Gustavo Adolfo Dominguez Bastida Insausti de Vargas Becquer Bausa
, mes conegut com a
Gustavo Adolfo Becquer
?va adoptar aquest sobrenom seguint els passos del seu germa, el pintor
Valeriano Becquer
? (
Sevilla
,
17 de febrer
del
1836
-
Madrid
,
22 de desembre
del
1870
),
[1]
poeta
, periodista i narrador espanyol de
literatura romantica
.
[2]
Es dels tres poetes en llengua espanyola mes influents respecte el cami de la poesia en espanyol.
[3]
La seva
Rimes
tambe ha estat molt important en l'estudi de la musica del segle
xix
a causa que la seva poesia es el mes ajustat a la musica en tota la historia. Les Rimes tenen unes dues-centes versions musicades per compositors com
Isaac Albeniz
o
Joaquin Turina
.
Va neixer a Sevilla fill del pintor
Jose Dominguez Insausti
i de Joaquina Bastida de Vargas. Pel costat patern descendia d'una
noble
familia de comerciants d'origen
flamenc
, els Becker o Becquer, establerta a la capital andalusa al
segle
xvi
; del seu prestigi n'es testimoni el fet que posseiren capella i sepultura en la mateixa
catedral de Sevilla
des de 1622. La seua casa natal ja no existeix. Va ser batejat a l'
esglesia de San Lorenzo Martir
de Sevilla. Els seus avantpassats directes, comencant pel seu mateix pare, Jose Dominguez Becquer, van ser
pintors
de costums andalusos, i tant Gustavo Adolfo com el seu germa
Valeriano
van estar molt dotats per al
dibuix
. Valeriano, de fet, es va inclinar per la pintura. El pare va morir el 26 de gener de
1841
, quan el poeta tenia cinc anys. L'any 1846, amb deu anys, Gustavo Adolfo va ingressar al Col·legi de Nautica de
San Telmo
, a Sevilla, on va aprendre d'un deixeble del gran poeta
Alberto Lista
,
Francisco Rodriguez Zapata
, i va coneixer el seu gran amic i company d'afanys literaris Narciso Campillo. Pero els germans Becquer van quedar orfes tambe de mare l'any seguent, el
27 de febrer
de
1847
, i van ser adoptats llavors per la seua tia Maria Bastida. Valeriano i Gustavo van estar molt units, i de fet van emprendre molts treballs i viatges junts.
Es va suprimir el Col·legi de Nautica i Gustavo Adolfo va quedar desorientat. Va passar a viure llavors amb la seua padrina Manuela Monahay, acomodada i de certa sensibilitat literaria. En la seua biblioteca el poeta va comencar a aficionar-se a la lectura. Va iniciar llavors estudis de pintura en els tallers dels pintors
Antonio Cabral Bejarano
i
Joaquin Dominguez Becquer
, oncle de Gustavo, que li va pronosticar "tu no seras mai un bon pintor, sino un dolent literat", encara que el va estimular en els estudis i li va pagar classes de
llati
. Despres d'uns primers passos literaris (escriu en
El trono y la nobleza
de Madrid i en les revistes sevillanes
La Aurora
i
El Porvenir
) va traslladar-se a
Madrid
l'any
1854
, amb el desig de triomfar en la literatura. Va patir una gran decepcio i va sobreviure amb penes i treballs en la
bohemia
d'aquells anys. Per a guanyar alguns diners va escriure, en col·laboracio amb els seus amics (
Julio Nombela
i
Luis Garcia Luna
), comedies i
sarsueles
com
La novia y el pantalon
(
1856
), sota el
pseudonim
de Gustavo Garcia, satiritzant l'ambient
burges
i antiartistic que l'envoltava, o
La venta encantada
, basada en
Don Quixot
. Aquest any va viatjar amb el seu germa a
Toledo
buscant inspiracio per al seu llibre
Historia dels temples d'Espanya
. Va ser lloc d'amor i de pelegrinatge per a ell. En aquell temps li interessaven el
Byron
de les
Hebrew Melodies
o el
Heine
de l'
Intermezzo
, que havia conegut a traves de la traduccio que
Eulogio Florentino Sanz
havia publicat l'any
1857
en la revista
El Museo Universal
. Va ser precisament aquest any, 1857, quan se li va declarar la
tuberculosi
que l'hauria d'enviar a la tomba. Tambe aquest mateix any va gaudir d'una modesta ocupacio dins de la Direccio de Bens Nacionals, pero va perdre el lloc de treball, segons certa llegenda, en sorprendre'l el seu cap dibuixant. El seu pessimisme anava creixent dia a dia i nomes les atencions de la seua patrona a Madrid, Valeriano i alguns amics el van ajudar per a superar la crisi. El mateix any va comencar un ambicios projecte inspirat per
El geni del cristianisme
de
Chateaubriand
: estudiar l'art cristia espanyol unint el pensament religios, l'arquitectura i la historia: "La tradicio religiosa es l'eix de diamant sobre el qual gira nostre passat. Estudiar el temple, manifestacio visible de la primera, per a fer en un sol llibre la sintesi del segon: heus aci el nostre proposit". Pero nomes eixira el primer tom de la seua
Historia dels temples d'Espanya
, amb il·lustracions de Valeriano.
