa Nova
. Al recinte, s'hi accedia per dos portals ?el Portal d'Amunt, al carrer dels Valls, i el Portal d'Avall, davant del Raval Inferior? que donaven acces al carrer principal del recinte, el carrer Major, nom que encara es mante avui.
Al centre del nucli hi havia la placa de l'Esglesia, placa publica del poble fins que va construir-se la
placa Nova
a finals del segle
xviii
, i l'
esglesia de Sant Marti
, edificada entre el 993 i el 1019. El temple parroquial, de dimensions molt mes modestes que l'actual, va ser objecte de diverses obres i ampliacions, com la del segle
xv
o la del segle
xviii
, quan es va construir la Capella Fonda i el mestre de cases bisbalenc Joan Rante va projectar l'actual campanar, de planta quadrada i cos octogonal, que va restar inacabat i que ha esdevingut un dels elements identificatius de la vila.
Fora del nucli emmurallat van apareixer altres habitats. A l'interior, el nucli rural de Llofriu s'esmenta l'any 1062 (Lofrid), com a possessio del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, i la seva esglesia de Sant Fruitos, el 1121. A la costa, la por al mar va ser la responsable que els barris que s'hi van establir fossin temporals fins al segle
xviii
. Tamariu apareix documentat l'any 1039 i Calella i Llafranc, en el capbreu del monestir de Santa Anna de 1339-1345.
L'any 1194 el rei Alfons I el Cast, rei de Catalunya i Arago, va cedir els termes de Palafrugell i Mont-ras a l'ordre dels Cavallers del Sant Sepulcre; l'any 1250 es va formalitzar la cessio al Priorat de Santa Anna de Barcelona, de l'esmentat ordre. Aquesta institucio eclesiastica va ser fins a les desamortitzacions fetes durant la Revolucio Liberal el principal senyor de les terres que conformen el municipi actual, per be que hi va haver altres senyors eclesiastics i laics amb possessions en el terme.
El pas del temps ha esborrat gairebe la totalitat del passat arquitectonic medieval de la poblacio. L'any 1816, acabada la guerra del Frances, van comencar les obres de demolicio de les torres i gairebe un segle despres, el 1908, en va caure l'ultima, la torre de Can Moragues. En l'actualitat tan sols es conserva un tracat irregular de carrers estrets i cases remodelades entre l'esglesia de Sant Marti i
placa Nova
, una zona que els palafrugellencs encara anomenen dins la vila. El nom de Palafrugell be d'un comte que tenia un Palau i el seu cognom era Frugell i va dir que el seu poble es diria Palafrugell.
Torres de guaita
[
modifica
]
Del segle
xv
al XVIII, quan el perill provenia del mar, de les naus pirates i corsaries al servei de l'Imperi otoma que tenien base a Alger, es va construir una extensa i efectiva xarxa defensiva. El municipi conserva un ric patrimoni d'aquesta epoca en forma de torres de vigilancia i de defensa annexes a masies. Encara avui una quinzena de torres remodelades s'aixequen dins del nucli urba, Mont-ras, Calella i les planes d'Ermedas i Santa Margarida.
Damunt el cap de Sant Sebastia, s'erigeix la mes antiga de totes. La torre, que porta el nom del copatro de la vila, va ser comencada el 1441 i a la planta baixa hi havia una capella dedicada al martir. Al segle
xviii
es va construir el santuari de Sant Sebastia i es va incorporar a la torre ermita una nova esglesia i tambe una hostatgeria que va rebre pelegrins d'arreu del pais.
De l'expansio del segle
xvi
a la crisi del XVII
[
modifica
]
L'epoca de fortificacio de les masies va lligat tambe al creixement generalitzat que es produeix al segle
xvi
despres de les penuries viscudes arran de la crisi baixmedieval i les epidemies reiterades que va viure la vila durant la segona meitat del segle
xv
. L'any 1553 el municipi comptava aproximadament amb 960 habitants.
Al segle
xvi
el municipi va acollir immigrants occitans i van apareixer nous barris fora muralla: els ravals de Dalt i de Baix, la Caritat, les Botines, la Tarongeta, el Pedro, la Garriga, les Cases Noves i el Vilar, agrupacions de cases que s'aniran ampliant al llarg del segle
xvii
no sense patir els efectes de la catastrofica pesta bubonica de l'any 1652, que va causar en dos anys uns 230 morts, ni tampoc les consequencies de les guerres contra Felip IV.
