Joao Bernardo ≪Nino≫ Vieira
(
Bissau
, 27 d'abril de 1939 - Bissau, 2 de marc de 2009) va ser un politic de
Guinea Bissau
, que va ocupar tres vegades la presidencia del seu pais (la primera vegada entre
1973
i
1984
, la segona vegada entre
1984
i
1999
i la tercera vegada des de l'
1 d'octubre
de
2005
fins a la seva mort en
2009
). Tambe va ser
primer ministre
del seu pais entre
1978
i
1980
. Nino Vieira va dir d'ell mateix que era un ≪regal de Deu≫ per a Guinea-Bissau, mentre es trobava ocupant el carrec.
[1]
Primers anys
[
modifica
]
Membre de l'etnia dels
papels
, fou electricista de formacio. Estava afiliat al
Partit Africa per la Independencia de Guinea i Cap Verd
(PAIGC), d'
Amilcar Cabral
, el
1960
i es va convertir rapidament en un element clau de la guerra de guerrilles del pais contra el regim
portugues
, adoptant el nom de guerra de Nino.
Vieira com a dictador de la republica de Guinea Bissau (1984-1999)
Despres de les eleccions de consells regionals celebrades a la fi de 1972 a les zones sota control del PAIGC va ser nomenat president de l'Assemblea Nacional Popular. El 28 de setembre de 1978 va ser designat
primer ministre de Guinea Bissau
.
El
14 de novembre
de
1980
, aprofitant el descontentament contra el govern a causa de la crisi economica, Vieira va enderrocar al govern de
Luis Cabral
a
Cap Verd
en un cop d'estat incruent, provocat pel conflicte entre els mulats
capverdians
(el mateix president Cabral) i els negres de Guinea Bissau. Com a consequencia del cop, la Republica limitrofa de
Guinea
va reconeixer rapidament el nou govern i va tractar de posar fi a una disputa fronterera sobre una regio rica en petroli,
[2]
mentre que el PAIGC de
Cap Verd
s'escindia i formava un nou partit. La
constitucio
va ser suspesa i va ser instal·lat un consell militar de nou membres (presidit pel mateix Vieira). El 1984 es va aprovar una nova constitucio que va retornar el pais a un govern civil.
A principis de la decada de 1990, igual que la resta de l'
Africa subsahariana
,
Guinea Bissau
es va convertir en una democracia multipartidista. A traves de la pressio de grups com el
Front Democratic
(FD), dirigit per
Aristide Menezes
, el 1991 es va aixecar la prohibicio dels partits politics i es van dur a terme
eleccions el 1994
. A la primera ronda de les eleccions presidencials, celebrada el 3 juliol 1994, Vieira va rebre 46.20% dels vots contra altres set candidats. Va acabar en primer lloc, pero no va obtenir la majoria requerida, el que va portar a una segona ronda de votacio el 7 d'agost. Va rebre el 52,02% dels vots contra el 47,98% de
Kumba Iala
,
[3]
exprofessor de filosofia i candidat del
Partit de Renovacio Social
. (PRS). Els observadors internacionals de les eleccions considerades les dues rondes generalment lliures i justes. Vieira va jurar com a primer president elegit democraticament de Guinea Bissau el 29 de setembre de 1994.
Guerra civil
[
modifica
]
Vieira va ser reelegit per a un nou mandat de quatre anys com a president del PAIGC a mitjans de maig de 1998 en un congres del partit, amb 438 vots a favor, vuit en contra i quatre abstencions.
[4]
Vieira va destituir el cap d'estat major militar
Ansumane Mane
el 6 de juny de 1998. Mane i els seus partidaris en l'exercit aviat es va rebel·lar, i el pais es va sumir en una
guerra civil
entre les forces lleials a Vieira i els rebels lleials a Mane. Es va signar un acord de pau al novembre de 1998, i es va formar un govern de transicio per a preparar les
eleccions presidencials de Guinea Bissau de 1999
.
[5]
El 27 de novembre de 1998 l'Assemblea Nacional Popular va aprovar una mocio exigint la renuncia de Vieira, amb 69 diputats a favor de la mocio i cap en contra.
