Imperi Persa

← 550 aC  ?  330 aC →
Informacio
Capital	Pasargada , despres Persepolis , durant el periode aquemenida. En epoca sassanida Firouzabad , als primers anys i mes tard Ctesifont .
Idioma oficial	Persa
Moneda	Daric , dracma
Periode historic
Establiment	550 aC
Dissolucio	330 aC
Politica
Forma de govern	Monarquia
Rei de reis (Shahansha)
? 226 - 241 :	Cir II el Gran , aquemenida
? 632 - 651 :	Yazdegerd III , sassanida

Imperi Persa es la denominacio convencional per anomenar diversos imperis de l' antiguitat en general i mes propiament pels regits per dinasties perses originades a Persia ( aquemenida i sassanida ). L' imperi Mede , l' Imperi Seleucida i l' Imperi Part tambe seran descrits aqui, pero com a estats invasors o ocupants de Persia, no propiament perses , encara que n'adoptessin els costums i tradicions.

Historia [ modifica ]

Imperi Mede (700 aC-549 aC) [ modifica ]

L'imperi Mede va ser fundat vers l'any 700 aC per Deioces de Media i enderrocat per la dinastia aquemenida encapcalada pel net del llavors rei Astiages de Media , Cir II el Gran l'any 550 aC .

Els dominis de l'imperi foren estenent-se fins a assolir els territoris de l' Orient Mitja antic, agrupant els principals centres culturals de l'antiguitat. En l'epoca de maxima esplendor, vers l'any 450 aC , engloba Grecia , Mesopotamia , Canaan , Asia Menor , Egipte , Armenia i les ribes dels riu Indus i l' Oxus (hui Amudaria)

Imperi Aquemenida (550 aC-330 aC) [ modifica ]

La dinastia Aquemenida va ser la primera dinastia persa que governa l'imperi. Fou fundada suposadament per Aquemenes i els membres de la dinastia van ser els reis dels perses, primer sota l'imperi Mede i despres com a imperi Persa. El seu fill (segons Herodot) era Teispes el qual tingue dos fills: Ariaramnes i Cir . A la seva mort, Ariaramnes va rebre el titol de rei de tots els perses i Cir el de rei d' Anshan , fundant aixi dues linies dinastiques diferents. El primer membre de la dinastia que assoli el tron va ser Cir II el Gran (de la linia de Cir ), el qual, despres d'enderrocar l'imperi Mede estengue els seus territoris per tot l'Iran i bona part de Mesopotamia. Fou succeit ( 530 aC ) pel seu fill Cambises II de Persia . Cambises conqueri Egipte cap al 525 aC . Els perses aconseguiren l'alianca amb els beduins i aquests els hi donaren pas a les tropes. Segons Herodot, un cop mort el farao ( Amasis II ) els mercenaris grecs contractats pel difunt sobira van trair-los i aixi els perses van aconseguir la victoria. Mentrestant el germa de Cambises, Smerdis accedeix al tron (es molt probable que en realitat no fos ell sino un imitador (el mag Gaumata ), ja que Cambises ordena abans d'anar a Egipte que el matessin per por que aquest li prengues el tron). Quan Cambises se n'assabenta, torna a Persia per expulsar l'usurpador, pero veient que no podria acabar amb la revolta es va suicidar. Gaumata va continuar governant en nom de Smerdis fins que l'any 521 aC Darios I el Gran el va assassinar i es va proclamar rei, fent aixi que la linia de Cir fos substituida en el govern per la d'Ariaramnes.

Darios I va ser, probablement, el rei persa ( 521 - 486 aC) mes important de la dinastia aquemenida. Quan va pujar al tron es van produir diverses rebel·lions per part dels nobles que volien arrabassar-li el titol de rei de Persia, pero van ser sufocades en poc mes d'un any. Un cop refermada la seva posicio, va emprendre una serie de reformes administratives, la mes destacable es probablement l'organitzacio de l'imperi en 20 satrapies i la construccio d'una nova capital, Persepolis substituint a Pasargada , l'antiga capital. Tambe va conquerir Tracia Oriental ( 514 aC ), assolint aixi la maxima expansio de l'imperi sota el govern aquemenida. Tot i aixo aquesta no va ser una conquesta completa, ja que no va aconseguir derrotar del tot els escites . Despres de la Revolta Jonica Darios I va decidir revenjar-se de les polis gregues i aixi l'any 492 aC va enviar un exercit comandat per Mardoni , iniciant-se aixi la primera de les guerres mediques que acabaria amb una desastrosa derrota persa en mans dels hoplites grecs. Darios I va morir a l'edat de 54 anys, quan es preparava per encapcalar una expedicio contra les ciutats gregues.

