Bust de Laperouse, per
Francois Rude
, del
1828
Jean-Francois Galaup, comte de La Perouse
, o Laperouse (
Albi
,
23 d'agost
de
1741
-
Australasia
,
1788
), fou un navegant i explorador
frances
. Va explorar el
Pacific
d'extrem a extrem: del
Cap d'Hornos
a
Alaska
, de
California
a la
Xina
, de
Kamtxatka
a
Australia
, fins que es va perdre el seu rastre.
Diversos llocs s'anomenen en memoria seva, destacant l'
estret de La Perouse
entre l'illa japonesa de
Hokkaido
i la russa
Sakhalin
, i La Perouse Pinnacle a
French Frigate Shoals
de les
illes Hawaii
.
Primers anys
[
modifica
]
Estatua de La Perouse, a Albi (Tarn)
Jean-Francois Galaup va neixer al
castell de Go
, prop de la ciutat francesa d'
Albi
.
La Perouse
era el nom d'una propietat familiar que va afegir al seu nom. Va estudiar als jesuites i va entrar al col·legi naval de
Brest
. Va participar en la
guerra dels Set Anys
al
Canada
entre Franca i el
Regne Unit
. Es va fer celebre l'agost de 1782 en una incursio a la
badia de Hudson
on va destruir les defenses britaniques.
Viatge d'exploracio
[
modifica
]
El rei
Lluis XVI
encarrega a Claret de Fleurieu, un home de ciencia, l'organitzacio d'un viatge d'exploracio que retorni el prestigi maritim a Franca despres de perdre el Canada. Fleurieu recomana el comandament de La Perouse. Els seus vaixells eren l'
Astrolabe
i la
Boussole
, tots dos de 500 tones. La Perouse, que era un gran admirador de
James Cook
, va procurar mantenir bones relacions amb els illencs del Pacific i, alhora, era admirat per la seva tripulacio. Entre els 114 homes hi havia deu cientifics: Dagelet, astronom i matematic; Lamanon, geoleg; La Martiniere, botanic; un metge, tres naturalistes i tres il·lustradors.
Va partir de Brest l'1 d'agost de 1785, va doblar el Cap d'Hornos, i arribar a
Concepcion
, a
Xile
. Va ser rebut pel governador O'Higgins, el pare del que seria l'alliberador de Xile. La Perouse senyala que el poder colonial espanyol nomes controla les principals ciutats i la resta del pais es d'indis irreductibles, i que el sistema colonial impedeix qualsevol desenvolupament comercial. Despres d'estar-se dos dies a l'
illa de Pasqua
, va navegar fins a Alaska, aturant-se un dia a
Maui
, a les illes Sandwich (
Hawaii
). Despres d'haver perdut el Canada, Franca estava interessada en les possibilitats comercials del nord-oest america. El setembre de
1786
arriba a Monterey de California on fa unes observacions molt critiques sobre el tractament dels indis a les missions franciscanes.
Creua el Pacific nord on esta a punt d'estavellar-se a les
illes de Sotavent de Hawaii
. Arriba a
Macau
on va vendre les pells aconseguides a Alaska. Hi desembarca el
naturalista
Dufresne per portar les pells mes preuades a Franca, per a la reina, a mes dels diaris i mapes de l'expedicio. Segueix la costa asiatica visitant
Corea
, les illes
Sakhalin
,
Hokkaido
i les
Kurils
, i la peninsula de Kamtxatka on arriba el 6 de setembre de 1787. Aqui descansa del viatge i rep la noticia d'un ascens i noves ordres de
Paris
perque s'informi sobre l'assentament de colons britanics a
Nova Gal·les del Sud
. L'interpret de l'expedicio, Barthelemy de Lesseps, desembarca per portar els documents de La Perouse a Franca a traves de
Siberia
en un viatge epic que durara un any i finalment sera rebut pel rei.
La seguent escala va ser el 9 de desembre de 1787 a les illes dels Navegants (
Samoa
). Despres de fer unes descripcions romantiques de l'illa
Tutuila
, a l'estil de
Bougainville
, es atacat per sorpresa i maten a Fleuriot de Langle, el capita de l'
Astrolabe
, i onze tripulants mes. Encara avui el lloc, al nord de l'illa, s'anomena Badia de la Massacre. L'expedicio continua per les illes dels Amics (
Tonga
) fins a arribar a la badia de la Botanica, a Australia, el 26 de gener de 1788. Envia les seves cartes a Paris, en un vaixell angles, on explica les seves intencions d'explorar
Nova Caledonia
, les
illes Salomo
i l'
arxipelag Louisiade
. Se'l esperava de tornada a Franca al desembre de 1788, pero despres de partir d'Australia el 10 de marc ja no se'n va saber res mes.
Ruta del viatge
[
modifica
]
Ruta del viatge.
La ruta que va seguir l'expedicio, amb els noms originals utilitzats per La Perouse, es la seguent:
- Brest
,
Franca
, 1 d'agost de 1785
- Concepcion
a
Xile
,
Illa de Pasqua
, 9 d'abril de 1786
- Iles Sandwich (
Illes Hawaii
), 29 de maig.
