Jocs Olimpics d'Estiu de 2016

Cerimonia d'obertura	5 d'agost de 2016
Cerimonia de clausura	21 d'agost de 2016
Comites participants	127 classificats (205 esperats)
Esdeveniments	306 en 28 esports
Lema	Viu la teva passio ( Del portugues : Viva sua paixao )
Estadi Olimpic	Estadi Maracana
← Jocs Olimpics d'Estiu de 2012 Jocs Olimpics d'Estiu de 2020 →

Els Jocs Olimpics d'Estiu 2016 (en portugues: Jogos Olimpicos de Verao de 2016 ), oficialment coneguts com els Jocs de la XXXI Olimpiada i popularment com Rio 2016 , va ser un esdeveniment popular i cultural internacional celebrat en la tradicio dels Jocs Olimpics , organitzats pel Comite Olimpic Internacional (COI) a la ciutat de Rio de Janeiro entre el 5 i el 21 d'agost de 2016.

Hi van participar mes d'11.000 atletes provinents de 205 Comites Olimpics Nacionals , inclosos els debutants Kosovo , Sudan del Sud i l' Equip Olimpic de Refugiats . ^{[1] [2]} Amb 306 lots de medalles, als jocs s'hi van celebrar 28 esports olimpics , incloent el rugbi a 7 i el golf , que van ser afegits al programa olimpic el 2009. Aquests esdeveniments es van celebrar en 33 emplacaments situats a la ciutat de Rio, a mes de cinc situats a les ciutats brasileres de Sao Paulo , Belo Horizonte , Salvador , Brasilia i Manaus .

Van ser els primers Jocs Olimpics celebrats sota la presidencia de Thomas Bach al COI. ^[2] La ciutat hoste, Rio de Janeiro , va ser anunciada durant la 121a sessio del COI, celebrada a Copenhaguen ( Dinamarca ), el 2 d'octubre de 2009. Rio es va convertir en la primera ciutat sud-americana en acollir uns Jocs Olimpics . Tambe van ser els primers Jocs disputats en un pais on el portugues era la llengua majoritaria, els primers en celebrar-se quan el pais es trobava al seu hivern, els primers des dels Jocs del 1968 en celebrar-se a l'America llatina, i els primers des dels Jocs de Sidney en celebrar-se a l' hemisferi sud . ^[3]

La previa a la celebracio dels Jocs va destacar per un seguit de controversies, inclosa la inestabilitat politica del govern federal del Brasil, la crisi economica del pais, la preocupacio per la seguretat i la salut dels visitants per l'aparicio del virus del Zika , la contaminacio existent a la badia de Guanabara , i l'escandol de dopatge que va afectar Russia, que va impedir la participacio de molts dels seus atletes als Jocs.

Els Estats Units d'America van quedar en primera posicio el medaller dels Jocs per cinquena vegada ens els darrers sis esdeveniments, aconseguint el major nombre de medalles d'or (46) i el major nombre total de medalles (121). A mes, tambe van aconseguir superar el nombre de 1.000 de medalles d'or en el global de tots els Jocs Olimpics. El Regne Unit va quedar en segona posicio i es va convertir en el primer pais de la historia dels Jocs Olimpics moderns en augmentar el seu nombre de medalles despres d'haver estat hoste en els Jocs Olimpics de 2012 . La Republica Popular de la Xina va quedar en tercera posicio. Brasil , el pais hoste, va aconseguir set medalles d'or, el seu record historic, acabant en tretzena posicio. Bahrain, Fiji, Jordania, Kosovo, Puerto Rico, Singapur, Tadjikistan, Costa d'Ivori i Vietnam van aconseguir les seves primeres medalles d'or, aixi com el grup d'Atletes Olimpics Independents (un esportista de Kuwait).

Antecedents [ modifica ]

Viquinoticies conte noticies i pagines d'actualitat relacionades: Rio de Janeiro sera la seu dels Jocs Olimpics del 2016 .

El proces d'eleccio pels Jocs Olimpics d'Estiu de 2016 s'inicia oficialment el 16 de maig de 2007. ^[4]

El primer pas per a cada ciutat fou presentar una sol·licitud inicial al Comite Olimpic Internacional (COI) el 13 de setembre de 2007, confirmant la seva intencio de fer una oferta. Els expedients de l'oferta oficial final, que contenia les respostes a 25 preguntes del COI, havien de ser presentats per cada sol·licitant de la ciutat el 14 de gener de 2008. Quatre ciutats candidates van ser triades de la llista restringida el 4 de juny de 2008: Chicago , Madrid , Rio de Janeiro , i Toquio (que ja va ser seu dels Jocs Olimpics d'Estiu de 1964 ). El COI no accepta la peticio de Doha per a la fase de candidatures, tot i obtenir superior puntuacio que la candidatura de Rio de Janeiro , a causa de la seva intencio d'acollir els Jocs Olimpics a l'octubre, fora del calendari esportiu del COI. Praga i Baku tampoc no van passar el tall. ^[5]