Va ser succeit per Xerxes I . Despres de reprimir les revoltes que hi va haver a la mort de Darios, Xerxes va iniciar la segona guerra medica volent recuperar l'honor perdut a la primera. La segona guerra medica va acabar amb la derrota persa, primer a la batalla de les Termopiles , despres a la de Salamina i finalment, quan Xerxes torna a Persia i derrota amb l'usurpador Samoserba a Babilonia va assabentar-se que l'exercit persa havia estat derrotat definitivament a la batalla de Platea .

Xerxes va ser assassinat per un capita de la guardia l'any 465 aC i vingue un periode de la dinastia amb un govern forca debil a l'Imperi, caracteritzat per la brevetat dels regnats o la poca activitat dels governants, ^[1] el qual podria ser considerat com l'inici de la decadencia aquemenida. Despres se s Darios II ( 423 - † 404 aC ) de Persia, durant el regnat del qual es van produir diverses revoltes, algunes amb ajuda estrangera ( Atenes , principalment) i fins i tot dirigides pels seus familiars propers. Darios II va ser succeit per Artaxerxes II de Persia .

Tot i que nomes pujar al tron Egipte es va independitzar (i el rei no faria cap intent de recuperar-lo fins a l'any 379 aC , intent en el qual els perses foren rebutjats) Artaxerxes II va ser en general un governant fort que va saber administrar be l'Imperi. Va reprimir les nombroses revoltes que es van produir i va vencer una guerra contra els estats grecs apropiant-se aixi, a instigacio d' Antalcides d'algunes illes i ciutats gregues. Va fortificar Ecbatana i va fer diverses construccions arreu de l'Imperi, sobretot a la capital. Artaxerxes va nomenar hereu de la dinastia a Artaxerxes III Ocos . A partir d'aquest els governants que se succeiren foren mediocres i es limitaren a reprimir les successives revoltes de l'imperi fins a arribar a Darios III de Persia , el qual fou derrotat per Alexandre el Gran .

Imperi Seleucida (312 aC-64 aC) [ modifica ]

A la mort d'Alexandre, el seu imperi es va disgregar i el territori ocupat per l'antic imperi Aquemenida fou substituit per l'Imperi Seleucida, que era dirigit pels antics governants d'aquest territori, anomenats diadocs (que van dirigir les diverses segregacions de l'imperi d'Alexandre quan es va desmembrar). Un d'ells era Seleuc I Nicator , el fundador de l'imperi i de la dinastia d'on ve el nom.

Els governants de l'imperi eren grecs, culturalment parlant, i van tenir un paper molt important en l'hel·lenitzacio dels territoris pertanyents a l'imperi i mes enlla. L'Imperi Seleucida tingue dues ciutats principals Antioquia i Seleucia del Tigris (la qual va ser fundada per Seleuc) des d'on es controlava la ruta de la seda. La historia de l'imperi es una decadencia continuada fins a Antioc III el gran , que va recuperar Media, Armenia i va obtenir brillants victories contra els grecs i els parts. Despres del seu regnat l'imperi va tornar a recaure en una profunda decadencia de la qual ja no en sortiria fins a la caiguda a mans de Gneu Pompeu Magne l'any 64 aC , quan cau l'ultim reducte seleucida a Siria (les provincies perses passaren als parts). L'Imperi Seleucida fou un imperi multicultural, cosa que provoca en bona part la seva caiguda. Per poder controlar-lo, doncs, van haver d'exercir el seu poder de forma molt semblant als seus antecessors aquemenides.