- Alaska
, 23 de juny al 30 de juliol
- Monterey a
California
, 14 a 24 de setembre
- Illa Necker
i Basses des Fregates Francaises (
French Frigate Shoals
)
- Macau
, 2 de gener a 3 de febrer de 1787
- Manila
,
Corea
, Oku-Yeso (
Sakhalin
), Yeso (
Hokkaido
), les
Kurils
i
Kamtxatka
, 6 a 29 de setembre.
- Iles des Navigateurs (
Illes Samoa
), 9 a 11 de desembre.
- Iles des Amis (
Tonga
):
- Cocos (
Tafahi
), Traites (
Niuatoputapu
), Vavao (
Vava'u
), la Margoura (Fonualei), Latte (Late),
Kao
, Toofoa (
Tofua
), Hoonga-tonga, Hoonga-hapaee (Hunga Ha'apai), Tongataboo (
Tongatapu
), Plistard (Ata)
- Illa Norfolk
- Australia
, 26 de gener a 10 de marc de 1788
Vaixells i tripulacio
[
modifica
]
|
|
Boussole
|
Astrolabe
|
| Tipus de vaixell
|
Urca
|
Urca
|
| Desplacament
|
500 tones
|
500 tones
|
| Tripulacio
|
114
|
|
| Comandant
|
Jean-Francois de La Perouse
(capita de navili, ascendit a cap d'esquadra)
|
P.A. Fleuriot de Langle
(capita de navili, mort a Tutuila)
|
| Lloctinent
|
De Clonard
(ascendit a capita de navili)
|
De Monti
(ascendit a capita de navili)
|
| Astronom
|
J. Lepaute d'Agelet
|
Louis Monge
(desembarcat a Tenerife)
|
| Cirurgia
|
Rollin
|
Lavaux
|
| Il·lustrador
|
Prevost el jove
|
Prevost oncle
|
| Interpret
|
|
Barthelemy de Lesseps
(desembarcat a Kamtxatka)
|
| Naturalista
|
|
Dufresne
(desembarcat a Macau)
|
| Botanic
|
|
La Martiniere
|
La recerca de La Perouse
[
modifica
]
Viatge d'Entrecasteaux
[
modifica
]
Entre
1791
i
1793
Antoine Bruny d'Entrecasteaux
va estar buscant La Perouse. Va seguir la ruta que La Perouse havia indicat que tenia intencio de fer. D'Entrecasteaux va fer algunes descobertes al sud-est i nord-est d'Australia, pero va morir durant el viatge i no va trobar cap indici de La Perouse.
Descoberta del naufragi
[
modifica
]
El
1826
, el capita angles Peter Dillon va adquirir unes espases a
Tikopia
, una de les illes de Santa Cruz, que podien ser de l'expedicio de La Perouse. Li van explicar que les espases provenien de la veina
Vanikoro
on dos vaixells havien naufragat. Dillon va navegar fins Vanikoro i va trobar bales de cano, ancores i altres restes. Amb aquests informes
Jules Dumont d'Urville
va explorar Vanikoro i va portar les restes trobades a Franca. De Lesseps, l'unic supervivent de l'expedicio que havia desembarcar a Kamtxatka quaranta anys abans, va identificar les restes de l'
Astrolabe
.
Segons la informacio recollida per Dillon, els dos vaixells es van estavellar als esculls de Vanikoro. Alguns tripulants, probablement els supervivents del
Boussole
, van ser massacrats pels illencs. Els altres supervivents van aconseguir construir un nou vaixell a partir de les restes de l'
Astrolabe
i van navegar cap a l'oest nou mesos mes tard, pero no se n'ha sabut res mes.
El
1964
es van trobar definitivament les restes del
Boussole
als esculls de Vanikoro.
Toponims en memoria de La Perouse
[
modifica
]
A traves dels toponims en memoria de La Perouse gairebe es pot resseguir la vida i el famos viatge d'exploracio:
- A la ciutat natal d'Albi es troba el Musee Laperouse, Lycee Laperouse i el campus universitari Laperouse, a mes d'un monument amb els canons recuperats de Vanikoro.
- Dins la badia de Hudson hi ha La Perouse Bay.
- A l'illa de Pasqua, la bahia de La Perouse es on va desembarcar.
- A Maui va desembarcar a La Perouse Bay.
- Mount La Perouse i La Perouse Glacier, son a Alaska, prop de la Badia dels Francesos, avui Lituya Bay.
- Un memorial a Carmel Mission, al sud de Monterey.
- La Perouse Pinnacle es la roca central de French Frigate Shoals.
- Estret de La Perouse, que va descobrir entre les illes de Hokkaido i Sakhalin.
- La Perouse, avui una barriada de Sydney, es on va establir el seu camp a
Botany Bay
. Tambe hi ha un La Perouse Museum i un momument.
A mes, tambe es poden trobar:
- Noms de diversos vaixells de la Marina francesa.
- Una vila de pescadors prop d'
Alger
.
- Una
muntanya
i una
glacera
als Alps neozelandesos.
- Un crater a la
Lluna
.
Enllacos externs
[
modifica
]