Nawal El Moutawakel del Marroc encapcala els 10 membres de la Comissio d'Avaluacio que inspeccionaren in situ les quatre candidates durant el segon quart de l'any 2009. Aquests van emetre una avaluacio tecnica integral per als membres del COI el 2 de setembre, un mes abans de l'eleccio. ^[6] L'eleccio final es realitza pels 115 membres del COI amb dret a vot el 2 d'octubre de 2009, a Copenhaguen , Dinamarca . ^[7]

Els resultats de les votacions foren els seguents:

Votacions per als Jocs Olimpics de 2016
Ciutat	CON	1a ronda	2a ronda	3a ronda
Rio de Janeiro	Brasil	26	46	66
Madrid	Espanya	28	29	32
Toquio	Japo	22	20	?
Chicago	Estats Units	18	?	?

Ciutats aspirants eliminades
Ciutat	CON
Baku	Azerbaidjan
Doha	Qatar
Praga	Txequia

Simbols i marxandatge [ modifica ]

Logotip [ modifica ]

El logotip definitiu de Riu 2016 va ser elaborat per l'agencia brasilera de disseny Tactil i va ser presentat en Copacabana abans del cap d'any de 2010, davant una gran multitud. ^{[8] [9]}

El logotip representa tres figures antropomorfes (una verda, una altra groga i una altra blava) agafades de les mans, amb la forma reflectint la de la muntanya Pan de Azucar . El logo esta basat en quatre conceptes: energia contagiosa, diversitat harmoniosa, naturalesa exuberant i esperit olimpic. Jacques Rogge (expresident del COI) va expressar que el logo ressalta la visio de Rio de Janeiro i Brasil per a l'Olimpiada. El logo es una reminiscencia de la pintura La Dansa (de Henri Matisse ) al mateix temps que usa artisticament els colors de la bandera de Brasil . ^[10]

Mascotes [ modifica ]

Les mascotes oficials dels Jocs Olimpics i Paralimpics de Rio de Janeiro 2016 van ser presentades el 24 de novembre de 2014: ^[11] la mascota olimpica, que representa la fauna brasilera, es un animal groc de bracos blaus amb trets de mamifers com gats i micos . La historia creada per a estos personatges estableix que ambdos nasqueren de l'alegria del poble brasiler sorgida quan el Comite Olimpic Internacional tria a Rio com seu olimpica. Despres de la presentacio, els organitzadors realitzaren una votacio per a decidir el nom de les mascotes. El 14 de desembre, es va anunciar que el public tria Vinicius (mascota olimpica; en honor de Vinicius de Moraes ) i Tom (mascota paralimpica; en honor de Tom Jobim ) com els noms dels personatges. ^{[12] [13] [14]}

Torxa olimpica [ modifica ]

La torxa olimpica fou encesa en el temple d'Hera a Olimpia el 21 d'abril de 2016 . Despres de recorrer diversos llocs de Grecia la torxa aplega el 27 d'abril a l' Estadi Panathinaiko a Atenes . Posteriorment, la torxa visita les ciutats suisses de Ginebra i Lausana abans de partir cap a Brasil. ^[15]

La part brasilera del recorregut comenca el 3 de maig a Brasilia , la capital del pais. Despres de visitar 329 poblacions de tot el pais, la torxa aplega a Rio de Janeiro . ^[16] Mes de 12,000 relleus portaren la torxa recorrent mes de 22,000 quilometres.

A grans trets, la ruta de la torxa Olimpica va ser la seguent:

• Grecia : Olimpia , l' illa de Zacint , Patras , l' illa de Corfu , Ioannina , Tessalonica , Larissa , Atenes .
• Suissa : Lausana , Ginebra .
• Brasil : Brasilia , Goiania , Belo Horizonte , Salvador de Bahia , Recife , Natal , Fortaleza , Palmas , Belem , Manaos , Cuiaba , Porto Alegre , Curitiba , Sao Paulo , Rio de Janeiro . ^[17]

Medalles [ modifica ]

El 14 de juny de 2016 el president del Comite Olimpic Internacional (COI) Thomas Bach , presenta en una cerimonia celebrada en el Parc Olimpic de Rio de Janeiro les medalles dels XXXI Jocs Olimpics i XV Jocs Paralimpics . ^[18] Les medalles d'estos Jocs Olimpicos compten amb un disseny especial, son les primeres medalles ecologiques en la historia; i les dels Jocs Paralimpics compten amb dispositiu de so perque els atletes no vidents la identifiquen. ^[19]

