Groenlandia

Kalaallit Nunaat (kl) Kalaallit Nunaat (lb)
Bandera Escut d'armes
Himne	Nuna asiilasooq (1979)
Lema	vil vi ændre vores jord (canviarem la nostra terra)
Localitzacio
72° N, 40° O  /  72°N , 40°O  / 72; -40
Estat	Regne de Dinamarca
Capital i Ciutat mes gran	Nuuk
Conte la subdivisio	Avannaata Kujalleq Parc Nacional del Nord-est de Grenlandia Qaasuitsup (2009?2017) Qeqertalik Qeqqata Sermersooq
Poblacio humana
Poblacio	56.609 (2023) (0,03 hab./km² )
Gentilici	groenlandes, groenlandesa, grenlandes, grenlandesa
Idioma oficial	Groenlandes
Geografia
Part de	Regne de Dinamarca America del Nord
Superficie	2.166.086 km²
Aigua	81,1
Punt mes alt	Gunnbjorn Fjeld (3.694 m)
Limita amb	Canada Islandia Nunavut Noruega
Dades historiques
Anterior	Comtat de Groenlandia (oc)
Autonomia de Dinamarca	1r maig 1979
Organitzacio politica
Forma de govern	Democracia parlamentaria
• Monarca	Frederic X de Dinamarca (2024-)
• Primer ministre	Mute Bourup Egede (en) (2021?)
Organ legislatiu	Parlament de Groenlandia , (Esco: 31)
Membre de	Consell Nordic Consell Nordic Occidental Associacio de Paisos i Territoris d'Ultramar Consell Circumpolar Inuit
PIB nominal	3.235.816.195 $ (2021)
Moneda	corona danesa
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC±00:00 UTC?01:00 UTC?02:00 UTC?03:00 UTC?04:00
Domini de primer nivell	.gl
Prefix telefonic	+299
Telefon d'emergencies	112
Codi pais	GL
ISO 3166-2	DK-GL
Lloc web	naalakkersuisut.gl

Groenlandia ^[1] o be Grenlandia ^[2] ( Kalaallit Nunaat en groenlandes ; ^[3] Grønland en danes ) es un pais constituent del Regne de Dinamarca , situat entre l' ocea Artic i l' ocea Atlantic , a l'est de les illes artiques del Canada . Groenlandia pertany geograficament a l' America del Nord , tot i que geopoliticament pertany a Europa . Aquesta gran illa ha estat estretament lligada a Europa (especialment a Noruega i despres a Dinamarca ) durant mes d'un mil·lenni, ^[4] tant politicament com culturalment. La capital es Nuuk .

El territori de Groenlandia esta format per l'illa principal del mateix nom, que es la mes gran del mon, i per un centenar d'illes menors al seu voltant, amb una superficie total d'uns 2.175.600 km². ^[5] Engir del 84% de l'illa es coberta per la glacera continental groenlandesa, es a dir uns 1.834.000 km². Es tracta de l'unica area del mon coberta permanent de gel fora de l' Antartida .

Hi ha hagut pobladors a Groenlandia durant almenys 4.500 anys. Eren principalment pobles de l'Artic que emigraven provinents del Canada . ^[6] Els primers colons noruecs van arribar al sud de l'illa a principis del segle  x . Els primers pobles inuit hi arribaren al segle  xiii , mentre que les primeres colonies nordiques van desapareixer a la darreria del segle  xv . A principis del segle  xviii Groenlandia va restablir el contacte amb Escandinavia , i des d'aleshores Dinamarca ha tingut la sobirania de l'illa. Despres de centenars d'anys d'haver estat una colonia, va esdevenir un comtat danes el 5 de juny del 1953, arran d'una modificacio de la constitucio de Dinamarca . Va entrar a la Comunitat Economica Europea (CEE) el 1973, juntament amb la resta de Dinamarca, pero en va sortir el 1985 com a consequencia d'un referendum celebrat aquell any. Groenlandia va ampliar la seva autonomia l'1 de maig del 1979, i un referendum celebrat el 2008 els resultats del qual van entrar en vigor el 21 de juny del 2009 va ampliar-la encara mes; tant es aixi que avui dia nomes son competencies del govern danes els afers exteriors i la defensa de Groenlandia.

Amb una poblacio de 56.370 habitants (2013), ^[7] Groenlandia es el pais amb la densitat de poblacio mes baixa del mon. ^[8] La majoria dels seus habitants son inuits (88%), pero tambe hi ha una notable minoria d'origen europeu (12%), principalment danes , que es concentra sobretot a la capital i les poblacions mes grans. Els idiomes de Groenlandia son el groenlandes , l'unic idioma oficial que es parlat per la majoria de la poblacio; el danes , que es concentra sobretot a Nuuk i les poblacions principals; i altres llengues esquimals relacionades amb el groenlandes, com l' inuktun . a Segons el Grup de l'Atlantic Nord del Parlament de Dinamarca , hi ha 18.563 groenlandesos de fins a tercera generacio a la Dinamarca continental. ^[9]

Un estudi publicat a la revista Nature el 10 de desembre de 2019 va indicar que les previsions que s'havien fet fins llavors subestimaven la pujada del nivell del mar a causa de la crisi climatica , i que Groenlandia es fonia mes de pressa del que es pensava. Segons aquest treball, des del 1992 s'havien fos a l'illa 3,8 bilions de tones de gel, que havien contribuit en 10,6 mil·limetres a la pujada global de 81 mil·limetres del nivell del mar des d'aleshores. Una altra dada aportada era que el ritme de fusio s'havia multiplicat per mes de 7, passant dels 33.000 milions de tones anuals de la decada del 1990 als 254.000 milions de tones anuals dels darrers 10 anys. ^[10]

Etimologia [ modifica ]

L'any 982 el mariner i explorador viking d'origen noruec Erik Thorvaldsson (950-1003), anomenat Eric el Roig pels nombrosos assassinats que causa a Islandia , navegant cap a l'oest de Noruega descobri una enorme illa que anomena en nordic antic ≪ Grœnland ≫ (traduit com a ≪terra verda≫). Si be el sud de Grenlandia, no cobert per glaceres, es verd durant l'estiu pero a l'hivern queda altre cop glacat. Aquesta denominacio segurament fou una pretensio per a atreure colons, ja que l'illa de la qual Erik procedia, Islandia , (significa 'terra de gel'), tenia mes vegetacio que Grenlandia. ^{[11] [12] [13]}

El nom del pais en groenlandes es Kalaallit Nunaat ("terra dels Kalaallit"). ^[14] Els kalaallit son els indigenes inuit groenlandesos que habiten la regio occidental del pais.

Historia [ modifica ]

Article principal: Historia de Groenlandia

Les primeres cultures paleoesquimals [ modifica ]

En temps prehistorics , Groenlandia va albergar successives cultures paleoesquimals ^[15] conegudes principalment a traves de troballes arqueologiques. Es creu que la primera entrada dels paleoesquimals a Groenlandia va tenir lloc cap al 2500 aC. Des de l'any 2500 aC fins a l'any 800 aC, el sud i l'oest de Groenlandia van ser habitats per la cultura Saqqaq . La majoria de troballes de les restes arqueologiques de l'epoca de Saqqaq han estat al voltant de la badia de Disko , incloent el llogaret de Saqqaq, que duu el nom d'aquesta cultura. ^{[16] [17]}

Del 2400 aC fins al 1300 aC va existir la cultura Independencia I al nord de Groenlandia, que formava part de la tradicio de l'eina petita de l'Artic . ^{[18] [19] [20]} Les poblacions, inclosa Deltaterrasserne , van comencar a apareixer.

