Halterofilia

Tipus	esport de forca , esport individual i weightlifting (en)
Autoritat esportiva	Federacio Internacional d'Halterofilia

L' halterofilia o aixecament de pesos es un esport que consisteix a aixecar un halter de la tarima fins mes amunt del cap. ^[1]

Existeixen dues modalitats de competicio:

• Arrencada: En la primera, s'ha d'elevar, sense interrupcio, la barra des del sol fins a la total extensio dels bracos sobre el cap.
• Dos temps: En la segona, s'ha d'aconseguir el mateix, pero es permet una interrupcio del moviment quan la barra es troba a l'altura dels muscles.

Es va desenvolupar a Europa durant el segle  xix , tot i que te antecedents en epoques anteriors. El 1905 es va fundar la Federacio Internacional d'Halterofilia , que regula aquest esport. ^[2]

L'halterofilia va formar part dels esports olimpics en els Jocs Olimpics d'Atenes 1896 i en els de Saint Louis 1904 . Encara que va desapareixer el 1908 , es va reincorporar en els jocs d' Anvers 1920 . La categoria femenina no va entrar al programa fins als Jocs Olimpics de Sydney 2000 .

Se'l considera com el mes genui dels esports de forca, pero a mes exigeix gran destresa i una actitud mental excepcional. L'aixecament de peses o halterofilia implica un entrenament a fons per aconseguir el desenvolupament de l'atleta sobre la plataforma, obligant tots els musculs del seu cos a fer una accio que supera ampliament la suma dels recursos parcials de l'individu.

Historia [ modifica ]

Es especialment durant l'epoca de la creacio dels esports moderns, al darrer quart del segle  xix quan l'halterofilia sorgeix. La primera escola d'aixecament de pesos es forma a Viena , sota la directriu de Wilhelm Turk , campio vienes. Turk introdueix l'entrenament organitzat per als joves austriacs l'any 1884. Els primers campionats d'halterofilia se celebraren a Londres el 1891. ^[1] La creixent popularitzacio de l'esport (l'assoliment progressiu de records i la popularitat de Turk en guanyar el campionat, permeten al jove esport formar part del programa dels Jocs Olimpics d' Atenes 1896 , encara que va desapareixer el 1908 pero es va reincorporar a Anvers, Belgica 1920 .

L'halterofilia, es probablement un dels esports mes antics. Podem situar els seus origens entorn de l'any 3600 aC a la Xina , alla els emperadors practicaven exercicis de forca. Tambe en la dinastia Zhou (1122 aC) els soldats, com a requisit imprescindible per formar part de l'exercit, havien d'aixecar una serie pesos. La majoria dels historiadors, apunten el lluitador grec Milo de Crotona com el pioner de l'aixecament de pesos. El segle VI aC a Grecia va ser conegut com l'Epoca de Forca, l'aixecament de grans pedres va establir els bases de l'actual halterofilia. AL segle  xix , principalment a Europa Central , hi havia el costum de realitzar exhibicions de forca en tavernes, aixecant una barra de ferro amb enormes boles de metall en els extrems. Mes tard va comencar a realitzar-se amb caracter amateur, organitzant competicions entre clubs. Dimitrios Tofol campio olimpic d' halterofilia el 1906 per Grecia i un dels primers exponents d'aquest esport.

Al segle  xix , l'halterofilia era una dedicacio gairebe exclusiva dels professionals del circ, com els germans Saxon. En les olimpiades modernes, celebrada a Atenes el 1896, l'halterofilia va ser inclosa com esport olimpic. Va destacar l'angles Launceston Elliot (1874-1930), que va aixecar amb una sola ma 71 kg. A Paris el 1900 no es va celebrar competicio. Als Jocs Olimpics de Sant Louis 1904 , el grec Periklis Kakusis va aconseguir aixecar 111,67 kg. Posteriorment es van succeir vuit anys sense aixecament, i va tornar a incloure's a Anvers el 1920 .

