Globus aerostatic
 Globus aerostatic d'aire calent fabricat per l'empresa catalana
Ultramagic
.
|
| Tipus
| aerostat
sense motor
|
|---|
| Fabricant
| Diversos
|
|---|
| Operador/s
| |
|---|
Un
globus aerostatic
[1]
o
balo aerostatic
es una
aeronau
aerostatica
no propulsada que se serveix del
principi dels fluids
d'
Arquimedes
per volar, entenent l'
aire
com un
fluid
. Un globus pot estar lliure, moure’s amb el
vent
o lligat a un punt fix. Es diferent d'un
dirigible
, que es un
aerostat
motoritzat que pot impulsar-se a traves de l'
aire
de manera controlada.
Es la maquina voladora mes senzilla. El globus es un embolcall de
tela
ple d'un
gas
mes lleuger que l'
atmosfera
circumdant. Com que el globus sencer es menys
dens
que el seu entorn, s’eleva. Tot i que un globus no te cap sistema de
propulsio
, es possible un cert control direccional fent que el globus pugi o baixi d'
altitud
per trobar corrents favorables de
vent
.
Sempre estan compostos per una bossa que conte una massa de
gas
mes lleuger que l'aire. A la part inferior d'aquesta bossa hi pot anar una estructura solida dita barqueta o s'hi pot "lligar" qualsevol mena de cos, com per exemple un sensor.
Els
globus de gas
solen ser tancats, mentre que els globus d'aire calent, o
montgolfiers
, solen ser oberts.
Com que no tenen cap mena de
propulsor
, els globus aerostatics es "deixen portar" pels corrents d'aire, encara que n'hi ha alguns que poden controlar la seva elevacio.
Classificacio
[
modifica
]
Vol turistic
Segons el tipus de bossa dels globus es poden classificar en:
- Oberts o tancats.
- Rigids o elastics.
- Amb cremador (escalfador) o sense.
Globus tancat
[
modifica
]
Aparell mes lleuger que l'aire que es troba tancat per no perdre el gas que porta al seu interior. A mesura que puja es produeixen canvis de pressio en el gas que conte, a causa dels raigs del sol que incideixen sobre ell, pero mante sempre una mida constant. Es mante flotant sempre que no perdi el gas que conte, el qual pot ser
heli
o
hidrogen
, pero com que aquest ultim es
inflamable
habitualment s'usa l'heli. El defecte de l'heli es que es una mica mes pesant que l'hidrogen.
Hi ha tres tipus de globus aerostatics:
- Globus de gas calent o Montgolfiere
: obte la seva
flotabilitat
escalfant l'aire dins del globus. Es el tipus mes comu.
- Globus de gas o Charliere
: s’infla amb un gas de
massa molecular
inferior a l'atmosfera. La majoria funcionen amb la
pressio
interna del gas igual que la pressio de l'atmosfera. Els globus de gas s’omplen de gasos com:
- Hidrogen
: originalment s'utilitzava ampliament pero, des del desastre de Hindenburg s'utilitza poc a causa de la seva alta inflamabilitat.
- Gas de
carbo
(tot i que consta d'aproximadament la meitat d'
hidrogen
): molt utilitzat durant el
segle XIX
i principis del
xx
, ja que era mes barat que l'hidrogen i tenia mes disponibilitat.
- Heli
: s'utilitza avui en dia per a tots els
dirigibles
i la majoria de globus de gas tripulats.
- Altres gasos: com l'
amoniac
o el
meta
. Tenen poca capacitat d'elevacio i altres defectes de seguretat i mai s’han utilitzat ampliament.
- Roziere
: te tant gasos elevadors calents com gasos elevadors no calents en bosses de gas separades. Aquest tipus de globus aerostatic s'utilitza de vegades per a vols de registre de llarga distancia, pero no s'utilitza de cap altra manera.
Tant el
Montgolfiere
com el Charliere encara son d'us comu. El
Montgolfiere
es forca economic, ja que no requereix materials d'alta qualitat, i es popular en el sector esportiu.
Montgolfier o globus de gas calent
[
modifica
]
El primer globus que va transportar passatgers utilitzava aire calent per obtenir flotabilitat i va ser construit pels germans
Josef i Etienne Montgolfier
a
Annonay
,
Franca
, el
1783
: el primer vol de passatgers es va produir el 19 de setembre de 1783, amb una
ovella
, un
anec
i un
gall
.
El primer vol en globus tripulat amarrat va ser amb un Montgolfier mes gran, probablement el 15 d'octubre de 1783. El primer vol en globus lliure es va fer amb el Montgolfier anterior, el 21 de novembre de 1783.
Quan s’escalfa, l'aire s’expandeix, de manera que un determinat volum d'espai conte menys aire. Aixo el fa mes lleuger i, si el seu poder d'elevacio es superior al pes del globus que el conte, aixecara el globus cap amunt. Un globus aerostatic nomes pot mantenir-se enlairat si te combustible pel seu
cremador
, per mantenir l'aire prou calent.