Imperi Part (249 aC - 231 dC) [ modifica ]

Els parts eren un poble originari del sud de la mar Caspia inicialment anomenats parnis . No va ser fins que no van envair als seleucides la regio persa de Partia que no van rebre el nom de parts . Aqui s'explicara unicament la historia des de la conquesta dels territoris perses de l' Imperi Seleucida (inclosa Partia ) per Arsaces I cap a l'any 249 aC, fundador de la dinastia arsacida (la primera i l'unica dinastia regnant de l'Imperi Part), es a dir quan es podria considerar que l'Imperi Part fou propiament persa.

Teoricament Arsaces I hauria estat succeit pel seu germa Arsaces II , pero historiadors moderns dubten fins i tot de la seva existencia. En cas que realment existis, el seu successor seria Artaban I , el qual l'any 209 aC l'emperador seleucida Antioc III dugue a terme la invasio de Partia, ocupant la capital Hekatompilos , i obligant a Artaban a acceptar la rendicio i fent que els territoris parts depenguessin altre cop del Seleucida, pero s'independitzaren poc temps despres, un cop mort Artaban sota el mandat del seu fill Fraapatios i comenca aixi l'Imperi Part.

Fraapatios fou succeit pel seu germa Fraates I ( 181 aC - 173 aC ), pero el que fou realment important va ser el seu altre germa, Mitridates el Gran . Mitridates el Gran l'any 164 aC envai Atropatene, i Baccassis, el satrapa de la regio reconegue la seva autoritat. L'any 162 aC imposa els dominis del sud de l'Iran i l'any 148 aC prengue tota Bactriana excloent l' Indus i Kabulistan fins a eixamplar la frontera a l' Eufrates i el Tigris . El fill de Mitridates, Fraates II , continua les conquestes derrotant els seleucides, pero mori lluitant contra una gran invasio dels escites saces . Artaban II i Mitridates II acabaren amb l'amenaca escita i Mitridates els obliga a fer-se'n vassalls alhora que es proclama Sahanu Sahi (Rei de reis) titol del qual mes tard en derivaria el Shahansha sassanida. Durant el seu regnat es produi una guerra civil entre ell i Gotarces I de Partia . Mort Mitridates ( 87 aC ), el seu tiet Maukisres es proclama rei de Partia. Maukisres continua la guerra civil, continuada des de l'any 80 aC pel seu fill Orodes I . La guerra continua fins que Sanatroces I de Partia , germa del difunt rei Fraates II s'alca i derrota tant Orodes com Maukisres, governant associat amb el seu fill ( Fraates III de Partia ) fins a la seva mort ( 69 aC ), quan Fraates governa ell sol. A la caiguda de la Siria seleucida per part de Gneu Pompeu Magne , l'Imperi Part es converti en el mes gran enemic de Roma a la zona, disputant-se sobretot Armenia , la qual cosa produi nombroses guerres frontereres.

