La
Guerra de la Independencia dels Estats Units d'America
(tambe anomenada
Guerra de la Revolucio Americana
) va comencar com una revolucio de
tretze colonies
britaniques a America del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el
Regne de Gran Bretanya
, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potencies europees.
Els
Estats Units d'America
es van formar a partir de l'associacio de
tretze colonies
de la
Nord-america Britanica
, localitzades a la costa est del continent. Durant els segles XVII i XVIII les colonies van desenvolupar tradicions populars d'autogovern. Despres de la guerra de Set Anys, o
Guerra Franco-India
, el
1763
, el
Regne Unit
es va consolidar com a potencia militar mundial, pero enfonsat en deutes i sense poder financar l'exercit necessari per mantenir un imperi mundial. El parlament britanic va provar d'elevar els impostos sobre els colons nord-americans. Els colons sentien que els seus drets d'autogovern i els seus drets com a "ciutadans britanics", que els havien estat conferits durant la guerra, eren ignorats.
Podem observar com els plantejaments de l'imperi Britanic quedaven ben lluny dels interessos dels anglesos americans quan al mateix 1763 la corona va fixar la frontera de les colonies britaniques als Apalatxes, pero veient com aquesta llei es trencava per les ambicions dels colons va estendre els limits fins a la regio del Nord del riu Ohio. La tolerancia i col·laboracio amb l'esglesia catolica al Quebec per part de la corona era impossible de tolerar per part dels anglesos americans.
El 1764 la Llei del Sucre apuja els impostos de les melasses provinents d'altres possessions d'altres paisos a les colonies per tal de persuadir al consumidor a comprar productes de les colonies, el problema principal era el gran poder que va ser traspassat als recaptadors per tal de fer complir la llei, com embargaments, va ser molt impopular entre els anglesos americans, els quals a traves de mobilitzacions van aconseguir que en 1766 els impostos fossin reduits, aixo va representar un mal precedent per l'imperi, les lluites es podien guanyar.
Un dels fets de major importancia dins de les revoltes va ser el Tea Party el 1773. Obte aquest nom perque el 1767 la corona anglesa va legislar els impostos al te, paper i altres materies que arribaven a les colonies amb les Lleis de Townshend. Com els militants ja s'estaven organitzant militarment, van entrar al port de Boston i van destruir un carregament de te de l'India, aixo era una flagrant violacio de la legalitat i autoritat anglesa, fet que va provocar les Lleis coercitives que van instaurar una politica repressiva tancant el port de Boston i reafirmant amb duresa l'autoritat anglesa.
L'oposicio als impostos va augmentar considerablement durant els anys 1766-1775 i els dissidents van organitzar una xarxa de propaganda i resistencia basada principalment en els clubs clandestins dels "Fills per la Llibertat"
Boston
era el centre de l'activitat revolucionaria i el 1774 es va dissoldre per llei el govern local i la resistencia popular a aquestes mesures va obligar els funcionaris reials nomenats a Massachusetts a dimitir o a buscar refugi a Boston. El tinent general
Thomas Gage
, comandant en cap britanic d'America del Nord, va rebre el gener de
1775
ordres des de
Londres
de prendre mesures decisives per apaivagar la revolta.
[1]
Despres d'una serie de disputes amb el parlament sobre els impostos proposats, es van formar els primers comites informals de correspondencia entre les colonies, aixi com una proposta coordinada de protesta i resistencia, cridant a tots a una convencio general a Filadelfia, que seria anomenada el Primer
Congres Continental
. A aquest congres van assistir dotze de les colonies originals, pero no pas la
Florida espanyola
) ni la petita
Provincia de Georgia
, ni les colonies lleials de
Terranova i Labrador
,
Nova Escocia
o la recentment annexada
Quebec
. El primer Congres Continental va concloure que un segon congres havia de ser organitzat si no s'assolia un acord de reconciliacio amb Anglaterra. El Segon Congres Continental es va reunir per primera vegada el maig de
1775
, despres dels
conflictes armats
entre les forces militars de la
Provincia de la Badia de Massachusetts
i l'Exercit Regular Britanic l'abril del mateix any. El Segon Congres Internacional, amb les tretze colonies representades, immediatament es va organitzar com a govern federal, i va instruir les colonies a escriure constitucions per establir-se com a estats. El
juny
de
1775
,
George Washington
, un ciutada prominent de
Virginia
i amb experiencia en la Guerra dels Sets Anys, va ser designat com a comandant del nou
Exercit Continental
. No obstant aixo, a cada estat, hi havia una minoria que professava la seva lleialtat al Rei d'Anglaterra.