Els primers Montgolfiers feien servir un cremador de
combustible
solid que resultava menys practic que el dels globus d'hidrogen, que van sorgir gairebe immediatament, i els Montgolfiers van desapareixer aviat.
A la decada dels 50, la comoditat i el baix cost dels cremadors de gas embotellats van provocar la reactivacio dels Montolfiers per l'
esport
i l'
oci
.
L'alcada d'un globus d'aire calent es controla girant el cremador cap amunt o cap avall segons sigui necessari, a diferencia d'un globus de gas, on sovint es transporten pesos de llast perque es puguin deixar caure si el globus queda massa baix i per tal d'aterrar el gas d'elevacio s’ha de ventilar a traves d'una
valvula
.
International de montgolfieres de Saint-Jean-sur-Richelieu
[
modifica
]
Globus al
International de montgolfieres de Saint-Jean-sur-Richelieu
Des de 1984, la ciutat de Saint-Jean-sur-Richelieu acull el campionat "Internacional de Globus aerostatics de Saint-Jean-sur-Richelieu", un festival d'envergadura dedicat a activitats recreatives.
[2]
Charlier o globus de gas
[
modifica
]
El professor
Jacques Charles
va fabricar un globus portador de persones que utilitzava l'
hidrogen gasos
lleuger per la
flotabilitat
i el va fer volar menys d'un mes despres del vol del primer Montgolfier, l'1 de desembre de 1783. Els globus de gas tenen una elevacio superior per a un volum determinat, de manera que no necessiten ser tan grans i tambe poden enlairar-se durant molt mes temps que els d'aire calent, de manera que els globus de gas van ser mes usats durant els seguents dos segles. Al segle
xix
, era habitual utilitzar gas de la ciutat per omplir globus. Aquest no era tan lleuger com el gas d'hidrogen pur i tenia aproximadament la meitat de la potencia elevadora, pero era molt mes barat i disponible.
Els globus de gas lleuger son usats tambe en aplicacions cientifiques, ja que son capacos d'arribar a altituds molt mes altes durant periodes molt mes llargs. Generalment s’omplen d'heli. Tot i que l'hidrogen te mes poder d'elevacio, es
inflamable
en una atmosfera rica en
oxigen
. Aquestes missions cientifiques de globus no solen ser tripulades.
Hi ha dos tipus de globus de gas lleuger: de pressio zero i de superpressio. Els globus de pressio zero son la forma tradicional del globus de gas lleuger. S’inflen parcialment amb el gas lleuger abans de l'
enlairament
, amb una pressio de gas igual a dins i a fora del globus. A mesura que el globus de pressio zero puja, el seu gas s’expandeix per mantenir la diferencia de pressio zero i l'embolcall del globus s’infla.
A la nit, el gas d'un globus de pressio zero es refreda i es contrau, causant una baixada d'altitud. Un globus de pressio zero nomes pot mantenir l'altura alliberant gas quan va massa alt, pero el gas en expansio pot trencar l'embolcall.
Un globus de superpressio, en canvi, te un embolcall resistent i poc
elastic
que s’omple de gas lleuger a una pressio superior a la de l'atmosfera externa i, a continuacio, es tanca. L'embolcall del globus de superpressio no pot canviar molt de mida i, per tant, mante un volum generalment constant. El globus de superpressio es mante a una altitud on la densitat de l'atmosfera sigui constant i pot mantenir el vol fins que la fuga de gas el faci baixar gradualment.
Els globus de superpressio ofereixen durades de
vol
de mesos, en comptes de dies. De fet, en una operacio tipica, una missio de globus de superpressio basada en la Terra s’acaba amb una ordre del control terrestre per obrir l'embolcall, en lloc de per una fuga espontania de gas.
Els globus d'alta altitud s’utilitzen com a vaixells de gran volada per transportar instruments cientifics (com els globus meteorologics) o per arribar a altituds properes a l'
espai
per fer imatges o fotos de la
Terra
. Aquests globus poden volar a l'aire mes de 30,5 km i estan dissenyats per esclatar a una altitud fixa on es desplegara el
paracaigudes
per portar la carrega util de manera segura a terra.
Els primers globus d'aire calent no podien romandre en suspensio durant molt de temps perque feien servir molt
combustible
, mentre que els primers globus d'hidrogen eren dificils de controlar com es desitjava, ja que l'
aeronauta
nomes podia ventilar el gas o deixar el llast un nombre limitat de vegades.
Pilatre de Rozier
es va adonar que per a un vol de llarga distancia com creuar el
Canal de la Manega
, l'aeronauta hauria de fer us de les diferents direccions del vent a diferents altituds. Per tant, seria imprescindible tenir un bon control de l'altitud i poder mantenir-se despert durant molt de temps. Va desenvolupar un globus combinat dues bosses de gas: el globus Rozier. La superior contenia hidrogen i feia possible la major part de l'elevacio constant. La inferior contenia aire calent i es podia escalfar o refredar rapidament per proporcionar una elevacio variable controlar l'altitud.
El
1785
Pilatre de Rozier va enlairar-se en un intent de volar a traves del Canal de la Manega, pero poc despres de l'enlairament la bossa de gas d'hidrogen es va incendiar i Roziere no va sobreviure a l'accident posterior.
