Joaquim Muntanola i Puig

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJoaquim Muntanola i Puig
Biografia
Naixement (ca) Joaquim Muntanola Puig Modifica el valor a Wikidata
9 abril 1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 5 marc 2012 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio escriptor , autor de comic , traductor , caricaturista Modifica el valor a Wikidata
Genere Comic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0613292 TMDB.org: 1483959 Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Muntanola i Puig ( Barcelona ,   9 d'abril de 1914   - Barcelona ,   5 de marc de 2012 ) va ser un dibuixant d' humor , comediograf , publicista i escriptor catala . [1]

Biografia [ modifica ]

Va comencar a dibuixar i a escriure a la revista En Patufet i en altres publicacions d'abans de la guerra, com El Be Negre , TBO , Lecturas o Papitu , utilitzant el pseudonim Kim. Fou un dels creadors mes populars de la postguerra, tot dibuixant a La Vanguardia , El Correo Catalan , El Mundo Deportivo , Barcelona Deportiva , Vida Deportiva , Dicen , i a moltes altres publicacions, com Don Balon , La PZ , Tururut! , El Tio Vivo , o el TBO , on crea entre altres el personatge " Josechu el Vasco ".

Dirigi la publicacio infantil Atalaya i dibuixa pel·licules de dibuixos animats juntament amb Josep Escobar , protagonitzades pel Faquir Gonzalez. Associat amb Francesc Rovira-Beleta produi tambe diversos curts d'animacio publicitaris.

Es feu enormement popular dibuixant cada dia un acudit gegant en una tanca a la placa de Catalunya de Barcelona i per les seves conferencies comiques a la radio. Ha escrit novel·les, articles i contes, obres de teatre de gran exit -com "En Baldiri de la costa", "Ronyons de recanvi" o "Ja tenim sis-cents"-, ha realitzat grans campanyes de publicitat i ha fet guions ("Charleston") i titols de credit ("Once pares de botas") per a pel·licules de cinema.

Distingit amb la Creu de Sant Jordi l'any 2000 , fins a l'any 2006 va col·laborar setmanalment en dos programes de Catalunya Radio .

L'any 2006 inaugura l'exposicio retrospectiva "Muntanola, l'art de riure, l'art de viure", amb els comissaris Jaume Capdevila ( Kap ) i Nestor Macia i el 2007 fou guardonat amb el Premi d'Humor Gat Perich a la seva trajectoria com a humorista grafic.

L'any 2008 va escriure un llibre d'anecdotes de la seva vida, il·lustrades amb dibuixos seus ( La memoria fa pessigolles , Angle Editorial, 2008). [2]

Mori el 5 de marc de 2012 a Barcelona ( Barcelones ), a l'edat de noranta-set anys. L'estiu del mateix any la Biblioteca de Catalunya li va dedicar una exposicio postuma. En aquesta exposicio es van mostrar dibuixos i textos de Muntanola seleccionats per ambits: premsa, llibres, teatre, publicitat i dibuixos originals i auques. Llibres de narracions, croniques de viatges, obres de teatre, cartells, fulletons publicitaris, auques, vinyetes i dibuixos per a la premsa. [3]

Referencies [ modifica ]

  1. Soldevilla , Joan Manuel . Psicaliptics. Erotisme i transgressio a les revistes il·lustrades del principi del s.XX . 2004. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell , Juliol 2004, p. 151. ISBN 84-87221-83-1 .  
  2. S'ha mort el ninotaire Joaquim Muntanola ≫. VilaWeb , 05-03-2012. [Consulta: 5 marc 2012].
  3. Exposicio "Muntanola, la cara amable de l'humor" [ Enllac no actiu ]

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]