El 1638 la revolta dels veins contra les tropes castellanes que s'allotjaven dins del municipi, passant per alt aixi el privilegi que el rei Jaume I havia atorgat a la vila el 1251, va donar lloc al combat de Palafrugell, uns fets que alguns historiadors consideren un dels precedents de la guerra dels Segadors. L'aixecament popular va tenir lloc el 20 de juliol, dia de Santa Margarida, en protesta pels mes de 300 soldats que residien a les cases dels propis veins. La repressio va ser brutal: algunes de les cases van ser incendiades i algunes esglesies saquejades. El 1640, en esclatar la guerra dels Segadors, les tropes castellanes van cremar 28 cases i van saquejar l'esglesia de Santa Margarida.
L'any 1637, 300 homes de l'exercit castella mancats de paga i indisciplinats
[2]
s'allotgen a Palafrugell contravenint el privilegi que
Jaume I el Conqueridor
havia atorgat a la vila el 1251
[3]
i es dediquen al pillatge, maltracte i vexacio desenfrenada. Aquesta situacio provoca la crispacio dels palafrugellencs. La vila es revolta el
20 de juliol
de 1638
[4]
contra els 300 soldats dels tercios castellans que s'hi havien tornat a establir a la poblacio. Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en represalia foren enviades a la vila tres
[2]
o deu
companyies
de castig,
[5]
i la poblacio fou saquejada pels soldats, que van cremar algunes cases i profanar tres esglesies, incloent la de la vila de
Llofriu
,
[6]
en el que es considera el precedent del
Corpus de Sang
, que va iniciar la
Guerra dels Segadors
.
[7]
L'aparicio de la manufactura del suro
[
modifica
]
Despres de la guerra de Successio (1705-1714), el poble va experimentar un creixement demografic i economic espectacular. Entre 1719 i 1787, la vila va passar de 726 habitants a 2.377, fet que es va traduir en un important creixement urba i en la consolidacio de barris que fins aquells moments havien estat habitats temporals, com Calella, Llafranc o Tamariu. Fins llavors, el bestiar, la captura de corall, la pesca i el conreu de tota mena de cereals havien estat les activitats productives basiques.
A partir del segle
xviii
el municipi, com moltes altres poblacions empordaneses, va especialitzar-se en el conreu de la vinya, que va ocupar terres improductives fins llavors, a prop dels penya-segats i del mar. Tambe aquests nous productes van possibilitar un increment dels intercanvis amb els mercats europeus i les colonies d'ultramar. Aixi, Calella va esdevenir el port natural dels productes agricoles i artesanals d'algunes poblacions empordaneses de l'interior.
Pero, sens dubte, va ser l'aparicio de la manufactura surera l'autentica protagonista del redrecament economic. L'any 1760 en el Llibre de confirmacions de la Parroquia de Sant Marti apareix la referencia d'un jove taper, Anton Ferrer. A finals del segle, un funcionari de l'Administracio borbonica que viatja per Catalunya, Francisco de Zamora, anotava en el seu diari que hi havia treballant uns 300 tapers.
El 1845, durant el regnat d'Isabel II, a Palafrugell existien 31 fabriques de taps que donaven feina a unes 327 persones. A inicis del segle van apareixer tambe les primeres organitzacions obreres ?la primera d'elles, la Germandat del Carme, es de l'any 1803?, unes agrupacions embrionaries que actuaran de model quan es crein les societats de socors mutus a partir de la segona meitat del segle.
Palafrugell va tenir ajuntament constitucional una vegada acabat l'antic regim senyorial, el primer terc del Segle XIX. El seu terme va abarcar, a mes del seu propi, els termes de
Llofriu
i de
Mont-ras
. El 1858, pero,
Mont-ras
se'n va segregar.
[8]
La civilitzacio surera
[
modifica
]
El suro i les industries derivades van convertir-se entrat el segle
xix
en la principal activitat economica del municipi i la seva mecanitzacio, ara fa cent anys, va transformar un vila agraria en una ciutat industrial. El suro va produir tambe una nova societat regida per valors, costums, practiques socials i formes d'oci modernes. Al Palafrugell d'inicis del segle
xx
havien aparegut els primers clubs esportius, diverses societats recreatives (l'Ateneu Palafrugellenc, el Casal Popular...), mes d'un casino (Centre Fraternal, el Cercle Mercantil...), i un nombre considerable de bars, cafes i clubs classicistes.