Cap a
1858
va coneixer Josefina Espin, una bella senyoreta d'ulls blaus, i va comencar a cortejar-la. Aixo no obstant, ben aviat es va fixar en la que seria la seua musa irrenunciable, la germana de Josefina i bella cantant d'opera
Julia Espin i Perez de Collbrand
, d'ulls negres, en la tertulia que es desenvolupava a casa de son pare, el music
Joaquin Espin y Guillen
, mestre director de la Universitat Central, professor de solfeig en el Conservatori i organista de la capella real, protegit de
Ramon Maria Narvaez y Campos
. Gustavo es va enamorar (deia que l'amor era la seua unica felicitat) i va comencar a escriure les primeres
Rimes
, com
Tu pupila es azul
, pero la relacio no va arribar a consolidar-se perque ella tenia mes altes ambicions i li disgustava la vida bohemia de l'escriptor, que encara no era famos. Julia va donar nom a una de les filles de Valeriano. En aquesta epoca va comencar a escoltar al seu admirat
Frederic Chopin
.
Monument a Gustavo Adolfo Becquer a Bellver de Cerdanya, vila en la qual va sojornar durant els mesos d'octubre i novembre de 1860 i hi va escriure la llegenda del Creu del Diable.
L'any
1860
va publicar
Cartas literarias a una mujer
on explica l'essencia de les seues
Rimes
, que al·ludeixen a allo inefable. En la casa del metge que el tractava d'una malaltia veneria, Francisco Esteban, va coneixer la que seria la seua esposa, Casta Esteban Navarro. Van contraure matrimoni en el
19 de maig
de
1861
. De 1858 a 1863, la
Unio Liberal
d'
O'Donnell
governava Espanya i l'any 1860, Gonzalez Brau, amb el suport del financer Salamanca, va fundar
El Contemporaneo
, dirigit per
Jose Luis Albareda
i en el que participaven redactors de la talla de
Juan Valera y Alcala Galiano
. El gran amic de Becquer, Rodriguez Correa, ja redactor del nou diari, va aconseguir un lloc de redactor per a Becquer. En aquest periodic el poeta fara de tot: cronica de salons, politica, literatura... fins que desaparega l'any
1865
; gracies a aquesta remuneracio van poder viure els novencans. L'any
1862
va naixer el seu primer fill, Gregorio Gustavo Adolfo, a
Noviercas
(
provincia de Soria
), on la familia de Casta posseia bens i on Becquer va tenir una caseta per al seu descans i recreacio. Va comencar a escriure forcosament per a guanyar mes diners per a la petita familia i fruit d'aquest intens treball van naixer algunes de les seues
Llegendes
.
Pero l'any
1863
va patir una greu recaiguda en la seua malaltia, de la que no obstant va millorar i va poder anar a Sevilla amb la seua familia. D'aquesta epoca es el retrat fet pel seu germa que es conserva en el
Museu de Belles Arts de Sevilla
. Treballava amb el seu germa Valeriano, i Casta va discutir amb aquest, perque no suporta el seu caracter i pel fet que quasi sempre estiguera a sa casa. Gonzalez Bravo, amic i mecenes de Gustavo, el va nomenar censor de novel·les l'any
1864
i Gustavo torna a Madrid, on va exercir aquest treball fins a l'any 1865, amb vint-i-quatre mil reals de sou. En aquest darrer any va naixer el seu segon fill, Jorge.
