Monolit a Joaquim Maurin als Camps Elisis de Lleida
Joaquim Maurin i Julia
[1]
(
Bonansa
,
Ribagorca
, 12 de gener del
1896
-
Nova York
, 5 de novembre del
1973
[2]
) fou un
politic
comunista
.
Estudia
Magisteri
a
Lleida
i hi exerci de mestre. Es va iniciar en politica a les
Joventuts Republicanes
de Lleida almenys fins al 1919.
Afiliacio a la CNT
[
modifica
]
S'afilia a la
CNT
i funda amb
Pere Bonet
i
Victor Colomer
el setmanari
Lucha Social
(1919), des d'on mostra simpaties per la
revolucio bolxevic
. En el ple de la CNT d'abril de 1921 aconsegui juntament amb
Andreu Nin
i
Hilari Arlandis
, que la CNT s'integres en la
Internacional Sindical Roja
(ISR) impulsada per la
Tercera Internacional
. Mesos mes tard, a la CNT s'imposaren les tesis anarquistes.
Fou empresonat el febrer del 1922, i fou un dels organitzadors dels
Comites Sindicalistes Revolucionaris
, com a corrent bolxevic dins la CNT. Des d'aquest corrent funda
La Batalla
, el desembre de 1922, com a organ de difusio de la teoria i practica comunistes.
De la Federacio Comunista Catalanobalear fins a la creacio del POUM
[
modifica
]
El 1924 funda la
Federacio Comunista Catalanobalear
(FCCB), que agrupava els comunistes de
Catalunya
i de les
Illes Balears
. Aquesta s'integra al
Partit Comunista d'Espanya
(PCE).
Aviat mostra discrepancies amb la direccio del PCE pel que fa a la questio nacional catalana. De nou detingut el
1925
, va decidir anar-se'n a
Paris
, i fins al 1930 no torna a
Barcelona
. Empresonat aquell mateix any, un cop alliberat consuma el trencament de la FCCB amb el PCE.
La FCCB aleshores convergi amb el
Partit Comunista Catala
(PCC) per donar lloc al
Bloc Obrer i Camperol
(BOC) que es presentava com una organitzacio de masses, de la que Maurin fou elegit president el marc del 1931. Des del BOC defensa d'una banda l'alianca del proletariat i els camperols, i de l'altra la convergencia politica dels grups marxistes. Aixo es plasma en l'
Alianca Obrera
l'estiu de
1934
, i amb ella participa en els
fets del sis d'octubre
del 1934, arran dels quals fou empresonat. Alliberat el 1935, impulsa converses amb les altres forces socialistes del Principat, i aconsegui la confluencia amb l'
Esquerra Comunista
(EC) i la fundacio del
Partit Obrer d'Unificacio Marxista
(POUM) del que fou elegit secretari general.
S'integra en el
Front d'Esquerres
i fou elegit diputat a les
Corts Espanyoles
per la circumscripcio de Barcelona el febrer del 1936.
La guerra civil
[
modifica
]
El comencament de la
guerra civil espanyola
el sorprengue a
la Corunya
, i va haver de fugir al llarg del territori revoltat cap a Catalunya, pero fou detingut a
Jaca
.
A la zona republicana se'l tingue per mort durant mesos. Ja despres de la guerra fou jutjat i condemnat a 30 anys de preso. El 1947 l'indultaren, i marxa a
Nova York
.
Exiliat als EUA
[
modifica
]
El 1949 funda l'American Literary Agency, que aplega gran nombre d'escriptors i politics llatinoamericans i espanyols i esdevingue una de les mes prestigioses del mon. Les seues relacions amb el president de
Costa Rica
,
Josep Figueres Ferrer
, li van permetre de treballar com a funcionari de premsa per a la delegacio d'aquell estat a les
Nacions Unides
(1954-1957).
El 1987 les seves despulles foren traslladades al seu poble natal.
- Los hombres de la Dictadura
(1930)
- El Bloque Obrero y Campesino
(1932)
- La Revolucion Espanola
(1932)
- Hacia la Segunda Revolucion
(1935)
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
Comunisme
|
|---|
| Conceptes
| | |
|---|
| Corrents
| |
|---|
| Liders
| |
|---|
| Organitzacions
| |
|---|