Els ingressos que va suposar la industria per a la corporacio municipal i per a algunes families van possibilitar la construccio d'alguns edificis emblematics de l'epoca: el xalet modernista de Can Mario, el casal de Can Bech de Careda, la Casa Almeda, l'Economica Palafrugellenca ?seu de l'actual biblioteca? i les construccions publiques del Mercat Cobert, l'Escorxador municipal i l'Escola d'Arts i Oficis.
Tot aixo va anar acompanyat d'un creixement de la poblacio ?l'any 1910 Palafrugell, amb 9.018 habitants, era la segon municipi mes poblat de la comarca?, i d'una gran expansio urbana, motivada per l'aparicio de noves fabriques, una moderna i mecanitzada fabrica de suro que va representar la decadencia definitiva de l'artesanat taper.
L'any 1900 es va crear la gegantina Manufacturas de Corcho S.A., que va liderar durant la decada de 1920 l'exportacio industrial espanyola. Avui d'aquella empresa en queden les naus que alberguen la Fundacio Vila Casas i tambe la
torre d'aigua
, construida per l'arquitecte Guitart, que, al bell mig de la placa de Can Mario, s'ha convertit en un dels elements mes visibles del paisatge urba de Palafrugell.
Vista de la Calella de Palafrugell el 1943
Acabada la postguerra, el turisme i tots els sectors derivats van substituir el suro com a principal motor economic. El turisme, pero, no era un fenomen nou ni desconegut. Abans de la guerra havia estat una activitat reduida, circumscrita a les classes mes acomodades de la societat catalana, espanyola i europea. Els russos de Cap Roig, Nicolas Woevodski i
Dorothy Webster
, son l'exemple mes revelador d'aquest tipus de turistes. A mitjan anys vint van arribar al municipi i van construir dalt del cap Roig un castell d'inspiracio tardomedieval i un jardi botanic que ha arribat a acollir mes de 500 especies botaniques de tot el mon.
L'any 1933 va celebrar-se en el santuari de Sant Sebastia una primera assemblea de turisme, davant destacades autoritats de la II Republica, amb la intencio de planificar una demanda que anava en augment i limitar el creixement desmesurat en la franja maritima. El 1932 s'havia creat el Foment de Turisme Municipal i tres anys mes tard, arran dels acords presos en l'assemblea de Sant Sebastia, l'Associacio de Municipis i el Patronat de la Costa Brava, organismes carregats de bones intencions que la Guerra Civil es va encarregar d'esborrar.
A partir de 1955 va produir-se el definitiu boom. La vila va continuar creixent i van apareixer nous barris per acollir la poblacio immigrada mentre que a la franja maritima van proliferar els habitatges de segona residencia. De la decada dels seixanta daten algunes de les infraestructures mes aplaudides ?l'autovia de Calella (1967)? i mes discutides ?el port esportiu de Llafranc (1963)?, nous centres educatius i altres equipaments i activitats vinculades amb l'esport i la cultura (l'estadi Josep Pla Arbones, la Casa de Cultura...).
Una transformacio urbana que anava en consonancia amb un ressorgiment cultural i social de la vila que va organitzar les Festes de Primavera l'any 1963 arran de la prohibicio governamental de celebrar el Carnaval, i la Cantada d'Havaneres de Calella el 1967 per recuperar unes cancons d'una epoca en que mes d'un havia provat de fer fortuna a Cuba.
Patrimoni local
[
modifica
]
Antiga seu
Museu del Suro
, actualment en proces de trasllat a l'espai cultural Can Mario
Bens d'Interes Nacional
[
modifica
]
- Es una edificacio singular d'estructura de ferro projectada per l'arquitecte General Guitart i Lostalo, construida entre
1904
i
1905
per Talleres del Arquitecto Juan Torras, de
Barcelona
, amb les funcions de diposit regulador de la pressio de l'aigua. Esta situada en l'espai central de l'antiga fabrica de suro, al nucli urba de Palafrugell. Es una obra plena de singularitat tecnica, espacial, volumetrica i estilistica amb caracter unic en el context del patrimoni cultural de
Catalunya
, essent una excel·lent mostra de l'arquitectura de
ferro
, extrem al qual cal afegir el seu valor de fita urbana i referencia visual.