Peveter [ modifica ]

En abril de 2016, el govern de la ciutat de Rio de Janeiro anuncia que el peveter no estara ubicat dins de cap estadi durant els jocs. ^[20] Despres de la cerimonia de inauguracio, el peveter s'ubica en el port de Rio de Janeiro, concretament en un projecte de reurbanitzacio anomenat Porto Maravilha (Port Maravella). Es la primera vegada en els Jocs Olimpics d'Estiu (en les Olimpiades d'hivern ja ha passat en Vancouver 2010 i Sotxi 2014 ) en que el peveter esta ubicat a fora de l'estadi olimpic. ^[21]

Seus i infraestructures [ modifica ]

La candidatura de Rio de Janeiro proposa la realitzacio de quasi la totalitat dels esdeveniments esportius dins de l'area urbana, concentrant-se en quatre zones:

• Maracana
• Barra da Tijuca
• Deodoro
• Copacabana

L'unica excepcio foren el esdeveniment de futbol que es repartiren en Sao Paulo , Salvador de Bahia , Belo Horizonte i la capital Brasilia . Totes estes ciutats ja havien sigut seus del Mundial 2014 , que fou el principal examen per a la infraestructura brasilera, no nomes esportiva, sino logistica, hotelera, de seguretat i de transports.

L'estadi en que es realitzaren les cerimonies d'obertura i clausura fou l' Estadi Maracana , ^[22] un dels mes grans del mon i que va ser restaurat per a albergar la Copa Mundial de Futbol. Maracana va ser a mes seu de les finals del torneig de futbol, pero no alberga les competicions d' atletisme , que es realitzaren en l' Estadi Olimpic Engenhao . ^[23] Va ser aixi la primera ocasio en que l'atletisme no es realitza en el recinte on s'inaugura i es clausuraren els Jocs. En els voltants del Maracana es realitzaren tambe els esdeveniments del voleibol en el Gimnas de Maracanazinho .

En aquest context, es va preveure la projeccio d'una torre d'observacio, en l'illa de Cotinduba, com un dels nous edificis mes representatius del Complexe Olimpic, que complia amb les funcions propies d'un equipament esportiu i que tambe s'erigia com un simbol de benvinguda a tots aquells visitants que arriben a Rio de Janeiro , per via aeria o maritima. Amb este proposit s'organitza el Concurs Internacional d'Arquitectura per als Jocs Olimpics de 2016 , la proposta seleccionada fou la Solar City Tower, presentada pel grup suec RAFAA, Arquitectura i Disseny, amb seu a Zuric , per constituir-se com un projecte ecologic que respon als objectius primordials que es persegueixen en la construccio de la Vila Olimpica de Rio de Janeiro 2016 , i especialment, perque podria aconseguir que, per primera vegada, la celebracio de las olimpiades es realitzara sense la produccio d'emissions de carboni.

En el sector de Barra de Tijuca es va ser seu no nomes de diversos esports, sino que a mes concentra la vila olimpica i els centres de premsa, difusio i transmissions. En esta zona es troben diversos recints esportius creats per als Jocs Panamericans de 2007 com pot ser: La Ciudad de los Deportes , antiga seu de l' Autodrom Internacional Nelson Piquet , que alberga el campionat del Mon de Formula 1 en la decada de 1980 i el Gran Premi de Brasil en deu ocasions; el Parc Aquatic Maria Lenk a on es desenvoluparen els esports aquatics. En els voltants de Barra tingueren lloc tambe els esports de piraguisme i rem en el llac Rodrigo de Freitas , sent la primera vegada que estos esports es van fer en un context urba. Tambe, als voltants de Barra de Tijuca es troba Riocentro una altra de les seues propostes, en els recintes del qual es disputaren competicions dels esports de badminton , boxa , aixecament de pes i lluita . Ja esta confirmat que quatre dels seus sis pavellons seran utilitzats per a estes competicions olimpiques.

Alguns esports van ocupar llocs emblematics de Rio, com el volei platja , que va tenir la seua seu en les platges de Copacabana , un dels origens d'eixe esport, mentre que el tipic escenari del Sambodrom va albergar el marato i la marxa atletica .