Gener de 1776, la causa independentista havia estat defensada per Thomas Paine en el seu pamflet "Common sense", un dels textos amb mes influencia a l'epoca amb 150.000 exemplars venuts.
Es va discutir durant tot el juny amb John Adams com a principal defensor de la independencia, tambe hi havia altres discussions entre el Nord i el Sud que es van tractar en aquest conges, com l'
esclavitud
.
Finalment, el
4 de juliol
,
1776
, el
Segon Congres Continental
, reunit a la ciutat de
Filadelfia
va signar la
Declaracio d'Independencia dels Estats Units
d'America, l'autor principal de la qual seria
Thomas Jefferson
. Les forces nord-americanes van rebre el suport de
Franca
, la qual cosa convertia la guerra d'independencia en una guerra mundial. Poc despres,
Espanya
i els
Paisos Baixos
els donarien suport tambe. Milers de lleialistes van fugir a les colonies britaniques del nord, que encara eren controlades per Anglaterra.
L'agost de 1776, el general britanic
William Howe
va llancar la
campanya massiva de guerra
per mar i terra destinada a capturar Nova York
[2]
i oferir una ocupacio negociada. L'Exercit Continental liderat per Washington va enfrontar-se a l'enemic, per primera vegada, com un exercit de la recentment declarats Estats Units independent a la
Batalla de Long Island
,
[2]
la batalla mes gran de tota la guerra. La
retirada
del seu exercit la nit seguent a traves de l'
East River
sense perdues humanes ni materials ha estat vist per alguns historiadors com una de les grans gestes militars de Washington.
[3]
Aquesta i altres victories britanics fan que Washington marxi de Nova York a traves de
Nova Jersey
, que va deixar el futur de l'Exercit Continental en dubte. La nit del 25 de desembre de 1776, Washington va organitzar un
contraatac
, liderant les forces nord-americanes i creuant el riu Delaware per capturar prop de 1.000
hessens
a
Trenton
, Nova Jersey.
[4]
Washington va ampliar la seva victoria a Trenton amb un altre
a Princeton
a principis de gener.
[5]
Aquestes victories per si soles no eren suficients per garantir la victoria final, pero evitava reallistaments o
desercions
durant el cru hivern. Washington va reorganitzar l'exercit amb l'augment de premis per quedar-se i castig per la desercio, el que va elevar el nombre de soldats de manera eficac per a les batalles posteriors.
[6]
Les forces britaniques van derrotar a les tropes de Washington a la
Batalla de Brandywine
l'11 de setembre de 1777.
[7]
Howe va superar a Washington i va entrar a Filadelfia sense oposicio el 26 de setembre. L'exercit de Washington
va atacar sense exit
de la guarnicio britanica a
Germantown
a principis d'octubre.
[8]
Mentrestant, Burgoyne, fora de l'abast de l'ajuda de Howe, va ser atrapat i obligat a
lliurar tot el seu exercit
a
Saratoga (Nova York)
.
[9]
Franca va respondre a la derrota de Burgoyne entrant a la guerra, amb alianca oberta amb els Estats Units i convertint una guerra revolucionaria en una guerra de caracter internacional.
[10]
La perdua de Filadelfia per part de Washington va portar a alguns membres del Congres a discutir la substitucio de Washington del comandament. Aquest intent no va prosperar despres que els partidaris de Washington es van reunir per donar-li suport.