Llavors vingue un periode forca inestable fins al regnat d' Orodes II de Partia ( 52 aC - 37 aC ). N'es destacable la gran victoria sobre l'exercit roma a la batalla de Carrhae ( 53 aC ), que establi la frontera entre l'Imperi Part i el Roma a l'Eufrates, aconseguida en gran manera per la superioritat de la cavalleria parta (vegeu mes avall ). Orodes abdica en favor del seu fill Fraates IV de Partia despres d'haver estat derrotat diverses vegades per les forces romanes. Fraates IV intenta ocupar Armenia elevant al tron com a rei pretendent a un membre de la dinastia arsacida, sense exit, ja que fou assassinat poc despres. Durant el seu regnat, gracies a la mediacio d' Agripa , foren retornades a Roma les aguiles i els presoners de la batalla de Carrhae. Fraates fou assassinat pel seu fill Fraates i comenca un seguit de reis efimers: Fraates V de Partia ( 2 aC - 5 ), Orodes III de Partia ( 5 - 7 ), Vonones I de Partia ( 8 - 10 de l'any 13 al 18 fou tambe rei d'Armenia) fins a arribar a Artaban III de Partia ( 10 - 42 ) que expulsa a Vonones del tron durant una breu guerra civil i amb el suport de la noblesa fou elevat al tron. Artaban fou succeit pel seu fill Vardanes , pero el seu germa adoptiu Gotarces entra en guerra civil amb ell fins a l'assassinat l'any 46 de Vardanes, quan es proclama Rei de reis . L'any 49 , es presenta com a pretendent al tron Meherdates de Partia , pero fou enganyat i derrotat. Gotarces continua al tron fins a l'any 51 , quan mori ^[2] sense descendents. Els nobles proclamaren Vonones II , que era rei de la Media Atropatene , rei de reis, pero mori al cap de dos mesos i fou succeit per Vologes I ( 51 - 77 ), el seu fill. Vologes mantingue durant gairebe tot el seu regnat ( 51 - 65 ) un conflicte amb Sanabares de Partia , pretendent al tron. ^[3] Sanabares domina la zona nord-oriental de Partia enfront a Vologes fins a l'any 65, any en que fini. Durant el regnat de Vologes, es reclama de nou el regne d'Armenia per als parts i despres de diverses incursions, Vologes instaura el seu germa, Tiridates al tron, tot i que despres de la campanya del general Corbulo es veie obligat a fer-se vassall de Roma . Osroes I de Partia ( 105 - 129 ) succei al seu germa, alhora germa de Vologes I, Pacoros I de Partia , quan aquest mori. "Hereta" del seu predecessor una guerra civil amb l'altre pretendent al tron, Vologes III de Partia , amb el suport de bona part de l'aristocracia, governa les regions orientals de l'imperi. Pero llavors, amb l'Imperi Part en la que seria una llarga guerra civil, Roma entra en guerra amb Partia. La rao fou el fet que Osroes deposa el rei d'Armenia Axidares i eleva al tron a Partamasiris . Roma considera que aixo era un trencament a la pau firmada entre ambdos imperis a la campanya de Corbulo i no va trigar a declarar la guerra a l'Imperi Part. L'imperi, totalment afeblit no va poder oposar resistencia a les poderoses i ben organitzades legions romanes. Aixi Roma, sota el mandat de Traja , s'annexa Armenia com a provincia romana. L'imperi Roma continua el seu avenc i penetra profundament en territori part, baixant pel riu Tigris , ocupant Hit , Babel i altres ciutats fins a arribar al golf persic. Totes aquestes regions van esdevenir provincia romana ( Mesopotamia ). Mentrestant, Mitridates IV , germa d'Osroes, es proclamava rei juntament amb el seu fill Sanatroikes II , pero no pogueren resistir als romans. Traja va entrar a Seleucia del Tigris i a Ctesifont el 116 , quan el rei Osroes I ja havia fugit. Els romans proclamaren rei Partamaspades , volent Traja convertir l'Imperi Part en un estat titella i acabar finalment amb l'enemic principal de Roma a l'Orient. Traja , pero, mori l'any 117 i Partamaspades, sol i sense cap mena de suport ni dins del pais que governava ni des de l'estranger ^[4] mort el seu principal valedor hague de fugir a Roma , on li fou concedida la governacio de la provincia d' Osroene . Mort Osroes ( 129 ) la noblesa parta s'inclina pel reconeixement de Vologes III que dominava la part oriental de l'imperi. No obstant aixo, Mitridates IV s'alca en armes i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals, pero fou mort l'any 140 durant un atac a la provincia romana de Commagena . Llavors la noblesa dona el seu suport a Vologes III per ser rei de la Partia unificada un cop acabada la guerra civil. Vologes IV ( 147 - 191 ) successor de Vologes III envai Armenia l'any 161 i deposa el seu rei, Sohemo , favorable a Roma i instaura Pacoros al tron armeni. L'any 163 Marc Aureli envia al general Estaci Prisc , que ocupa Artaxata i feu fugir a Pacoros restaurant Sohemo al poder altre cop. En els seguents anys, els romans ocuparen Osroene entraren a Mesopotamia creuant l'Eufrates i despres el Tigris i arribaren a Susa. Seleucia del Tigris i Ctesifont foren ocupades. En acabar la guerra Armenia, Osroene i Adiabene quedaren sota propietat romana. El successor de Vologes IV, el seu fill Vologes V ( 191 - 208 ) va intentar recuperar el territori i el prestigi perdut en l'anterior guerra i aixi els exercits parts penetraren a Mesopotamia ( 193 ) i la van arrabassar als romans que nomes conservaren la part occidental de la provincia, Osroene . Dos anys mes tard Septimi Sever recupera Mesopotamia de les mans dels parts. L'any 197 els romans conqueriren Ctesifont i Seleucia del Tigris altra vegada. La guerra amb els parts continua fins al 202 i va acabar amb Mesopotamia sota control roma, augmentant la provincia romana homonima.

