Maria Lluisa Guell Lopez

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaMaria Lluisa Guell Lopez

Maria Lluisa pintada per Lluisa Vidal (1900) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1874 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 8 maig 1933 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Pau (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio pintora , compositora classica , pianista , organista Modifica el valor a Wikidata
Instrument Piano Modifica el valor a Wikidata
Familia
Pares Eusebi Guell i Bacigalupi Modifica el valor a Wikidata  i  Isabel Lopez i Bru Modifica el valor a Wikidata
Germans Isabel Guell i Lopez , Santiago Guell i Lopez , Joan Antoni Guell i Lopez i Eusebi Guell i Lopez Modifica el valor a Wikidata

Maria Lluisa Guell Lopez ( Comillas , 1873 o 1874 - Pau (Occitania) , 8 de maig de 1933 ) fou una noble catalana, pintora, pianista, organista i compositora. Fou un dels deu fills del primer comte de Guell, Eusebi Guell Bacigalupi i d' Isabel Lopez Bru , filla dels primers marquesos de Comilla s. [1] [2]

Biografia [ modifica ]

Coneguda com la pintora de roses , va pintar sobretot flors, sempre d'aparenca silvestre, amb una gran sensibilitat i una clara influencia de l'art japones. [3] Amb aquest tipus de pintura va participar en la majoria de les exposicions oficials celebrades a Barcelona entre finals del segle  xix i 1929. Consta com una de les artistes que van formar part de la primera edicio de les exposicions femenines de la Sala Pares , l'any 1896. [4] En l'Exposicio d'art organitzada al Palau de Belles Arts per l' Ajuntament de Barcelona , l'any 1918, va presentar una obra titulada Flors [5] i l'any 1921 va presentar l'obra Roses . [6] Igualment, figura entre els participants de l' Exposicion Internacional de Pintura, Escultura, Dibujo y Grabado que es va organitzar en el marc de l' Exposicio Internacional de Barcelona de l'any 1929. [7]

Tambe en va fer d'individuals. Aixi, per exemple, el 1916 va exposar a les sales del Faianc Catala . Del 27 de desembre de 1919 al 9 de gener de 1920 va exposar a les Galeries Laietanes , donant els beneficis de la venda de les seves obres als pobres. El 1922 va exposar de nou a la Sala Pares, junt amb Eugenia Ferrer Vidal , i de nou el 1926 i el 1927, presentant natures mortes, flors i figures. Aquell mateix any tambe va exposar a l' Ateneu Tarragoni . [1] [8]

A la seva mansio del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, el palau Guell , construit per Antoni Gaudi , cada dilluns organitzava recepcions (senzilles i molt refinades, segons la premsa de l'epoca) on acudia l'alta societat. Es coneixien com ≪els dilluns de casa Guell≫, recepcions consubstancials amb la vida de societat barcelonina. [1]

A mes de pintora era pianista i organista; als seus convidats acostumava a oferir-los concerts intims d'orgue que interpretava amb inspiracio i mestria, segons la premsa del moment. Aquest vessant musical s'hauria de relacionar amb el de la seva mare, Isabel, qui fou compositora i qui tambe estudia piano i orgue. [1]

Es diu que fou la primera artista a la qual la ciutat de Barcelona adquiri els dos primers quadres pintats per una dona i que, en les seves obres, es reflectia l'ambient aristocratic al qual pertanyia. Ella, amb altres artistes de l'entorn de la revista Feminal , va formar part com a tresorera de la comissio per a l'homenatge dedicat a la pintora Pepita Texidor Torres ? Dolors Monserda n'era la presidenta d'honor i Carme Karr i Francesca Bonnemaison eren les vicepresidentes. Hi va aportar una obra per recollir diners per al monument que li van erigir en el parc de la Ciutadella de Barcelona. [1]

Era amiga de la pintora Lluisa Vidal i Puig , amb qui va coincidir en diverses ocasions. Totes dues coneixien Ramon Casas i Santiago Rusinol , i havien assistit a les trobades modernistes de Sitges. Tambe havien col·laborat en iniciatives feministes, com la revista Feminal. Lluisa Vidal va pintar-li un retrat i el pare d'aquesta pintora, que era l'ebenista Francesc Vidal i Jevelli , va fer els mobles per al palau de Comillas de la familia Guell. Amb ella i les pintores Antonia Ferreras i Pepita Texidor va organitzar una protesta per a poder exposar a les sales que, fins aleshores, estaven monopolitzades pels artistes. [9]