Al voltant de l'any 800 aC, la cultura Saqqaq va desapareixer, en el moment que van sorgir la primera cultura Dorset a la Groenlandia occidental i la cultura Independencia II al nord de Groenlandia. ^[21] La cultura de Dorset va ser la primera cultura que s'estenia per les zones costaneres de Groenlandia, tant a la costa occidental com a l'oriental. Va durar fins a l'aparicio de la cultura de Thule el 1500 dC. La poblacio de la cultura de Dorset va viure principalment de la caca de balenes i rens . ^{[22] [23] [24] [25]}

L'assentament nordic [ modifica ]

A partir del 986, islandesos i noruecs es van assentar a la costa oest de Groenlandia, a traves d'un contingent de 14 vaixells liderats per Eric el Roig . Van formar tres assentaments ?coneguts com l' Assentament Oriental , l' Assentament Occidental i l' Assentament Mitja ? a la riba dels fiords a prop del cap situat mes al sud-oest de l'illa. ^{[4] [26]} Van compartir l'illa amb els habitants de la darrera cultura Dorset , que ocupaven les parts del nord i de l'oest, i despres amb la cultura de Thule que va entrar des del nord. Els groenlandesos nordics es van sotmetre al govern noruec al segle  xiii sota l' Imperi noruec . Posteriorment, el Regne de Noruega va entrar en una unio personal amb Dinamarca el 1380, i a partir del 1397 va ser part de la Unio de Kalmar . ^[27]

Els assentaments nordics, com Brattahlið , van prosperar durant segles pero van desapareixer en algun moment del segle  xv , potser a l'inici de la petita Edat de Gel . ^[28] A part d'algunes inscripcions runiques , no hi ha registres ni historiografia contemporania que sobrevisqui dels assentaments nordics. Les sagues medievals noruegues i les obres historiques esmenten l'economia de Groenlandia, aixi com els bisbes de Gardar i la col·leccio de delmes. Un capitol del Konungs skuggsja (el Mirall del Rei) descriu les exportacions i importacions de la Groenlandia nordica, aixi com el cultiu de cereals.

La historia de la saga islandesa de la vida a Groenlandia es va compondre a partir del segle  xiii , i no constitueix fonts primaries de la historia dels primers nordics de Groenlandia. ^[13]

Per tant, la comprensio moderna depen en gran manera de les dades fisiques dels jaciments arqueologics. La interpretacio de les dades del testimoni de gel i les closques de cloisses suggereix que, entre el 800 i el 1300, les regions al voltant dels fiords del sud de Groenlandia van experimentar un clima relativament suau amb diversos graus centigrads mes del normal a l'Atlantic Nord, ^[29] amb arbres i plantes herbacies en creixement i cria de bestiar. L' ordi creixia i es collia fins al paral·lel 70. ^[30] El que es verificable es que els nuclis de gel indiquen que Groenlandia ha tingut canvis dramatics de temperatura moltes vegades durant els darrers 100.000 anys. ^[31] De la mateixa manera, el llibre dels assentaments islandesos recorda la fam durant els hiverns, en que "els vells i indefensos van ser assassinats i llancats pels penya-segats". ^[29]

Aquests assentaments islandesos van desapareixer durant els segles  xiv i xv . ^[32] La caiguda de la colonitzacio occidental coincideix amb una disminucio de les temperatures d'estiu i hivern. Un estudi sobre la variabilitat estacional de la temperatura de l'Atlantic Nord durant la petita Edat de Gel va mostrar una disminucio significativa de les temperatures maximes estivals que va comencar a finals del segle  xiii fins a principis del segle  xiv , que eren d'entre 6 a 8 °C, temperatures mes baixes que les actuals. ^[33] L'estudi tambe va descobrir que les temperatures hivernals mes baixes dels ultims 2000 anys es van produir a finals del segle  xiv i principis del segle  xv . L'Assentament Oriental probablement va ser abandonat a principis del segle  xv , durant aquest periode fred.

Les teories derivades de les excavacions arqueologiques a Herjolfsnes durant la decada del 1920 suggereixen que la condicio dels ossos humans d'aquest periode indiquen que la poblacio nordica estava malnodrida , potser a causa de l' erosio del sol derivada de la destruccio de la vegetacio natural per part pels nordics en el curs de l'agricultura, la tala de gespa i la tala de boscos. La desnutricio tambe pot haver estat a causa de morts generalitzades a causa de la pesta pandemica ; ^[34] la disminucio de les temperatures durant la Petita Edat de Gel; i els conflictes armats amb els Skrælings (paraula nordica per als inuit). El 1379, els inuit van atacar l'Assentament Oriental, van matar divuit homes i van capturar dos nens i una dona. ^[28] Estudis arqueologics recents questionen una mica el suposit general que la colonitzacio nordica tingues un dramatic efecte ambiental negatiu sobre la vegetacio. Les dades donen suport a les empremtes d'una possible estrategia d'esmena dels sols nordics. ^[35] L'evidencia mes recent suggereix que els nordics, que mai van arribar a mes de 2.500, van abandonar de mica en mica els assentaments de Groenlandia durant el 1400 quan el vori de morsa , ^[36] l'exportacio mes valuosa de Groenlandia, va baixar de preu a causa de la competencia amb altres fonts que oferien millor marfil, i que hi va haver poca evidencia de fam o dificultats. ^[37]

S'han proposat altres teories sobre la desaparicio de l'assentament noruec;

1. Falta de suport de la patria. ^[34]
2. Els saquejadors portats per vaixells (com ara els pirates bascos, anglesos o alemanys) podrien haver saquejat i desplacat els groenlandesos nordics enlloc dels Skrælings. ^[38]
3. Son "victimes d'un pensament amagat i d'una societat jerarquica dominada per l'Esglesia i els propietaris de terres mes grans. En reticencia a veure's com a europeus, els groenlandesos no van adoptar el tipus de roba que els inuit van emprar com a proteccio contra el fred i la humitat o no van utilitzar cap dels estris de caca esquimals." ^[4]

La cultura Thule (1300 - present) [ modifica ]

Els thule son els unics avantpassats de la poblacio autoctona actual de Groenlandia, car no s'han trobat gens dels paleoesquimals. El Poble thule va emigrar cap a l'est de l'area coneguda actualment com a Alaska al voltant del 1000, i va arribar a Groenlandia cap al 1300. ^[39] La cultura de Thule va ser la primera a introduir a Groenlandia innovacions tecnologiques com trineus de gossos i arpons alternatius .

1500-1814 [ modifica ]

L'any 1500 el rei Manuel I de Portugal va enviar a Gaspar Corte-Real a Groenlandia a la recerca d'un pas del nord-oest cap a l'Asia que, segons el Tractat de Tordesillas , formava part de l'esfera d'influencia de Portugal. En 1501, Corte-Real va tornar amb el seu germa, Miguel Corte-Real . En trobar el mar congelat, es van dirigir al sud i van arribar a Labrador i Terranova . Despres de la tornada dels germans a Portugal, la informacio cartografica subministrada per Corte-Real va ser incorporada a un nou mapa del mon que va ser presentat a Hercules I d'Este , duc de Ferrara , a carrec d'Alberto Cantino el 1502. El planisferi de Cantino , fet a Lisboa, mostra amb precisio la costa sud de Groenlandia. ^[40]

Entre els anys 1605 i 1607, el rei Cristia IV de Dinamarca va enviar una serie d'expedicions a les vies fluvials de Groenlandia i l'Artic per localitzar el perdut Assentament oriental nordic i afirmar la sobirania danesa sobre Groenlandia. ^[41] Les expedicions no van tenir exit, d'una banda a causa dels liders que no tenien experiencia en el dificil gel de l'ocea artic i les condicions climatologiques, i de l'altra perque els liders de l'expedicio rebien instruccions per cercar l'Assentament oriental a la costa est de Groenlandia, al nord del Cap Farvel , que es gairebe inaccessible a causa del gel a la deriva del sud. El pilot en els tres viatges va ser l'explorador angles James Hall . ^[42]

