Institut Medic Valencia

Dades
Tipus	organitzacio cientifica associacio professional
Historia
Creacio	31 marc 1841
Fundador	Lluis Bertran i Besante , Vicent Llobet i Tomas , Josep Monserrat i Riutort i Anastasio Chinchilla y Piqueras
Governanca corporativa
Seu	Av. de la Plata, 20, Quatre Carreres, 46004 Valencia Valencia
Organ de premsa	Butlleti de l'Institut Medic Valencia (1841?1896)
Lloc web	imeval.org

L' Institut Medic Valencia es una corporacio cientifica que va ser promoguda per metges i farmaceutics encapcalats per Lluis Bertran i Besante , i fundada oficialment el 31 de marc de 1841. ^[1] Van ser membres de l'Institut els que es van encarregar d'estudiar de manera oficial el problema de la lepra al Regne de Valencia , a mes de ser la corporacio cientifica que va estar a l'origen de la creacio del Sanatori de Fontilles . ^[2]

Context historic [ modifica ]

La situacio de la medicina valenciana del segle  xix era de preocupacio; va patir amb especial severitat pel periode bel·lic , aixi com per la repressio de l'activitat cientifica durant el regnat de Ferran VII, tal com va passar a tot l'estat. Els corrents innovadors de finals del segle  xviii no van tindre continuitat i les institucions llavors fundades van desapareixer o van col·lapsar, mentre la medicina europea progressava amb decisio. ^{[3] [4]}

Arran la mort de Ferran VII , el periode compres entre el 1834 i el 1868, es va caracteritzar per l'augment de les publicacions mediques, el retorn de nombrosos cientifics exiliats, la recuperacio del metode cientific i el naiximent d'institucions de caracter professional, cientific o assistencial. Aquesta recuperacio va culminar a les ultimes decades del segle. A Valencia, ni la Reial Academia de Medicina , ni la Facultat de Medicina , van propiciar el marc institucional adient perque s'afermara aquesta recuperacio, fita que si va aconseguir l'Institut Medic Valencia. ^[5]

El 1837, les Corts van emetre un dictamen que eliminava l'ensenyament d' anatomia a Valencia. Aquesta decisio va generar intenses protestes institucionals a la ciutat. Al dictamen, es destacava l'elevat nivell cientific de la Facultat de Medicina i la disponibilitat d'excel·lents recursos pel desenvolupament de la docencia, una situacio que no es donava en altres ciutats. La Universitat de Valencia va mantenir un registre impressionant de 415 matriculats durant un mateix curs, malgrat les dificultats causades per les guerres carlines , que van reduir significativament el nombre d'estudiants a les aules universitaries. Finalment, el dictamen no es va aplicar. ^{[6] [7] [8]}

Anuncis a la premsa i el Reglament [ modifica ]

El 6 de marc, va apareixer als diaris valencians un anunci que deia:

A la reunio del 8 de marc convocada per Bertran, van acudir trenta metges i farmaceutics, i altres onze representades, a qui els va exposar el seu projecte. La primera llista de socis incloia cent seixanta noms que es va incrementar a dos-cents trenta-sis en finalitzar el primer any de la seva existencia. ^[6] Alla mateix acorden iniciar la redaccio del projecte, que es concretara una setmana despres, tot just el 15 de marc, quan el Reglament que van preparar Chinchilla , Rafel Campos i Fillol, Almazan, Andreu, Santa Maria, i Monserrat es va aprovar. ^[9]

Al Reglament figura tambe la composicio de la primera Junta directiva:

• President: Lluis Bertran i Besante
• Vicepresident: Andres Miguel Magin Alegret y Mesa
• Secretari de govern: Josep Monserrat
• Secretari de correspondencia estrangera: Tomas Mir
• Comptador: Tomas Mir
• Tresorer: Ramon Noguera i Martinez, substituit aviat per Ignasi Montesinos

S'establia que els socis foren de tres tipus: residents i corresponsals, llicenciats en Medicina, Cirurgia, Farmacia o Ciencies auxiliars, segons residiren a Valencia o fora, i socis agregats, quan nomes foren batxillers en les ciencies esmentades. Per ser admes n'hi havia prou amb la sol·licitud que, una vegada informada, havia de ser aprovada en junta general, que se celebrava dues vegades per mes. Les Juntes cientifiques de les diferents seccions tenien lloc diverses vegades al mes.

Tant els Estatuts com el Reglament van anar canviant amb el temps. El desembre del 1841, per exemple, es va reduir el nombre de seccions, es va crear la figura de soci de merit i es va proposar oferir un premi general per concurs a l'autor de la millor dissertacio sobre un punt determinat de la ciencia. Es va reduir tambe el nombre de sessions perque aquestes guanyaren en durada i profunditat. ^[10]

Alhora es constituien altres instituts semblants per tot l'estat: Alaba , Guipuscoa , LLucena, Murcia , Pamplona i Madrid , entre d'altres. Eixe va ser el comencament de l' Institut Medic Valencia , institucio extra-academica que, a diferencia de la majoria d'institucions semblants, que van anar desapareixent amb el temps, es va mantenir salvant molts obstacles, fins a l'actualitat. ^[11]

Dies despres, el 30 de marc de 1841, a la pagina 6 de la revista medica Boletin de Medicina, Cirujia i Farmacia apareixia la seguent noticia:

La creacio de l'entitat [ modifica ]

El 31 de marc es fa oficial la inauguracio de l'Institut Medic Valencia amb vuitanta-dos socis fundadors al Paraninf de la Universitat de Valencia . Un mes despres, es publica el Butlleti de l'Institut Medic Valencia , el seu organ d'expressio. ^[6] Les primeres sessions de l'Institut es van celebrar els dies 6 i 7 d'abril al que fora convent de la Companyia per manca d'un local propi.

S'hi consigna com a objecte de la corporacio:

La principal via per assolir els fins va ser la discussio a les sessions cientifiques de punts ardus de la ciencia, previament il·lustrats per comissions especials, i d'un assortit gabinet de lectura. Es van organitzar cinc comissions de treball ?Medicina i cirurgia teorica, Medicina i cirurgia practica, Medicina legal, Higiene publica i Policia sanitaria, Farmacia teoric-experimental i Ciencies auxiliars ^[9] ?, totes formades per un president, un secretari i un redactor, als quals s'adscrivien a voluntat els socis per a col·laborar.

A l'editorial del primer numero del Butlleti, Bertran ^[13] exposa com la decadencia de la classe sanitaria, ha arribat fins la miseria, i atribueix al liberalisme una pressio fiscal ruinosa pels metges, una legislacio relativa als cirurgians volatil, o els problemes dels farmaceutics amb intrusos com ara droguers, confiters i empirics. ^[9]

Dos anys despres de la fundacio de l'Institut, el 1843, Pere Mata va concebre un pla d'estudis que eliminava totes les facultats de medicina excepte les de Madrid i Barcelona . El pla convertia la Facultat de Valencia en Col·legi de Medicina , que oferia el titol de ≪Practic de l'art de guarir≫, que sols permetia exercir la Cirurgia menor i l' Obstetricia , i l'Institut va criticar la divisio de la medicina en doctors per a rics i practics per a pobres, que el nou pla d'estudis instaurava. ^{[14] [15]} Des de l'Institut es va lluitar conjuntament amb l' Ajuntament , la Diputacio , la Societat Economica d'Amics del Pais i el Claustre de la Universitat de Valencia perque es retirara eixa planificacio formativa, que nomes atorgava una titulacio de segona classe. ^{[10] [6]}