[11]
L'exercit de Washington va acampar a
Valley Forge
el desembre de 1777, romanent alli durant els seguents sis mesos. Durant l'hivern, 2.500 homes de la forca de 10.000 van morir a causa de la malaltia i la climatologia. La primavera seguent, pero, l'exercit va sortir de Valley Forge en bon estat, en part gracies a un complet programa d'entrenament supervisat pel
Baro von Steuben
, un vetera prussia. Els britanics varen evacuar Filadelfia cap a Nova York el 1778, pero Washington
va atacar a Monmouth
i els va portar al camp de batalla.
[12]
Posteriorment, els britanics van continuar en direccio a Nova York. Washington va traslladar el seu exercit fora de Nova York.
L'estiu de 1779 sota la direccio de Washington, el general
John Sullivan
va dur a terme una
campanya
de
terra cremada
que va destruir almenys quaranta llogarets
iroquesos
a l'actual centre i nord de Nova York en represalia pels atacs iroquesos i Tory contra els assentaments americans abans de la guerra. Washington va donar el cop final als anglesos el 1781, despres que una
victoria naval francesa
a la Badia de Chesapeake va permetre a les forces nord-americanes i franceses a atrapar a l'exercit britanic a Virginia.
[13]
El
lliurament en Yorktown
el 17 d'octubre de 1781,
[14]
va marcar el final de la majoria dels combats. Tot i que conegut pels seus exits a la guerra i de la seva vida, Washington va patir moltes derrotes abans d'aconseguir la victoria.
Representacio de la renuncia de Washington al nomenament com
comandant en cap
per
John Trumbull
El marc de 1783, Washington va utilitzar la seva influencia per dispersar a un
grup d'oficials de l'Exercit
, que havia amenacat de fer front al Congres pels seus sous endarrerits. Pel
Tractat de Paris
(signat el setembre), Gran Bretanya va reconeixer la independencia dels Estats Units. Washington va dissoldre el seu exercit i, el 2 de novembre, va fer un eloquent discurs de comiat als seus soldats.
[15]
El 25 de novembre, el
britanics varen evacuar Nova York
i Washington i el governador van prendre possessio. A
Fraunces Tavern
el 4 de desembre Washington va ordenar als seus oficials, formalment, el comiat i el 23 de desembre de 1783 va renunciar al seu carrec com a comandant en cap, emulant al
general roma Cincinnat I
. Era un exemple de l'ideal republica de lider ciutada que rebutja el poder. En aquell moment, no existia el carrec de President dels Estats Units en virtut dels
Articles de la Confederacio
, precursors de la
Constitucio
.
El retir de Washington a Mount Vernon va ser de curta durada. Va fer un viatge exploratori a la frontera occidental el 1784, va ser persuadit a assistir a la Convencio Constitucional a
Filadelfia
l'estiu de 1787, i va ser escollit per unanimitat president de la Convencio. Va participar poc als debats (tot i que va votar a favor o en contra de diversos articles), pero el seu alt prestigi va mantenir la cooperacio i activitat dels delegats. Els delegats varen dissenyar la presidencia tenint Washington al cap, i li varen permetre definir l'oficina un cop elegit. Despres de la Convencio, el seu suport va convencer a molts, incloent-hi els delegats de Virginia, a votar per la ratificacio. La nova
Constitucio
va ser ratificada per tots els 13 estats.
Els patriotes (nord-americans) no van poder prendre el
Quebec
, i l'enfortiment de les forces britaniques a
Halifax
,
Nova Escocia
va impedir que el
Canada
s'unis als estats nord-americans.
Intervencio espanyola
[
modifica
]
Espanya es va mantenir neutral per aproximadament tres anys, fins que
Bernardo de Galvez y Madrid
, el Governador Espanyol de Louisiana, va donar proteccio material i sanitaria a un grup de rebels a l'Oest de Florida, assistit per
Oliver Pollock
, un agent de salubritat america, a Nova Orleans.