Despres que els assentaments nordics quedessin deshabitats, l'area va quedar sota el control de facto de diversos grups inuit, pero el govern danes mai va oblidar o va renunciar a les reclamacions a Groenlandia que havia heretat dels nordics. Quan va tornar a establir contacte amb Groenlandia a principi del segle  xviii , Dinamarca va imposar la seva sobirania sobre l'illa. En 1721, va ser enviada una expedicio mercantil i clerical conjunta dirigida pel missioner dano-noruec Hans Egede a Groenlandia, ^[43] sense saber si hi havia una civilitzacio nordica. Aquesta expedicio forma part de la colonitzacio dano-noruega de les Ameriques. Despres de 15 anys a Groenlandia, Hans Egede va deixar el seu fill Paul Egede a carrec de la missio i va tornar a Dinamarca, on va establir un Seminari de Groenlandia. Aquesta nova colonia es va centrar a Godthab ("Bona Esperanca") a la costa sud-oest. A poc a poc, Groenlandia es va obrir als mercaders danesos i es va tancar als d'altres paisos. ^[44]

Del Tractat de Kiel a la Segona Guerra Mundial [ modifica ]

Quan la unio entre les corones de Dinamarca i Noruega va ser dissolta el 1814, el Tractat de Kiel va deixar les antigues colonies de Noruega sota el control del monarca danes. ^[45] Noruega va ocupar llavors una zona deshabitada de l'est de Groenlandia com a Terra d'Eric el Roig al juliol de 1931, afirmant que constituia terra nullius . Noruega i Dinamarca van acordar presentar la questio el 1933 a la Cort Permanent de Justicia Internacional , que va sentenciar contra Noruega. ^{[46] [47] [48]}

La connexio de Groenlandia amb Dinamarca va ser tallada el 9 d'abril de 1940, a principis de la Segona Guerra Mundial , despres que Dinamarca fos ocupada per l' Alemanya nazi . ^[49] El 8 d'abril de 1941, els Estats Units van ocupar Groenlandia per defensar-la d'una possible invasio d'Alemanya. ^[50] L'ocupacio nord-americana de Groenlandia va continuar fins al 1945. Groenlandia va poder comprar mercaderies dels Estats Units i el Canada venent criolita de la mina d' Ivittuut . Les principals bases aeries van ser Bluie West-1 a Narsarsuaq i Bluie West-8 a Søndre Strømfjord (Kangerlussuaq), les quals encara es fan servir com a principals aeroports internacionals de Groenlandia. Bluie era el nom del codi militar de Groenlandia.

Durant aquesta guerra, el sistema de govern va canviar: el governador Eske Brun va governar l'illa sota una llei del 1925 que permetia als governadors prendre el control del territori sota circumstancies extremes; ^[51] El governador Aksel Svane va ser transferit als Estats Units per liderar la comissio per subministrar Groenlandia. La patrulla danesa de Sirius va custodiar les costes nord-orientals de Groenlandia el 1942 utilitzant trineus de gossos. Van detectar diverses estacions meteorologiques alemanyes i van alertar a les tropes nord-americanes, que van destruir les instal·lacions. Despres de la caiguda del Tercer Reich, Albert Speer va considerar breument escapar-se mitjancant un petit avio per tal d'amagar-se a Groenlandia, pero va canviar d'opinio i va decidir lliurar-se a les Forces Armades dels Estats Units . ^[52]

Groenlandia havia estat una societat protegida i molt aillada fins al 1940. ^[53] El govern danes havia mantingut un estricte monopoli del comerc de Groenlandia , permetent nomes petites escalades amb baleners escocesos. En canvi, durant Groenlandia va desenvolupar un sentit d'autosuficiencia mitjancant l'autogovern i la comunicacio independent amb el mon exterior.s. ^[45] Malgrat aquest canvi, l'any 1946 una comissio que incloia el mes alt consell groenlandes, el Landsradene , va recomanar paciencia i no una reforma radical del sistema. Dos anys mes tard es va iniciar el primer pas cap a un canvi de govern en establir una gran comissio. El 1950 es va presentar un informe final (G-50): Groenlandia seria un estat del benestar modern amb Dinamarca com a patrocinador i exemple. El 1953 Groenlandia es va convertir en una part igual del Regne danes, mentre que se'ls va concedir l'autonomia el 1979. ^[45]

Autonomia i govern propi [ modifica ]

Despres de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van desenvolupar un interes geopolitic a Groenlandia, i el 1946 els Estats Units van oferir comprar l'illa a Dinamarca per un valor de 100 milions de dolars, pero Dinamarca es va negar a vendre-la. ^{[54] [55]} Al segle  xxi , els Estats Units, segons Wikileaks , segueixen estant molt interessats a invertir en la base de recursos de Groenlandia i a explotar hidrocarburs a la costa de Groenlandia. ^{[56] [57]}

El 1950 Dinamarca va acordar que els Estats Units restablissin la base aeria de Thule a Groenlandia; va ser ampliament expandida entre el 1951 i el 1953 com a part d'una estrategia unificada de defensa de la Guerra Freda de l' OTAN . La poblacio local de tres pobles propers es va traslladar a mes de 100 quilometres a l'hivern. Els Estats Units van intentar construir una xarxa subterrania de llancament de missils nuclears secrets a la capa de gel de Groenlandia, en l'anomenat Projecte Iceworm . Va dirigir aquest projecte des de Camp Century del 1960 fins al 1966, quan el va abandonar per inviable. El govern danes no va prendre consciencia de la missio del programa fins al 1997, quan la va descobrir mentre buscava registres relacionats amb el xoc d'un bombarder B-52 equipat amb armes nuclears a Thule el 1968.

Amb la constitucio danesa del 1953, l'estat colonial de Groenlandia va acabar quan l'illa va ser incorporada al regne danes com a amt (comtat). La ciutadania danesa va ser estesa als groenlandesos. Les politiques daneses cap a Groenlandia van consistir en una estrategia d'assimilacio cultural ?o de dano-groenlanditzacio?. Durant aquest periode, el govern danes va promoure l'us exclusiu de la llengua danesa en afers oficials i va exigir als groenlandesos d'anar a Dinamarca per a l'educacio post-secundaria. Molts nens de Groenlandia van creixer en internats del sud de Dinamarca i van perdre els vincles culturals amb Groenlandia. Tot i que les politiques "van tenir exit" en el sentit que els groenlandesos van deixar de ser principalment cacadors de subsistencia a ser assalariats urbanitzats, l'elit de Groenlandia va comencar a reafirmar la seva identitat cultural. Es va desenvolupar un moviment a favor de la independencia, que va arribar al seu apogeu en la decada de 1970. Com a consequencia de les complicacions politiques en relacio amb l'entrada de Dinamarca a la Comunitat Europea l'any 1972, Dinamarca va comencar a cercar un estatut diferenciat per a Groenlandia, resultant en la Llei d'autonomia del 1979.