L'ultim rei de Partia fou Artaban V de Partia el qual, despres d'haver vencut els romans en una guerra guanyant cinquanta milions de dracmes fou enderrocat per Ardashir I de Persia de la dinastia sassanida, el qual refunda l'Imperi Persa i les seves tradicions.

L'imperi Sassanida (226-651): Apogeu i fi de l'imperi [ modifica ]

La dinastia sassanida fou la segona dinastia propiament persa que governa l'imperi. Recuperaren moltes tradicions i costums del periode aquemenida i igualment intentaren (amb exit) aconseguir l'esplendor d'aquest periode. La dinastia fou fundada per Sassan, sacerdot dels temple d' Anahita . Ardashir I , membre de la dinastia, i de bon principi aliat del rei part, Artaban V de Partia , s'alca en armes en contra d'ell i l'enderroca, elevant-se ell al poder, proclamant-se Shahansha i instaurant aixi l' imperi Sassanida . Ardashir inicia una expansio cap a l'est i tambe a Armenia i les provincies veines, pero no fou fins que puja al tron el seu fill Sapor I que no comenca la veritable expansio de l'imperi, produint-se aixi les primeres guerres contra l' Imperi Roma amb grans victories dels perses per sobre dels romans culminant en la batalla d'Edessa , el desastre mes gran de la historia militar romana. Sapor fou un governant tolerant amb totes les religions de l'imperi, a diferencia dels seus successors. Els emperadors que seguiren a Sapor en la direccio de l'imperi foren debils i perderen territoris (com ara Armenia ) en favor de Roma . La historia del periode sassanida se sol dividir en tres parts: la primera edat d'or, l'era intermedia, i la segona edat d'or. La primera edat d'or comenca i acaba amb el regnat de Sapor II . Sapor derrota als arabs de les zones mes meridionals de l'imperi i comenca a expandir-se per l'imperi Roma. Aquestes incursions, pero, quedaren frenades pels atacs nomades a l'oest de l'imperi i, com que el seu exercit era massa petit per mantenir tant de territori, es veie obligat a firmar un tractat de pau amb Constanti II on ambdos pactaven no atacar-se l'un a l'altre durant un determinat periode. Un cop derrotats els nomades, part de l' Asia central passa a ser provincia sassanida i aixi, amb forces renovades torna a atacar a Roma, arrabassant-li cinc provincies en la guerra (entre elles Armenia , sempre en constant disputa entre perses i romans). Quan mori Sapor II finalitza la primera edat d'or, havent deixat l'imperi mes poderos que mai ho havia estat amb un sistema administratiu i politic eficac, un exercit fort i potent i un gran prestigi entre els altres paisos. Quan finalitza la primera edat d'or comenca, amb el regnat del seu germanastre Ardashir II, comencant aixi l'anomenada era intermedia, un periode de certa estabilitat que dura des de la mort de Sapor ( 379 ) fins a la segona coronacio de Kavadh I ( 498 ). L'era intermedia es caracteritza per ser un periode de continuitat de les obres de Sapor, amb bons governants, pero poc destacables pels seus fets.