Durant el gener de
1778
, la guerra ja havia arribat al baix Mississipi quan
James Willing
, un jove de
Filadelfia
, es va mudar a
Natchez
(Mississipi), liderant una partida que atacava plantacions del districte de
Baton Rouge
(
Louisiana
). Es van veure embolicats en incendis i saquejos, per mes d'1,5 milions de dolars en propietats, abans de ser reduits per la milicia. Aixo va convencer els britanics de reforcar les guarnicions locals des de la seva base principal situada a
Pensacola
(Florida). Durant el febrer Franca va declarar la guerra a Gran Bretanya.
Els primers anys,
Espanya
es va mantenir neutral, oferint-se com a mediador entre les parts, que fou rebutjada pel Regne Unit, i pel
Tractat d'Aranjuez
, Espanya
va entrar en guerra
el
8 de maig
de
1779
per recuperar els territoris europeus de
Gibraltar
i,
Menorca
, i els americans de
les Florides
i l'
Hondures Britanica
,
[16]
amb una declaracio formal de guerra de
Carles III d'Espanya
. Aquesta declaracio va ser seguida per una altra el 8 de juliol que va autoritzar els seus subdits colonials per participar en les hostilitats contra els britanics.
[17]
Quan
Bernardo de Galvez y Madrid
, governador de la colonia espanyola de Louisiana va rebre la noticia d'aquest el
21 de juliol
, immediatament va comencar a planejar operacions ofensives
El Governador Galvez va marxar al nord de
Nova Orleans
el
27 d'agost
de
1779
, amb una milicia conformada per 1.400 francesos i castellans (i 7 voluntaris americans). Van prendre el
Fort Bute
[18]
a la batalla del mateix nom despres d'una escaramussa menor el
7 de setembre
i el
Fort New Richmond
[19]
es va rendir dues setmanes mes tard despres de 3 hores de bombardeig militar.
Carlos Luis Boucher de Grand Pre
es va convertir en el Comandant del Districte de Baton Rouge i
Pedro Jose Favrot
en Comandant del Lloc de Baton Rouge, el qual va ser rebatejat com a
Fort San Carlos
. Als residents se'ls va donar 6 dies amb el proposit de declarar la seva alianca amb Espanya o que es resignessin a perdre les seves terres i llars. A consequencia de la
batalla de Fort Charlotte
Galvez va
prendre Mobile
el
1780
i despres de la
Batalla de Pensacola
en
1781
,
[20]
va arribar la fi del domini Britanic a la Costa del Golf.
El
setge de Gibraltar
de
1779
,
[21]
conegut com el
Gran Setge a Gibraltar
, el tercer dut a terme per Espanya per recuperar la colonia britanica, va ser la campanya mes important duta a terme a la zona durant el segle
xviii
i havia tingut com a antecedents dels
setges de 1704
i
1727
. Durant gairebe quatre anys de setge naval, bombardejos i la nova utilitzacio de les anomenades bateries flotants la ciutat va ser capac de resistir l'ultim bloqueig espanyol.
Tecniques de combat
[
modifica
]
Els combats es resolien en dues o tres linies d'
infanteria
armada amb
mosquetons
amb
baioneta
, avancant fins a uns 70 metres de l'enemic, disparaven una andanada amb rapids intercanvis de trets i carregaven amb
baioneta
, mentre que les emboscades es podien fer amb tropa armada amb
rifles
, de mes abast i precisio pero de carrega molt mes lenta. Els canons, amb molt abast, disparaven bales de ferro, i si tenien l'objectiu mes a prop, metralla, mentre que la
cavalleria
anava armada amb
pistoles
i
sabres
.
[22]
El final de la guerra (1783)
[
modifica
]
En les negociacions de la fi de la guerra, els Estats Units van ser representants per un grup encapcalat per
Benjamin Franklin
, i que incloia a
John Adams
i
John Jay
. Van negociar les fronteres dels Estats Units que s'estendrien a l'oest cap al
riu Mississipi
, i als
Grans Llacs
, al nord; en total una regio tan gran com l'Europa Occidental. La resolucio final es va signar en el
Tractat de Paris
el
1783
.