Aquesta llei va donar a Groenlandia una autonomia limitada amb parlament propi, que te el control d'algunes politiques internes, mentre que el Parlament de Dinamarca va mantenir el control total de les politiques externes, la seguretat i els recursos naturals. La llei va entrar en vigor l'1 de maig de 1979. La reina de Dinamarca , Margarita II , continua sent la cap d'Estat de Groenlandia. El 1985, Groenlandia va abandonar la Comunitat Economica Europea (CEE) en assolir l'autogestio, ja que no estava d'acord amb les normes comercials de la CEE quant a la pesca i una prohibicio de la CEE sobre els productes de la pell de pinnipede. ^[58] Els votants de Groenlandia van votar a favor en un referendum sobre una autonomia mes gran el 25 de novembre de 2008. ^{[59] [60] [61]}

El 21 de juny de 2009, Groenlandia es va guanyar l'autogovern en assumir la responsabilitat de l'autogovern dels assumptes judicials , la policia i els recursos naturals . A mes, els groenlandesos van ser reconeguts com a persones separades en virtut del dret internacional . Dinamarca mante el control de les questions d' afers exteriors i de defensa . Dinamarca continua concedint 3,2 bilions de corones daneses anuals, pero a mesura que Groenlandia obtingui els ingressos dels seus recursos naturals, la subvencio es reduira gradualment. En general, aquest autogovern es considera un pas cap a la possible independencia total de Dinamarca. El groenlandes es va declarar unica llengua oficial de Groenlandia en la cerimonia historica.

Geografia i clima [ modifica ]

Groenlandia es l'illa no continental mes gran del mon ^[62] i el tercer pais mes gran de l' America del Nord . ^[63] Es troba entre les latituds 59° i 83 ° N, i les longituds 11° i 74° O. L' ocea Atlantic banya el sud-est de Groenlandia; el mar de Groenlandia es troba a l'est; l' ocea Artic es troba al nord; i la badia de Baffin es a l'oest. Els paisos mes propers son el Canada , situat a l'oest i al sud-oest a traves de la badia de Baffin, i Islandia , ubicada a l'est de Groenlandia a l'ocea Atlantic. Groenlandia tambe conte el parc nacional mes gran del mon , i es el territori dependent mes gran del mon , aixi com la quarta subdivisio estatal mes gran del mon, despres de la Republica de Sakha a Russia , l'estat d' Australia Occidental a Australia i el krai de Krasnoiarsk a Russia, i la mes gran d'America del Nord.

La temperatura mitjana diaria de Nuuk , Groenlandia, varia depenent de les estacions de -8 a 7 °C. La superficie total de Groenlandia es de 2.166.086 km² (incloent altres illes menors a alta mar), dels quals el gel de Groenlandia abasta 1.755.637 km² (81%) i te un volum aproximat de 2,850,000 km³. ^[64] El punt mes alt de Groenlandia es el Gunnbjørn Fjeld a 3.700 m, que es troba a les muntanyes Watkins ( serralada de l'est de Groenlandia ). La major part de Groenlandia, pero, es a menys de 1.500 m d'altitud.

El pes de la capa de gel ha deprimit l'area central del sol per formar una conca que s'esten mes de 300 m per sota del nivell del mar, ^{[65] [66]} mentre que les elevacions augmenten sobtada i abruptament a la costa. ^[67] El gel descendeix generalment a la costa des del centre de l'illa. Un estudi encapcalat pel cientific frances Paul-Emile Victor el 1951 va concloure que, sota la capa de gel, Groenlandia es compon de tres grans illes. ^[68] Aixo esta discutit, pero si fos aixi, estarien separades per estrets estrets, arribant al mar al fiord d'Ilulissat , al Gran Canyo de Groenlandia i al sud de Nordostrundingen .

Totes les poblacions i assentaments de Groenlandia estan situades al llarg de la costa lliure de gel, i la poblacio es concentra al llarg de la costa oest. La part nord-est de Groenlandia no forma part de cap municipi, sino que es l'indret del parc nacional mes gran del mon, el Parc Nacional del Nord-est de Groenlandia . ^[69]

L'any 2013 es va descobrir, mitjancant l'analisi d'ones de radio, que sota la capa de gel hi ha una gran canyo d'uns 750 km de llargada i fins a 800 metres de fondaria (mes gran que el Gran Canyo del Colorado ) que va des del centre de l'illa fins al fiord Petermann ^[70] La part de terra de Groenlandia que no es sepultada sota el gel es troba a la costa.

S'han establert com a minim quatre estacions d'expedicio cientifica i campaments a la part central de la capa de gel de Groenlandia (indicada amb blau pal·lid al mapa a la dreta): Eismitte , North Ice , el camp North GRIP i l'estacio The Raven. Actualment hi ha una estacio permanent sobre la capa de gel, Summit Camp , establerta el 1989. L'estacio de radio Jørgen Brønlund Fjord va ser, fins a 1950, l'estacio permanent mes avancada situada mes al nord del mon.

L'extrem nord de Groenlandia, Peary Land , no esta cobert per una capa de gel, ja que l'aire es massa sec perque pugui nevar-hi, fet essencial en la produccio i manteniment d'una capa de gel. Si la capa de gel de Groenlandia es desfes completament, el nivell del mar mundial augmentaria mes de 7 m. ^[71]

Entre el 1989 i el 1993, investigadors climatics americans i europeus van cavar a la cimera de la capa de gel de Groenlandia, obtenint un parell de testimonis de gel de 3 km. L'analisi de la capa i la composicio quimica dels testimonis han proporcionat un nou registre revolucionari del canvi climatic a l'hemisferi nord que es remunta al voltant de 100.000 anys i il·lustren que el clima del mon sovint ha canviat rapidament des d'un estat aparentment estable a un altre, amb amplies consequencies a escala mundial. ^[72] Les glaceres de Groenlandia tambe contribueixen a augmentar el nivell del mar a un ritme mes rapid del que previament es creia. ^[73] Entre el 1991 i el 2004, el control del clima en un assentament (Swiss Camp) va mostrar que la temperatura mitjana hivernal havia augmentat gairebe 6 °C. ^[74] Una altra investigacio ha demostrat que les grans nevades de l' oscil·lacio de l'Atlantic Nord van provocar que l'interior de la capa de gel s'espessis en una mitjana de 6 cm entre el 1994 i el 2005. ^[75] No obstant aixo, un estudi recent suggereix un planeta molt mes calid en temps geologics relativament recents: ^[76]

Els cientifics que van investigar 2 km a traves d'una glacera de Groenlandia per recuperar l' ADN vegetal mes antic registrat van dir que el planeta era molt mes calid fa centenars de milers d'anys del que generalment es creu. L'ADN dels arbres, plantes, aranyes i insectes de sota de la glacera meridional de Groenlandia, incloses papallones , s'estima que daten de 450.000 a 900.000 anys, d'acord amb les restes recuperades d'aquest bosc boreal desaparegut. Aquesta visio contrasta amb la prevalent que un bosc exuberant d'aquest tipus no podria haver existit a Groenlandia fa mes de 2,4 milions d'anys. Aquestes mostres d'ADN suggereixen que la temperatura probablement arribava als 10 °C a l'estiu i a -17 °C a l'hivern. Tambe indiquen que durant l' ultim periode interglacial , fa entre 130.000 i 116.000 anys, quan les temperatures locals eren de mitjana 5 °C mes altes que ara, les glaceres de Groenlandia no es van fondre completament.

El 2003, una petita illa de 35 i 15 metres de longitud i amplada va ser descoberta per l'explorador artic Dennis Schmitt i el seu equip a les coordenades de 83-42 , tot i que no s'ha confirmat si aquesta illa es permanent. Si ho fos, seria la terra permanent coneguda mes septentrional de la Terra.