Llengua persa [ modifica ]

El persa (????? F?rsi) es una llengua indoeuropea parlada a l' Iran , l' Afganistan , el Tadjikistan , l' Uzbekistan , Bahrain , l' Iraq , l' Azerbaidjan , Armenia , Georgia , el sud de Russia i paisos veins. Deriva de la llengua dels perses , la llengua dels aquemenides . ^[5] Es de la familia de llengues indoaries , es una pluricentrica i la gramatica es similar a la de moltes llengues europees contemporanies. ^[6]

Des de la conquesta islamica , el persa s'escriu amb l' alfabet arab , amb algunes lletres afegides (vegeu alfabet persa ), per be que al Tadjikistan , des dels anys 30, coincidint amb importants campanyes d'alfabetitzacio, s'hi adopta l' alfabet ciril·lic , en part per motius linguistics (l'alfabet ciril·lic, com l' alfabet llati i l' grec , s'adapten millor a les llengues indoeuropees, amb mes nombre de vocals que les semitiques ) i en part per motius politics. En aquella epoca el persa s'hi comenca a anomenar-se tadjik .

Ha tingut forca influencia sobre les llengues veines, en particular sobre les llengues turqueses de l'Asia central, el Caucas , el paixtu , el kurd i l' urdu . Tambe ha exercit una influencia menor sobre l' hindi , el panjabi , el saraiki i altres idiomes de l'Asia meridional. Encara que amb menor grau, tambe ha influit en l' arab , ^[7] i en altres idiomes de Mesopotamia ; el seu vocabulari basic es d'origen persa mitja. ^[8] El persa modern conte una quantitat considerable d'elements lexics de l'arab, ^{[9] [10] [11]} que es "persianitza" i, ^[12] sovint, va tenir un significat diferent i l'us que l'arab original. El vocabulari arab en altres llengues iranianes, turques i indiques son, generalment, mots incorporats del persa. ^[13] En general, la varietat de vocabulari arab varia del 8,8% (2,4% amb frequencia) al Shahnameh, ^[14] 14% en cultura material, ^[15] 24% en l'apartat de vida intel·lectual i el 40% de l'activitat literaria quotidiana. ^[15] La majoria de les paraules en arab de prestec del persa son sinonims de termes nadius, o poden ser, i moltes vegades han estat, glossades en formes natives perses. ^[15]

L'antiga religio persa: el zoroastrisme [ modifica ]

El zoroastrisme , mazdaisme o mazdeisme (culte d' Ahura Mazda ) era la religio dels antics perses abans l'arribada de l' islam , basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l' Iran . Actualment la segueixen encara els anomenats parsis .

El zoroastrisme va substituir el politeisme indoeuropeu per un culte monoteista , fonamentat en la saviesa moral: l'entitat creadora suprema (Ahura Mazda o Ormazd) engendra l'esperit del be o principi de la Veritat ( Spenta Mainyu ) i l'esperit del Mal o principi de la Mentida ( Angra Mainyu o Ahriman). Tots dos tenen els seus corresponents seguidors, sovint divinitats anteriors lleugerament transformades. Lluiten eternament pel domini del mon i sobretot per a convencer l'esser huma, l'unic amb llibertat per triar, perque segueixi un cami o l'altre. Aquest combat s'acabara a la fi dels temps amb el triomf del be i una purificacio general pel foc.

El terme 'zoroastrisme' es una construccio moderna que, segons el diccionari Oxford , va apareixer en primer lloc el 1874 a Principis de filologia comparada d'Archibald Sayce. A Occident, la primera referencia a Zoroastre es atribuida a Thomas Browne , que breument es refereix a ell en el seu llibre Religio Medici . El terme 'mazdeisme' probablement derivi de mazdayasna , una expressio composta de l' avestic que combina l'ultim element del nom Ahura Mazda i la paraula yasna , que vol dir devocio.

El zoroastrisme mantingue restes de l'antiga religio iraniana, com per exemple el paper central del foc i la llum (que esdevenen simbols del be). Posteriorment, pero, va esdevenir una religio ritualista on es van afegir elements judaics i budistes , i la seva essencia monoteista es va anar diluint fins a convertir-se en una concepcio quasi absolutament dualista .

L' Avesta es el conjunt de llibres sagrats d'aquesta religio, si be nomes se'n conserva una part molt fragmentaria.

Desenvolupament historic [ modifica ]

El rei Darios I (cap al 500 aC ) fou probablement el primer a adoptar l'ensenyament de Zoroastre com a religio oficial. Sota els seus descendents, pero, el zoroastrisme es barreja amb les antigues creences politeistes, com ho reflecteixen els texts sagrats inclosos en aquella epoca anomenats Yasht . Aquest texts son lloances dirigides a deitats menors.