Seus del futbol

Calendari [ modifica ]

Aquest calendari esta basat en les vendes d'entrades. ^[24]

Agost		3 Dx	4 Dj	5 Dv	6 Ds	7 Dg	8 Dll	9 Dm	10 Dx	11 Dj	12 Dv	13 Ds	14 Dg	15 Dll	16 Dm	17 Dx	18 Dj	19 Dv	20 Ds	21 Dg	Finals totals
Cerimonies				OC																CC
Atletisme											3	5	4	5	5	4	6	7	7	1	47
Badminton										●	●	●	●	●	●	1	1	2	1		5
Basquet					●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	1	1	2
Boxa					●	●	●	●	●	●	●	●	1	1	1	1	1	1	3	4	13
Ciclisme	Ciclisme en ruta				1	1			2												18
	Track cycling									1	2	2	1	1	3
	BMX															●	●	2
	Mountain bike																		1	1
Equitacio					●	●	●	2	●	●	1		●	1	●	1		1			6
Esgrima					1	1	1	1	2	1	1	1	1								10
Futbol		●	●		●	●		●	●		●	●			●	●		1	1		2
Gimnastica	Artistica				●	●	1	1	1	1			4	3	3	EG					18
	Ritmica																	●	1	1
	Trampoli										1	1
Golf										●	●	●	1			●	●	●	1		2
Handbol					●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	1	1	2
Halterofilia					1	2	2	2	2		2	1	1	1	1						15
Hoquei herba					●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	1	1			2
Judo					2	2	2	2	2	2	2										14
Lluita													2	2	2	3	3	2	2	2	18
Natacio					4	4	4	4	4	4	4	4		1	1						34
Natacio sincronitzada													●	●	1		●	1			2
Pentatlo																	●	1	1		2
Piraguisme	Eslalom					●	●	1	1	2											16
	Esprint													●	4	●	4	●	4
Rem					●	●	●	●	2	4	4	4									14
Rugby					●	●	1	●	●	1											2
Salts						1	1	1	1		●	●	1	●	1	●	1	●	1		8
Taekwondo																2	2	2	2		8
Tennis					●	●	●	●	●	●	1	1	3								5
Tennis Taula					●	●	●	●	1	1	●	●	●	●	1	1					4
Tir					2	2	2	1	2	1	2	2	1								15
Tir amb arc					1	1	●	●	●	1	1										4
Triatlo																	1		1		2
Vela							●	●	●	●	●	●	2	2	2	2	2				10
Voleibol	Voleibol platja				●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	1	1				4
	Voleibol indoor				●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	1	1
Waterpolo					●		●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	●	1	1		2
Finals totals					12	14	14	15	20	19	24	21	22	17	25	16	23	22	30	12	306
Total acumulatiu					12	26	40	55	75	94	118	139	161	178	203	219	242	264	294	306
Agost		3 Dx	4 Dj	5 Dv	6 Ds	7 Dg	8 Dll	9 Dm	10 Dx	11 Dj	12 Dv	13 Ds	14 Dg	15 Dll	16 Dm	17 Dx	18 Dj	19 Dv	20 Ds	21 Dg	Finals totals

Himne [ modifica ]

El tema Rise de Katy Perry es va convertir en l'himne dels Jocs Olimpics de Rio. ^[25]

Medaller [ modifica ]

Vietnam , Kosovo , Fiji , Singapur , Puerto Rico , Bahrein , Jordania , Tadjikistan i Costa d'Ivori van aconseguir les seves primeres medalles d'or de la historia. A mes, tambe van ser les primeres medalles de la historia, de qualsevol tipologia, per Kosovo, Fiji i Jordania. ^{[26] [27] [28] [29] [30] [31] [32] [33] [34] [35]} El tirador de Kuwait Fehaid Al-Deehani es va convertir, tambe, en el primer esportista en aconseguir una medalla d'or com a atleta independent , ^{[36] [37]} tot i que d'altres esportistes, al llarg de la historia, ja havien aconseguit aquesta fita sota la bandera olimpica, com ara l' Equip Unificat el 1992.

Pos.	NOC	Or	Plata	Bronze	Total
1	Estats Units	46	37	38	121
2	Regne Unit	27	23	17	67
3	Xina	26	18	26	70
4	Russia	19	18	19	56
5	Alemanya	17	10	15	42
6	Japo	12	8	21	41
7	Franca	10	18	14	42
8	Corea del Sud	9	3	9	21
9	Italia	8	12	8	28
10	Australia	8	11	10	29
11 - 78	Resta de CON	125	149	183	457
Total (87 CON)		307	307	360	974

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llista de transmissio dels Jocs Olimpics de Rio de Janeiro 2016
• Equip Olimpic de Refugiats
• Proces d'impeachment de Dilma Rousseff

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Jocs Olimpics d'Estiu de 2016

• Ciutat candidata Rio de Janeiro 2016 Arxivat 2015-08-10 a Wayback Machine .
• Web dels Jocs de Rio Arxivat 2012-08-14 a Wayback Machine .