El 2007 es va anunciar l'existencia d'una nova illa. Anomenada " Uunartoq Qeqertaq " (en catala: l'illa de l'escalfament), aquesta illa sempre ha estat present a la costa de Groenlandia, pero estava coberta per una glacera. Aquesta glacera va ser descoberta l'any 2002 per reduir-se rapidament i, a l'any 2007 ja s'havia desfet completament, deixant l'illa exposada. ^[77] L'illa va ser nomenada Lloc de l'Any per l'Atles del Mon d'Oxford el 2007. ^[78] Ben Keene, editor de l'atles, va comentar: "En les ultimes dues o tres decades, l'escalfament global ha reduit la mida de les glaceres a tot l'Artic i al comencament d'aquest any noticies de fonts confirmades van confirmar el que ja sabien els cientifics del clima: l'aigua, no la roca, posa sota aquest pont de gel a la costa est de Groenlandia, i es probable que apareguin mes illots a mesura que la capa d'aigua gelada que cobreix l'illa mes gran del mon continui fonent-se". ^[79]

Hi ha alguna polemica que envolta la historia de l'illa, especificament sobre si l'illa podria haver estat revelada durant un breu periode de calor a Groenlandia a mitjans del segle  xx . ^[80]

Biodiversitat [ modifica ]

Hi ha aproximadament 700 especies d'insectes conegudes a Groenlandia, que son baixes en comparacio amb altres paisos (han estat descrites mes d'un milio d'especies a tot el mon). El mar es ric en peixos i invertebrats, especialment al suau corrent de Groenlandia Occidental , i una gran part de la fauna de Groenlandia esta relacionada amb la produccio marina, incloent grans colonies d'aus marines. Els pocs mamifers terrestres natius de Groenlandia son l' os blanc , la guineu artica , el ren , la llebre polar , el bou mesquer , el lemming de collar artic , l' ermini i el llop artic . Tots aquestes especies es troben naturalment nomes a la costa de l'illa, havent emigrat de l'illa d' Ellesmere . Hi ha dotzenes d'especies de foques i balenes al llarg de la costa. La fauna terrestre es compon principalment d'animals que s'han estes des de l'America del Nord o per a moltes aus i insectes procedents d'Europa. No hi ha ni reptils ni amfibis natius a l'illa. ^[81]

Geobotanicament , Groenlandia pertany a la provincia artica de la regio circumboreal del Regne Boreal . L'illa esta poc poblada de vegetacio; la vida vegetal es compon basicament de prats i petits arbustos, que son frequentment pasturats pel bestiar. L'arbre mes comu originari de Groenlandia es el bedoll pubescent ( Betula pubescens ) juntament amb el salze de fulla grisa ( Salix glauca ), la moixera de guilla ( Sorbus aucuparia ), el ginebre comu ( Juniperus communis ) i altres arbres mes petits, principalment els salzes.

La flora de Groenlandia compren prop de 500 especies de plantes superiors, es a dir, plantes amb flors , falgueres , equisets i licopodiofitins . Dels altres grups, els liquens son els mes grans amb unes 950 especies; es coneixen entre 600 i 700 especies fungiques grans i unes quantes menys de molses i algues . La major part de les plantes superiors de Groenlandia estan molt esteses, especialment en regions artiques i alpines, i nomes una dotzena d'especies de saxifragues i hieracis son endemiques. Tambe n'hi ha algunes que van ser introduides pels nordics, com la garlanda comuna .

Els animals de Groenlandia son el gos de Groenlandia , que va ser introduit pels Inuit, igual que les especies europees introduides a l'illa com ara les ovelles , les cabres , els bous , els rens , els cavalls , els pollastres i gossos pastor , tots descendents d'animals importats pels europeus. Entre els mamifers marins trobem la foca de cresta ( Cystophora cristata ) i la foca gris ( Halichoerus grypus ). Les balenes passen sovint molt a prop de les costes de Groenlandia a finals d'estiu i principis de tardor. Les especies representades son la beluga , el rorqual blau , la balena de Groenlandia , el rorqual comu , la iubarta , el rorqual d'aleta blanca , el narval , el cap d'olla negre i el catxalot . ^[82]

Almenys 225 especies de peixos envolten les aigues de Groenlandia, i la industria pesquera es una part important de l'economia de Groenlandia, que representa la major part de les exportacions totals del pais.

Les aus, especialment les aus marines, son una part important de la vida animal de Groenlandia. En muntanyes escarpades es reprodueixen grans colonies d' alcids , frarets , estercorarids i gavinetes . Entre els anecs comuns trobem l' eider , l' anec glacial i l' eider reial ; a l'oest de Groenlandia tambe trobem oques rialleres grosses i a l'est de l'illa trobem oques de bec curt i oques de galta blanca . Entre els ocells migratoris que crien a l'illa hi ha el sit blanc , el repicatalons de Laponia , el corriol anellat gros , la calabria petita i l' escuraflascons becfi . I entre els ocells terrestres que solen ser sedentaris, es poden destacar els passerell carpo-blanc , la perdiu blanca , el mussol emigrant , el duc blanc , el falco grifo i a l'oest de Groenlandia el pigarg cuablanc . ^[81]

Politica [ modifica ]

El Regne de Dinamarca es una monarquia constitucional , en la qual la reina Margarida II es la cap d'estat. El monarca rete oficialment el poder executiu i presideix el Consell d'Estat ( consell privat ). ^{[83] [84]} No obstant aixo, despres de la introduccio d'un sistema parlamentari de govern, els deures del monarca s'han convertit en estrictament representatius i cerimonials , ^[85] que queden reduits al nomenament oficial i al cessament del primer ministre i altres ministres del govern executiu. El monarca no es fa responsable de les seves accions, i la persona del monarca es sacrosanta. ^[86]

Sistema politic [ modifica ]

El sistema del partit esta dominat actualment pel partit socialdemocrata Siumut (en catala: Endavant ; 14 diputats) i pel partit socialista d' Inuit Ataqatigiit (en catala: Comunitat Inuit ; 11 diputats), i ambdos advoquen ampliament per una independencia mes gran de Dinamarca. Mentre que a les eleccions de 2009 el partit Demokraatit ?i majoritariament danes? va patir un fort declivi (en catala: Democrates ; 2 diputats), les eleccions de 2013 van consolidar el poder dels dos partits principals a costa dels grups mes petits i va obtenir representacio al Parlament per primera vegada el partit d'extrema esquerra Partii Inuit (en catala: Partit Popular ) elegits per primera vegada.

El no vinculant referendum sobre l'autogovern de Groenlandia de 2008 va afavorir un augment de l'autogovern amb 21.355 vots a favor i 6.663 en contra.

El 1985 Groenlandia va abandonar la Comunitat Economica Europea (CEE), a diferencia de Dinamarca, que continua sent-ne membre. Mes endavant, la CEE es va convertir en la Unio Europea (UE, reanomenada i expandida el 1992). Groenlandia mante vincles amb la UE a traves de Dinamarca. Tanmateix, el dret de la Unio en gran part no s'aplica a Groenlandia, excepte en l'ambit del comerc.

Govern [ modifica ]

El cap d'estat de Groenlandia es Margarida II , reina regnant de Dinamarca. El govern de la reina a Dinamarca nomena un alt comissionat ( Rigsombudsmand ) per representar la corona a l'illa. L'actual comissaria es Mikaela Engell .

Els groenlandesos escullen dos representants al Folketing , el Parlament de Dinamarca, del total de 179. Els representants actuals son Aleqa Hammond del Siumut i Aaja Chemnitz Larsen de l' Inuit Ataqatigiit . ^[87]

Groenlandia tambe te el seu propi Parlament, que te 31 membres. El govern es el Naalakkersuisut , els membres del qual son nomenats pel primer ministre. El cap de govern es el primer ministre , normalment el lider del partit majoritari al Parlament. L'actual primer ministre es Kim Kielsen del Siumut.