Com d'altres membres de la seva familia, amb l'esclat de la Republica va anar a viure a Franca. Durant aquesta etapa ella i la seva germana Isabel van rebre llicons d'orgue d' Eugene Gigout . [10] Despres d'una llarga malaltia, mori a Pau, Bearn ( Franca ), [11] un dia del mes de maig, el mes de les flors: flors que la seva sensibilitat artistica havia trasplantat als seus llencos. [1]

L'any 2017 la Diputacio de Barcelona li va dedicar una exposicio monografica al mateix Palau Guell, formada per una quarantena d'obres de la pintora, entre teles, aquarel·les, dibuixos, postals, ventalls, tauletes i paravents. [3]

Obra pictorica [ modifica ]

Signava les seves obres nomes amb les inicials del seu nom, MLG. Aquesta fou una estrategia emprada per moltes artistes del misogin segle  xix i primera meitat del XX, per amagar l'autoria femenina, evitant aixi que les seves obres fossin jutjades de diferent manera que les dels seus col·legues masculins. [1]

Entre les flors preferia les roses: als salons aristocratics ≪les roses de Maria Lluis Guell≫ eren molt conegudes i apreciades. Tambe va representar escenes de genere.

Es va especialitzar en la pintura a l'aquarel·la, malgrat que en els darrers anys de la seva carrera va realitzar tambe alguns olis, i pintava sobre diferents suports, sobretot la tela, pero tambe postals de viatge, tauletes, paravents i ventalls. [3]

Maria Lluisa Guell va vendre les seves obres principalment a families aristocratiques, motiu pel qual, bona part d'elles es conserven en col·leccions particulars, [10] tot i que tambe se'n poden veure al Palau Guell.

Pertanyen al Museu Nacional d'Art de Catalunya dues de les seves obres, Roses (ca. 1921), cedida a la Delegacio del Govern a Barcelona, i Clavells (s/d), obra donada al Museu el 1926 i que, des de llavors, dorm en el seu fons. Ambdues obres presenten rams de flors sobre fons foscos i poc detallats, de pinzellades gruixudes i perceptibles. [1]

Obra musical [12] [ modifica ]

  • Una floreta de Sant Francesch , per a violi, orgue i piano (1889). Lletra: Ramon Pico i Campanar
  • Minuet , per a quartet de corda (ed. Londres 1894)
  • Balada , per a corda i orgue (ed. Londres 1894)
  • Minueto , per a piano

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Diccionari biografic de dones . ≪ Maria Lluisa Guell Lopez ≫. Xarxa Vives d'Universitats ( CC-BY-SA via OTRS ). [Consulta: 24 setembre 2015].
  2. ↑ Guell, Carmen, La pintora de los Guell , La Vanguardia, 18 dd marc del 2017z cultura(s), pagina 16.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Maria Lluisa Guell, pintora . Palau Guell, Diputacio de Barcelona, 2017. ISBN 978-84-9803-778-4 [Consulta: 29 desembre 2019].   Arxivat 2019-12-29 a Wayback Machine .
  4. ↑ La Lueta , Laura; Mercader , Laura ≪Les artistes irrompen en la politica sexual. Quatre exposicions femenines d'art a la Sala Pares de Barcelona (1896-1900)≫. CDF II International Congress , 2015.
  5. ↑ Exposicio d'art: cataleg il·lustrat 1918 . Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Establiment Grafic Thomas, 1918, p. 24, cat. 127.  
  6. ↑ Exposicio d'art: cataleg il·lustrat 1921 . Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona. Barcelona: Imprenta de Henrich y Cia, 1921, p. 26, cat. 73.  
  7. ↑ Repertori de catalegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938) . Institut d'Estudis Catalans, Memories de la Seccio Historico-Arqueologica, LIX, 2002, p. 113, 124. 174 i 177. ISBN 84-7283-661-4 .  
  8. ↑ Coll i Mirabent , Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la Espana del siglo XIX . Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 119. ISBN 84-931852-1-3 .  
  9. ↑ Dels fons a la superficie. Obres d'artistes catalanes contemporanies anteriors a la dictadura franquista . Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 21. ISBN 97884612-2004-5 .  
  10. ↑ 10,0 10,1 ≪ La pintura floral de Maria Lluisa Guell, al seu Palau ≫. El Nacional, 28-11-2016. [Consulta: 29 desembre 2019].
  11. ↑ ≪ Esquela de defuncio ≫. La Vanguardia , 20-05-1933, pag. 1.
  12. ↑ Sanhuesa Fonseca , Maria ≪ Isabel y Maria Luisa Guell y Lopez, dos compositoras en el Modernismo. Vida, entorno y catalogo de obras ≫. Butlleti de la Reial Academia Catalana de Belles Artas de Sant Jordi , 30, 2016, pag. 47-63. ISSN : 2040-3802 .

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Lluisa_Guell_Lopez&oldid=33394762 ≫