Armand de Fluvia i Escorsa

Armand de Fluvia el 2019
Biografia
Naixement	17 octubre 1931 (92 anys) Barcelona
President de la Federacio Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals
1995 ? 1997 ? Pedro Zerolo  →
Dades personals
Altres noms	Roger de Gaimon
Formacio	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupacio	genealogista , historiador , heraldista , activista pels drets LGBT
Partit	Nacionalistes d'Esquerra
Membre de	Arcadie Front d'Alliberament Gai de Catalunya Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual Casal Lambda
Obra
Localitzacio dels arxius	Generalitat de Catalunya
Familia
Pare	Armand de Fluvia i Vendrell
Parents	Dionis Escorsa i Cruells ( besavi )
Premis (2008)   Medalla d'Honor de Barcelona (2000)   Creu de Sant Jordi

Armand de Fluvia i Escorsa ( Barcelona ,   17 d'octubre de 1931 ), ^[1] que utilitza el pseudonim Roger de Gaimon en la clandestinitat, es un genealogista i heraldista catala. Es especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Paisos Catalans . Tambe ha estat un pioner del moviment d'emancipacio gai des de la darrera etapa de la dictadura franquista ^[2] i fundador de Nacionalistes d'Esquerra .

Biografia [ modifica ]

Fou fill d' Armand de Fluvia i Vendrell i de Maria Escorsa i Benages, i besnet de Dionis Escorsa i Cruells . ^[3] El 1959 es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona ^[1] i el 1960 ingressa al Col·legi d'Advocats de Barcelona , pero despres de fer un curs de Paleografia i Diplomatica a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, es dedica a la genealogia i l'heraldica. Es membre destacat de l' Institut Internacional de Genealogia i Heraldica i de l'Instituto Salazar y Castro del CSIC .

El 1984 obtingue el primer premi d'Arenberg de genealogia (1984) i des del 1985 es membre de l' Academie Internationale d'Heraldique . Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Heraldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliaria . ^[1] Tambe es membre de l' Institut d'Estudis Gironins (1967) i soci numerari de l' Institut d'Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l' Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l' Arxiu Nacional de Catalunya (1983). ^{[ cal citacio ]} El 24 d'octubre del 2007 funda la Institucio Catalana de Genealogia i Heraldica (ICGenHer) i actualment n'es el president. ^{[1] [4]}

El 1953 forma part del grup monarquic Joventut Espanyola d'Accio (JEA), el 1957 fou empresonat pel seu activisme politic, participa en l a Caputxinada i fins al 1969 forma part del secretariat politic de Joan de Borbo , comte de Barcelona , ^[1] pero es decanta per l'independentisme catala ^[5] i la defensa dels drets dels homosexuals. ^[1] El 1976 ingressa a Convergencia Socialista de Catalunya (CSC), que abandona el 1979 per ser un dels fundadors de Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E) i el 1985 de la seva escissio Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nacio Catalanes . ^{[ cal citacio ]}

El 1970, encara en la clandestinitat, funda el Movimiento Espanol de Liberacion Homosexual (MELH), el 1974 dona un curs d'antropologia sexual a la Universitat Catalana d'Estiu , fou fundador i primer secretari general del Front d'Alliberament Gai de Catalunya , i fou president de l' Institut Lambda . El dia 25 de marc de 1991, el president Jordi Pujol crea el carrec d'Assessor d'Heraldica i Genealogia, dependent del Departament de Presidencia , i va nomenar per exercir-lo Armand de Fluvia. A la practica, aixo significava nomenar-lo Rei d’Armes de Catalunya, es a dir, un expert heraldista responsable del registre dels blasons, principalment civics pero tambe gentilicis, i la formacio dels nous que s'anessin concedint, vigilant que respectessin les lleis heraldiques. ^[6] Una de les seves funcions amb mes impacte a la societat fou informar els projectes de nous escuts i banderes locals que els ajuntaments presentaven a la Generalitat. El 1996 cedi tot el seu fons bibliografic i documental a la Generalitat de Catalunya , ^[1] alhora que s'oposa al canvi de simbols heraldics aprovats per l' Ajuntament de Barcelona .

