Meteorologia es un terme que deriva del llibre d' Aristotil Meteorologica , que va ser escrit cap a l'any 340 aC . En ell Aristotil presentava observacions i especulacions respecte a l'origen dels fenomens de l' atmosfera terrestre i de l'espai exterior. En grec meteoron a objectes alts entre la Terra i on hi ha les estrelles. Teofrast va fer un llibre similar ( Llibre dels Senyals ) sobre pronostics meteorologics basats en l'observacio dels fenomens del temps.

Prehistoria [ modifica ]

La supervivencia dels primers assentaments humans estables ja fa mes de 5.500 anys estaven molt lligats al temps atmosferic . Unes condicions optimes o simplement favorables permetia la cacera , la pesca i tambe podien tenir una bona recol·leccio. Tanmateix un temps advers durant un temps prolongat podia fer desapareixer aquella comunitat d'humans, tant per la fam i aixi la presencia de malalties o simplement, una tempesta desafortunada podia destruir tot el poblat.

Amb aquesta dependencia tan ferotge amb el temps no es d'estranyar l'atribucio d'aquest fenomens meteorologics a divinitats del vent , la pluja i el Sol. El cas del Sol , com a Deu dominant, tambe va ser present durant la prehistoria i durant les primeres civilitzacions humanes. El mal temps era atribuit a l'enuig d'aquestes divinitats. En aquestes primeres comunitats existia la figura d'un xaman o sacerdot , que servia de mediador entre els humans i els Deus. Aquest sacerdot era l'encarregat de demanar el bon temps.

Antiga Grecia [ modifica ]

La meteorologia com a ciencia que estudia els fenomens naturals neix en el mon grec . Per una banda, es en aquesta epoca on neix un interes per analitzar i donar respostes racionals als fenomens naturals. Pero per l'altra banda es en aquesta epoca on encara segueixen persistint una gran varietat de ritu i creences que consideren que les divinitats de la mitologia grega com a causants dels fenomens naturals.

Aquest comencament dels pensadors grecs en entendre d'una forma racionals els fenomens que ocorren a l'atmosfera es produeix, principalment, a partir del segle  vi  aC . Durant els segles anteriors, tan sols existia com a resposta a aquest fenomens la intervencio d'alguna divinitat de l' Olimp . A partir del segle VI aC, apareixera aquest dualitat malgrat els estudis racionals iniciats pels filosofs, com fou Tales de Milet .

Els deus i els meteors [ modifica ]

Com a quasi totes les cultures i civilitzacions antigues, el Sol a l'antiga Grecia es l'element de la natura que ocupava el lloc mes destacable de tot el Panteo. En el panteo grec hi han dos divinitats relacionades amb el Sol: Helios i Apol·lo . Helios es la personificacio del Sol que sorgeix del mar tirant d'un carro per portar la llum als humans. Apol·lo es el Deu solar antropomorfic, a mes de ser el mes important de l'Olimp despres de Zeus . Apol·lo es normalment representat amb una cabellera rosa fent referencia als raig solar. La primera llum del dia era la responsabilitat atribuida a la deessa Eos . Selene que es germana de Helios i Eos era la deessa de la Lluna . Eos sempre precedia el seu germa Helios en l'anunci als humans de l'arribada de la llum solar. Eos tambe se la coneix com a deessa de la matinada.

La manifestacions de fenomens meteorologics tambe estaven representats a traves de la figuera dels Deus i Deesses. Les tempestes violentes estaven representades per les filles de Poseido i Gea , i els monstres d' Aelo i Arpies . Els trons i els llampecs son donats per la seva gran espectacularitat al Deu mes important que es Zeus , el qual descendeix a la Terra en forma de llamp i tro .

El vent es causat per Eolo , el qual segons la mitologia es trobava a les illes Eolies , al nord de Sicilia , on creava uns forts vents als humans. Hesperides era la deessa dels nuvols i Iris la de l' arc de Sant Marti . La rosada s'explicava a traves el mite de Memmon , que explica que la rosada son causades per les llagrimes d' Aurora que refresquen els conreus.

Aquest interes per la cultura grega se centrava mes en la part estetica que en la religiosa.