L'any
1866
va ocupar novament el carrec de
censor
fins a l'any 1868. Aquest va ser un any horrible per a Becquer: Casta li era infidel, l'original del seu llibre de poemes va desapareixer i els disturbis revolucionaris el van portar a
Toledo
durant un breu temps. Al desembre d'aquest any va naixer a Noviercas el tercer fill de Becquer, Emilio Eusebio. Aquest naixement va desencadenar una tragedia conjugal: es deia que aquest ultim fill era de l'amant de Casta. Hi havia, a mes, constants discussions de Valeriano amb Casta. No obstant esposos s'escrivien. Despres de passar una temporada a Toledo, va tornar a Madrid per a dirigir
La Ilustracion de Madrid
, diari que acaba de fundar Eduardo Gasset amb la intencio que el dirigira Gustavo Adolfo i treballara en ell Valeriano de dibuixant. El 22 de desembre, pero, va morir Gustavo mentre a Sevilla hi havia un
eclipsi total de sol
. Un poc abans, al setembre, havia mort el seu germa Valeriano. Mentres agonitzava, va demanar al seu amic, el poeta Ferran que cremara les seues cartes (≪serien la meua deshonra≫) i que publicaren la seua obra (≪Si es possible, publiqueu els meus versos. Tinc el pressentiment que mort sere mes i millor conegut que viu≫); va demanar tambe que prengueren cura dels seus fills. Les ultimes paraules van ser "Tot mortal". Els seus amics Ferran i Correa es van posar immediatament, per a ajudar la familia, a preparar l'edicio de les seues
Obres completes
, que van eixir l'any
1871
en dos volums, augmentades en successives edicions. Les restes dels dos germans van ser traslladades l'any
1913
a Sevilla, on actualment reposen.
Becquer com a dibuixant
[
modifica
]
Des d'infant va estar rodejat de llencos i dibuixos de son pare, el que va fer que tambe s'interesses per la pintura. Va dir que la pintura es un mitja d'expressio vers l'inefable, superant l'escriptura. Les seves amistats sempre van valorar les seves capacitats com a dibuixant i va col·laborar diverses vegades amb el seu germa Valeriano. Destaca la seua gran tecnica i reflecteix el seu mon interior. La vida i la mort estan entrellacats en la majoria dels seus dibuixos de les seues serie
Les morts pour rire. Bizarreries
. Les escenes dibuixades provoquen la rialla, el riure's de la mort. Amb el seu
germa
va fer la peca satirica
Los Borbones en pelota
.
Tambe va fer dibuixos on representa els seus mons imaginaris reflectits en les seues
Rimas y Leyendas
. Julia Espin tambe esta present en gran part de l'obra pictorica de Becquer, reflectint-la en distintes situacions.
Becquer en musica
[
modifica
]
Els seus Rimes han estat molt importants en l'estudi de la musica del segle
xix
a causa de la seva poesia es el mes ajustat a la musica en tota la Historia. Les
Rimes
tenen unes dues-centes versions posades en musica de compositors com
Isaac Albeniz
o
Joaquin Turina
. El mes important de tot son les
Rimas per G.A.Becquer
per
Isaac Albeniz
, perque Albeniz es un dels mes grans compositors de tot el mon. Aquestes rimes van ser descobertes recentment en les seves dues versions de la partitura, per a l'orador i per al cantant, i que s'editen com a puntuacio i record com
Completi Edition de G.A.Becquer Rhymes pel compositor Isaac Albeniz
per primera vegada en '2014.
- Historia de los templos de Espana
, Madrid, 1857, publicat nomes el tom I.
- Cartas literarias a una mujer
, 1860-1861, publicat a
El Contemporaneo
.
- Cartas desde mi celda
, Madrid, 1864, en son nou, publicades a
El Contemporaneo
.
- Libro de los gorriones
, 1868, manuscrit.
- Obres completes
, Madrid, Fortanet, 1871, 2 volums.
Becquer es, alhora, el poeta que inaugura ?al costat de
Rosalia de Castro
? la lirica moderna espanyola i el que aconsegueix connectar-nos de nou amb la poesia tradicional. Les Rimes s'enquadren dins de dos corrents heretats del Romanticisme: la revaloracio de la poesia popular (que la lirica culta havia abandonat al segle XVIII) i l'anomenada ≪estetica del sentiment≫. L'ideal poetic de Becquer es desenvolupar una lirica intimista, expressada amb sinceritat, de forma senzilla i d'estil facil. Becquer i les seves Rimes son el llindar de la lirica en espanyol del segle
xx
.
Becquer prefereix comunicar en les seves rimes idees en lloc de sentiments. Per aconseguir-ho, rebutja tot el que sigui retorica i les seves poesies es caracteritzen per una senzillesa lexica i per la brevetat.
Els temes principals de les seves rimes son: l'amor, la solitud, el dolor i la mort. El poeta aspira a l'amor absolut amb una dona ideal a qui compara amb Deu. Pero realment aquesta dona ideal nomes existeix en la seva imaginacio.