Obres [ modifica ]

• Pacte de joia (1974)
• Diccionari general d'heraldica (1982)
• Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989)
• Els quatre pals: L'escut dels comtes de Barcelona (1994)
• A la recerca dels avantpassats (1995)
• Repertori de grandeses, titols i corporacions nobiliaries de Catalunya (1998)
• El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-75) (2003)
• Repertori de grandeses, titols i corporacions nobiliaries de Catalunya, II (2004)
• L'apropiacio dels simbols nacionals de Catalunya per part d'historiadors aragonesos (2009)
• Catalunya, un pais sense escut (2010)
• Historia de una falsificacion nobiliaria: La baronia de Gavin en Aragon (2010)
• Manual d'heraldica i tecnica del blaso (2011)
• Qui eren els meus avantpassats? Nou manual de genealogia (2012)
• Manual de nobiliaria catalana (2012)
• Nobiliari General Catala, V (2014)

Llibres digitals [ modifica ]

• Els quatre pals: L'escut dels comtes de Barcelona .

Fons personal [ modifica ]

El seu fons personal es conserva a l' Arxiu Nacional de Catalunya . Armand de Fluvia ingressa el fons, a titol de donacio amb reserva d'usdefruit vitalici, els dies 7 de marc de 1983, 26 d'octubre de 1991, 22 d'abril i 13 d'octubre de 1992, 17 de febrer i 7 d'abril de 1993, 15 de novembre de 1995, 16 de maig i 5 de setembre de 1996, 27 de gener, 19 de marc i 22 de setembre de 1997, 21 de gener i 16 d'abril de 1998, 25 de gener de 2001, 14 de febrer de 2002, 21 de febrer i 15 de desembre de 2003, 3 de desembre de 2004, 25 d'octubre de 2005, 22 de gener de 2009 i 18 de novembre de 2010. El Departament de Cultura de la Generalitat accepta la donacio en data 9 de gener de 1996. ^[7]

El fons conte la documentacio generada i rebuda per Armand de Fluvia; documentacio personal i familiar (targetes, agendes i notes); professional relacionada amb les activitats de genealogista i heraldista (expedients d'oficialitzacio d'escuts dels ens locals de Catalunya, expedients de successio dels titols nobiliaris , i material de treball del productor del fons, com ara fitxes, arbres genealogics , fotografies de cases reials mundials i de families de la noblesa catalana); i documentacio produida en funcio de les seves activitats associatives. El fons inclou l'arxiu patrimonial del marques de la Cuesta . Del conjunt del fons destaca especialment la relativa a la Secretaria Politica del Rei a Catalunya (circulars, correspondencia i factures); la relacionada amb entitats promotores de la ≪causa monarquica≫ (cartes, circulars, reculls de premsa sobre families reials i sobre els comtes de Barcelona); amb Amigos de los Castillos (estatuts, correspondencia, informes, convocatories i actes); i sobre el Carlisme (programes, comunicats i correspondencia). Fruit de les activitats associatives i de la seva participacio en moviments socials i politics inclou documentacio procedent d'iniciatives en pro de la defensa dels drets dels gais . El fons inclou tambe monografies i publicacions periodiques relacionades amb genealogia, heraldica, monarquia, noblesa i historia. Nomes d'imatges, el fons en conte 2.783 (fotografies positivades, negatius, diapositives i fulls de contactes). ^[8]

Premis i reconeixements [ modifica ]

• Creu de Sant Jordi (2000) ^[1]
• Medalla d'Honor de Barcelona (2008) ^[9]
• Medalla d'Or a la Promocio dels Valors d'Igualtat, Ministeri d'Igualtat (2020) ^[10]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Dionis Escorsa i Cruells
• ICGenHer

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Armand de Fluvia i Escorsa

• Pagina personal Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine .
• Fons Armand de Fluvia i Escorsa a l' Arxiu Nacional de Catalunya .
• Institucio Catalana de Genealogia i Heraldica (ICGenHer).