Durant el regne d' Artaxerxes II (vers el 400 aC ) es van construir els primers temples on es veneraven Ahura Mazda, Mitra i Anahita .

Sota els imperis d'origen grec i part (els seleucides i els arsacides ), el zoroastrisme es va mantenir al costat de nous cultes estrangers. Durant aquest periode es van fer malbe una bona part dels texts que componien l' Avesta , perdent-se per sempre mes.

Amb l' imperi Sassanida ( 226 - 651 ), el zoroastrisme esdevingue de nou la religio oficial de l'Estat. Durant aquesta epoca es va codificar el que restava de l' Avesta i l'ensenyament original va rebre certs canvis fonamentals. El principal va ser la transformacio d'Ahura Mazda, que va passar de ser un principi creador abstracte i universal a la divinitat benefica contraposada a Ahriman, la forca malefica.

El sacerdoci es va estructurar, amb un mobadhan mobadh (cap suprem) al capdavant, els mobadh (caps de districte) com a caps territorials i els moghan (mags) com a baix clergue. El mobadha mobadh era el principal dirigent espiritual i la segona personalitat de l'imperi despres del rei, al que tenia el dret de coronar. L' Avesta era la seva guia escrita i Ardashir I en va escriure una edicio completa per substituir a la reduida que havia fet el rei Vologes I de Partia (51-77). Sapor I va reunir vers el 325 un concili per fixar els canons. Molta informacio sobre l'organitzacio de la religio es troba a la carta de Tansar al rei de Tabaristan , que esta datada vers el 560 amb Cosroes I . Un dels maxims exponents de la filosofia zoroastrica fou Adurbad ^[16]

Amb l'arribada de l' islam , el zoroastrisme va desapareixer gairebe del tot. Alguns dels seus practicants, anomenats avui dia "parsis", van fugir cap al subcontinent indi , enduent-se els fragments restants dels texts sagrats. Vers el 2006 , els practicants del zoroastrisme eren uns 155.000.

Societat [ modifica ]

Entre la noblesa de l'epoca sassanida s'hi podien trobar les grans families senyorials, conegudes com a Vuzurgan (els grans). Els seus caps rebien el nom de Vaspuhran .

La politica persa de tolerancia, i la seva benvinguda com alliberadors [ modifica ]

A mesura que els perses anaven incorporant al seu imperi noves zones, mostraven politiques molt tolerants. Els governs locals comptaven amb membres de les elits locals, els impostos generalment eren menors, els perses tenien una gran tolerancia religiosa, i fins i tot van alliberar molts pobles sotmesos, com ara els hebreus que es trobaven deportats a Babilonia . En moltes zones on abans regnava l'anarquia dels perses tambe van ser benvinguts com els restauradors de les lleis. Les zones que es van caracteritzar pel suport als perses van ser sobretot Palestina , ja que els hebreus estaven felicos de tenir un govern que respectes i recolzes la seva religio, i tambe la zona de Siria , especialment les ciutats fenicies, que a mes de ser respectades pels perses, aquests els van proporcionar nous mercats per terra i van donar suport al seu desenvolupament naval. Tambe les zones de l' Asia central es van mostrar addictes al govern persa, ja que quan l'imperi es va enfonsar aquestes zones van continuar la resistencia contra Alexandre el Gran durant diversos anys.

Caracteristiques de l'administracio persa [ modifica ]

El sistema de govern era una monarquia absoluta hereditaria on el rei era considerat la forma antropomorfica de deu a la terra. El rei havia de ser el millor guerrer, com tambe el millor cacador. Disposava d'un exercit personal: els " Immortals ".

Els governs perses es van caracteritzar pel seu despotisme militar; l'autoritat de l'emperador era absoluta, estava defensat i sostingut pels Immortals.