[23]
El cansament dels participants i l'evidencia que la distribucio de forces, amb el predomini angles en el mar, feia impossible un desenllac militar, que va conduir al cessament de les hostilitats.
Tractat de Paris (3 setembre 1783)
[
modifica
]
El Tractat de Paris o Tractat de Versalles es va signar el 3 setembre 1783 entre Gran Bretanya i els Estats Units i va posar fi a la Guerra d'Independencia dels Estats Units
Es reconeixia la independencia dels Estats Units d'America i va atorgar a la nova nacio tot el territori al nord de Florida, al sud del Canada i l'est del
riu Mississipi
. El paral·lel 32 º es fixava com a frontera nord. Gran Bretanya va renunciar, aixi mateix a la vall de l'Ohio i va donar als Estats Units plens poders sobre l'explotacio pesquera de Terranova.
Espanya mantenia els territoris recuperats de
Menorca
i Florida oriental i occidental. D'altra banda recuperava les costes de Nicaragua, Hondures (Costa dels Mosquits) i Campeche. Es reconeixia la sobirania espanyola sobre la colonia de Providencia i l'anglesa sobre Bahames. No obstant aixo, la Gran Bretanya conservava l'estrategica posicio de Gibraltar (Londres es va mostrar inflexible, ja que el control de la Mediterrania era impracticable sense la fortalesa de la Roca).
Franca recuperava alguns enclavaments en les Antilles, a mes de les places del riu Senegal a Africa.
Holanda rebia Sumatra, estant obligada a lliurar Negapatam (a l'India) a la Gran Bretanya ia reconeixer als anglesos el dret de navegar lliurement per l'Indic.
Gran Bretanya mantenia Canada sota el seu Imperi, tot i que els nord-americans van tractar d'exportar a terres canadenques la seva revolucio.
Finalment, es va acordar l'intercanvi de presoners.
En general els exits aconseguits poden jutjar-se com favorables per a Espanya i en menor mesura per Franca malgrat l'elevat cost bel·lic i les perdues ocasionades per la gairebe paralitzacio del comerc amb America un pesat llast que gravitaria sobre la posterior situacio economica espanyola. D'altra banda, el triomf dels rebels nord-americans sobre Anglaterra no anava a deixar d'influir en un futur proper sobre les colonies espanyoles. Aquesta influencia va venir per diferents camins : l'emulacio del realitzat per comunitats en similars circumstancies, la solidaritat dels antics colons amb els quals encara ho eren, l'ajuda d'altres potencies interessades en la desaparicio de l'imperi colonial hispa, etc. Pero aquests aspectes es van manifestar d'una manera clara durant les Guerres napoleoniques.
- ↑
Fischer
, David Hackett.
Paul Revere's Ride
(en angles).
Oxford University Press
, 1995, p.76.
ISBN 0-19-509831-5
.
- ↑
2,0
2,1
Smith
, David.
New York 1776: The Continentals' first battle
(en angles). Osprey Publishing, 2012, p. 39.
ISBN 1782004432
[Consulta: 27 gener 2015].
- ↑
McCullough
, David. Simon & Schuster.
1776
, 2005.
ISBN 978-0743226714
.
- ↑
Fuller
, J. F. C..
Decisive Battles of the U.S.A., 1776-1918
(en angles). U of Nebraska Press, 2007, p. 24-25.
ISBN 0803260032
.
- ↑
Marley
, David.
Wars of the Americas: A Chronology of Armed Conflict in the New World, 1492 to the Present
.
ABC-CLIO
, 1998, p. 311.
ISBN 0874368375
.
- ↑
Biografia de George Washington
Arxivat
2008-10-24 a
Wayback Machine
.,
American-Presidents
.com. Obtingut 29 juliol 2009.
- ↑
Grizzard
, Frank E.
George Washington: A Biographical Companion
(en angles).
ABC-CLIO
, 2002, p. 36.
ISBN 1576070824
.