El 1845, l'Institut va sol·licitar que hi haguera llicenciats en Medicina i llicenciats en Cirurgia; que tots dos tingueren la mateixa categoria; que els estudis teorics foren els mateixos pero no els estudis practics; que es permetera l'opcio a ambdues llicenciatures pero havent realitzat primer una; que qui tinguera els dos titols tinguera la mateixa categoria que el que en tenia un; que es respectaren els drets adquirits pels professors existents; i que es conservara el grau academic de Doctor . ^[10] La Universitat de Valencia va recuperar la Facultat de Medicina gracies al pla Pidal , que tambe va crear l'escalafo unificat de catedratics. La situacio de l'ensenyament es va estabilitzar el 1857 amb la llei Moyano , que fixava una estructura que es va mantindre practicament inalterable durant mes d'un segle. ^{[6] [16]}

Els canvis d'Estatut i Reglament van continuar al llarg del segle i es coneix l'edicio de nous al 1844, 1849, 1857, 1866, 1885 i 1899. ^[10]

L'Institut, despres d'un primer periode d'estructuracio compres entre el 1841 i el 1868, va viure una etapa d'esplendor des del 1869 fins al 1885, per comencar als anys seguents una etapa de decadencia, degut sobretot a una forta crisi economica i a la desaparicio de les seues principals figures cientifiques, proces que continua el 1893 quan es va fusionar amb l'Associacio Medic-Farmaceutica per esdevindre l'≪Institut Medic Valencia-Col·legi de Metges de Valencia≫. El 19 de desembre del 1894, es concedeix el caracter oficial a l'Institut Medic Valencia-Col·legi de Metges de Valencia, gracies al treball del Dr. Canto , que des de l'antic Institut Medic Valencia, aconsegui l'oficialitat per ≪Real Orden≫. ^[17] El periode decadent va culminar arran la publicacio el 12 d'abril del 1898 del ≪Real Decreto sobre los Estatutos para el Regimen de los Colegios de Medicos≫, de col·legiacio obligatoria, signat per la Regent , i per Trinitario Ruiz Capdepon , Ministre de la Governacio. L'Institut quedara deslligat corporativament de la part oficial del ≪Col·legi de Metges de Valencia≫ ?embrio de l'actual Col·legi Oficial de Metges de Valencia ?, pero continuara la seva missio cientifica. ^{[18] [19] [20]}

El 1891 va deixar de publicar-se La Cronica Medica , i el Butlleti el 1896, cosa que indicava una desintegracio del grup experimentalista valencia. ^[21] L'activitat de l'Institut va experimentar un periode de letargia fins la seva refundacio el 1978. Des de llavors, els membres de l'Institut han treballat per reviure l'activitat reminiscent de la seva epoca mes destacada. ^[2]

Ambits d'actuacio [ modifica ]

La seua activitat va abastar tres camps: el social, l'higienicosanitari i el cientific; tot ben arreplegat al Butlleti pels articles originals o de les actes de les sessions sobre temes monografics celebrades a l'Institut. ^{[22] [23] [24]}

Ambit social [ modifica ]

Defensa de l'estament professional [ modifica ]

• Ajuda a companys . L'Institut va ajudar sempre metges i farmaceutics amb problemes proporcionant-los auxili moral i material. El 1853 es va crear l'Associacio de Socors Mutus de l'Institut, que no sols es limitava a atendre els metges, sino que fins i tot, va atendre els afectats per les inundacions a les riberes del Xuquer . ^[25]

• Economia . A mitjans de segle  xix , l'abus dels municipis que obliguen els facultatius a practicar autopsies i altres diligencies legals sense abonar despres els corresponents honoraris, es un fet habitual. A l'agost del 1842, La Junta general de l'Institut denuncia davant la Diputacio de Valencia i la Junta Suprema de Sanitat del Regne, eixes practiques comeses contra professionals valencians. ^[26]

• Politica . L'Institut Medic sap del gran desconeiximent dels diputats, de les pretensions dels metges i els motius que els impulsen, i per aixo, hauria de crear comissions i posar en joc les relacions i influencies personals. ^[26]

• Moral . Es presenta un projecte per reformar moralment la professio, i amonestar els professionals que ultrapassen les seves facultats i que exercisquen inapropiadament la professio, i si persisteixen fer public noms i faltes. ^[27]

• Lluita contra l'intrusisme . Altra de les funcions de l'Institut va ser defensar els professionals dels intrusos i xerraires, tasca que va exercir fins la creacio l'any 1894, del Col·legi de Metges de Valencia que va fer-se carrec d'aquests assumptes. Una de tantes noticies sobre curanderisme apareguda el 13 de setembre de 1908 a Las Provincias . ^{[25] [28]}

Organitzacio de la Medicina rural ^[25] [ modifica ]

Els abusos que es cometien a l'exercici de la medicina rural van ser denunciats al llarg del segle  xix i part del xx per diferents grups. L'Institut considerava el metge rural l'exponent mes genui de la manifestacio medica vocacional i, per tant, els mes dignes d'auxili i proteccio.

L'Institut va sol·licitar reformes i una nova organitzacio; a mitjan segle feu una estadistica realitzada al Regne de Valencia per demostrar l'abandonament assistencial medic en molts pobles, la deficiencia en altres, i que molts estaven en mans de xerraires i remeiers. Mitjancant el Butlleti Oficial de la provincia va demanar als ajuntaments que, quan tingueren alguna vacant de metge titular, contactaren amb l'Institut per poder triar els mes idonis per exercir la placa. A partir d'aquell moment van apareixer publicades nombroses vacants que facilitaven dades valuoses per coneixer el tracte i la dotacio que tenien els metges rurals.

Aixi mateix, es va dirigir als metges rurals perque davant de qualsevol problema, els feren sabedors per gestionar solucions amb les autoritats, i els engresca a fer una topografia medica del poble on residien. Altrament demanaren al Governador dotacio a tots els pobles de taules anatomiques i utensilis per practicar les autopsies.

Ambit higienicosanitari [ modifica ]

Actuacio epidemica local: lepra al Maestrat ^[29] [ modifica ]

Tot i que la ≪Junta Suprema de Sanitat≫ i l'Academia van tractar de minimitzar el tema, l'Institut va nomenar el febrer de 1843 Joaquim Rodrigo i Barra i el farmaceutic Francesc Ramos i Tarrat perque anaren a visitar els pobles afectats. Van presentar un informe el 15 de marc. A Alcala de Xivert van reconeixer onze leprosos, cinc a Benicarlo i deu mes a Vinaros . Als pacients d' Ulldecona , on s'havia situat el focus, no els van analitzar per haver estat reconeguts per una comissio que havia enviat Barcelona.

Entre les causes que va influir, esmentaren les males condicions higieniques, la manca gairebe absoluta de policia sanitaria i la deficient alimentacio. S'assenyala que es tracta de lepra veritable; a Vinaros algun cas en la seva forma d'elefantiasi dels grecs, a Benicarlo lepra escamosa o vulgar i a Alcala l'ulcerosa.

L'informe s'acompanya d'un article de Joaquim David on s'estudia la historia de la lepra al Maestrat, la seva clinica, evolucio, distribucio geografica, classificacio i causes. S'afirma que es hereditaria, transmissible per la lactancia i no contagiosa. Es proposa crear un hospital per als malalts. Tot aixo es va remetre a la Junta Suprema de Sanitat que, alhora, ho va remetre a l'Academia perque el tinguera present en redactar l'expedient que se li va encarregar. El 1843 es va presentar la Memoria sobre la lepra tuberculosa o elefantiasi, que es pateix a Vinaros, Benicarlo i Alcala, que d'ordre de l'Academia de Medicina i Cirurgia de Valencia va escriure el metge Ignasi Vizcarro i Puchol . Els dos informes difereixen poc. L'Institut va premiar Vizcarro amb el titol de Soci de Merit. El 1848 encara no s'havia pres cap mesura eficac. Despres l'Institut tambe va intervenir en la denuncia d'algun cas de lepra. ^[30]

Actuacio epidemica local: triquinosi al Villar ^[31] [ modifica ]

El 1876, despres de la matanca d'un porc al Villar i d'haver ingerit llonganissa, diverses persones van emmalaltir, morint-ne quatre. La Junta Provincial de Sanitat va nomenar una comissio formada per Bartomeu Serrador, Josep Rodes, Domenec Capafons, i encapcalada per Joan Batista Peset , que es va traslladar al Villar per estudiar el cas; van visitar deneu malalts, van parlar amb el seu metge titular i amb els de les poblacions veines.