Primers meteorolegs [ modifica ]

Durant aquesta epoca historica apareixen els primers pensadors que busquen respostes als fenomens meteorologics. Un d'aquests primers pensadors o meteorolegs va ser Tales de Milet qui va escriure la seva obra Cosmologia que proposava l' aigua com l'unic principi universal . Aquest pensador dissenyar diferents calendaris meteorologics i va errar en culpar el vent com a provocador dels terratremols . El deixeble d'aquest pensador fou, Anaximandre de Milet . Anaximandre va estudiar la importancia de l' aire en la meteorologia i va arribar afirmar que: "Els vents es generen en separar-se de l'aire els vapor mes lleugers i en concentrar-se".

Anaximandre defensava que el principi fonamental de totes les coses era l' aire . L'alteracio o el canvi d'estat de condensacio de l'aire era la responsable de les transformacio de l'atmosfera. Aixi que el vent , els nuvols i la pluja eren suposadament els diferents estadis de condensacio de l'aire. Tambe va fer altres suposicions com per exemple, que el tro i el llamp es produien per fregament entre nuvols, i que l' arc de Sant Marti era la brillantor del Sol en un nuvol dens.

Aristotil va ser un dels pensador mes importants de l'epoca i les teories han perdurat i han estat valides durant molt de temps. La seva obra que ha tingut mes transcendencia en l'ambit de la meteorologia va ser l'obra titulada Meteorologica . Aquesta obra va ser acceptada durant gairebe 2.000 anys. L'obra ens diu que la terra esta formada per quatre elements universals: aigua , foc , aire i terra . Els astres es diu que estan formats per un cinque element: l' eter . Afirma que els meteors eren causats pel Sol, el qual produeix dos tipus d'exhalacions, una de seca des de terra i una d'humida des de l'aigua.

Les idees d'Aristotil no van ser refusades fins ben entrada l' edat mitjana . Durant l'edat mitjana, els estudiosos europeus van redescobrir les seves teories. Durant tot aquell temps la teories d'Aristotil s'havien mantingut intactes i valides, i per aixo no hi va haver ningu que es preocupes per l'estudi de l' atmosfera des de l'antiga Grecia fins a principis de l'edat mitjana.

Edat Moderna [ modifica ]

Recerca meteorologica del segle  xv al XVIII [ modifica ]

A partir del segle  xv , durant el Renaixement , comenca una nova etapa en la historia de la meteorologia gracies a l'aplicacio del metode experimental i l'aparicio de nombrosos instruments de mesura. Pero aquest impuls no va ser unic de la meteorologia sino que fou un impuls general en totes les ciencies gracies als grans descobriments geografics.

Des de finals del segle  xiv i fins al segle  xv va ser una epoca caracteritzada pels grans viatges maritims i del descobriments d'emplacaments geografics. A causa d'aquest situacio social va neixer la necessitat d'inventar nous metodes de navegacio , d'orientacio i de donar explicacio als corrents marins. A mes, va ser uns moments en que es van tornar a intentar a entendre als fenomens on es van trobar contradits amb els textos classics.

Gracies a les croniques dels navegants d'aquesta epoca es va poder saber que hi ha vida en els zones mes calides del planeta que es contraposava amb el que havien afirmat els grecs. Aquests navegants van narrar multitud de meteors, fins i tot tan detallats que van avancar-se a les explicacions que despres farien els cientifics .

Celebritats i els seus primers instruments meteorologics [ modifica ]

L'unica manera d'interpretar els meteors que succeien era amb l'observacio, per aquesta rao durant el segle  xvii van apareixer els primers instruments de mesura per a l'observacio.

Gracies a aquest avencos en la instrumentacio van permetre que en el segle  xviii es poguessin comencar les primers observacions meteorologiques instrumentals.

Personatges Celebres de la Historia de la meteorologia entre el segle  xv i el xviii
Galileo Galilei	Nicolau Copernic	Leonardo Da Vinci
( 1564 - 1642 )	( 1473 - 1543 )	( 1452 - 1519 )
La Terra Gira sobre si mateixa	Metode Experimental	higrometre
( 1635 - 1703 )	( 1608 - 1647 )	( 1623 - 1662 )
Blaise Pascal	Evangelista Torricelli	Robert Hooke
	Barometre de mercuri	Pluviometre

Leonardo Da Vinci [ modifica ]

Leonardo da Vinci va ser artista , enginyer , inventor i tambe estudios del medi . Da Vinci va estudiar la formacio dels fenomens meteorologics i va dissenyar instruments per a poder-los mesurar.

Un d'aquest instruments destacables va ser l' higrometre , que estava compost per una mena de balanca , amb discs de paper a banda i banda que absorbien el vapor d'aigua . A mesura que guanyen massa, una agulla indica el nivell d' humitat .

