Historia de la filosofia
Antiga Medieval Renaixentista ( humanisme ) Moderna ( il·lustracio ) Filosofia contemporania Filosofia postmoderna
Per cultura: Filosofia India Filosofia xinesa Filosofia japonesa Filosofia jueva Filosofia cristiana Filosofia islamica

La historia de la filosofia es el conjunt de problemes i pensadors que han dominat el pensament al llarg dels segles, amb influencies constants entre periodes i relectures de les afirmacions de filosofs anteriors. Es dificil parlar d'una sola historia de la filosofia, pero, ja que al marge de la divisio entre filosofia oriental i filosofia occidental , cada disciplina de la filosofia te la seva propia evolucio i sovint els avencos es deuen a altres ciencies afins.

No obstant aixo, es poden establir grans periodes, marcats per una manera de fer i un conjunt de temes com a preocupacions centrals:

• Filosofia antiga : nascuda a Grecia per l'intent de racionalitzar la mitologia . Senta les bases de totes les disciplines, el centre de recerca es l'home i la seva relacio amb el cosmos (de manera que sorgeixen les preguntes claus de que vol dir esser i com ha d'actuar l'home civilitzat). Hi ha un transvasament total entre filosofia i la ciencia incipient.

• Filosofia medieval : preocupada basicament per la relacio entre pensament racional i religio , esta dividida en diverses branques segons les creences dels pensadors i mostra una gran dependencia de la filosofia antiga.

• Filosofia moderna : impulsada per l'auge de la ciencia , el centre d'interes es desplaca cap al coneixement i els seus limits, incloent l' etica com a camp de coneixement moral. Comencen les divisions en escoles segons nacionalitats.

• Filosofia contemporania : neix amb l'anomenat gir linguistic, que questiona l'us de la llengua ordinaria. La majoria de problemes filosofics tradicionals es redueixen a una questio semantica . S'impulsa per aquest motiu la logica (en relacio amb l'avenc de les matematiques i la computacio ). Sorgeixen noves subdisciplines, el pensament s'especialitza i rep influencies ben diverses.

No hi ha un acord unanime sobre una divisio temporal estricta en la filosofia occidental , tot i que es mes o menys acceptada una divisio segons els periodes tradicionals de la historia occidental: edat antiga , edat mitjana , Renaixement , edat moderna i edat contemporania . No obstant aixo, hi ha qui creu que la filosofia moderna i contemporania formen un unic bloc, o be que la filosofia medieval es nomes la visio religiosa de les questions de la filosofia antiga. D'altres pensadors afirmen que no es pot assimilar l'evolucio de les etapes filosofiques a les edats de la historia.

Filosofia antiga (600 aC - 500 dC) [ modifica ]

La filosofia antiga es la filosofia del mon grecoroma, desenvolupada des del segle  vi  aC fins al segle  iv dC. Suposa el naixement de la filosofia com a tal a Occident, a l' antiga Grecia . Usualment se subdivideix en quatre periodes: el periode presocratic (del 600 al 450 aC), el periode de Socrates , Plato , Aristotil (del 450 al 300 aC), la filosofia hel·lenistica , o post-aristotelica (del 300 al 100 aC), i la filosofia romana (del 100 al 500 dC). A vegades s'estableixen altres divisions, com ara la que considera com un periode distint els filosofs cristians i neoplatonics . Els pensadors mes influents d'aquest periode de cara a la filosofia posterior son Plato i Aristotil. ^[1]

Els temes generals de la filosofia antiga son: intentar entendre les causes fonamentals i els principis de l' Univers , i buscar-ne una explicacio economica i uniforme; intentar reconciliar la diversitat i el canvi observat a la naturalesa amb la unitat i la possibilitat d'obtenir un coneixement fix i cert sobre ella (el problema de la unicitat respecte a la multiplicitat, exemplificat tipicament amb el debat entre Heraclit i Parmenides ); com tractar els objectes que no poden ser percebuts pels sentits, com ara els nombres , els elements classics , els universals i els deus ; la preocupacio etica per la virtut , i la importancia de comprendre el coneixement necessari per adquirir-la, etc. ^[1] En aquest periode s'estableixen els punts fonamentals del metode filosofic: un apropament critic als punts de vista establerts, i l'us encoratjat de la rao i l'argumentacio.