Despres de descartar una serie de verins, es va atribuir la causa a les especies utilitzades. Al mes i mig es van donar dos nous casos i una altra mort.

Es va pensar llavors en una malaltia oculta al porc, anomenada triquinosi , que no s'havia donat mai a les nostres terres. Abans de coneixer amb exactitud el diagnostic es va recomanar a les autoritats que prohibiren l'us de carn mentre s'analitzava el problema de manera definitiva i que els metges tractaren els afectats amb antiseptics.

Curiosament no es va esmentar un article que Lluis Bartual i Moreno va traduir i en que es parlava d'aquest parasit i de la profilaxis de la malaltia. ^[32]

Els assajos microscopics van tenir lloc al laboratori de la Universitat de Josep Monserrat i Riutort , duts a terme per Pau Colvee i Roura , tots dos membres de l'Institut. Es van veure triquines tant al natural com despres de tractar els musculs amb acid acetic . Es van detectar tambe a la pasta de les llonganisses i al muscul masseter d'una malalta morta.

Peset, com a president de la Comissio permanent, va recomanar al Governador civil que prenguera les mesures seguents:

A la seu de l'Institut es va plantejar una discussio sobre la triquinosi en general. Es va proposar una comissio d'estudi, composta per Peset , Casanova , Gomez , Colvee , Machi , Canto , Aguilar i Lechon .

Actuacio epidemica local: paludisme a Valencia ^[33] [ modifica ]

L'Institut va intervindre diverses vegades pel tema del paludisme, especialment quan s'agreujava la situacio cronica que patia Valencia.

El 1842 Casany i Rigla va publicar al Butlleti de l'Institut Medic Valencia la monografia ≪Consideraciones teorico-practicas sobre las calenturas intermitentes≫, on estudia la seva simptomatologia , diverses explicacions patogeniques , la seva relacio causal amb el fred, la calor i la humitat, l'efecte dels emetics com la quina, etc...

A principis de 1845 el Salvador Lopez va presentar per a la seua discussio la ≪Causa de la mayor frecuencia de las calenturas intermitentes este ano en Valencia≫, on es decantava per la teoria miasmatica i va atribuir l'augment de casos del 1844 a les grans pluges que van afavorir l'estancament de les aigues. L'Institut va creure que per vencer la malaltia havien de participar les autoritats politiques i l'Academia.

L'any 1862 la Societat Valenciana d'Agricultura va encarregar a l'Institut que el tema d'un dels seus premis fora la redaccio d'una cartilla higienica pels arrossers. Va ser acceptada la proposta i el 1863 es va premiar la memoria ≪Cartilla higienica para el cultivador de arroz y habitantes de tierras pantanosas≫, presentada per Johann Baptist Ullesperger , de Viena .

Pel que fa al tractament, diversos socis van proposar algunes substancies sense deixar d'utilitzar la quina. Entre aquestes el prusat de ferro, el cloroform i els arsenicals.

El 1872 el doctor Gilbert Declat de Neboud , de Paris , va sol·licitar a l'Institut que emetera un informe sobre el nou metode de tractar les intermitents a base d'acid fenic. Tot i les dificultats es va provar en vuit malalts. Es va assenyalar que no era un bon metode pel car i el poc eficac. Ni tan sols podia considerar-se com a succedani de la quinina . El 1879 Declat va visitar Valencia per defensar el seu metode i per sol·licitar que es repetiren les proves. Lechon i Moya, que va provar novament el procediment a Sagunt i a l' Hospital Provincial , va concloure que l'acid fenic era menys eficac que la quinina i mes doloros. Per tant, l'Institut va continuar defensant l'us de la quina .

Actuacio epidemica local: colera de 1848 i de 1885 ^[34] [ modifica ]

Al llarg del segle  xix hi va haver diverses pandemies de colera. Quan es tenia noticia que alguna podia arribar a Valencia es posaven en marxa estudis sobre la malaltia i es buscaven mitjans per protegir-se. Quan es va saber de l'epidemia de Berlin del 1848 es van desenvolupar una serie de treballs per posar al dia els socis de l'Institut i trobar solucions per al problema.

Davant la invasio del 1854 el llavors president de l'Institut Ramon Noguera i Martinez, va presentar a discussio la contagiositat del colera, les mesures higieniques per mitigar-ne el contagi i el metode curatiu mes adequat. Alguns socis, entre ells Noguera i Lloret , van defensar la idea que era epidemic pero no contagios. Altres, com Rodrigo i Insausti , creien que era contagios de manera accidental. El debat es va ajornar ates que el problema ja era urgent.

El 20 d'agost de 1854 Peset va presentar una memoria per ser publicada al Butlleti, a la que van seguir moltes altres de diversos autors, on despres d'un estudi clinic, analitza les mesures higieniques que s'havien d'adoptar. La repeticio del brot a l'estiu de 1855, feu que Ramon Hernandez Poggio publicara les observacions recollides a l'Hospital Militar de Valencia durant l'epidemia anterior, on manifesta la ineficacia del mes de cent vint-i-dos procediments que es van provar; Antonio Navarra y Perez va publicar al Butlleti dos articles que donaven noticia de la marxa de l'epidemia. A la capital es van veure afectades 27.000 persones de les quals van morir 5.200.

S'advertia de l'existencia de nombrosos intrusos i xerraires que oferien remeis miraculosos i es demanava a les autoritats eclesiastiques que suprimiren el dejuni i l'abstinencia.

El frances Joulin va guanyar un dels premis amb una memoria sobre el colera en que presentava un estudi clinic i anatomopatologic i inclou els resultats de l' analisi de sang , ori , exsudats , excrecions dels malalts .

Navarra va anar descrivint les mesures que adoptaven les autoritats, la seva extensio per les comarques del Sud i la invasio de diversos pobles com Sueca i Oliva . L'Institut va continuar elaborant informes durant molt de temps, especialment en el brot que hi va haver a Alboraia el 1860 i la invasio que va patir la capital el juliol de 1865.

L'epidemia de 1885 [ modifica ]

Un dels moments de mes activitat de l'Institut va tenir lloc durant l'epidemia de colera del 1885. ^[2] El 1884, davant les noticies d'una nova epidemia a Tolo , la Seccio d'Higiene de l'Institut es va oferir a les autoritats com a corporacio cientifica per practicar els estudis que foren necessaris, redactar una cartilla higienica i fer conferencies sobre la malaltia. Va inaugurar les sessions Peset i Vidal, el dia 24 de setembre amb una conferencia sobre la ≪Profilaxis y tratamiento del colera≫, basat en les seves experiencies en epidemies anteriors. Va proposar un tractament empiric i simptomatic en desconeixer-se la veritable causa del colera. Pel que fa a la profilaxi , evitar l'ale i contacte amb el malalt, rentar-se be les mans amb desinfectants, etc... Amalio Gimeno convidat a parlar, va opinar que havia de donar-se al debat mes amplitud que la proposada per Peset. Va parlar de les idees de Koch en admetre com a causa especifica el ≪Bacillus Virgula≫, que es trobava en tots els casos de colera i que es contagiava per via digestiva; a mes parla de patogenesi , profilaxi i tractament

Precisament Gimeno va posar proleg a la traduccio que Garin i Navarro van fer de la comunicacio de Koch al Consell Imperial de Sanitat de Berlin, ≪El colera segun el doctor Koch, conferenciada dada por el Dr. Robert Koch en el Consejo Imperial de Sanidad de Berlin y discusion habida a proposito de sus trabajos en Egipto, India y Tolon≫. ^[35]

Gimeno, que va acompanyar el Governador civil a Beniopa , on s'havia presentat un cas, a la sessio del dia 22 va mostrar unes preparacions del ≪Bacillus Virgula≫. A La Cronica Medica del 20 de novembre del 1884, va inserir la seguent:

A la sessio del 3 de gener de 1885, Gimeno va informar de la visita realitzada al Dr. Ferran a Tortosa per Pasqual Garin, Pau Colvee i ell mateix. Va parlar dels cultius del bacil i del troballa d'un altre esser mes organitzat anomenat ≪Peronespora Barcinosis≫.