Els participants ja es van dividir en categories segons el seu pes: ploma, lleuger, mitja, semipesant i pesant. El 1928 a Amsterdam es van instituir tres modalitats: arrencada, desenvolupament i temps. Mes tard a Munic el 1972 es van introduir noves categories de pes, mosca i superpesant. Actualment es competeix en dues modalitats: arrencada i dos temps. Com que el 1987 es va celebrar el primer campionat d'halterofilia femenina i el Comite Olimpic Internacional va aprovar, el 1997 la participacio de les dones en els Jocs Olimpics, les categories de pes van patir un nou canvi. Actualment es configura d'aquesta manera: vuit categories masculines i set femenines definides pel pes corporal. El 1905 es va fundar a Paris la Federation Internationale Halterophile et Culturiste (FIHC) , una organitzacio amateur el nom oficial en l'actualitat es International Weightlifting Federation (IWF) ^[3] en la qual es van integrar inicialment catorze paisos, a partir d'aquesta data es van anar fundant federacions nacionals. Aquesta es l'entitat encarregada de controlar i regular totes les trobades internacionals d'aixecament de pesis a nivell mundial. A mes, entre els seves atribucions hi ha la d'homologar els records.

Als campionats mundials, Jocs Olimpics, campionats continentals i jocs regionals, aixi com en tornejos internacionals, nomes podran utilitzar els sistemes de llums per jutges, les bascules i els cronometradors aprovats per la IWF. Aquestes competicions s'organitzen sobre la base de dos moviments individuals ?arrencada i dos temps? i amb deu categories de pes corporal. En la decada del 1980 els aixecadors de la Unio Sovietica van dominar les competicions internacionals en la categoria de mes de 110 kg, arribant i excedint els 210 kg en arrencada i els 265 kg en la modalitat de dos temps, amb un total de 465 kg. Fins al 1956 no es van reconeixer les proves d'aixecament de pesos amb una sola ma en competicions internacionals.

Categories [ modifica ]

Les categories sota les quals s'efectua la competicio varien en funcio de l'edat i el sexe dels competidors.

Per a edats juniors (dels 17 fins als 20 anys) i seniors (majors de 20), les categories segons el pes corporal es distribueixen de la seguent manera:

Per a edats menors (fins als 17 anys), les categories es distribueixen de la seguent manera:

Fins al 2016 la categoria mes gran femenina per a edats menors era +69kg, i per edats juniors i seniors +75kg. El 2017, pero, es van afegir a la normativa internacional les categories de 75kg i + 75kg per a les competicions fins als 17 anys, i les categories de 90kg i +90kg a les competicions juniors i absolutes.

• Nota: Les competicions masculines integren fins a 8 categories, enfront de les 7 de les competicions femenines.
• En competicions organitzades o sota les directrius de la Federacio Internacional d'Halterofilia (IWF), en les seves sigles en angles.

Materials [ modifica ]

Per a la practica d'halterofilia es requereixen els accessoris especifics seguents: ^[4]

• Barra d'acer: A la competicio masculina, la barra pesa 20 kg i mesura 2.2 metres de llarg. A la femenina, la barra pesa 15 kg i fa 2.01 metres de llarg. En tots dos casos te un diametre de 2.5 cm. Per facilitar l'adherencia, tota la superficie de la barra esta estriada, excepte en dues seccions llises, que son les que freguen les cuixes.
• Els discos de pesos: Cada pes, o disc, es diferencia per un color diferent. El vermell pesa 25 kg, el blau 20, el verd 10, el blanc 5, el negre 2.5 i el cromat 1.25. Durant un intent d'establir un record, els aixecadors tambe poden utilitzar discos cromats de 0,5, encara que antigament es podien fer servir els de 0.25 kg. Uns numeros a banda i banda dels discos indiquen el pes, i els discos mes pesats sempre es col·loquen a l'interior de la barra.
• Els collarins de subjeccio dels discos, que pesen 2,5 kg cadascun.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Halterofilia