Alguns dels filosofs mes coneguts d'aquest periode son, entre d'altres, els presocratics Tales , Anaximandre , Pitagores , Parmenides i Democrit , els ja esmentats Socrates , Plato i Aristotil , els fundadors dels principals sistemes de la filosofia hel·lenistica Epicur i l' epicureisme , Zeno i l' estoicisme , Pirro d'Elis i l' escepticisme , i tambe Diogenes de Sinope -tot i no ser-ne el fundador, es un dels mes coneguts representants- i el cinisme , al costat d'altres grans pensadors com Euclides i Arquimedes . Finalment, en el periode roma, hi ha a Cicero , Lucreci , Seneca , Filo d'Alexandria , Ploti -figura fonamental del neoplatonisme - i Procle , entre d'altres.

Filosofia medieval (500 dC - 1350 dC) [ modifica ]

La filosofia medieval es la filosofia desenvolupada fonamentalment a l' Europa Occidental i l' Orient Proxim durant el periode compres aproximadament entre la caiguda de l'Imperi Roma fins al Renaixement . A grans trets, la filosofia medieval esta caracteritzada per la recepcio de la filosofia hel·lenica (i especialment, del neoplatonisme ) en els ambits cultes de les societats cristianes , islamiques i jueves , i tambe per l'adaptacio de la filosofia al marc propi de cada religio monoteista .

En aquest periode es discuteix especialment la possible conciliacio o divergencia entre la fe i la rao , l'existencia i unicitat de Deu , el problema del coneixement huma -i particularment, el gran problema dels universals -, l'objecte de la teologia i la metafisica , etc.

Entre els filosofs medievals es troben diversos filosofs cristians, com Agusti d'Hipona , Escot Eriugena , Pere Abelard , Anselm de Canterbury , Joan Duns Escot , Tomas d'Aquino , i Guillem d'Occam , tambe filosofs musulmans, com Al-Farabi , Avicenna , Avempace , Ibn Tufail o Averrois , i filosofs jueus, com Maimonides , Ibn Gabirol i Gersonides .

Tota la filosofia medieval te caracter religios i la majoria de filosofs son teolegs . Filosofia i teologia van estar lligades durant tota l'edat mitjana. Com que tenir fe era sinonim de coneixer, l' Escolastica era, en el fons, la comprensio de la fe. Durant l'edat mitjana, la filosofia va desenvolupar-se tenint com a objectiu establir un equilibri entre el racionalisme grec i el nou pensament medieval. Calia posar sobre la mateixa taula els principis de la logica i el raonament amb la revelacio divina. Pot l'home, a traves de la rao i els sentits, arribar al coneixement i a la veritat de Deu? Aquest enfrontament entre dogma i dialectica marcaran els inicis del pensament filosofic medieval. Agusti d'Hipona aporta els fonaments de la teologia i l' antropologia cristianes.

La relacio entre la fe religiosa i la rao, les demostracions de l'existencia de Deu i el problema dels universals ocuparan bona part del treball filosofic. Paral·lel amb aquesta questio, a poc a poc, anant contra les teories realistes que defensen l'existencia dels Universals, es va imposant a poc a poc el nominalisme , que els nega explicitament.

L' aristotelisme s'imposa com a paradigma filosofic i cientific a partir del segle  xiii . En l'adopcio parcial de l'aristotelisme per part del cristianisme son importants Averrois i Tomas d'Aquino , entre d'altres.

En tota l'edat mitjana predominen, en l'astronomia, les teories geocentriques d'Aristotil, Eudox de Cnidos i el matematic Ptolemeu ; es pot dir que, fins ja passada l'edat mitjana amb Copernic i Galileo Galilei , amb el metode cientific , ^[2] no es van deixar enrere definitivament les opinions sobre l'astronomia i el moviment dels planetes.

Filosofia renaixentista (1350 - 1600) [ modifica ]

El Renaixement es un periode de transicio entre la filosofia-teologia de l'edat mitjana i el pensament modern. En aquest periode, el llati comenca a perdre el seu paper de llengua principal de discussio filosofica. L'estudi dels classics (especialment de Plato i del neoplatonisme ), i de les arts humanes, com la historia i la literatura , recobra la popularitat.