[6]
El 6 de maig de 1999 van tornar els combats a Bissau i les forces de Vieira es van rendir el 7 de maig.
[5]
[7]
Va buscar aixopluc a l'ambaixada portuguesa
[7]
[8]
i el juny marxa a l'exili a Portugal.
[8]
El 12 de maig l'antic primer ministre
Manuel Saturnino da Costa
fou nomenat president interi del PAIGC en substitucio de Vieira.
[9]
Vieira va ser expulsat del PAIGC en un congres del partit el setembre de 1999 per "delictes de traicio, suport i incitacio a la guerra, i practiques incompatibles amb els estatuts del partit".
[10]
Despres que el president Kumba Iala va ser enderrocat al setembre del 2003 per un
cop militar
, Vieira va tornar a Bissau des de Portugal el 7 d'abril de 2005. En arribar a l'estadi de futbol de la ciutat principal en helicopter, es va trobar amb mes de 5.000 simpatitzants. Tot i que els seguidors de Vieira havien recollit 30.000 signatures per una peticio instant-lo a president, no va confirmar immediatament la seva intencio de fer-ho, dient que tornava "per restablir [els seus] drets civics i per registrar-se per votar a les proximes eleccions" i que volia contribuir a la pau i l'estabilitat. Tambe va dir que havia perdonat als seus enemics i que esperava que els altres el perdonarien per qualsevol dany que hagues causat.
[11]
El 16 d'abril va anunciar que tenia la intencio de presentar-se com a candidat a les
eleccions presidencials de juny del 2005
.
[12]
Encara que molts consideraven Vieira no elegible perque havia estat vivint a l'exili a causa dels carrecs legals en contra relacionats amb els homicidis de presumptes colpistes el 1985, va ser autoritzat a presentar-se a les eleccions pel Tribunal Suprem al maig del 2005, juntament amb Iala. La Cort va resoldre per unanimitat a favor de la seva candidatura amb l'argument que ja havia acabat el seu exili retornant a l'abril i que no hi havia trobat a la Cort registres de carrecs per assassinat.
[13]
El seu antic partit, el PAIGC, va donar suport com a candidat l'antic president interi
Malam Bacai Sanha
.
[12]
Segons els resultats oficials, Vieira va quedar en segon lloc a les eleccions del 19 de juny amb el 28,87% dels vots, darrere de Malam Bacai Sanha, i per tant va participar en la segona volta. Va derrotar oficialment Sanha en la segona volta el 24 de juliol amb el 52,45% dels vots
[3]
i va jurar com a president l'1 d'octubre.
[14]
El 28 d'octubre de 2005 Vieira va anunciar la dissolucio del govern encapcalat pel primer ministre, el seu rival
Carlos Gomes Junior
, manifestant la necessitat de mantenir l'estabilitat; el 2 de novembre va nomenar pel carrec seu aliat politic
Aristides Gomes
.
[15]
El marc de 2007, el PAIGC va formar una alianca tripartita amb el
Partit de Renovacio Social
(PRS) i el
Partit Unit Socialdemocrata
(PUSD) i va tractar de formar un nou govern.
[16]
Aixo va portar a una reeixida mocio de censura contra Aristides Gomes i la seva renuncia mes tard al mateix mes; el 9 d'abril, els tres partits escolliren per al carrec de primer ministre
Martinho Ndafa Kabi
, qui va ser designat primer ministre per Vieira.
[17]
En el govern tripartit de Kabi l'unic considerat com a aliat proper a Vieira era el ministre de l'Interior
Baciro Dabo
.
[18]
Mes tard, despres que el PAIGC es va retirar de l'alianca tripartita en protesta per les accions de Kabi, Vieira va dissoldre l'Assemblea Nacional Popular i va nomenar
Carlos Correia
per reemplacar Kabi com a primer ministre el 5 d'agost de 2008.