Ferran va realitzar proves d'immunitzacio de conills mitjancant injeccio de cultius de vibrio . Va enviar una memoria a l' Ajuntament de Barcelona i una altra a l' Academia de Medicina de la ciutat . Una comissio va presenciar els experiments i va dictaminar positivament.

Davant l'existencia d'alguns casos de Xativa , Gimeno i Candela van negociar amb el Governador civil que Ferran vinguera a Valencia; va arribar el 4 d'abril, el dia 5 va anar a Xativa on va comencar a preparar la vacuna i, en estendre's rapidament l'epidemia, van comencar a Alzira les vacunacions a gran escala. Va vaccinar mes de 30.000 persones, de les quals nomes una cinquantena van morir. El dia 18 es va informar els membres de l'Institut que Ferran faria una conferencia practica sobre el colera.

El Dr. Moliner va plantejar una discussio en els termes seguents: ≪Camino que debe seguirse para llegar a la curacion del colera y critica del procedimiento seguido por el Dr. Ferran≫. Va durar mes i mig. Al principi va tenir caracter local i mesurat, pero va acabar convertint-se en un assumpte internacional i exaltat.

Moliner va reconeixer les troballes de Ferran pero va criticar com s'estava portant a la practica: aillament, secretisme i manca d' estadistica . A aquesta postura es van sumar Gil y Morte i Crous i Casellas. En defensa de Ferran parlava Gimeno. pero va va decidir no intervindre mes despres del 8 de juny, perque els debats entraven ja al terreny personal.

La vacunacio va ser prou polemica i la campanya de vacunacio va tenir un gran resso, ja que era la primera vegada que s'inoculava una vacuna bacteriana obtinguda al laboratori. La comunitat medica, pero, va quedar dividida entre els defensors del vacci anticoleric ?els anomenats ≪ferranistes≫? i els critics, encapcalats per Santiago Ramon y Cajal. ^[36]

Tambe es va criticar Cajal , Pastor , Garin i Navarro perque no hi intervenien i eren ells els que practicaven profunds estudis micrografics.

El debat va continuar amb la presencia de comissionats nacionals i estrangers als salons de la Diputacio. No nomes es va parlar de l'etiologia i la profilaxi sino d'altres productes com l'helenina ^[a] que va presentar Orellano .

La polemica va enfrontar progressistes i conservadors al Congres , fins al punt que el ministre de Governacio, Francisco Romero Robledo , va suspendre les vacunacions.

Campanyes vacunals ^[37] [ modifica ]

La vacunacio contra la pigota a Espanya va comencar rapidament despres que Jenner fera publiques les seves descobertes, i va ser practicament universal el seu us el 1808. Malgrat l'entusiasme inicial, despres de la guerra del Frances , l'interes va decaure i van tornar a sorgir brots de pigota .

L' Ajuntament de Valencia vacunava gratuitament a la Casa Vestuari des de 1816, pero la desconfianca i els procediments de vaccinacio defectuosos que ocasionaven ulceres considerables i altres problemes, van fer que la gent desconfiara i exigira la inoculacio del virus de la pigota bovina original . ^[b] L'Institut Medic Valencia va jugar un paper clau promocionant la revacunacio i establint protocols. Al Butlleti de l'Institut Medic Valencia es va publicar el 1847 una Memoria sobre les utilitats de la segona vacunacio, que es va llegir el 1841 a l' Academia de Medicina i Cirurgia de Barcelona . A la mateixa el seu autor Josep Oriol i Navarro va defensar la revacunacio basant-se en unes estadistiques procedents de dades de l'estranger en faltar els espanyols.

El dia 5 de maig de 1851 l'Institut va proposar vacunar als locals de la Corporacio. Es va nomenar una comissio constituida per Navarra, Testor , Alafont , perque estudiaren els avantatges que la decisio podia determinar.

Als trenta dies van presentar un informe complet sobre la historia de la verola i les seves diverses epidemies, els experiments per inocular la benigna, els avantatges de la propagacio del cowpox, etc. Tambe proposaven un reglament que es va aprovar el 30 de juny i el dia 2 de juliol es va constituir la Comissio Central de Vacunacio. Navarra va ser el seu president, Casimir Domingo , secretari, i Alafont, Testor i Llacer els vocals. El dia 31 de desembre van comencar les inoculacions. Les finalitats que perseguia l'Institut eren dues: una profilactica i una altra experimental i estadistica. La Comissio va fer servir des del comencament el cowpox genui remes anualment per evitar la seva degeneracio per la interrupcio de la vacunacio a l'estiu per ≪The Animal Vaccine Establishment≫, del qual es declara l'Institut societat corresponsal des de l'1 de desembre de 1852.

Va nomenar soci de merit John Sutherland , inspector medic del ≪General Board of Health≫ i John Aycton , Thomas Mayo , Arnott i Clement Hue . La conservacio i propagacio la realitzaven brac a brac; els vacunats eren obligats a tornar quan es formara la pustula per vigilar el curs i extreure la limfa per a successives inoculacions. Pel que fa a prendre la limfa i a conservar-la, l'Institut va adoptar totes les precaucions, malgrat aixo va ser acusat d'us inadequat de la limfa i ve perdre suport oficial. Tot i aixo, va esdevindre centre provincial de vacunacio l'any 1894 i va ser reconegut fins i tot despres de la creacio de l'Institut Nacional de la Vacuna.

Contribucio a la higiene local ^[38] [ modifica ]

Urbanisme [ modifica ]

D'aixo se'n va encarregar la Comissio de Medicina Legal, Higiene Publica i Policia Sanitaria. Diversos membres de l'Institut pertanyien a la Junta Provincial o Municipal de Sanitat. Va mereixer sempre el respecte i consideracio de les autoritats locals i provincials.