Divisions administratives [ modifica ]

Malgrat la poblacio escassa, Groenlandia va abolir els seus tres comtats l'any 2009 i des de llavors ha estat dividida en quatre territoris coneguts com a "municipis": Sermersooq ("Molt de gel") al voltant de la capital, Nuuk ; Kujalleq ("Sud") al voltant del cap Farvel ; Qeqqata ("Centre"), al nord de la capital i al llarg de l' estret de Davis ; i Qaasuitsup ("Foscor") al nord-oest. Al nord-est de l'illa hi ha l' area no incorporada del Parc nacional del Nord-est de Groenlandia . La base aeria de Thule tampoc no hi esta incorporada, com que es un enclavament situat dins del municipi de Qaasuitsup administrat per les Forces Aeries dels Estats Units . Durant la construccio, hi va haver fins a 12.000 residents nord-americans, pero en els ultims anys el nombre ha estat inferior a 1.000.

Municipi	Superficie	Poblacio (2013)	Mapa	Alcalde
Sermersooq	635,600 km²	21.868 hab.		Asii Ch. Narup
Qaasuitsup	660.000 km²	17.498 hab.		Jess Svane
Qeqqata	115.500 km²	9.620 hab.		Paneeraq Olsen
Kujalleq	32.500 km²	7.151 hab.		Simon Simonsen

Area	Superficie	Poblacio (2013)	Mapa
Parc Nacional del Nord-est de Groenlandia	972 000 km²	233 hab.

Relacions internacionals [ modifica ]

En general, les relacions internacionals son competencia de les autoritats daneses, pero Groenlandia ha aconseguit un cert espai de participacio en aquest ambit. Aixi, Groenlandia te un cert dret a participar en les organs i les decisions del Regne de Dinamarca. D’entrada, les autoritats groenlandeses poden demanar de tenir representants propis en les missions diplomatiques daneses que tractin amb els paisos on Groenlandia hi tingui interessos comercials particulars. Sobre aquesta base, per exemple, des del 1998 existeix una representacio permanent groenlandesa a Ottawa (Canada). A mes, el govern danes pot autoritzar a les autoritats groenlandeses a participar en negociacions internacionals que tinguin una importancia particular per a Groenlandia, fins al punt ?si es considera oportu? de permetre’ls de negociar directament, tot i que sempre de manera coordinada amb el Ministeri danes d’Afers Exteriors. ^{[88] [89]}

Com ja s’ha dit, Groenlandia ?a diferencia de Dinamarca ? no forma part de la Unio Europea (UE) , i aixo des que el 1985 va sortir-ne. Aquesta sortida va ser amb l'acord del govern danes, que va ser qui va negociar amb els seus socis europeus el Tractat de Groenlandia que regula. ^[90] No obstant, hi mante certs vincles gracies a la seva pertinenca al Regne de Dinamarca, cosa que li ha permes beneficiar d’alguns fons europeus. En particular, tot i no ser membre de la Unio, s’han establert certs acords tripartits UE-Dinamarca-Groenlandia, entre els quals una declaracio conjunta on la UE reconeix els vincles historics i la importancia geoestrategica de Groenlandia per a la Unio. Tambe existeix l’acord general de la UE amb els paisos i territoris d’ultramar pertanyents als estats membre europeus. Aquest darrer acord va permetre el naixement l’any 2000 de l' Associacio dels Territoris i Paisos d’ultramar de la Unio Europea (en angles, OCTA: Association of the Overseas Countries and Territoires of the European Union) , amb una presidencia rotatoria que el president greenlandes ja va tenir ocasio d’exercir el 2012. Alhora, el 25 de juny del 2008 es va signar a Brussel·les el Tractat de Cooperacio entre la UE i els OCTA.

El cas de la sortida de la Unio Europea es excepcional, ja que Groenlandia segueix sent part ?com a territori del Regne de Dinamarca? en tots aquells tractats internacionals signats per Dinamarca, i fent part de totes les organitzacions internacionals on Dinamarca hi es present. Per tant, per exemple, el territori groenlandes segueix estant sotmes al marc de la OTAN , del Consell d'Europa i de la OCDE , i sotmes per tant als compromisos que el govern central danes subscrigui al si d'aquestes organitzacions en nom del Regne de Dinamarca. ^{[91] [92] [93]}

Per altra banda, aixo si, Groenlandia participa de manera directa al Consell Nordic , que es un forum de cooperacio entre els parlaments dels estats nordics i de les tres zones autonomes: Illes Feroe , Groenlandia i Illes Aland . ^[94] La representant groenlandesa actual es Doris J.Jensen , presidenta del Parlament groenlandes. ^[95]

A mes, Groenlandia participa de manera permanent en la delegacio danesa al Consell Artic , com tambe hi participa una representacio de les illes Feroe . Segons la normativa danesa, aquesta delegacio conjunta a tres bandes esta obligada a consensuar i actuar amb una sola veu en les decisions del Consell Artic i, entre altres coses, defineixen conjuntament l'estrategia per a l'Artic per a periodes de deu anys. ^[96] La representant groenlandesa actual es Rebecca Lynge , del Departament d’Afers Exteriors del Govern de Groenlandia. ^[97]

Finalment, als groenlandesos tambe els correspon escollir dos diputats dels 179 que componen el Parlament de Dinamarca . Conve recordar que tot projecte de llei danesa que concerneixi a Groenlandia ha de ser consultat previament al Parlament groenlandes, el qual pot fer-hi les observacions oportunes, tot i que la darrera paraula sera finalment del Parlament danes.

Economia [ modifica ]

L'economia groenlandesa depen molt de la pesca, ja que representa mes del 90% de les exportacions de Groenlandia. ^[98] La industria de la gamba i el peix es, amb diferencia, la que ingressa mes beneficis. ^[99]

Groenlandia es abundant en minerals. ^[98] La mineria dels diposits de robi va comencar el 2007. A mesura que augmenten els preus milloren altres perspectives minerals, com ara el ferro, l' urani , l'alumini, el niquel, el plati , el tungste , el titani i el coure. Tot i la represa de diverses activitats d'exploracio d' hidrocarburs i minerals, es trigara diversos anys abans no es pugui materialitzar la produccio d'hidrocarburs. L'empresa petroliera estatal Nunaoil va ser creada per ajudar a desenvolupar la industria d'hidrocarburs a Groenlandia. La companyia estatal Nunamineral ha estat presentada a la Borsa de Copenhaguen per augmentar el capital per tal d'augmentar la produccio d'or, iniciada el 2007.

L'electricitat ha estat generat tradicionalment per centrals de petroli o diesel, tot i que hi ha un gran excedent d'energia hidroelectrica potencial. Actualment hi ha un programa per construir centrals hidroelectriques . La primera, i encara la mes gran, es la central hidroelectrica de Buksefjord .

Tambe hi ha plans per construir una gran fosa d'alumini, utilitzant energia hidroelectrica per crear un producte exportable. S'espera que gran part de la ma d'obra necessaria sigui importada. ^[100]

La Unio Europea ha instat Groenlandia a restringir el desenvolupament de projectes de terra rara a la Republica Popular de la Xina, ja que la Xina representa el 95% del subministrament actual del mon. A principis del 2013, el govern de Groenlandia va dir que no tenia previst imposar aquestes restriccions. ^[101]

El sector public, incloent les empreses de propietat publica i els municipis, te un paper dominant en l'economia de Groenlandia. Prop de la meitat dels ingressos del govern provenen de beques del govern danes, un complement important del producte interior brut (PIB). El producte interior brut per capita es equivalent al de les economies mitjanes d'Europa.