[19]
Atacs i mort
[
modifica
]
Atac de novembre de 2008
[
modifica
]
Soldats rebels van atacar la casa de Vieira en les primeres hores del 23 de novembre de 2008, poc despres de les
eleccions parlamentaries de novembre de 2008
, en les quals el
PAIGC
va guanyar la majoria d'escons. Els soldats van disparar artilleria a la casa i van poder entrar-hi despres d'una batalla de tres hores amb guardies de Vieira, pero van ser repel·lits abans que poguessin arribar a Vieira, que va resultar il·les. Com a minim un dels guardies de Vieira va ser mort, i altres van resultar ferits. Vieira va fer una conferencia de premsa el mateix dia, en que va dir que l'atac tenia "un sol objectiu: liquidar-me fisicament", alhora que afirma que "la situacio esta sota control".
[20]
Atac de marc de 2009
[
modifica
]
El cap d'estat major
Batista Tagme Na Waie
, un rival clau de Vieira, va ser mort per l'explosio d'una bomba l'1 de marc de 2009. Poc despres, Vieira va ser mort a trets per un grup de soldats mentre fugia de la seva residencia privada les primeres hores del 2 de marc de 2009.
[21]
Els diplomatics de
Angola
van intentar endur-se Vieira i la seva dona a l'ambaixada d'Angola abans de la seva mort, pero Vieira es va negar a sortir mentre la seva dona era posada fora de perill.
[22]
Bissau fou descrita com a "tense pero calmada" despres de la seva mort.
[23]
Segons el portaveu de l'exercit Zamora Induta, Vieira va estar involucrat en l'assassinat del Tagme Na Waie,
[1]
i Induta va declarar que "el president Vieira va ser assassinat per l'exercit quan intentava fugir de casa seva, que estava sent atacada per un grup de soldats relacionats amb Tagme Na Waie, aquest mati d'hora". L'exercit va negar que l'assassinat de Vieira marques un
cop d'Estat
i va dir que se seguiria l'ordre constitucional, el que significava que el President de l'
Assemblea Nacional Popular
,
Raimundo Pereira
, succeiria Vieira.
[24]
Un metge que va participar en l'autopsia de Vieira fou citat per
Agence France-Presse
dient que Vieira va ser "salvatgement colpejat abans de ser rematat amb nombrosos trets".
[25]
L'escriptor britanic
Frederick Forsyth
, qui era a Bissau en el moment de l'atac, suposada una relacio mes detallada de l'assassinat del president. Va afirmar que durant un dinar amb el patoleg forense que investigava el cas li va informar que de fet Vieira fou colpejat fins a la mort per soldats armats amb matxets a casa de la seva sogra. D'acord amb aquesta narracio, Vieira va sobreviure a una explosio i a la caiguda del sostre de la casa presidencial i llavors li van disparar quan va sortir de l'edifici ferit; pero, es va mantenir amb vida fins a ser portat a casa de la seva sogra i colpejat fins a la mort. Forsyth va atribuir els fets sagnants a l'odi mutu entre Vieira i Tagme Na Waie, i els caracteritza com a persones violentes.
[26]
El Consell de Ministres va crear una comissio d'investigacio en una reunio d'emergencia per investigar els dos assassinats.
[27]
El 10 de marc de 2009 es va dur a terme un funeral d'estat per Vieira a Bissau, al qual van assistir milers de persones. No hi estigueren presents liders politics estrangers. Al funeral celebrat a l'Assemblea Popular Nacional, la seva filla Elisa va instar a posar fi a la violencia. L'elogi a Vieira va posar l'accent en la seva importancia en la guerra de la independencia, l'adopcio de la politica multipartidista i les reformes economiques liberals en la decada de 1990.
[28]
Reaccio internacional
[
modifica
]
Mohamed Ibn Chambas
, cap de la
Comunitat Economica dels Estats de l'Africa Occidental
(ECOWAS), declara "'La mort d'un president', d'un cap politic, es una noticia molt greu," afegint "No sols es nomes l'assassinat d'un president o un cap d'estat, es l'assassinat de la democracia".
[24]
La
Unio Africana
va considerar l'assassinat un acte delictiu i la
Unio Europea
i
Estats Units
tambe va condemnar l'assassinat de Vieira.