Els filosofs es desmarquen del periode anterior, que consideren que ha privat a l'home de la seva llibertat , i fan dures critiques a l'Esglesia per haver negat als homes la possibilitat de comunicar-se directament amb Deu . Es per aixo que els conceptes d' huma i de dignitat serien l'objecte central de la reflexio filosofica, de forma especialment notable en Montaigne i en Pico della Mirandola .

Al Renaixement es renova tambe l'interes per la filosofia natural: en son exemples els treballs de Nicolau de Cusa i Giordano Bruno . La naturalesa es vista d'una manera magica -en Pico della Mirandola i Ficino , ^[3] per exemple-, en part perque el sistema cientific aristotelic , tan usat durant l'edat mitjana, ha perdut la seva credibilitat. Aixi, l' alquimia busca les connexions ocultes entre els elements del cosmos, i la forma d'assolir la perfeccio material i espiritual, com queda patent en les obres de Paracels i tambe Ramon Llull .

La filosofia etica i politica reviu de la ma de Nicolau Maquiavel i les utopies de Thomas More i Tommaso Campanella i Francis Bacon . Tot aquest moviment filosofic influiria en el si del cristianisme, i estaria intimament lligat amb la Reforma protestant ( Petrus Ramus ).

Ontologia i metafisica [ modifica ]

A la filosofia renaixentista es va viure un auge de l'anomenada filosofia natural , molt emparentada amb la ciencia, que intentava analitzar de manera racional la realitat a la llum de la redescoberta dels escrits d' Aristotil de les darreries de l'edat mitjana, que van seguir comentant-se i traduint-se. ^[4] Igualment va seguir conreant-se ampliament la logica , entesa com a llenguatge per preparar la ment per a l'estudi acurat del mon.

Un dels temes fonamentals en l'ontologia renaixentista es la nocio de canvi, ^[5] entes com a proces natural del qual cal copsar les lleis que el regeixen i que, aquestes si, son immutables i fixades per Deu. Giordano Bruno va desembocar en un panteisme considerat heretic en afirmar que la divinitat estava present en totes les coses fisiques justament per l'existencia d'aquestes lleis. Copernic i Galileu van estudiar el moviment com a centre de la preocupacio cientifica. La Inquisicio va frenar el desenvolupament d'aquests corrents.

Al mon hispanic, on triomfaria la Contrarreforma , es va practicar un aristotelisme molt teologic, amb autors com Francisco de Vitoria i la seva Escola de Salamanca . En aquests pensadors la metafisica prenia pes per sobre de les explicacions sobre el mon material, pel lloc central que Deu ocupava en les explicacions sobre com estava feta la Creacio. Francisco Suarez es un dels maxims exponents d'aquesta corrent. A Italia, el neoplatonisme de Ficino i els seus successors es pot emmarcar en la mateixa tendencia.

Filosofia moderna (1600 - 1900) [ modifica ]

La filosofia moderna neix de l' escepticisme respecte a la filosofia renaixentista, fet que possibilita la creacio de la ciencia moderna: un dels principals centres d'interes es la polemica entre el racionalisme i l' empirisme , entre la realitat i l' experiencia . Els filosofs moderns valoren les implicacions filosofiques de les noves ciencies naturals en temes com el lliure albir i Deu , o la naturalesa de la ment i la seva relacio amb el cos . La filosofia es molt influida per la ciencia i les matematiques , i en particular, la reflexio etica s'allunya de la religio i es lliga tant amb la politica com amb la rao .

A vegades se subdivideix aquest periode en dos: un primer que compren el periode que comenca amb Descartes i arriba fins a la Il·lustracio , i un segon periode en que l'idealisme racionalista pren noves formes, i que arriba fins a Nietzsche . Alguns dels mes coneguts pensadors del primer periode son Hobbes , Descartes , Locke , Spinoza , Leibniz , Berkeley , Rousseau , Hume i Kant . ^[6] El segon periode, que comenca despres de Kant, ^[7] compren els idealistes alemanys com Fichte , Hegel , i Friedrich Schelling , i els romantics , com Goethe .