Groenlandia va patir una contraccio economica a principis dels anys noranta. Pero, des del 1993, l'economia ha millorat. El Govern de Groenlandia ha perseguit una estricta politica fiscal des de finals de la decada del 1980, que ha contribuit a crear excedents en el pressupost public i una baixa inflacio. Des del 1990 Groenlandia ha registrat un deficit de comerc exterior despres del tancament de l'ultima mina de plom i zinc restant aquell any. Mes recentment, s'han descobert noves fonts de robi a Groenlandia, prometent portar nova industria i una nova exportacio al pais.

Poblacio [ modifica ]

Demografia [ modifica ]

Groenlandia te una poblacio de 56.370 habitants (estimacio del gener del 2013), dels quals el 88% son inuit groenlandesos (incloses les persones mestisses). El 12% restant son descendents d' europeus , principalment danesos . Aixi mateix, milers d'inuits groenlandesos resideixen a la Dinamarca continental. La majoria de la poblacio es luterana . Gairebe tots els groenlandesos viuen al llarg dels fiords del sud-oest de l'illa principal, que te un clima relativament temperat. Mes de 17,000 persones resideixen a Nuuk , la ciutat capital.

Ciutats mes poblades Nom Poblacio 1995 2000 2005 2010 2016 1 Nuuk 12.723 13.441 14.501 15.469 17.316 2 Sisimiut 4.979 5.126 5.350 5.460 5.539 3 Ilulissat 4.052 4.199 4.533 4.546 4.866 4 Aasiaat 3.154 3.229 3.100 3.005 3.134 5 Qaqortoq 3.223 3.122 3.152 3.306 3.089 6 Maniitsoq 3.024 2.929 2.859 2.784 2.567 7 Tasiilaq 1.644 1.703 1.848 1.930 2.018 8 Narsaq 1.792 1.717 1.772 1.613 1.492 9 Paamiut 2.056 1.887 1.817 1.619 1.429 10 Nanortalik 1.564 1.538 1.509 1.448 1.264

Font: Grønlands Statistik [102]

Idiomes [ modifica ]

Tant el groenlandes com el danes s'han utilitzat en assumptes publics des de l'establiment del govern local el 1979; la majoria de la poblacio pot parlar ambdos idiomes. El groenlandes es va convertir en l'unic idioma oficial el juny del 2009, ^[103] un canvi amb certa oposicio. ^[104] A la practica, el danes encara s'usa ampliament en l'administracio i en l'educacio superior, i continua sent el primer o unic idioma per a alguns immigrants danesos en Nuuk i altres ciutats mes grans. De fet, es troba en curs un debat sobre el paper del kalaallisut (groenlandes) i el danes en la societat del futur. L'ortografia del kalaallisut (groenlandes) es va establir el 1851 ^[105] i es va revisar el 1973. El pais te una taxa d'alfabetitzacio del 100%. ^[99]

La majoria de la poblacio parla habitualment groenlandes , i gran part es bilingue. El parlen unes 50.000 persones, que el converteixen en la llengua mes parlada de les llengues esquimoaleutianes , parlada per mes persones que la resta de llengues de la mateixa familia juntes.

El kalaallisut es el dialecte groenlandes de l'oest de Groenlandia, que ha estat des de fa molt de temps l'area mes poblada de l'illa. Aquest fet ha comportat que de facto l'idioma oficial "groenlandes" sigui aquest dialecte, encara que el dialecte del nord, l' inuktun , continua sent parlat per 1.000 o mes persones al voltant de Qaanaaq , i el dialecte oriental, el tunumiisut , per unes 3.000. ^[106] Cadascun d'aquests dialectes son gairebe inintel·ligibles per als parlants dels altres, i per aquesta rao son considerats idiomes diferents per alguns linguistes. Un informe de la Unesco ha etiquetat els dialectes del nord i de l'est com a idiomes en perill, i actualment s'estan considerant mesures per protegir els dialectes de l'est de Groenlandia. ^[107]

Al voltant del 12% de la poblacio parla danes com a primera llengua o unica, particularment immigrants danesos a Groenlandia, molts dels quals ocupen carrecs com a administradors, professionals, academics o comerciants experts. Mentre que el groenlandes es dominant en tots els assentaments mes petits, una part de la poblacio inuit o ascendencia mixta, especialment a les ciutats, parla danes. La majoria de la poblacio esquimal parla danes com a segona llengua. A les ciutats mes grans, especialment a Nuuk i als estrats socials mes elevats, el danes continua sent l'idioma principal. Si be hi ha una estrategia per part del govern local que vol promoure el groenlandes en la vida publica i l'educacio, el desenvolupament del seu vocabulari i la idoneitat per a tots els contextos complexos, alguns opositors hi estan en contra.

L' angles es un altre idioma important per a Groenlandia, que s'ensenya a les escoles des del primer any escolar. ^[108]

Religio [ modifica ]

Els pobles inuit nomades eren tradicionalment xamanics , amb una mitologia ben desenvolupada que tractava principalment d'apaivagar una venjativa i sense dits deessa de la mar que controlava l'exit de la caca de foques i balenes .

Els primers colons nordics eren pagans, pero el fill d' Eric el Roig , Leif , va ser convertit al cristianisme pel rei Olaf Tryggvason en un viatge a Noruega el 999 i va enviar missioners a Groenlandia, els quals van establir rapidament setze parroquies, alguns monestirs i un bisbat a Garðar .

Redescobrir aquests colons i difondre les idees de la Reforma Protestant entre ells va ser una de les principals raons de la recolonitzacio danesa al segle  xviii . Sota el patrocini de la Escola de la Missio Reial a Copenhaguen, els luterans noruecs i danesos i els missioners alemanys de Moravia cercaren els assentaments nordics que faltaven, pero no hi van trobar nordics, i en lloc seu van comencar a predicar als inuit. Les figures principals en la cristianitzacio de Groenlandia van ser Hans i Poul Egede i Matthias Stach . El Nou Testament es va traduir a poc a poc des del primer assentament a l'illa de Kangeq, pero la primera traduccio de la Biblia completa no es va completar fins al 1900. El 2000 es va completar una traduccio millorada utilitzant l'ortografia moderna. ^[111]

Avui, la religio principal es el cristianisme protestant , representat principalment per l' Esglesia de Dinamarca , que te una orientacio luterana. Si be no hi ha dades censals oficials sobre la religio a Groenlandia, la bisbe de Groenlandia Sofie Petersen ^[112] estima que el 85% de la poblacio groenlandesa es membre de la seva congregacio. ^[113] L'Esglesia de Dinamarca es l' esglesia establerta a traves de la Constitucio de Dinamarca, ^[114] que s'aplica a tot el Regne de Dinamarca tret de les illes Feroe , ja que l'Esglesia de les Illes Feroe es va independitzar el 2007.

La minoria catolica romana es servida pastoralment per la Diocesi Catolica Romana de Copenhaguen . Encara hi ha missioners cristians a l'illa, pero principalment de moviments carismatics proselitistes cristians. ^{[115] [116] [117] [118]}

Afers socials [ modifica ]

La taxa de suicidi a Groenlandia es molt elevada. Segons un cens de 2010, Groenlandia mante la taxa de suicidi mes elevada del mon. ^{[119] [120]} Altres aspectes socials significatius que afronta Groenlandia son taxes altes d'atur, alcoholisme i VIH/SIDA. ^[121] Les taxes de consum d'alcohol a Groenlandia van assolir la seu maxim durant els anys vuitanta, quan va ser dues vegades mes altes que a Dinamarca, tot i que al 2010 van caure lleugerament per sota del consum mitja a Dinamarca (que es el dotze mes alt del mon). Al mateix temps, pero, els preus de l'alcohol son molt mes alts, el que significa que el consum te un alt impacte social. ^{[122] [123]}

Educacio [ modifica ]

L'escolaritzacio es obligatoria durant 10 anys per als nens. L'educacio secundaria esta disponible a diversos llocs del pais. Hi ha moltes escoles superiors a Groenlandia, inclosa la Universitat de Groenlandia a Nuuk. Tradicionalment molts groenlandeses han rebut educacio superior a la Dinamarca metropolitana.