- La Torre de Sant Sebastia
- Conjunt historic del Port Bo
- Elements defensius
Torre de Can Boera
Patrimoni historic
[
modifica
]
- Es un nucli format a partir del primitiu poblat alt-medieval que s'havia situat al cim d'aquest pujol de mes de vuitanta metres. Es probable que el naixement de Palafrugell es degui a una sagrera. Amb el temps, el nucli s'estructura a l'entorn de l'esglesia que amb les primeres edificacions, van quedar tancades pel recinte de la muralla. El perimetre resseguia els actuals carrers dels Valls (on hi havia un fossat), el carrer Cavallers, Placa Nova i el carrer Pi i Margall. S'hi accedia per dos portals, el Portal d'Amunt que connectava el nucli emmurallat amb el barri del Raval Superior i altres barris situats al nord del poble i el Portal d'Avall localitzat a la banda de migdia de la vila. La muralla tenia set torres rodones, excepte la torre de la Preso que era quadrada, i van ser enderrocades al segle
xix
. L'ultima, la torre de can Moragues, va ser derruida el 1908. El nucli actualment conserva el testimoni de la trama urbana d'arrel medieval, exceptuant la placa situada al nord de l'esglesia -que ha obtingut la seva fesomia actual mitjancant l'enderroc durant el
segle
xx
d'algunes illes de cases. Hi ha alguna pervivencia puntual d'edificacions dels segles XV-XVI, pero les caracteristiques predominants responen als models dels segles XVII-XVIII. Es probable que s'hagin conservat moltes mes caracteristiques de les construccions d'aquests segles de les que actualment s'observen, ja que poden haver quedat emmascarades per actuacions diverses sobre les facanes. Tambe hi ha alguns edificis del segle
xix
. I alguns edificis recents del s. XX que no respecten la trama parcel·laria tradicional i modifiquen negativament la imatge del teixit urba.
El parlar de Palafrugell
[
modifica
]
Coses sentides. El parlar de Palafrugell
es una
obra
col·lectiva que recull d'uns 1.500 mots catalans singulars del municipi Palafrugell. Hi van participar diversos col·laboradors coordinats per Carles Serra i Maria Bruguera.
[9]
Preten ser una eina per preservar les paraules i expressions que s'estan perdent del
catala
de Palafrugell, pero tambe te la pretensio de ser un instrument per fomentar l'us d'aquestes paraules i revitalitzar-les. Moltes de les paraules estan influenciades per activitats propies de la zona com les relacionades amb la
pagesia
, el
mar
o la
industria surera
.
[10]
[11]
Tambe es un homenatge als que varen ser uns precursors en defensa d'aquestes expressions, com
Josep Pla
,
Irene Rocas
,
Josep Marti i Clara, Bepes
, entre d'altres.
[11]
El llibre tambe esta il·lustrat amb dibuixos d'artistes palafrugellencs que han participat desinteressadament.
[11]
Aquest llibre va estar editat inicialment el setembre de l'any 2009 i l'abril de 2011 es va reeditar.
[11]
Alcaldes de Palafrugell
[
modifica
]
Llar d'infants (0-3 anys)
[
modifica
]
- Vedruna
- LLI Privada Santa Teresa
- LLI Privada Els Cargolets
- LLI Els Belluguets
- LLI Tomanyi
Llar d'Infants (3-6 anys)
[
modifica
]
- Escola Torres Jonama
- Escola Josep Barcelo i Matas
- Vedruna
- Sant Jordi
- Escola Carrilet
- Escola Pi Verd
- Escola Torres Jonama
- Escola Josep Barcelo i Matas
- Vedruna
- Sant Jordi
- Escola Carrilet
- Escola Pi Verd
- Prats de la Carrera
- Sant Jordi
- Institut Frederic Marti i Carreras
- Institut Baix Emporda
- Institut Nou Palafrugell
Batxillerat d'Humanitats i Ciencies Socials
[
modifica
]
- Institut Frederic Marti i Carreras
- Institut Baix Emporda
Batxillerat de Ciencies i Tecnologia
[
modifica
]
- Institut Frederic Marti i Carreras
- Institut Baix Emporda
Programa de Formacio i Insercio d'Auxiliar de Serralleria i Construccions metal·liques
[
modifica
]
- El
Club d'Escacs Palafrugell
va ser fundat l'any 1932. Es un dels clubs d'escacs mes antics de la demarcacio de Girona (veure
llista de clubs d'escacs gironins
). El Club d'Escacs Palafrugell te com a funcions principals la competicio dels seus membres al campionat de Catalunya i l'organitzacio del Torneig d'Escacs Costa Brava. L'any 2016 organitza el XXIX Open Costa Brava. El
torneig
va ser instaurat l'any 1973 de la ma del llavors president de l'entitat, Ferran Munoz. Despes de 17 edicions, el torneig va deixar de fer-se fins a l'any 2003, quan la nova junta que presideix Francesc Nunez el va recuperar. Entre els jugadors mes importants que han guanyat aquest torneig hi figuren noms destacats com el Mestre Internacional Angel Martin, El Mestre Internacional Juan Fluvia Poyatos o el Gran Mestre
Alvar Alonso
.
