Boris Ieltsin
 |
| Nom original
| (ru)
Бори?с Никола?евич Е?льцин
|
|---|
|
| Naixement
| 1r febrer 1931
Butka (Russia)
|
|---|
| Mort
| 23 abril 2007
(76 anys)
Moscou (Russia)
|
|---|
| Causa de mort
| Causes naturals
(
Insuficiencia cardiaca
)
|
|---|
| Sepultura
| Cementiri de Novodevitxi
55° 43′ 27″ N, 37° 33′ 15″ E
/
55.72422°N
,
37.55405°E
/
55.72422; 37.55405
|
|---|
|
|
|
|
|
| Religio
| Esglesia Ortodoxa Russa
i
cristianisme ortodox
|
|---|
| Formacio
| Universitat Tecnica Estatal dels Urals
Universitat Federal dels Urals
|
|---|
| Alcada
| 187 cm
|
|---|
|
| Lloc de treball
| Moscou
(1985–2007)
Iekaterinburg
(1961–1985)
|
|---|
| Ocupacio
| enginyer civil
,
politic
|
|---|
| Partit
| independent
(1990–)
Partit Comunista de la Unio Sovietica
(1961–1990)
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
|
| Lleialtat
| Unio Sovietica
|
|---|
| Rang militar
| Comandant en Cap Suprem de les Forces Armades de la Federacio de Russia
|
|---|
| Comandant de (OBSOLET)
| Forces Armades de Russia
|
|---|
| Conflicte
| Cop d'estat a la Unio Sovietica
,
Crisi constitucional russa de 1993
,
Guerra Civil de Georgia
,
primera guerra de Txetxenia
,
Guerra civil del Tadjikistan
,
invasio del Daguestan
,
segona guerra de Txetxenia
,
Conflicte a Ossetia del Nord
,
conflicte de l'Alt Karabagh
,
Transnistria conflict
(en)
 i
Incident at Pristina airport
(en)
|
|---|
| Artistes relacionats
| Bill Clinton
|
|---|
|
|
| 2 juliol 1990
| 28e Congres del Partit Comunista de la Unio Sovietica
|
| 28 juny 1988
| 19th All-Union Conference of the Communist Party of the Soviet Union
(en)
|
| 25 febrer 1986
| 27e Congres del Partit Comunista de la Unio Sovietica
|
| 23 febrer 1981
| 26e Congres del Partit Comunista de la Unio Sovietica
|
| Soviet Suprem de la Republica Socialista Federativa Sovietica de Russia
|
| Congres dels Estats Units
|
|
|
|
| Conjuge
| Naina Yeltsina
(en)
(1956–2007)
|
|---|
| Fills
| Tatyana Yumasheva
(en)
,
Elena Yeltsina
(en)
|
|---|
| Pares
| Nikolai Ieltsin
i
Klavdia Ieltsina
|
|---|
| Germans
| Mikhail Ieltsin
|
|---|
Premis
|
|
|
  
 |
Boris Ieltsin
(rus: Бори?с Никола?евич Е?льцин) (
Butka
,
1 de febrer
de
1931
-
Moscou
,
23 d'abril
de
2007
), nom complet amb
patronimic
Boris Nikolaievitx Ieltsin
, va ser un politic
rus
. Va ser el primer president de la
Federacio Russa
, entre els anys
1991
i
1999
.
El seu pare, Nikolai Ieltsin, fou enviat al gulag el 1934 per agitacio antisovietica. Boris Ieltsin va estudiar enginyeria a
Berezniki
(
krai de Perm
) i el
1961
ingressa al
PCUS
. El 1977 fou nomenat cap del partit a Sverdlovsk, on va fer enderrocar la
casa Ipatiev
, on foren assassinats
Nicolau II de Russia
i la seva familia.
Membre de l'ala progressista del partit, el 1985
Mikhail Gorbatxov
el va cridar a
Moscou
, i el
1989
esdevingue diputat, imposant la seva linia a la del conservador
Iegor Ligatxov
.
A les primeres eleccions democratiques fou escollit President de la
Republica Socialista Federada Sovietica de Russia
el
1990
. Quan es va produir el
cop d'estat del 1991 contra Gorbatxov
protagonitza amb exit la resistencia contra els involucionistes, cosa que li permete ocupar el lloc de Gorbatxov i emprendre mesures mes radicals: reconeixer la independencia de les antigues republiques sovietiques i il·legalitzar el
PCUS
.
Fou el principal promotor de la
Comunitat d'Estats Independents
com a successora de l'
URSS
el 1991 amb
Leonid Kravtxuk
i
Stanislav Xuixkevitx
, de la qual fou president del 1993 al 2000, pero a l'interior de Russia els seus intents de reformes foren boicotejats per la
duma
, controlada per elements conservadors i comunistes. Aixo el condui a convocar un
referendum
el
1993
, el resultat del qual li permete promulgar una nova
constitucio
accentuadament presidencialista amb la qual controla el govern i pogue prescindir de la cambra. Poc despres, davant la negativa dels parlamentaris, encapcalats per
Aleksandr Rutskoi
i
Ruslan Khasbulatov
que es negaren a acatar la convocatoria d'eleccions anticipades, va fer
assaltar el parlament
.
[1]
Els diversos governs foren encapcalats per
Viktor Txernomirdin
, addicte a Ieltsin, el qual, malgrat els problemes de salut i l'hostilitat d'amplis sectors, fou reelegit el 1996 fins al
1998
. La seva gestio, dominada per l'autoritarisme i per procediments dubtosament democratics, no aconsegui redrecar l'economia russa ni frenar l'extensio de la corrupcio malgrat les reformes i les ajudes d'Occident. Tot i aixi, fou reescollit a les eleccions de 1995 aliat amb
Aleksandr Lebed
, derrotant el candidat comunista
Guennadi Ziuganov
.
El
1992
ratifica el
tractat START
i es mostra bel·ligerant envers l'ampliacio de l'
OTAN
als paisos de l'
Europa de l'Est
, que fins aleshores havien format part del
Consell d'Assistencia Economica Mutua
. En els conflictes derivats de la dissolucio de l'antiga
Iugoslavia
comunista, s'abstingue de fer costat a
Serbia
, tradicional aliat de Russia als
Balcans
.
El 1994 i el 1996 ataca la republica de
Txetxenia
per ofegar-hi la
rebel·lio secessionista
,
[2]
pero troba una forta resistencia dirigida per
Djokhar Dudaiev
. El
1997
signa un tractat d'unio amb el president de
Belarus
,
Aleksandr Lukaixenko
, que va intentar infructuosament estendre a
Ucraina
i
Kazakhstan
. En 1998-99 nomena cinc primers ministres, al darrer dels quals,
Vladimir Putin
, cedi el carrec en dimitir el desembre del 1999.