El govern persa va portar moltes novetats en materia politica i economica per a l'epoca, entre els quals:

• Tolerancia religiosa i dels costums locals.
• Manteniment d'estructures administratives locals.
• Divisio del territori en satrapies que eren auditades cada any i el Satrapa era castigat si la poblacio no estava contenta amb la seva gestio.
• Desgravament impositiu del comerc i baixa general de tots els impostos.
• Facilitament del comerc mitjancant la construccio de camins i de canals navegables a mes de la unificacio territorial que feia menys perillosos els viatges.
• Creacio de reserves de moneda en diferents punts de l'imperi, i difusio del credit.
• Creacio de guarnicions repartides per l'imperi que responien nomes a l'autoritat reial.
• Creacio d'un sistema unificat de pesos i mesures.
• L'administracio local es focalitzava en la manutencio dels camins i obres publiques, el combat a la delinquencia i la productivitat de l'agricultura.

Totes aquestes mesures van produir un auge en el comerc al llarg de l'imperi incentivant de gran manera el desenvolupament economic la qual cosa va aconseguir posar del costat persa algunes zones que originalment els rebutjaven i eren revoltoses com ara ciutats jonies.

Pel que fa al sistema d'administracio de les provincies, anomenades satrapies , aquestes es componien de tres funcionaris: un general, un secretari i el cap de provincia.

Cadascun exercia un paper perque no hi hagues corrupcio en les seves colonies. A mes un inspector reial hi solia passar cada determinat periode per verificar que tot estigues en ordre dins de la provincia, i despres n'informava al rei.

Exercit persa [ modifica ]

L'exercit persa es caracteritzava per dues coses: destresa i punteria. L'exercit personal es componia de soldats entrenats per a la batalla anomenats els "Immortals". Era un exercit de 10.000 homes; se'ls deia aixi perque cada vegada que queia un era recanviat per un altre de la reserva, i els arquers a cavall, eren una especialitat dels perses que requeria una coordinacio i habilitat excepcional, que combinava l'arqueria amb la cavalleria.

L'organitzacio de les provincies permetia el rapid i eficac reclutament de tropes.

Zones hostils als perses [ modifica ]

Les zones que mes van rebutjar els perses van ser Jonia , Egipte , Mesopotamia i Media . Els jonis tenien una idiosincrasia diferent, basats en el model de ciutat estat grec ( polis ), en els primers anys es van revoltar constantment contra els perses pero despres amb l'auge economic es van transformar en subdits lleials de l'imperi. A Media tambe els perses van patir revoltes, davant el recel mede d'haver-se convertit d'amos a serfs, pero la politica persa de tolerancia va rendir els seus fruits, quedant apaivagats els anims. A Babilonia la poblacio recordava els vells temps de gloria i per aixo la ciutat es va revoltar. Aquesta ciutat era el nucli agricola i industrial de l'imperi i davant la revolta la repressio va ser tan brutal que mai mes Babilonia es va alcar. A Egipte les causes de l'aixecament son similars, a mes de comptar amb el suport dels grecs . Egipte es va revoltar en reiterades oportunitats i en totes despres d'un temps va ser reconquerida pels perses .

La debilitat de l'Imperi Persa [ modifica ]

El principal punt feble de l'Imperi Persa era la seva organitzacio militar. Tot i comptar amb un exercit i una marina incomparable en nombre, la seva organitzacio i tactiques deixaven molt a desitjar. L'exercit estava compost per un nucli d'elit que era la guardia personal de l'emperador, tambe anomenats els Immortals , i despres a aquests se sumaven elements de tots els pobles dominats, no existien unitats estandard sino que era un exercit molt heterogeni. Aquest exercit gairebe no tenia tactiques per combatre en formacions. Aixo contrastava amb els exercits grecs que eren en molts casos molt disciplinats i experimentats i a mes tenien tactiques de combat i equips molt superiors als perses. D'aquesta manera un petit nombre de grecs podia tenir a ratlla a un contingent persa molt superior com va quedar demostrat a la Batalla de les Termopiles on set mil grecs , 300 d'ells espartans , els millors soldats grecs comandats pel seu rei Leonides van tenir a ratlla un exercit de dos-cents mil perses (segons Herodot ) durant les Guerres Mediques .

Referencies [ modifica ]

• ≪ Imperi Persa ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Shahrdaran
• Zoroastrisme