Nicolau Copernic [ modifica ]

Nicolau Copernic va revolucionar la manera de veure el mon gracies a la seva teoria revolucionaria en que deia que la Terra gira sobre el seu eix un cop cada vint-i-quatre hores . Aquest teoria correcta que el va portar a la foguera va ser utilitzada com a base per a l'explicacio dels solsticis i els equinoccis , i tambe finalment, les estacions de l'any .

Galileo Galilei [ modifica ]

Galileo Galilei va ser fisic i astronom i es considerat el gran impulsor de les ciencies . Galileu se'l considera el fundador del metode experimental , juntament amb dos altres filosofs , que es el senyor Francis Bacon i Rene Descartes . El primer dels dos va ser qui tambe impulsa l'us del metode inductiu i Descartes qui va promoure l'observacio meteorologica com a unica via per a formular les lleis que expliquen els fenomens atmosferics. En Galileu gracies en saber combinar el metode deductiu i l'inductiu va crear el metode experimental. El metode experimental va permetre la creacio i l'impuls necessari per a la creacio d'instruments per mesura els fenomens meteorologics.

Robert Hooke [ modifica ]

Robert Hooke tambe es una figura destacada en aquesta epoca en l'ambit de la meteorologia. Robert Hokke era un cientific angles que se li atribueix la creacio del primer pluviometre, ^[1] com tambe el microscopi encara que no incumbeixi directament a l'ambit de la meteorologia. A mes en l'ambit de la fisica , Robert Hooke formula la Llei de Hooke l'any 1678 .

Evangelista Torricelli [ modifica ]

Evangelista Torricelli era un fisic i matematic italia que va ser un deixeble de Galileo Galilei. Ell tambe contribui en la creacio d'instruments de mesura com el barometre de mercuri . El 1744 , Evangilsta Torricelli amb l'ajuda de Vincenzo Viviani descobreixen la pressio atmosferica , i una decada despres, el fisic alemany Otto von Guericke constata que la pressio te una forca considerable a traves de l'experiment dels hemisferis de Magdeburg .

Blaise Pascal [ modifica ]

Blaise Pascal era un filosof , matematic i fisic frances que a part d'importants contribucions en l'ambit de la filosofia o la matematica, tambe ho va fer en l'ambit de la meteorologia. L'any 1648 va demostrar que el nivell de la columna de mercuri del barometre determina l'augment o la disminucio de la pressio atmosferica circumdant. Aquest experiment va verificar la hipotesi de Torricelli respecte a l'efecte de la pressio atmosferica sobre l'equilibri dels liquids.

L'academia del Cimento [ modifica ]

L' Accademia del Cimento o l'Academia dels Experiments va sorgir l'any 1657 a la ciutat de Florencia . Aquesta Academia fou fundada pel duc Ferran II de Toscana , pertanyia a la familia dels Medici . Aquest centre era un escola dedicada a l'experimentacio, i alli es van millor i es van inventar tot un seguit d'instruments de mesura meteorologica, com per exemple, l'higroemtre de condensacio i el termometre d'aigua florentins.

El seu fundador va crear la primera xarxa d'observatoris meteorologics el 1654 repartida en onze estacions meteorologiques diferents repartides entre Italia , Franca , Suissa , Alemanya i Russia , encara que la majoria estaven a Italia. Les deu estacions estaven a: Florencia ( Italia ), Pisa ( Italia ), Parma ( Italia ), Curtigliano ( Italia ), Vallombrosa ( Italia ), Bolonya ( Italia ), Mila ( Italia ), Innsbruck ( Suissa ), Osnabruck ( Alemanya ), Paris ( Franca ) i Varsovia ( Russia ).

Aquests primers observatoris estaven equipats amb instruments meteorologics de mesura identics, per aixi despres poder comparar els mesures. Aquest observatoris disposaven dels instruments necessaris per calcular la pressio atmosferica , la temperatura , la direccio del vent i la humitat . El registre de dades era basicament sistematic i totes les dades s'enviaven a la seu central de l'Academia, a Florencia. Quan disposaven de totes les dades les comparaven entre si. Aquesta xarxa d'observatoris va estar en funcionament tretze anys, es a dir, van clausurar-la el 1667 . L'Academia del Cimento tambe la van tancar al mateix temps.