- Des del 1966 cada primer dissabte de juliol se celebra la Cantada d'
Havaneres
a la cala del Port Bo de
Calella de Palafrugell
- Les
Festes de Primavera
son una celebracio
carnavalesca
del municipi que va neixer l'any 1962 despres de la prohibicio de celebrar el carnaval a tot l'
Estat espanyol
. Per evitar la prohibicio, van traslladar la festa a la primavera amb l'excusa de celebrar l'arribada d'aquesta estacio. Hi participen colles carrossaires de tota la
Costa Brava
- La setmana del 20 de juliol se celebra la Festa Major, amb motiu del dia de Santa Margarida, patrona del municipi
- Entre el gener i el marc se celebra la campanya gastronomica
Garoinada
.
[12]
Evolucio demografica
| 1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
| 169
|
108
|
213
|
820
|
2.609
|
5.692
|
6.270
|
6.603
|
7.087
|
9.018
|
|
| 1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
| 8.746
|
8.682
|
7.905
|
7.698
|
9.123
|
12.256
|
15.030
|
17.014
|
17.335
|
17.335
|
|
| 1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
| 17.303
|
17.564
|
18.154
|
19.115
|
19.813
|
21.307
|
22.109
|
22.622
|
22.880
|
22.763
|
|
| 2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
22.868
|
22.860
|
23.244
|
23.396
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
Evolucio demografica
| 1497
| 1515
| 1553
| 1787
| 1887
| 1900
| 1920
| 1950
| 1970
| 2000
| 2010
| 2023
|
| 169
| 108
| 213
| 2.609
| 6.603
| 7.087
| 8.746
| 7.698
| 12.256
| 18.154
| 22.622
| 23.848
|
Fills il·lustres
[
modifica
]
Llocs d'interes
[
modifica
]
- ↑
≪
Idescat. El municipi en xifres. Palafrugell
≫. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑
2,0
2,1
GREC,
Palafrugell
- ↑
≪
Un passeig per la historia
≫. Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'
original
el 2008-12-04. [Consulta: 30 desembre 2007].
- ↑
≪
Genocidi espanyol a la guerra dels segadors
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-08-13. [Consulta: 30 desembre 2007].
- ↑
Piera edicions,
Palafrugell, breu historia
- ↑
Associacio de Veins i Amics de Llofriu
Llofriu, 1000 anys d'historia
Arxivat
2012-01-05 a
Wayback Machine
.
- ↑
Grau
, Jaume ≪Pau Claris. Una vida amb misteris≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 121, octubre 2012, p.54-57.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
Burgueno
, Jesus;
Gras
, M. Merce.
Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de regim (1800-1860)
(en catala). Barcelona: ICGC, 2014.
ISBN 978-84-393-9138-8
.
- ↑
Bonaventura
, Daniel ≪
Un llibre ´salva´ unes 1.500 paraules propies del parlar de Palafrugell
≫.
Diari de Girona
, 13-09-2011 [Consulta: 1r octubre 2011].
- ↑
Massaguer
, Santi. ≪
El parlar de Palafrugell
≫.
El Punt
, 24-10-2009. [Consulta: 1r octubre 2011].
- ↑
11,0
11,1
11,2
11,3
≪
Es reedita el llibre "Coses sentides, el parlar de Palafrugell"
≫.
Institut de Mitjans de Comunicacio Publica de Palafrugell
, 07-04-2011 [Consulta: 1r octubre 2011].
Arxivat
2012-01-11 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-01-11. [Consulta: 22 desembre 2011].
- ↑
Sabria i Deulofeu
, Marti ≪La Garoinada, una festa referent de la gastronomia≫.
Revista de Palafrugell
, num. 267, gener 2016, p. 6 [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑
AADD
.
Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya
. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 92.
ISBN 84-393-5437-1
.
- ↑
≪
Publicacio Museus i Col·leccions del Baix Emporda
≫. Consell Comarcal del Baix Emporda. Arxivat de l'
original
el 2016-08-20. [Consulta: 21 desembre 2016].
- ↑
Centre d'Interpretacio de la Gastronomia
- ↑
Turisme Baix Emporda - Museus
Enllacos externs
[
modifica
]