Algunes de les seues actuacions:

• 1850. Es nomena una comissio per estudiar les causes de la major frequencia de la tisi a Valencia.
• 1858. En el discurs inaugural Antoni Andreu i Carreras va proposar la construccio d'un passeig d'extramurs purament higienic que es podia dur a terme des de la muralla de Valencia fins a Burjassot i Godella amb abundant arbrat.
• 1863. Peset i Vidal proposa la discussio sobre la benignitat i salubritat del clima de Valencia.
• 1868. Comenge planteja a l'Institut l'oportunitat del reconeixement higienic de les cases. Es va mostrar partidari de la construccio de cases aillades o en illes de poca extensio, de manera que la ciutat pogues creixer en forma de barris solts per afavorir-ne la ventilacio. Els carrers haurien de ser amples, rectes, amb pedres o rajoles amb la deguda inclinacio cap a les clavegueres. S'haurien de netejar i regar sense entollar-les ni tirar aigues brutes. Els edificis publics estarien aillats, serien amplis i espaiosos, se situarien a places i s'equiparien amb parallamps .
• 1870. Nicolas Ferrer y Julve presenta a debat la seguent proposicio: ≪¿Dadas las condiciones del rio Turia, en el espacio comprendido entre el puente del Mar y el del Ferrocarril, ¿se puede asegurar que influye desfavorablemente sobre la salud de los habitantes de Valencia? ¿La Higiene Publica, puede dictar algunos preceptos para cambiar aquellas?≫ S'havia format un altre focus d'infeccio que afavoria la putrefaccio i els miasmes, l'aparicio d'intermitents als caserius veins, infiltracio als pous propers i fetidesa de l'aire. Va participar a la discussio un regidor i es va arribar a una serie d'acords per prendre les mesures adequades amb l'objectiu de solucionar el problema.
• 1875. L'Institut va advertir del mal estat higienic que presentaven la presons, i Josep Pallares i Gabriel ho va tractar a ≪Carceles en general y en particular las de Valencia, bajo el punto de vista medico-legal≫.
• 1878. Pedro Lechon i Moya va exposar els defectes que patia l' Hospital Provincial i les reformes que necessitava.

Higiene i policia sanitaria [ modifica ]

En aquest camp es varen dur a terme diferents actuacions, entre les que cal remarcar:

• Francesc Navarro va plantejar el 1869 la discussio sobre la necessitat de popularitzar la Medicina, de vulgaritzar-la per desterrar antigues creences i ensenyar que es la Medicina i el metge al poble. Seguint la proposta Juli Magraner es va comprometre a donar una llico setmanal d'Higiene al Centre Popular de Valencia.
• L'Escola Industrial va sol·licitar de l'Institut que algun soci els instruira, i Ferrer y Julve els hi va parlar sobre filosofia amb aplicacio a la Higiene. Moliner va proposar la creacio de catedres de Medicina popular per instruir la gent, donar sentit medic i evitar la ingratitud amb la Medicina. Chiarri va pronunciar a la Lliga de Propietaris de Valencia una conferencia sobre viticultura . A peticio de Josep Vicente i Fillol es van establir consultes gratuites a partir del 1845.
• La prostitucio va ser tema de discussio al llarg de tot el periode. Fillol va proposar demanar dades estadistiques per discutir el problema sota tres punts de vista: el moral, el medic i l'administratiu. Ferrer y Julve va estudiar la manera de combatre la prostitucio. Canto es va encarregar el 1888 de presentar el tema ≪Profilaxis publica y social de la sifilis≫.
• L'Institut va denunciar diverses vegades l'adulteracio d'aliments i medicaments. El farmaceutic Joaquim Salvador es va ocupar del safra ; Donday , del cafe, i Peset i Cervera del vi.
• El 1867 es va premiar la memoria de Rafel Cisternas ≪Catalogo de los peces comestibles que se crian en las costas espanolas del Mediterraneo y en los rios y lagos de la provincia de Valencia≫, ^[39] i el 1872 la d' Eduard Bosca ≪Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia≫ (va ser premiada el 1872) ^[40] Comenge va proposar que l'Institut intervinguera en la lactancia dels infants oferint-se per al reconeixement de les nodrisses i per a la inspeccio fisica i quimica de la llet, a causa dels abusos que es cometien.
• El 1882 Vicent Peset va estudiar l'enllumenat sota el punt de vista higienic, i mes tard l'Ajuntament va acceptar un Projecte de laboratori d'higiene publica i de salubritat municipal, que va ser Peset i Greus .
• L'Institut tambe va intervenir en la creacio de les Cases de Socors de Valencia. El 1881, Canto va proposar la conveniencia de crear un Cos d'Higiene i Salubritat Municipal amb ingres per oposicio que s'encarregara de les Cases de Socors, ^[d] de la profilaxi de les malalties, de les malalties epidemiques i endemiques, de la inspeccio de les escoles i cases insalubres, de l'aire, del terra i aigues de la poblacio i de la demografia sanitaria. A mes, va assenyalar que aquest organisme havia d'estar compost per metges i inspectors veterinaris, amb l'auxili d'enginyers i arquitectes municipals.

Beneficencia [ modifica ]

Vicent Lopez i Ramon va presentar el 1873 un estudi comparatiu entre la Beneficencia nosocomial i domiciliaria, i va concloure que l'assistencia domiciliaria era preferible a l'hospitalaria, i el 15 d'octubre del mateix any es va publicar el Reglament per a l'assistencia facultativa als malalts pobres

Ambit cientific [ modifica ]

L'Institut va dissenyar la seva tasca cientifica vers tres seccions: la de medicina i cirurgia , farmacia i ciencies auxiliars, i higiene i medicina legal , que es van ampliar el 1855 amb les d' estadistica , vacunacio , redaccio i foment i la de socors mutus, completades anys mes tard amb estudis biologics, ginecologia i pediatria . ^[41]

Ciencies mediques basiques ^[42] [ modifica ]

Morfologia [ modifica ]

El desenvolupament del coneixement morfologic a l'Institut va seguir una linia similar a la del conjunt de l'estat. El 1841, Anastasio Chinchilla va publicar reflexions sobre el sistema nervios, basades en les idees de Reil , Spallanzani i Cuvier . El 1843 va veure la formulacio de l'≪anatomia general≫ de Bichat com un dels resultats mes destacats del treball anatomic. S'enumeren tambe les contribucions de Dumeril , Boyer , Marjolin , Cloquet , Gall , Serres , Desmolins i Velpeau , tot i que, malgrat estar al corrent dels avancos europeus, van prevaler les idees pre-cel·lularistes, tot i una clara incorporacio de la nocio de teixit.

El 1846, es van considerar els tumors com a alteracions en la nutricio que afecten el nombre de molecules d'un teixit, la seva consistencia o naturalesa. Tot i parlar del microscopi, la seva adopcio per part dels membres de l'Institut no va ser evident fins que Francesc Navarro el va integrar als procediments diagnostics tumorals. Inclusivament, es va proposar com a tema per a premis el 1868. El 1879, Colvee va introduir una nova tecnica d'il·luminacio per reflexio.

Inicialment, hi va haver cert escepticisme respecte a la teoria cel·lular . Pelegri Casanova cap al 1875 adopta totalment les idees de Virchow al respecte.

Tambe es va reconeixer l'us del microscopi al camp de la parasitologia i bacteriologia . El 1871 es va debatre la teoria miasmatica de les malalties infeccioses. L'any seguent es va reconeixer la presencia d' infusoris i el 1877, Colvee va parlar dels ≪microzoaris i microfits≫, i va acceptar la doctrina bacteriologica basada en els experiments de Pasteur sobre el carboncle , aixi com tambe reconegue la possibilitat de les vacunes, la necessitat de l'antisepsia i l' asepsia en cirurgia. Entre el 1879 i el 1880 es van publicar els experiments de Pasteur sobre el colera de les gallines.

Va haver-hi debats significatius sobre la causa del colera i la vacunacio Ferran duta a terme a l'epidemia de 1885.

D'altra banda, el 1877, Pelegri Casanova va intentar impulsar els estudis d' embriologia normal per comprendre la patologia a la llum de l'evolucionisme.