- ↑
Morton
, Joseph C.
The American Revolution
(en angles). Greenwood Publishing Group, 2003, p. 53.
ISBN 0313317925
.
- ↑
Mintz
, Max M.
The Generals of Saratoga: John Burgoyne and Horatio Gates
(en angles). Yale University Press, 1992, p. viii.
ISBN 0300052618
.
- ↑
Hubbard
, Robert Ernest.
General Rufus Putnam: George Washington's Chief Military Engineer and the "Father of Ohio"
(en angles). Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, Inc., p. 62.
ISBN 978-1476678627
.
- ↑
Fleming, T: "Secret de Washington la guerra: la historia oculta de Valley Forge", Smithsonian Books, 2005
- ↑
Morrissey
, Brendan.
Monmouth Courthouse 1778: The Last Great Battle in the North
(en angles). Osprey Publishing, 2004, p. 14.
ISBN 1841767727
.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Grant
, R. G..
Battle at Sea: 3000 years of naval warfare
(en angles). Dorling Kindersley Ltd, 2010, p. 171.
ISBN 140533505X
.
- ↑
Wallenfeldt
, Jeff.
The American Revolution and the Young Republic: 1763 to 1816
(en angles). Britannica Educational Publishing, 2011, p. 28.
ISBN 1615307168
.
- ↑
Documents de George Washington 1741-1799: Serie 3B
,
Memoria d'America, Biblioteca del Congres
, consulta el 22 maig 2006.
- ↑
Medina Rojas
, F. de Borja.
Jose de Ezpeleta, gobernador de La Mobila, 1780-1781
(en castella). CSIC, 1980, p. XLII.
ISBN 8400046498
.
- ↑
(angles)
Charles Gayarre,
History of Louisiana: The Spanish domination
, v.3, p.121
- ↑
Meyers
, Rose.
A History of Baton Rouge, 1699-1812
(en angles). LSU Press, 1976, p. 37.
ISBN 0807124311
.
- ↑
Coker
, William S.;
Right Rea
, Robert.
Anglo-Spanish confrontation on the Gulf Coast during the American Revolution
(en angles). Gulf Coast History and Humanities Conference, 1982, p. x.
- ↑
Black
, Jeremy.
Britain As A Military Power, 1688-1815
(en angles). Psychology Press, 2002, p. 182.
ISBN 0203007611
.
- ↑
Syrett
, David.
Admiral Lord Howe
(en angles). Naval Institute Press, 2006, p. 105.
ISBN 1591140064
.
- ↑
Evans
, R. E..
La guerra de la Independencia norteamericana
. Ediciones AKAL, 1991, p. 17.
ISBN 8476005598
.
- ↑
Renehan
, Edward.
The Treaty of Paris: The Precursor to a New Nation
(en angles). Infobase Publishing, 2007, p. 105.
ISBN 1438104308
.
Bibliografia
[
modifica
]
|
|---|
|
|---|
| Filosofia
| |
|---|
| Reialistes
| |
|---|
Lleis britaniques
| |
|---|
| Colonials
| |
|---|
| Esdeveniments
| |
|---|
|
|
- Combatents
- Campanyes
- Teatres
- Batalles
- Esdeveniments
- Colonies
|
|---|
| Combatents
| |
|---|
Campanyes i
teatres
| |
|---|
| Batalles
mes importants
| |
|---|
| Altres esdeveniments
| |
|---|
| Conflictes relacionats
| |
|---|
Involucracio
(per
colonia o ubicacio)
| |
|---|
|
|
Liders
|
|---|
| Britanics
| |
|---|
| Colonial
| |
|---|
| Aliats colonials
| |
|---|
|
|
|
|
|---|
| Temes relacionats
| | Militars
| |
|---|
| Politics
| |
|---|
| Altres temes
| |
|---|
|
|---|
|
|
|
|---|
| Segles XVII-XVIII
| |
|---|
| Segle XVIII
| |
|---|
| Segle XIX
| |
|---|
| Segle XX
| |
|---|