Aquesta academia ha servit d'inspiracio i de gran influencia per a nous centres d'experimentacio i recerca fins i tot, decades despres de la seva desaparicio. Aquesta influencia va ser exercida en academies com l' Academia Francesa de Ciencies o la Royal Society d'Anglaterra .

Edat Contemporania [ modifica ]

Organitzacio Meteorologica Mundial [ modifica ]

Inicis de l'OMI [ modifica ]

A la segona meitat del segle  xix ja hi havia diversos paisos que tenien uns centres meteorologics nacionals, els quals publicaven un butlletins diaris, i dia a dia, anaven progressant en l'estudi de l' atmosfera . Gracies a aquests centres hi va haver un desenvolupament accelerat en els camps de la climatologia i la meteorologia analitica , dinamica i la sinoptica . Gracies a aquest progres neix la necessitat d'un intercanvi de dades meteorologiques entre els diversos paisos.

Le Verrier va ser el primer a intentar crear el servei meteorologic internacional, pero els seus intents no van donar el seu fruit a causa d'impediments politics i economics. Despres de molt esforcos Matthew Fontaine va aconseguir que el 1853 se celebres el primer Congres Internacional a Brussel·les de la ma dels governs dels Estats Units i del Regne Unit . El 1873 i despres de moltes reunions i congressos internacionals es nomena a la ciutat de Viena , el primer comite executiu de l' Organitzacio Meteorologica Mundial (OMI), dirigit per Buys-Ballot .

L'any 1789 , se celebra a Roma la segona reunio de l'OMI, i progressivament va anar agafant un caracter oficial a mesura que s'anava celebrant periodicament. En l'ultima reunio de l'OMI abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial es va fer evident l'interes de les potencies mundials per controlar aquest organisme mundial.

El pas de l'OMI a l'OMM [ modifica ]

El 1959 , l'OMI esdeve l'OMM, despres de la fi de la Segona Guerra Mundial i tres anys despres de la Conferencia de Directors de Serveis Meteorologics Nacionals. L'OMM va tenir la seu a Ginebra i va passar a ser una organitzacio especialitzada amb seu a Ginebra i integrada en l'estructura de l' ONU l' Organitzacio de les Nacions Unides . Aquesta organitzacio es reuneix a la seva seu cada 4 anys.

L'OMM te integrada un Congres Meteorologic Mundial amb participants dels diferents paisos i amb un comite executiu de 19 membres. Aquest comite executiu compte amb un president, dos vicepresidents, un secretari general, i un representant de cada una de les associacions regionals ( Europa , Africa , America del Nord , America del Sud , Asia i el sud-oest del Pacific). Els 9 membres que resten son triats pel Congres Meteorologic Mundial.

Objectius de l'OMM [ modifica ]

El principal objectiu de l'OMM es la de desenvolupar un conjunt de programes cientifics i tecnic. Alguns exemples dels programes que ha desenvolupat o esta desenvolupant l'OMM es el Programa de Vigilancia Meteorologica Mundial, el programa de Ciclons Tropicals, el d'Instruments i Metodes d'Observacio, el Programa Mundial sobre el Clima i el Programa 21, entre d'altres.

El Programa de Vigilancia Meteorologica Mundial te com a objectiu aconseguir registres meteorologics i geofisics per articular els centres meteorologics nacionals dels diferents paisos, i poder oferir un servei de vigilancia higrologica i meteorologica. Aquest programa permetra un estudi del clima mundial, i tambe avancos en l'ambit del desenvolupament sostenible i el medi ambient .

L'execucio del Programa 21 fomentara la comprensio dels processos climatics, a mes de tenir una vigilancia de les variacions i fluctuacions del sistema climatic, i poder avaluar l'impacte del canvi climatic sobre el medi, i aixi poder trobar estrategies per combatre'l.

Guerres Mundials [ modifica ]

Els conflictes bel·lics, com n'es el cas de la primera i Segona Guerra Mundial , han servit com a impulsors de moltes branques de la ciencia. La primera i Segona Guerra Mundial van significar un gran avenc en el coneixement de l'atmosfera, l'aparicio de nous termes i eines que avui dia encara son d'us habitual en els observatoris meteorologics i a traves dels mitjans de comunicacio. El periode entre guerra i guerra i ja passada la Segona Guerra Mundial es considera per alguns estudiosos d' historia de la ciencia com un dels moments mes revolucionaris.

Aquestes dues guerra van forcar als diversos governs dels paisos implicats en el conflicte a invertir mes esforcos i a fomentar en el coneixement de dinamica de l' atmosfera .