Fisiologia [ modifica ]

La nova fisiologia va tardar a fer-se present a l'Institut. Ferrer y Julve va publicar el 1866 ≪Funciones del higado≫, basant-se en les experiencies de Claude Bernard , Magendie , Sehmann i Frerichs . A partir d'aci, Cajal va difondre diversos treballs al Butlleti entre els quals es comptaren:

• ≪El estudio anatomico de la sangre≫ ^[43]
• ≪Fibra muscular del ala de los insectos≫ ^[44]
• ≪Musculos de las patas de los insectos≫ ^[45]
• ≪Tejido oseo≫ ^[46]
• ≪Textura de la fibra muscular de los mamiferos≫ ^[47]
• ≪Coloracion por el metodo de Golgi de los centros nerviosos de los embriones de pollo≫ ^[48]
• ≪Nota preventiva sobre la estructura de la medula embrionaria≫ ^[49]
• ≪Nuevas aplicaciones del metodo de Golgi≫ ^[50]

El 1877, Vicent Peset va aportar diversos treballs. Va traduir els darrers estudis de Bernard i va exposar la teoria de la fermentacio , la teoria dels germens i l'efecte dels antiseptics. Va ser guardonat el 1879 pel seu treball ≪La fermentacion en Fisiologia y Patologia≫. ^[51]

Peset i Cervera va defensar la necessitat de la investigacio de laboratori i va seguir publicant sobre aquests temes al Butlleti. Aguilar i Lara tambe van contribuir amb els seus treballs sobre la fisiologia dels nervis vasomotors .

Historia de la medicina [ modifica ]

La historia de la medicina sempre va ser una disciplina interessant pels socis de l'Institut. Al principi es va tractar de simples escrits de divulgacio amb un caracter llibresc. Van anar pujant de nivell despres fins a l'aparicio del ≪Bosquejo de la historia de la Medicina valenciana≫, de Peset i Vidal , i el desenvolupament successiu de les sessions apologetiques. ^[52]

Fisica, quimica i ciencies naturals [ modifica ]

Tambe van ser cultivades pels socis de l'Institut, especialment pels farmaceutics . De botanica medica va destacar el treball de Bosca , ≪Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia≫ (va ser premiada el 1872) ^[40] i les llicons desenvolupades per Salvador i Benedicto al llarg de 1874 i 1875. Cal citar tambe ≪Catalogo de los peces comestibles que se crian en las costas espanolas del Mediterraneo y en los rios y lagos de la provincia de Valencia≫ de Rafel Cisternas , que va ser premiada el 1867. ^[39]

Patologia i Medicina interna ^[53] [ modifica ]

L'Institut es va crear en una epoca de grans controversies filosoficomediques, pero els seus membres sempre es van moure amb la prudencia de l'eclecticisme racional. Campa proposava l'eclecticisme experimental com a formula de conciliacio entre dogmatisme i experimentalisme. El 1875 Magraner es va mostrar partidari del positivisme pur i del dualisme harmonic, tendencia entre les idees exclusives i l'empirisme racional. El 1883 Gimeno torna a insistir en la necessitat de situar-se en l'empirisme racional. L'orientacio anatomopatologica , fisiopatologica i etiologica es van fer paleses als treballs i discussions de l'Institut des d'un primer moment.

A l'Institut tambe es va debatre sobre dues teories nascudes a finals del segle  xviii i principis del xix : el magnetisme animal i l' homeopatia . Pel que fa a la primera, a comencament de 1845, Ramon Comellas a peticio d'un soci va exposar els resultats ≪Resena sobre el magnetismo animal dedicada a los medicos y al publico espanola≫. ^{[e] [54] [55]} Quan es va plantejar la corresponent discussio, Josep Vicente Fillol la va considerar una perdua de temps. Per ell les experiencies eren meres farses. Francesc Llorca i Joaquim Casany van ser mes moderats en les intervencions.

La comissio que havia d'emetre informe ho va fer en un to tan negatiu que fins i tot es va prohibir al frenoleg catala Maria Cubi que fera una demostracio.

L'homeopatia va tenir gran relleu a mitjans de segle  xix , tot i que a Valencia la seva influencia va ser menor. Els seus defensors van ser Xavier Argelich i Manuel Pastor.

El debat sobre aquest tipus de medicina a l'Institut es va iniciar el 1849, quan Vicent Peiro la va analitzar amb experiencies propies. Entre els critics mes destacats figuren Joan Gaspar Vicente i Hedo i Carlos Lucia y Martinez , metge de Sogorb .

Les discussions sobre el tema van acabar el 1866 amb el debat sobre un decret relatiu a la fundacio de les cliniques homeopatiques. La postura de l' Academia de Medicina de Valencia tambe va ser negativa; de fet el 2 de gener de 1855, Casany ?metge que va combatre de manera eficac aquesta doctrina? feu el discurs inaugural de l'Academia amb el titol ≪La homeopatia o juicio critico de la misma≫. ^[56]

Pel que fa a les publicacions sobre clinica medica hi va haver dues tendencies: la publicacio de casos propis dels membres de l'Institut i el plantejament i la discussio dels problemes conceptuals de les entitats nosologiques mes importants.

Pel que fa a l'exploracio, es van consignar nous metodes: la cureta exploradora, la cureta capil·lar de Recamier , l' oftalmoscopi , el laringoscopi , cateterisme esofagic per a l'alimentacio, cateterisme uteri amb fins diagnostics, etc...

Especialitats [ modifica ]

Fins al 1868 no es va plantejar obertament el tema de l'especialitzacio. Llavors va ser quan Iborra va plantejar la seva conveniencia en considerar-la una veritable ≪divisio del treball cientific≫. Es va discutir tambe si les malalties de coll podien constituir una especialitat com succeia amb l' hidroterapia o l' oftalmologia . La venereologia va ser considerada com a tal i se'n van publicar diversos treballs, especialment sobre la sifilis . El mateix va passar amb la pediatria , de la qual van apareixer publicacions sobre l'alimentacio dels infants, raquitisme infantil , malalties ossies infantils i sobre els avantatges de la lactancia materna , com el discurs ≪Ventajas de la lactancia materna≫, de Francesc de Paula Peiro i Serrano, pronunciat a la Reial Academia de Medicina de Valencia i reproduit al Butlleti.

Pel que fa a la neuropsiquiatria es va discutir el 1860 i 1888 sobre l' hipnotisme , de les il·lusions i al·lucinacions , d' histerisme i hipocondria , de demencia i idiocia , i es va fer un examen critic de l' espiritisme , entre d'altres.

Farmacoterapia [ modifica ]

El Butlleti de l'Institut Medic Valencia, ≪El Siglo Medico≫ i ≪La Independencia Medica≫ van publicar el cinquanta per cent dels articles sobre farmacoterapia . El centenar de treballs que van apareixer al Butlleti entre 1841 i 1875 van estar signats en la seva immensa majoria per autors valencians entre els quals figuren clinics i cirurgians com Josep Vicente Fillol, Peset i Vidal, Ferrer i Vinerta, Ferrer y Julve, Vicente i Hedo, i diversos farmaceutics encapcalats per Salvador i Benedicto. En aquests articles es van estudiar, juntament amb temes de materia medica vegetal, altres sobre l'accio dels alcaloides i glucosids i sobre medicaments quimics, entre ells, diversos arsenicals i mercurials, derivats del ferro i potassi , els acids fenic i salicilic , l' hidrat de cloral , etc... El Butlleti tambe va donar cabuda a diverses ressenyes sobre medicaments extretes de revistes i llibres estrangers.

Cirurgia i especialitats medico-quirurgiques ^[57] [ modifica ]

De cirurgia es van descriure quadres clinics d'interes, es van publicar articles de caracter doctrinal, es van discutir temes d'actualitat i es van presentar tecniques originals.

De l' anestesia es va publicar una ressenya de l'obra del soci corresponsal Vicente i Hedo ≪Analisis de cuanto se ha dicho sobre el eter como medio de acallar el dolor en las operaciones quirurgicas y obstetricas, con algunas reflexiones acerca de los experimentos hechos: 1º En los animales. 2º En el hombre sano. 3º en los enfermos u operandos≫, ^[58] tot just un any despres que tingueren lloc al mon les primeres intervencions amb eter . Van seguir altres treballs que documentaren l'experiencia dels socis de l'Institut amb el cloroform , el sulfat d'atropina , el clorhidrat de cocaina , el carbur d'hidrogen , el cloral i el seu hidrat. Tambe es van publicar ressenyes de llibres i articles del mateix tema. El 1880 Aguilar i Lara va proposar l'us del protoxid de nitrogen com a superior a la resta de substancies anestesiques, i va descriure un aparell de la seva invencio per administrar-lo.

