Honori III

El Papa Honori III aprova la Regla de Sant Domenec . Oli sobre tela de Leandro Bassano, primera meitat del segle XVII.
Nom original	(la) Honorius PP. III
Biografia
Naixement	(it) Cencio 1148 Roma
Mort	18 marc 1227 (78/79 anys) Roma
Sepultura	Roma
177e Papa
25 juliol 1216 ? 18 marc 1227 (Gregoria) ←  Innocenci III ? Gregori IX  →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1198 (Gregoria)  ? 1216 (Gregoria)
Camarlenc de la Cambra Apostolica
1188 (Gregoria)  ? 1198 (Gregoria) ←  Migliore (en)
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupacio	sacerdot catolic
Carrera militar
Conflicte	Cinquena Croada
Consagracio	Gregori IX
Familia
Pare	Aimerico Savelli (en)

Honori III ( Roma , 1148 - 18 de marc de 1227 ), de nom Cencio Savelli , fou papa de l' Esglesia catolica del 1216 al 1227 . ^[1]

Honori III va ser canonge de l'esglesia de Santa Maria la Major fins que, el 1188 , fou nomenat camarlenc del papa Climent III i va comencar a ocupar el carrec de tresorer de l'Esglesia Romana. Posteriorment, quan el 1193 el papa Celesti III el nomena cardenal diaca de Santa Llucia in Silice , va continuar en el carrec de tresorer fins que, el 1197 , va passar a ser el tutor del futur emperador Frederic II . ^[2] El 13 de marc del 1198 , el papa Innocenci III el va nomenar cardenal presbiter de l'esglesia de Sant Joan i Sant Pau, dignitat que ocupara fins que, despres de la mort d'Innocenci III a Perugia, els dinou cardenals que hi eren presents van elegir papa l'ancia Cencio Savelli, que va ser consagrat com a Honori III el 24 de juliol del 1216 .

Politica [ modifica ]

El fet major del seu pontificat va ser la Cinquena Croada , que havia estat decretada pel Concili IV del Latera i que la mort d'Innocenci III havia paralitzat. Per recaptar els financar la guerra, va establir que tant el papa com els cardenals hi havien de contribuir, durant tres anys, amb la desena part de les seves rendes, mentre que el clergat restant aportaria la vintena part.

Malgrat que no haver n'hi prou amb la recaptacio i que el principal princep cristia i antic pupil d'Honori i rei d'Alemanya, Federic II, no deixava d'endarrerir la seva participacio en la croada, un exercit al comandament del rei Andreu II d'Hongria va posar rumb cap a Terra Santa i va capturar la ciutat de Damiata a Egipte el 1229 .

En un intent que Frederic II s'unis a les tropes croades, el va coronar emperador del Sacre Imperi Romanogermanic el 22 de novembre de 1220 en una cerimonia celebrada a Roma . Tanmateix, Frederic va continuar contemporitzant i no va enviar tropes, fet que unit a una desastrosa estrategia a Egipte , on els croats havien rebutjat un acord pel qual el solda Al-Kamil oferia totes les possessions musulmanes a Terra Santa a canvi que les tropes cristianes abandonessin Egipte i, en canvi, havien decidit dirigir-se al Caire per conquerir-lo. L'intent, pero, va acabar amb una gran derrota i la perdua, el 8 de setembre , de Damiata i el retorn dels croats a Europa. Honori no va poder comprovar si l'acord es va complir per part de Frederic, ja que va morir, el 18 de marc del 1227 , abans del compliment del termini de dos anys fixat a l'esmentat tractat.

Despres una persecucio feroc contra els albigesos ?considerats pels catolics com a heretges? amb fogueres, desterraments, confiscacions entre 1209 i 1213, comencada per Inocenci III, va seguir un periode mes tranquil. El 1226 va comencar una segona croada, va excomunicar Ramon VII de Tolosa i conduir una guerra junts amb el rei Lluis VIII de Franca . ^[3] Aplicaven el principi, segons un sermo de l'epoca ≪≪El que no s’aconsegueix amb benediccions es pot aconseguir amb cops... Els cops aconseguiran el que no s’ha aconseguit amb amabilitat...≫. ^[4] El seu successor Gregori IX va continuar i intensificar la persecucio. Va incitar Catalunya i Franca a perseguir els catars . ^[1]

Altres realitzacions [ modifica ]

Honori III va impulsar alguns ordes religiosos dels quals va aprovar les regles. El 22 de desembre del 1216 va aprovar la Regla dels Dominics amb la butlla Religiosam vitam ; el 29 de novembre del 1222 la Regla dels Franciscans ^[5] va seguir amb la butlla Solet annuere i el 7 de gener del 1226 la Regla dels Carmelites amb Ut vivendi normam . ^[6] 29 de maig de 1223 posa l'abadessa i el convent de Sixena sota la proteccio papal i confirma la donacio que li havia fet el rei Pere I de la vila de Lanaja i altres bens del monestir. ^[7]

Va concedir tambe diversos privilegis a les dues principals universitats de l'epoca, Paris i Bolonya . En la butlla Superspecula va ordenar que les diocesis allunyades dels grans centres de saber havien de donar suport als estudiants destacats en les materies teologiques.

Escrits [ modifica ]

L'obra principal d'Honori III es el Liber censuum Romanae ecclesiae en el qual, aprofitant els coneixements adquirits en l'acompliment del carrec de tresorer de l'Esglesia Romana, fa un inventari de les rendes i propietats de l'Esglesia, de les donacions rebudes, dels privilegis i els contractes amb les ciutats i els sobirans.

Tambe va escriure una vida de Celesti III , una vida de Gregori VII , un Ordo romanus de consuetudinibus , en el qual descriu el cerimonial o els ritus de l'Esglesia, una Compilatio Decretalium , el primer Codi de dret canonic , i 34 sermons.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Canonicus ex latere (canonge del Latera), citacio que fa referencia al fet que abans de ser elegit pontifex va ser canonge de Sant Joan del Latera. ^[8]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Wei , John ≪ Two letters of Honorius III to Catalonia ≫ (en angles). Ausa , 22, num. 155, 2005, pag. 83-92.

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)