A partir del debat sobre l'idealisme, i especialment despres de l'ultim intent de construccio d'un gran sistema filosofic, per part de Hegel , s'obren diversos camins per a la filosofia, que influirien notablement el segle posterior. Karl Marx comenca, amb el marxisme , l'estudi de la filosofia social materialista . La feina de Frege en el camp de la logica i de Sidgwick en etica proporcionen les eines per a la filosofia analitica . Husserl inicia l'escola de la fenomenologia , i Peirce i William James la del pragmatisme . Per la seva banda, Kierkegaard i Nietzsche assenten les bases per a l' existencialisme .

Filosofia contemporania (des del 1900) [ modifica ]

La filosofia contemporania s'ha separat en dues grans postures: la filosofia analitica i la filosofia continental , tot i que alguns filosofs, com Richard Rorty , han afirmat que aquesta divisio es perjudicial per a la filosofia i han intentat un metode combinat.

En el mon anglofon, l'escola dominant ha estat la filosofia analitica , que s'inicia amb l'obra de Gottlob Frege , Bertrand Russell i George Edward Moore . Durant la primera meitat del segle  xx , ha estat una escola mes o menys identificada amb el positivisme logic , unida per la idea que els problemes filosofics es podien resoldre per mitja de la logica i l'estudi acurat del llenguatge . Durant la segona meitat del segle, aquesta unitat es va perdre, i els filosofs analitics van quedar units tan sols per linies historiques d'influencia i un intent autoimposat d'apostar per la claredat i el rigor. Des d'aproximadament el 1960, la filosofia analitica ha recobrat l'interes en la historia de la filosofia, i ha intentat integrar el treball filosofic amb els resultats cientifics, especialment en psicologia i ciencia cognitiva .

La filosofia continental que s'ha dut a terme al continent europeu, per contra, no ha tingut una sola escola de pensament dominant. Partint de les arrels de l'idealisme alemany, ha rebut molta atencio el metode fenomenologic de Husserl . Tambe l' existencialisme , un moviment literari i filosofic que parteix de Kierkegaard i Nietzsche , ha rebut l'aportacio de filosofs com Jean-Paul Sartre , Franz Kafka i Fiodor Dostoievski . Altres moviments com l' hermeneutica de Hans-Georg Gadamer , l' estructuralisme - Michel Foucault , Jacques Lacan -, o el constructivisme de Jacques Derrida s'inclouen en aquesta categoria poc definida.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Abbagnano, Nicola (1981/1996). Historia de la filosofia. Barcelona: Hora. ISBN 84-85950-06-2 .
• Arnau, Juan (2014). Manual de filosofia portatil. Vilaur: Ediciones Atalanta. ISBN 978-84-940941-9-4 .
• Brehier, Emile (1948). Historia de la filosofia (3ª edicion). Buenos Aires: Editorial Sudamericana.
• Capelle, Wilhelm (2009). Historia de la filosofia griega. Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3616-7 .
• Copleston, Frederick (2000-2004). Historia de la filosofia. Barcelona: Ariel. ISBN 978-84-344-8769-7 / ISBN 978-84-344-8700-0 .
• Corbin, Henry (1994). Historia de la filosofia islamica. Madrid: Editorial Trotta. ISBN 978-84-8164-373-2 .
• Entralgo, Pedro Lain; Marias, Julian (1964). Historia de la filosofia y de la ciencia. Madrid: Guadarrama.
• Fraile O.P., Guillermo; Urdanoz O.P., Teofilo (1997-2013). Historia de la Filosofia. 9 Vol. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos. ISBN 9788479141486 .
• Giannini, Humberto (2005). Breve historia de la filosofia (20ª edicion). Santiago de Chile: Catalonia. ISBN 956-8303-23-5 .
• Gilson, Etienne (2007). La filosofia en la Edad Media: desde los origenes patristicos hasta el fin del siglo XIV. Version espanola de Arsenio Pacios y Salvador Caballero. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-2861-2 .
• Guthrie, William Keith Chambers (1992/1999). Historia de la filosofia griega. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-0947-5 .
• Marias, Julian. Historia de la filosofia. Madrid: Revista de Occidente.
• Russell, Bertrand (1946?1961). A History of Western Philosophy. Gran Bretana: Allen & Unwin.

Storig, Hans Joachim (2012). Historia universal de la filosofia (3ª edicion). Madrid: Tecnos. ISBN 978-84-309-5457-5 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Historia de la filosofia

• Quadre cronologic - Llista cronologica de molts dels principals filosofs d'occident, escrita per Jose Ferrater Mora.