Moliner va parlar el 1889 de pleurotomia, ^[f] Lopez i Sancho ho va fer el 1894 del tractament quirurgic de les cavernes pulmonars. Carreras i Sanchis va informar de l'us de l'antisepsia en parlar de les cures de Guerin i Lister . La introduccio d'aquesta tecnica hemostatica se sol atribuir al tocoginecoleg Campa i al metge d' Aielo de Malferit Enric Herraez i Aguirre. Aquest darrer va recorrer a les polvoritzacions d'acid fenic en un cas de fractura doble dels ossos de l'avantbrac que va operar el 1877. Ferrer i Vinerta la feu servir des del 1879. La seua experiencia va ser recollida pel seu deixeble Aguilar i Lara a ≪La nueva cirujia antiseptica≫. ^[59]

Tambe es van estudiar les ferides per projectils; el 1860 Bedoya va presentar a l'Institut per a la seva aprovacio un instrument anomenat ≪pinces de bales≫.

Creus y Manso va dissertar sobre els aposits utilitzats a les fractures dels membres. Bertran va presentar un embenat especial per a les fractures de clavicula i Zuriaga y Clemente , un altre per a fractures de membres. Lechon i Moya va descriure l'operacio de l' articulacio coxofemoral que va observar a Viena .

Pel que fa a l' hemostasia , el Butlleti va reproduir el discurs de Rubio y Gali sobre la prevencio de les hemorragies en cirurgia. Pelegri Casanova va ressaltar les bondats de la bena d'Esmarch. ^[g] Antonio Navarra va proposar l'acetat de plom com a metode radical de curacio dels aneurismes . Anys mes tard Machi es va referir al tractament dels aneurismes de les extremitats.

Creus y Manso tambe va estudiar les sutures i Navarro va presentar la seva tecnica original de tractar esquerdes i fissures de l'anus .

Mas i Soler demostra el nivell aconseguit per la cirurgia valenciana de l'epoca, al presentar una esplenectomia el 1887, i el 1894 una intervencio per extirpar la llengua.

Biblioteca i Hemeroteca ^[60] [ modifica ]

Des del primer moment a l'Institut va crear una biblioteca i amb el temps rebia prop d'una centena de les principals revistes mediques professionals de tota Europa. Moltes s'obtenien per intercanvi amb el Butlleti, ^[61] que actuaren com a mitja eficac per difondre les ultimes novetats europees i reflectir amb precisio els problemes medics de la societat valenciana. ^[2]

Per altra banda, la biblioteca es va anar nodrint de les publicacions dels socis, memories presentades a concurs, regals i donacions, com per exemple la feta a la mort de Serrano i Canete , on l'Institut va rebre 85 obres de Medicina i diversos fulletons. El 1863 comptava amb 690 obres cientifiques, 50 col·leccions periodiques de Medicina i Ciencies auxiliars, 35 lligalls de manuscrits i mes de 60 memories presentades a concurs.

El 1873 Joan Batista Peset va presentar un projecte de biblioteca que va ser immediatament acceptat. Va tenir tant d'exit que al cap de poc temps s'havien reunit mes de 730 obres.

Algunes revistes que es rebien:

Les diferents seus ^[62] [ modifica ]

La primera seu de l'Institut va ser al carrer de les Monges, numero 1, a prop de la parroquia dels Sants Joans, de la Llotja de la Seda i del Mercat Central . El 1869 la seu de l'Institut es va traslladar al carrer d'En Bou num. 8, on va estar la segona seu de l'Institut Medic Valencia, entre el 1869 i el 1877. La tercera seu va ser al carrer d'Eixarchs num. 17, molt a prop del carrer de les Monges, a partir del 1877. A l'actualitat es troba a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Valencia, a l'Avinguda de la Plata num. 20, del Cap i Casal .

Relacions institucionals estatals ^[63] [ modifica ]

Acabat de crear l'Institut va establir relacio amb les associacions que tenien els mateixos objectius. Al llarg del segle  xix va anar creixent el seu numero. La relacio s'establia per nomenament reciproc del president i secretari com a socis de merit, i la resta de la junta directiva com a socis corresponsals. S'intercanviaven publicacions, convocatories de premis i memories o articles, etc.

Entre aquestes es poden esmentar:

Les relacions amb la Reial Academia de Medicina i Cirurgia de Valencia van fluctuar en el temps. Durant la primera etapa es van produir enfrontaments. Quan es va crear l'Institut, l'Academia de Medicina i Cirurgia de Valencia vivia sumida en l'apatia. El Butlleti va publicar l'agost del 1842 una editorial per recordar-li l'obligacio de vigilar la sanitat dels pobles, i l'Academia de Medicina i Cirurgia que va ser interpretar malament les intencions de l'Institut, el va presentar en una sessio com a trastornador de l'ordre social en sembrar l'alarma als pobles i la desconfianca envers les autoritats. L'Institut ferit per aquestes apreciacions, va ser obligat per la Junta Suprema de Sanitat a inserir al Butlleti un escrit de l'Academia perque cesara l'alarma.

Relacions institucionals internacionals ^[63] [ modifica ]

L'Institut Medic Valencia va mantenir durant la primera etapa relacions amb diferents institucions europees. Van sol·licitar relacions amb l'Institut la Societat Medica de Nimes , la Societat Fisico-Medica d' Erlangen , Junta Medica de Munic , i Academies Medico-quirurgiques de Genova , Ferrara , Bolonya , etc... Fins i tot va arribar a tenir representants a diversos paisos. El 1845 es van nomenar diversos socis corresponsals: a Charles van Swygenhoven, redactor de la ≪Gazette medicale belge≫; Everard, metge dels reis dels Paisos Baixos ; i a Methyssens i Beng, de Brussel·les . L'Institut va ser nomenat tambe societat corresponsal per la Societat de Ciencies Mediques de Lisboa . El 1851 l'Institut va establir relacio amb ≪The Animal Vaccine Establishment≫ i va nomenar John Sutherland el seu representant. Aixi mateix va designar a Vicente i Hedo el seu representant a Paris. S'aconsegui establir relacio amb la ≪Societe medicale d'Indre et Loire≫ i amb l' Academie nationale de medecine .

Als premis que convocava, no nomes hi van concorrer cientifics nacionals sino que tambe ho van fer de l'estranger, i s'admetien treballs redactats en castella, llati , frances , portugues , angles o italia . Entre els autors presentats es poden esmentar: Ullesperger, Ange Marie Thore , Leport , Louis-Auguste Desmarres , Gade, Joulin , Grandual, Anatole Bougarde , Ch. Echert, Jean-Baptiste Joseph Bousquet, i Isidore Guitard .

El 1852 es van nomenar diversos representants: als Estats Pontificis , el Dr. Agostino Cappello , a Portugal el Dr. Grande , a Russia el Dr. Rosemberg, a Sardenya el Dr. Bo , a la Toscana el Dr. Betti , a Imperi otoma el Dr. Esteban Bartoletti, a Austria el Dr. Guglielmo Menis , a Dues Sicilies el Dr. Carbonaro , i el Dr. Costi, a Grecia .

L'Institut Medic Valencia i la Facultat de Medicina de Valencia van ser les dues uniques institucions a nivell estatal que es van sumar a l'homenatge internacional a Theodor Schwann a Lieja . Tambe es va unir a la idea de crear l' Institut Pasteur , al qui va nomenar soci de merit.

