Honori III
(
Roma
,
1148
-
18 de marc
de
1227
), de nom
Cencio Savelli
, fou papa de l'
Esglesia catolica
del
1216
al
1227
.
[1]
Honori III va ser canonge de l'esglesia de
Santa Maria la Major
fins que, el
1188
, fou nomenat
camarlenc
del papa
Climent III
i va comencar a ocupar el carrec de tresorer de l'Esglesia Romana. Posteriorment, quan el
1193
el papa
Celesti III
el nomena cardenal diaca de Santa Llucia
in Silice
, va continuar en el carrec de tresorer fins que, el
1197
, va passar a ser el tutor del futur emperador
Frederic II
.
[2]
El
13 de marc
del
1198
, el papa
Innocenci III
el va nomenar cardenal presbiter de l'esglesia de Sant Joan i Sant Pau, dignitat que ocupara fins que, despres de la mort d'Innocenci III a Perugia, els dinou cardenals que hi eren presents van elegir papa l'ancia Cencio Savelli, que va ser consagrat com a Honori III el
24 de juliol
del
1216
.
El fet major del seu pontificat va ser la
Cinquena Croada
, que havia estat decretada pel
Concili IV del Latera
i que la mort d'Innocenci III havia paralitzat. Per recaptar els financar la guerra, va establir que tant el papa com els cardenals hi havien de contribuir, durant tres anys, amb la desena part de les seves rendes, mentre que el clergat restant aportaria la vintena part.
Malgrat que no haver n'hi prou amb la recaptacio i que el principal princep cristia i antic pupil d'Honori i rei d'Alemanya, Federic II, no deixava d'endarrerir la seva participacio en la croada, un exercit al comandament del rei
Andreu II d'Hongria
va posar rumb cap a Terra Santa i va capturar la ciutat de
Damiata
a
Egipte
el
1229
.
En un intent que Frederic II s'unis a les tropes croades, el va coronar emperador del
Sacre Imperi Romanogermanic
el
22 de novembre
de
1220
en una cerimonia celebrada a
Roma
. Tanmateix, Frederic va continuar contemporitzant i no va enviar tropes, fet que unit a una desastrosa estrategia a
Egipte
, on els croats havien rebutjat un acord pel qual el solda
Al-Kamil
oferia totes les possessions musulmanes a Terra Santa a canvi que les tropes cristianes abandonessin Egipte i, en canvi, havien decidit dirigir-se al Caire per conquerir-lo. L'intent, pero, va acabar amb una gran derrota i la perdua, el
8 de setembre
, de
Damiata
i el retorn dels croats a Europa. Honori no va poder comprovar si l'acord es va complir per part de Frederic, ja que va morir, el
18 de marc
del
1227
, abans del compliment del termini de dos anys fixat a l'esmentat tractat.
Despres una persecucio feroc contra els albigesos ?considerats pels catolics com a heretges? amb fogueres, desterraments, confiscacions entre 1209 i 1213, comencada per Inocenci III, va seguir un periode mes tranquil. El 1226 va comencar una segona croada, va
excomunicar
Ramon VII
de Tolosa i conduir una guerra junts amb el rei
Lluis VIII de Franca
.
[3]
Aplicaven el principi, segons un sermo de l'epoca ≪≪El que no s’aconsegueix amb benediccions es pot aconseguir amb cops... Els cops aconseguiran el que no s’ha aconseguit amb amabilitat...≫.
[4]
El seu successor Gregori IX va continuar i intensificar la persecucio. Va incitar Catalunya i Franca a perseguir els
catars
.
[1]
Altres realitzacions
[
modifica
]
Honori III va impulsar alguns ordes religiosos dels quals va aprovar les regles. El
22 de desembre
del
1216
va aprovar la
Regla dels Dominics
amb la butlla
Religiosam vitam
; el 29 de novembre del 1222 la
Regla dels Franciscans
[5]
va seguir amb la butlla
Solet annuere
i el
7 de gener
del
1226
la
Regla dels Carmelites
amb
Ut vivendi normam
.
[6]
29 de maig de 1223 posa l'abadessa i el
convent de Sixena
sota la proteccio papal i confirma la donacio que li havia fet el rei
Pere I
de la vila de
Lanaja
i altres bens del monestir.
[7]
Va concedir tambe diversos privilegis a les dues principals universitats de l'epoca,
Paris
i
Bolonya
. En la butlla
Superspecula
va ordenar que les diocesis allunyades dels grans centres de saber havien de donar suport als estudiants destacats en les materies teologiques.
L'obra principal d'Honori III es el
Liber censuum Romanae ecclesiae
en el qual, aprofitant els coneixements adquirits en l'acompliment del carrec de tresorer de l'Esglesia Romana, fa un inventari de les rendes i propietats de l'Esglesia, de les donacions rebudes, dels privilegis i els contractes amb les ciutats i els sobirans.
Tambe va escriure una vida de
Celesti III
, una vida de
Gregori VII
, un
Ordo romanus de consuetudinibus
, en el qual descriu el cerimonial o els ritus de l'Esglesia, una
Compilatio Decretalium
, el primer
Codi de dret canonic
, i 34 sermons.
Les
profecies de Sant Malaquies
es refereixen a aquest papa com a
Canonicus ex latere
(canonge del Latera), citacio que fa referencia al fet que abans de ser elegit pontifex va ser canonge de Sant Joan del Latera.
[8]
- ↑
1,0
1,1
≪
Honori III
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Grup Enciclopedia, s.d. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑
Arnaldi
, Girolamo.
Italy and its invaders
(en angles). Harvard University Press, 2005, p. 102.
ISBN 9780674018709
.
- ↑
Blancafort
, Xavier. ≪
Castells Catars
≫. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑
Rodes
, Abigail.
Els catars. Una introduccio a la historia dels ≪Bons Homes≫
. 3a edicio 2019. Ferran Cots, 2004, p. 16-17.
- ↑
≪
Honori III aprova la Regula Bullata
≫.
Cronologia dels Paisos Catalans i del mon: L’edat mitjana (del 500 al 1499)
. Grup Enciclopedia, s.d. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑
Russomanno
, Eugenio. ≪
Onorio III L'abbraccio agli ordini mendicanti
≫ (en italia). Fraternita di Comunione e Liberazione, 07 abril2011. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑
≪
Butlla Sixena
≫ (manuscrit).
Arxiu historic de la BC
. Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑
ten Hoorn
, Nicolaas.
Maandelyksche berichten uit de andere waerelt; of de spreekende dooden: Bestaande in redeneeringen tusschen allerhande verstorvene potentaten en personagien van rang; zo van den deegen, tabbaart, letteren, als anders…
[
Informes mensuals de l'altre mo, so sigui els morts parlants: converses existents entre diversos potentats i personatges importants, sobre daga, tabard, lletres, com altres…
] (facsimil electronic en linia) (en neerlandes). Amsterdam: J. Ratelband, desembre 1721, p. 636.
[
Enllac no actiu
]
Bibliografia
[
modifica
]
|
---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
---|
|
| |
|
|
|
|
|