[29]
La
Internacional Socialista
, del qual el partit de Vieira n'es membre, va declarar "La Internacional ha seguit amb gran preocupacio les recents dificultats politiques a Guinea Bissau i reitera la seva ferma opinio que no pot haver cap justificacio per a l'us de la forca per resoldre els conflictes politics i que l'assassinat politic es un acte completament atroc i criminal."
[1]
- ↑
1,0
1,1
Howden
, Daniel ≪
President shot dead in palace as rebel troops take revenge
≫.
The Independent
, 03-03-2009 [Consulta: 3 marc 2009].
- ↑
"
Bloodless Coup in Guinea-Bissau
". The Sunday People, Monrovia, 1980-11-16: 1/8.
- ↑
3,0
3,1
Elections in Guinea-Bissau
, African Elections Database.
- ↑
"Guinea-Bissau: President Vieira cleared to run for re-election", AFP (nl.newsbank.com), 14 May 1998.
- ↑
5,0
5,1
"Loyalist troops capitulate"
, IRIN, 7 May 1999.
- ↑
"Guinea-Bissau: Deputies call for Vieira's resignation", AFP (nl.newsbank.com), 27 November 1998.
- ↑
7,0
7,1
"Guinea-Bissau palace ablaze"
, BBC News, 7 May 1999.
- ↑
8,0
8,1
"Deposed Guinea-Bissau's president arrives in Portugal"
, BBC News, 11 June 1999.
- ↑
"Guinea-Bissau ex-president replaced as party leader", RTP Internacional TV (nl.newsbank.com), 12 May 1999.
- ↑
"GUINEA-BISSAU: PAIGC chooses new chairman, expels Vieira"
, IRIN, 10 setembre 1999.
- ↑
"Nino Vieira returns from exile to a hero's welcome"
, IRIN, 7 April 2005.
- ↑
12,0
12,1
"Nino Vieira says he will contest presidential election"
, IRIN, 18 April 2005.
- ↑
"Vieira and Yala cleared to contest June presidential election"
, IRIN, 11 May 2005.
- ↑
Report of the Secretary-General on developments in Guinea-Bissau and on the activities of the United Nations Peacebuilding Support Office in Guinea-Bissau
, United Nations Security Council, 2 de desembre 2005.
- ↑
"President appoints controversial new prime minister"
, IRIN, November 2, 2005.
- ↑
"Vieira rejects calls to dissolve government"
, AFP (
IOL
), 14 March 2007.
- ↑
"Guinea-Bissau appoints consensus premier"
, Reuters (
IOL
), 10 April 2007.
- ↑
Alberto Dabo,
"Guinea-Bissau's new government named"
, Reuters (
IOL
), 18 April 2007.
- ↑
"GUINEA-BISSAU: Uncertain future as President dissolves government"
, IRIN, 6 August 2008.
- ↑
"Guinea-Bissau president escapes coup attempt"
Arxivat
2008-12-01 a
Wayback Machine
., Associated Press (
International Herald Tribune
), November 24, 2008.
- ↑
"Renegade soldiers kill Guinea-Bissau president"
, Associated Press, March 2, 2009.
- ↑
≪
President of Guinea-Bissau assassinated
≫. [Consulta: 2 marc 2009].
, RTE News
- ↑
""Nino" Vieira foi baleado ate a morte em casa"
, Jornal de Noticias, March 2, 2009.
- ↑
24,0
24,1
Guinea-Bissau president shot dead
BBC News, 2 March 2009
- ↑
"GBissau president beaten before being shot: doctor"
[
Enllac no actiu
]
, AFP, 4 March 2009.
- ↑
"Author stumbles on G-Bissau drama"
, BBC News, 3 March 2009.
- ↑
≪
Assassinato de Nino Vieira tem contornos de vinganca
≫. Jornal de Noticias. [Consulta: 2 marc 2009].
- ↑
"'Stop killing ourselves' plea at G Bissau leader's funeral"
Arxivat
2013-01-03 at
Archive.is
, AFP, 10 March 2009.
- ↑
≪
Guinea-Bissau president's murder condemned
≫. Radio Netherlands Worldwide. Arxivat de l'
original
el 2012-02-14. [Consulta: 2 marc 2009].
Enllacos externs
[
modifica
]