Relacions institucionals no mediques ^[63] [ modifica ]

L'Institut tambe va mantenir relacions molt estretes amb institucions no mediques i associacions valencianes com: ^[2]

Presidents del periode 1841-1900 ^[64] [ modifica ]

Primer Congres Medic-Farmaceutic Regional (1891) ^[21] [ modifica ]

Amb motiu de celebrar-se el cinquante aniversari de la fundacio de l'Institut, el 15 de novembre de 1889, un grup de socis, entre els que cal destacar Fausti Barbera , va demanar a la Junta general que se celebrara un Congres Medico-Farmaceutic Regional; la Junta, presidida per Gomez i Reig , accepta i en va constituir una d'organitzadora, una subcomissio organitzadora a Alacant i una altra a Castello. L'esdeveniment es va celebrar en el moment en que l'Institut Medic Valencia estava en declivi, com ho estava la medicina valenciana de l'epoca.

Composicio de la Junta organitzadora del Congres [ modifica ]

• President: Machi i Burguete
• Vicepresidents: Mas i Soler i Pere Chiarri
• Tresorer comptador: Vicent Guillen
• Secretari: Fausti Barbera
• Vicesecretari: Manel Olmos i Moreno
• Vocals: Francesc Canto, Jaume Albiol i Aguilella, Candela , Moliner , Adolf Cervera i Molto, Josep Avenyo i Lanuza, Sanchis i Bergon , Josep Maria Garcia i Zahonero, Josep LLuis Vidal, Joan Bartual , Francesc Bolinches i Magallon , Enrique Slocker y la Rosa, Manuel Lassala.

Les Actes del Congres van trigar tres anys a publicar-se a causa de problemes amb el tipograf, encara que segons Barbera , tambe va mancar el compliment de les diferents seccions de l'Institut en la revisio dels continguts.

Assistents [ modifica ]

L'Institut al present ^{[h] [65]} [ modifica ]

Actualment l'Institut concedeix els seguents premis i beques:

• Premi Roel de l'Institut Medic Valencia.
• Premi Fundacio Bancaixa d'investigacio medica.
• Beca Dr. Joan Pallares per a l'acreditacio europea en oftalmologia
• Beca Dr. Joan Peset i Aleixandre de l'excel·lentissim Ajuntament de Valencia .
• Premi IVAFER Lluis Mifsut.

Tambe ha publicat els seguents treballs:

• Fresquet Febrer , Jose Luis; Morales Olivas , Francisco (proleg). Publicacions de la Universitat de Valencia . El Instituto Medico Valenciano (1898-1930) de la catastrofe del 98 a la Segunda Republica , 2017. ISBN 9788491330776 .   (castella)
• Codina Bas , Juan Bautista. Publicacions de la Universitat de Valencia . Mauro Guillen Comin. Dermatologo y leprologo, Director Medico de Fontilles: Valencia, 1876-1932 , 2014 (Serie Minor). ISBN 9788448259020 .   (castella)
• Codina Bas , Juan Bautista. Institut Medic Valencia. Memorias. Instituto Medico Valenciano 1979-2009 , 2010. ISBN 9788437078885 .   (pdf) (castella)
• Codina Bas , Juan Bautista. Ajuntament de Xabia , Fundacio Fontilles i l'Institut Medic Valencia. Jaime Gonzalez Castellano, el medico que sono Fontilles (Xabia 1832-1917) , 2010. ISBN 978-84-87898-17-4 .   (castella)
• Fresquet Febrer , Jose Luis. ≪ Institut Medic Valencia ≫. Valencia: Institut d'Historia de la Ciencia i Documentacio Lopez Pinero - Institut Medic Valencia, 2006. [Consulta: 24 desembre 2023]. (DVD), (html) (castella)
• VV.AA . Editorial Denes . Instituto Medico Valenciano. Unidad de Historia de la Medicina , 2002. ISBN 84-95802-12-0 .   (castella)

Bibliografia [ modifica ]

• Fresquet Febrer , Jose Luis. ≪La terapeutica farmacologica y el Instituto Medico Valenciano (1841-1896)≫. A: Universitat de Valencia . Estudios sobre la medicina y la ciencia valencianas (siglos XVI-XIX) , 1985 (Quaderns valencians d'Historia de la Medicina i de la Ciencia. Serie A, Monografies). Diposit legal V-1.269-1985. ISBN 8460040054 .   (pdf)
• Lopez Pineiro , Jose Maria ≪ Valencia en la Medicina espanola del siglo XIX ≫. Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Medicina - La medicina, la ciencia y la tecnica en la historia valenciana . Sociedad espanola de Historia de la Medicina [Valencia], vol. 2, 10-12 abril 1969, p. 339-346. Diposit legal V-2.416-1971. (pdf)
• Lopez Pineiro , Jose Maria ≪ Las ciencias medicas en la Espana del siglo XIX ≫. Revista Ayer . Revista Ayer, num. 7, 1992, p. 193-240. ISSN : 1134-2277 . (pdf)
• Teruel Piera , Severino. CSIC . La medicina en Valencia. Labor del Instituto Medico Valenciano (1841-1892) , 1974. ISBN 8400040511 .  
• Ferre Calabuig , Maria Dolores. ≪estudio a traves de las publicaciones medicas editadas en Valencia (1841-1936)≫. A: Universitat de Valencia . La viruela en la medicina valenciana , 1 desembre 1999 (Tesis doctorales). ISBN 978-84-370-4107-0 .  
• Baguena Cervellera , Maria Jose ≪ El Instituto Medico Valenciano y la difusion de la vacuna ≫. Asclepio . Universitat de Valencia , vol. LVI, num. 1, 2004, pag. 63-78. ISSN : 0210-4466 . (pdf)
• Baguena Cervellera , Maria Jose; Lopez Pineiro . ≪La enfermedad y su prevencion≫. A: Universitat de Valencia . Historia de la Medicina Valenciana . vol. 3, 1992, p. 129-145. ISBN 84-85094-71-9 .  
• Albarracin Teulon , Agustin Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Medicina - La medicina, la ciencia y la tecnica en la historia valenciana . Sociedad espanola de Historia de la Medicina [Valencia], vol. 2, 1969. Diposit legal V.2.416-1971. (pdf)
• Comellas , Ramon . Estudio Literario-Tipografico de P. Madoz y L. Sagasti. Resena sobre el magnetismo animal dedicada a los medicos y al publico espanol , 1846.  
• Gonzalez de Pablo , Angel ≪Sobre los inicios del espiritismo en Espana: la epidemia psiquica de las mesas giratorias de 1853 en la prensa medica≫. Asclepio . Universitat Complutense [Madrid], vol. LVIII, num. 2, juliol-decembre, pag. 63-96. ISSN : 0210-4466 .
• Albarracin Teulon , Agustin ≪ La pervivencia de una institucion: el Instituto Medico Valenciano ≫. Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Medicina - La medicina, la ciencia y la tecnica en la historia valenciana . Sociedad espanola de Historia de la Medicina [Valencia], vol. 2, 1969(bis). Diposit legal V.2.416-1971. (pdf)
• Garcia Ballester , Luis; Balaguer Periguell , Emilio ≪ Protestas por la supresion de la Catedra de Anatomia de Valencia (1837) ≫. Actas del III Congreso Nacional de Historia de la Medicina - La medicina, la ciencia y la tecnica en la historia valenciana . Sociedad espanola de Historia de la Medicina [Valencia], vol. 2, 1969. Diposit legal V.2.416-1971. (pdf)

Enllacos externs [ modifica ]

• Video pels 175 anys celebrat l'any 2016 Institut Medic Valencia a YouTube

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]