Cultura [ modifica ]

La cultura de Groenlandia va comencar amb la colonitzacio durant el segon mil·lenni aC per la Cultura Dorset , poc despres del final de l'era glacial.

Al segle  x , els vikings islandesos i noruecs es van establir al sud de l'illa, mentre que la cultura Thule Inuit es va introduir al nord de l'illa i es va expandir cap al sud.

La cultura inuit va dominar l'illa des del final de l'edat mitjana fins a la recolonitzacio a principis del segle  xviii , quan es va reintroduir la cultura europea.

Avui, la cultura groenlandesa es una combinacio de la tradicio inuit ( Kalaallit ) i la cultura escandinava. Inuit o kalaallit, la cultura te una forta tradicio artistica, que data de milers d'anys. Els kalaallit son coneguts per una forma d'art de figures anomenades tupilak o un "objecte d'esperit". Les practiques tradicionals d'art es desenvolupen a l' Ammassalik . El catxalot segueix sent un mitja valorat per a la talla.

Groenlandia tambe te una cultura musical reeixida, encara que petita. Algunes de les bandes i artistes populars de Groenlandia son Sume (rock classic), Chilly Friday (rock), Nanook (rock), Siissisoq (rock), Nuuk Posse (hip-hop) i Rasmus Lyberth (folk), que va actuar representant Dinamarca al Festival de la Canco de l'Eurovisio del 1979 , cantant en groenlandes. El cantautor Simon Lynge es el primer artista musical de Groenlandia que tingui un album estrenat al Regne Unit i que actui al Festival de Glastonbury del Regne Unit. La cultura musical de Groenlandia tambe inclou musica inuit tradicional, que principalment gira al voltant del cant i la percussio.

Esports [ modifica ]

Els esports son una part important de la cultura de Groenlandia, ja que la poblacio es generalment activa. Els principals esports tradicionals a Groenlandia son els esports artics, una forma de lluita que es va originar a l'epoca medieval.

Els esports populars son el futbol, l' atletisme , handbol i l' esqui . L'handbol es sovint considerat l'esport nacional, i l'equip nacional masculi de Groenlandia va ser classificat entre els 20 primers del mon l'any 2001. Les dones groenlandeses sobresurten en futbol en relacio amb la grandaria del pais. Groenlandia te unes condicions excel·lents per practicar l' esqui , la pesca , el surf de neu , l' escalada en gel i l' escalada , tot i que el public en general prefereix l' alpinisme i el senderisme . Encara que el medi ambient del pais es generalment poc adequat per al golf , hi ha camps de golf a l'illa. Groenlandia va acollir una biennal internacional per segona vegada l'any 2016, que es l'esdeveniment multi-esportiu i cultural mes gran del mon per als joves de l'Artic

El futbol es l'esport nacional de Groenlandia. L'organisme de govern, l' Associacio de Futbol de Groenladia (en groenlandes, Kalaallit Nunaanni Arsaattartut Kattuffiat ), encara no es membre de la FIFA a causa dels desacords pel lideratge de la FIFA i la incapacitat per fer creixer gespa per a la regulacio de les bases de gespa dels estadis. No obstant aixo, es 17e membre de l' NF-Board . El programa de l'objectiu de la FIFA va patrocinar l' estadi de Qaqortoq a Qaqortoq , que compta amb un terreny de gespa artificial.

L'associacio esportiva mes antiga de Groenlandia es la Federacio d'Esqui de Groenlandia (GIF), fundada el 1969, quan el llavors president del GIF, Daniel Switching, va tenir la iniciativa de fundar federacions i instituir reformes. La Federacio d'Esqui de Groenlandia es divideix en comites de seleccio alpina i cross-country . La federacio no es membre de la Federacio Internacional d'Esqui (FIS), pero els esquiadors de Groenlandia van participar en els Jocs Olimpics i els Campionats del Mon sota la bandera danesa als Jocs de 1968, 1994, 1998 i 2014.

Groenlandia va participar en el campionat mundial d'handbol masculi de 2007 a Alemanya, acabant el 22e de 24 equips nacionals.

Groenlandia competeix en els Jocs Islandesos biennals, aixi com en els Jocs Olimpics de l'Hivern Artic (AWG). El 2002, Nuuk va acollir el GTE conjuntament amb Iqaluit , Nunavut . El 1994 i de nou el 2002 van guanyar el Trofeu Hodgson pel seu joc net.

Transports [ modifica ]

El transport aeri existeix tant dins de Groenlandia com entre l'illa i altres paisos. Tambe hi ha un transit programat de vaixells, tot i que les llargues distancies condueixen a llargs viatges que son poc frequentats. No hi ha camins entre les ciutats perque la costa te molts fiords que requeririen un servei de ferri per connectar una xarxa de carreteres. A mes, la manca d'agricultura, silvicultura i activitats semblants al camp ha significat que s'hagin construit molt pocs camins rurals.

Tots els assumptes d'aviacio civil son manejats per l' Autoritat de Transport de Dinamarca . La majoria dels aeroports, inclos l' aeroport de Nuuk , tenen pistes curtes i nomes poden ser utilitzats per avions especials forca petits de vols curts. L' aeroport de Kangerlussuaq , a uns 100 quilometres terra endins de la costa oest, es el principal aeroport de Groenlandia i el centre de vols nacionals. Els vols intercontinentals connecten principalment amb Copenhaguen . Els viatges entre destinacions internacionals (excepte Islandia ) i qualsevol ciutat de Groenlandia requereixen un canvi d'avio.

Air Iceland duu a terme vols de Reykjavik a diversos aeroports de Groenlandia, i la companyia promou el servei com una opcio de viatge d'un dia des d'Islandia per als turistes. ^[124] D'altra banda, els vols son gestionats per l'aerolinia domestica Air Greenland .

No hi ha vols directes als Estats Units o el Canada, encara que va haver-hi vols Kangerlussuaq - Baltimore , ^[125] i Nuuk - Iqaluit , ^[126] que van ser cancel·lats per l'escassetat de passatgers i les perdues financeres. ^[127] L'alternativa a aquest servei desaparegut es Air Iceland/ Icelandair , que amb un canvi d'avio a Islandia duen a ambdos paisos nord-americans.

Des de Catalunya , la manera mes rapida i eficac d'arribar a l'illa es a traves de Vueling Airlines , que duu a terme vols directes tot l'any de l' aeroport de Barcelona-El Prat a l' aeroport de Copenhaguen (Dinamarca), amb una durada d'unes tres hores. ^[128] Des de la capital danesa, Air Greenland duu a terme vols directes cap a l' aeroport de Kangerlussuaq , amb una durada de gairebe 5 hores, des del qual es pot arribar a Nuuk agafant un altre vol de 50 minuts de durada. ^[129]

Els transbordadors costaners s'encarreguen del transport maritim de passatgers i mercaderies, i son operats per Arctic Umiaq Line . Fan un unic viatge d'anada i tornada a la setmana, i triguen 80 hores en cada direccio.

Municipis i assentaments [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Dies festius a Groenlandia
• Llista de peixos de Groenlandia

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Imatges de Groenlandia
• Govern Autonom - Pagina Oficial.
• Latitud i Longitud dels indrets mes importants de Groenlandia