Isabel Guell i Lopez

Biografia
Naixement	23 novembre 1872 Barcelona
Mort	8 maig 1956 (83 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri del Poblenou
Dades personals
Formacio	La Bonne
Activitat
Ocupacio	empresaria , organista , compositora , pianista
Professors	Eugene Gigout
Familia
Pares	Eusebi Guell i Bacigalupi   i  Isabel Lopez i Bru
Germans	Eusebi Guell i Lopez , Santiago Guell i Lopez , Joan Antoni Guell i Lopez i Maria Lluisa Guell i Lopez

Isabel Guell i Lopez ( Barcelona , 23 de novembre de 1872 - Barcelona, 8 de maig de 1956 ), marquesa de Castelldosrius , fou una compositora catalana .

Biografia [ modifica ]

Nascuda a Barcelona el 23 de novembre de 1872, fou filla d' Eusebi Guell Bacigalupi , primer comte de Guell i d'Isabel Lopez Bru, nascuda a Cuba , ^[1] filla del primer marques de Comillas, Antonio Lopez y Lopez . Va ser inscrita amb els noms de Isabel Maria Francesca de Paula Lluisa Clementina Guell i Lopez. ^[2] El seu pare fou el mecenes de Gaudi, a qui va encarregar diverses obres al llarg de la seva vida, com el Palau Guell o el Parc Guell . ^[1] La seva cosina era sor Eulalia Anzizu .

Es casa l'any 1901 amb Carles Sentmenat i Sentmenat , marques de Castelldosrius, Gran d'Espanya , marques d'Oris , baro de Santa Pau . ^[3] Gaudi va decorar la casa del jove matrimoni al carrer Junta de Comerc. S'explica l'anecdota que Gaudi, en no poder encabir el piano de cua d'Isabel, li va recomanar que toques el violi. Aquest fet el recull Josep Carner en un auca del seu llibre Auques i ventalls . ^{[1] [4]}

Des de ben petita va tenir una gran aficio a la musica, tocava el piano i l'orgue. Inica els seus estudis amb Josep Garcia Robles, compositor aulic del seu pare. Va estudiar piano i orgue a Barcelona i a Paris . L'orgue de la ma de la seva tia Josepa Bacigalupi .

La familia Guell va traslladar-se a Versalles mentre l'epidemia de colera assolava Espanya el 1885. Durant aquesta etapa Isabel i la seva germana Maria Lluisa van rebre llicons d'orgue d' Eugene Gigout .

Isabel va formar part de la coral de l 'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona , dirigit per Francesca Bonnemaison . Tambe va compartir interessos amb el cercle d'autores de la revista Feminal , dirigida per Carme Karr , que era un suplement del semanari La Il·lustracio catalana .

La seva dedicacio principal va ser la caritat i la beneficencia, com era quasi preceptiu per a una dona de la seva classe social. ^[1] Tambe es va interessar per l'educacio. El 1902 va ser nomenada vocal de la Junta d'Instruccio Publica de Barcelona . A partir de 1939 va dedica-se a l'educacio dels seus nets i els hi va fer classes de musica i de frances.

Mori a Barcelona el 8 de maig de 1956. ^[1]

Obra [ modifica ]

Va compondre diverses peces, sobretot de musica religiosa, que es van interpretar en diferents moments com, per exemple, el 23 d'abril de 1911 en una missa celebrada a la Colonia Guell per la festa de Sant Jordi. ^[1] Va musicar poemes de Jacint Verdaguer i tambe va escriure un Te Deum (1918) i un Stabat Mater (1917).

• Amunt! (1889). Lletra: Ramon Pico i Campanar .
• Gavota (1890). Dedicada a Enriqueta Goletti .
• La llar (1890). Dedicada al seu fill Felix de Sentmenat i Guell . Lletra: Ramon Pico i Campanar.
• Sanctus (1892)
• Ave Maria (ed. Londres 1894). Lletra: Ramon Pico i Campanar.
• Minuet [(1894)]
• Letanias de la Virgen (1896)
• Serenata [(1896)]
• Pater Noster (1897)
• Cant del sometent (1898). Lletra: Eulalia Anzizu.
• Rima (1898). Lletra: Gustavo Adolfo Becquer .
• Te Deum (1898)
• Offerimus tibi Domine (1899)
• Psallite Deo nostro (1899)
• Ecce lignum (1905)
• Corpus Christi (1911). Lletra: Ramon Pico i Campanar.
• Jesus als noys (1911)
• Pregaria al Sagrat Cor de Jesus (1911)
• Balada (1912). Dedicada a Melcior Rodriguez Alcantara . Lletra: Johan Roic de Corella .
• Barcarola "Lo que diu una canco" (1912). Lletra: Miquel Costa i Llobera .
• Domine Dominus noster (1913)
• La rosa marcida (1915). Dedicada a la coral de l'Institut de Cultura Popular per a la Dona. Lletra: Jacint Verdaguer.
• Sacris solemnis (1915)
• Canco trista (1916). Lletra: Apel·les Mestres .
• Stabat Mater (1917)
• Jubilate Deo omnis terra, Psalmo XCIX (1918)
• Benedictus . Lletra: Isabel Lopez i Bru .
• Comunion
• Douce esperance . Dedicada a Maria Cristina d'Habsburg, reina regent.

Discografia [ modifica ]

• CD "Compositores catalanes. Generacio modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La ma de guido. Dip.leg. B-45116-2008. ^[5]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Albert Corp, Esteve (1900). Isabel Guell Lopez. Marquesa de Castelldosrius. Andorra la Vella: Pirene.

Enllacos externs [ modifica ]

• Isabel Guell dins l'exposicio " Compondre en clau femenina ". Biblioteca de Catalunya , Sala d'Exposicions, 2024.
• Pagina amb la seva genealogia a FamilySearch (alemany) (angles) (castella) (frances) (italia) (japones) (corea) (portugues) (rus) (xines)