Inicis de la meteorologia moderna [ modifica ]

Vilhelm Bjerknes ( 1862 - 1951 ), fisic i meteoroleg noruec , va ser el fundador de la prestigiosa l' escola de Bergen i va plantejar la teoria del front polar i la teoria de la circulacio general de l'atmosfera, que es mantenen practicament intactes encara.

Despres dels grans avencos cientifics arran de la Segona Guerra Mundial, s'inicia una nova etapa revolucionari anomenada la meteorologia moderna. Fou en aquesta epoca quan hi ha els primers llancaments dels primers satel·lits i l'us dels primers ordinadors de gran potencia . Aquests avencos serviran de base per a la meteorologia actual.

A partir de la segona meitat del segle  xx comenca l'aplicacio de la tecnologia militar en l'estudi de l'atmosfera. Les primeres imatges que van captar els cientifics sobre la Terra des de l'espai va ser gracies als canvis dels caps dels missils V2 utilitzats pels nazis a la Segona Guerra Mundial per cameres de video. Aquestes primeres imatges van incentivar que poc despres es llances el primer satel·lit meteorologic, el TIROS-1 , l'u d'abril del 1960 . Aquest va estar durant setanta-vuit dies donant voltes per la terra transmeten fins a un total de vint-i-tres mil fotografies.

Lewis Fry Richardson ( 1881 - 1953 ), matematic angles amb el seu estudi ≪ La prediccio meteorologica mitjancant processos numerics ≫ va fer els primers passos en la utilitzacio de les matematiques i les equacions fisiques per aplicar-les a l'atmosfera i servir d'eina per pronostica l'estat futur de l'atmosfera.

Despres del llancament i de l'exit del satel·lit TIROS-1, d'altres aparells van seguir els seus passos. Gracies a aquests satel·lits ara l'esser huma podia contemplar i analitzar el moviment de les masses d'aire des de l'espai i aixi poder vigilar d'una forma mes eficac l'estat de l' atmosfera .

La tecnologia aeroespacial va avancar a passos de gegant durant la decada dels anys seixanta, ja que desenes de satel·lits van ser llancats i posats en orbita, la gran majoria de l' URSS i els EUA . Tambe fou en aquesta epoca quan es va millor la teledeteccio que va permetre captar imatges de nit i gracies a aixo, va permetre el 1966 la posada en orbita del primer satel·lit geoestacionari . Aquest es podia mantenir immobil a 36.000 quilometre en la vertical de l'equador, i aixo permetia fotografiar la Terra durant les 24 hores del dia, gracies tambe a la millora dels sensors de radiacio infraroja .

Prediccions meteorologiques [ modifica ]

La idea de les prediccions numeriques del temps es gracies al matematic angles Lewis Fry Richardson . Lewis va plantejar que la previsio futura de l'estat de l'atmosfera podia esbrinar-se si solucionaven les equacions matematiques que descrivien el moviment i l'estat de les masses d'aire de l'atmosfera. Era dificil poder fer uns pronostics numerics del temps perque eren calculs massa complexos per fer en un curt espai de temps.

Amb l'aparicio dels primers ordinadors ja una mica potents, a partir de 1950 , va ser quan es comenca a fer uns pronostics numerics del temps amb una mica d'exit. Aquests pronostics van venir a carrec del matematic hongares John von Neumann , i el seu equip. Utilitzant l'ordinador ENIAC van realitzar aquest primer pronostic l'any 1950 . Ja a partir del 1955, als Estats Units ja va comencar a fer pronostic meteorologics diaris per ordinador, que anaven millorant any rere any gracies a l'evolucio de la tecnologia electronica.

Carl-Gustaf Rossby ( 1898 - 1957 ) era un meteoroleg nord-america d'origen suec que va explicar per primera vegada els moviments atmosferics de gran escala en termes de la fisica de fluids . Ell demostra que les masses d'aire no es desplacen en linia recta sino en moviment ondulatoris d'oest a est en les capes altes de la troposfera .

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Benet Vines , meteoroleg, va fer el primer pronostic de ciclo formulat cientificament del mon. Va enunciar les Lleis Vines sobre huracans.

Bibliografia [ modifica ]

• Josep Maria Castellet (President). El Gran llibre del Temps: L'apassionant mon de la meteorologia VOLUM I . Barcelona, Edicions 62, SA,, 2007. ISBN 9788429759457 .