El music castella
Federico Olmeda
, posa musica a moltes Rimes d'aquest poeta.
Les llegendes de Becquer foren publicades entre els anys 1858-1864 a premsa.
L'autor va publicar les seves llegendes quan aquest genere havia entrat en decadencia. Per la qual cosa els va donar una versemblanca propia dels relats realistes. En les seves llegendes es va proposar narrar una historia tan apassionant com eren les histories d'abans.
[
cal citacio
]
Va ubicar l'accio de les seves llegendes en epoques remotes com l'Edat Mitjana i on era frequent l'aparicio d'elements com els castells, els temples, i elements sobrenaturals.
A mes, Becquer va situar les seves histories en llocs que el mateix autor coneixia. Tot aixo va contribuir encara mes a que les seves llegendes fossin mes versemblants.
[6]
En moltes de les seves llegendes, Becquer ens explica la historia d'una transgressio. Consisteix en el fet que un dels seus personatges comet un sacrilegi, obra malament, s'introdueix dins d'un lloc prohibit... i tot aixo ho fa per amor. Llavors aquest personatge rep un castig, que pot ser la seva mort, la seva bogeria o el desengany amoros. Aquest castig pot ser impartit per Deu o per una forca sobrenatural.
Hi ha dos temes quasi constants a les llegendes de Becquer: el mon sobrenatural, religios i meravellos a la vida quotidiana i el tema de l'amor (aquest ultim tema solament no apareix a
La Creacion
).
Aixi, hi poden apareixer monjos que ressuscitin, estatues que prenen vida...
- El caudillo de las manos rojas
, 1858. Publicat a
La Cronica
.
- La vuelta del combate
, 1858. Publicat a
La Cronica
. Es la continuacio de l'anterior.
- La cruz del diablo
, 1860. Publicat a
La Cronica de Ambos Mundos
.
- La ajorca de oro
, 1861. Publicat a
El Contemporaneo
.
- El monte de las animas
, 1861. Publicat a
El Contemporaneo
.
sobre aquesta obra i amb el mateix titol el compositor gallec
Eduardo Rodriguez-Losada Rebellon
, va compondre una opera l'any 1927.
- Los ojos verdes
, 1861. Publicat a
El Contemporaneo
.
- Maese Perez, el organista
, 1861. Publicat a
El Contemporaneo
.
- Creed en Dios
, 1862. Publicat a
El Contemporaneo
.
- El rayo de luna
, 1862. Publicat a
El Contemporaneo
.
- El Miserere
, 1862. Publicat a
El Contemporaneo
.
- El Cristo de la caravela
, 1862. Publicat a
El Contemporaneo
.
- El gnomo
, 1863. Publicat a
La America
.
- La cueva de la mora
, 1863. Publicat a
El Contemporaneo
.
- La promesa
, 1863. Publicat a
La America
.
- La corza blanca
, 1863. Publicat a
La America
.
- El beso
, 1863. Publicat a
La America
.
- La Rosa de Pasion
, 1864.
- La creacion
, 1861. Publicat a
El Contemporaneo
.
- Tres fechas
,
1862
[
cal citacio
]
.
Altres narracions
[
modifica
]
- ¡Es raro!
, 1861.
- El aderezo de las esmeraldas
, 1862.
- La venta de los gatos
, 1862.
- Apologo
, 1863.
- Un boceto del natural
, 1863.
- Un lance pesado
- Memorias de un pavo
, 1865.
- Las hojas secas
- Historia de una mariposa y una arana
- La mujer de piedra
, inacabada.
- La novia y el pantalon
- La venta encantada
- Las distracciones
- La cruz del valle
- Tal para cual
- Critica literaria
- El maestro Herold
- La soledad
- El Carnaval
- La Nena
- Las perlas
- La mujer a la moda
- La pereza
- La ridiculez
- Caso de Ablativo
- ↑
Rubio Jimenez
, Jesus.
Cronologia de Gustavo Adolfo Becquer
. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006.
- ↑
Sadaba
, Soraya. ≪
El autor: biografia
≫.
Portal de Gustavo Adolfo Becquer
. Fundacio Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 29 marc 2017].
- ↑
Rubio Jimenez
, Jesus. ≪
Presentacio
≫.
Portal de Gustavo Adolfo Becquer
. Fundacio Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 29 marc 2017].
- ↑
Remedios
, Luna,.
Leyendas
. 1a edicio. Madrid: Anaya, 2011.
ISBN 9788466795005
.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]