No va ser fins als
anys 80
que es va desenvolupar la tecnologia per permetre un funcionament segur del tipus Rozier: per exemple mitjancant l'us d'heli no inflamable com a gas elevador. Diversos dissenys han realitzat vols de llarga distancia amb exit.
Terminologia dels inicis
[
modifica
]
Les primeres experiencies amb globus aerostatics, l'any 1783, a Franca, que a Valencia arribaren l'any seguent i crearen una gran expectacio i originaren diversos texts populars de caracter noticier i d'indole satirica i burlesca. Per aixo al diccionari valencia de Bernat i Baldovi va fer servir l'adjectiu aerostatic en sentit figurat i l'aplica humoristicament a la gent pobra, que te la panxa plena d'aire: ≪si no vos agrada el programa boleril, cosa tan llauchera y adecuada a panches aerostatiques≫. En altres texts populars valencians del darrer quart del segle
xviii
i de primeria del XIX, en els quals els nous ginys volants eren anomenats generalment
boles
, d'acord amb la seua forma arredonida. Tambe aparegueren les primeres temptatives d'adaptacio del cultisme, sota formes com
bola arestetica
,
arreotectica
,
ferestica
o
ferestega
, assimilant el neologisme a l'adjectiu ferestec. En altres zones de l'ambit linguistic catala, a Barcelona, on els autors populars de l'epoca parlaven de maquines aerostatiques, tant l'objecte com el mot, prenen el nom de
boles de gas
i
bombes de gas
.
Els globus van ser, en el seu temps, els mes significatius invents d'aparells voladors creats per l'esser huma. La seva importancia va raure en la impossibilitat que tenien els homes per elevar-se des de la superficie de la Terra i traslladar-se viatjant per l'aire.
Els globus d'aire calent eren populars a la
civilitzacio xinesa
: en
Zhuge Liang
, del regnat de
Shu Han
, en l'era dels
Tres Regnes
(
220
-
280
) utilitza globus volants d'aire calent per a fer senyals militars. Aquestes llanternes eren conegudes amb el nom de
llanternes de Kongming
(孔明?).
[3]
[4]
Inicis del globus aerostatic
[
modifica
]
Recents investigacions han demostrat que el
8 d'agost
de
1709
, el sacerdot brasiler
Bartolomeu de Gusmao
va fer la primera demostracio d'ascensio aeria amb globus d'aire calent no tripulat a la Casa d'Indies de Lisboa, davant la cort del rei
Joan V de Portugal
.
[5]
[6]
[7]
[8]
[9]
[10]
Els primers 5 ascensos de globus aerostatics a
Franca
Els
germans Joseph i Jacques Montgolfier
van realitzar la primera demostracio publica de la seva invencio el
4 de juny
de
1782
a Franca. El seu somni d'arribar fins al cel es va fer realitat. La idea del globus aerostatic es va comencar a gestar quan els germans estaven asseguts davant d'una foguera. Van notar que el fum s'elevava i van pensar en l'oportunitat d'aprofitar aquesta qualitat. Despres de diversos experiments, van comprendre que l'aire calent es mes lleuger que el fred, de manera que tendeix a pujar. Van decidir crear una maquina que permetes enlairar-se amb aquest principi. Joseph i Jacques Montgolfier van llancar el seu primer model el setembre de 1782. El vol inicial va demostrar que la seva teoria tenia rao. El 4 juny 1783 van realitzar una demostracio publica amb un globus aerostatic de deu metres de diametre en un mercat frances. Estava construit amb tela i paper. El 27 d'agost
Jacques Charles
i
Anne-Jean Robert
i
Nicolas-Louis Robert
enlairen el primer globus d'
hidrogen
a Paris.
[11]
Mes de 130.000 espectadors van quedar aclaparats quan varen tornar a volar el setembre del mateix any a
Versalles
.
Lluis XVI
,
Maria Antonieta d'Austria
i la cort francesa van presenciar l'esdeveniment. Un gall, una ovella i un anec van ser els seus tripulants. Just l'octubre d'aquest any es va enlairar per primera vegada un huma.
Jean-Francois Pilatre de Rozier
va ser el valent pioner.
La
batalla de Fleurus
de
1794
marca el primer us bel·lic d'un globus aerostatic, l'
Entreprenant
, que va permetre als francesos reconeixer les posicions enemigues abans de la batalla.
[12]
El
22 d'octubre
de
1797
l'intrepid
Andre Jacques Garnerin
va saltar amb un paracaigudes des d'un globus que volava a gran alcada sobre el cel de Paris.
Vols emblematics amb globus
[
modifica
]
El
21 de marc
de
1999
, el suis
Bertrand Piccard
i el britanic
Brian Jones
van culminar la volta al mon en globus aerostatic sense fer escales, despres de recorrer 46.759 quilometres a bord del
Breitling Orbiter III
en 19 dies, 21 hores i 55 minuts.
[13]
Ascensio d'un globus Montgolfier a Aranjuez,
Antonio Carnicero
.
La primera ascensio d'una persona la va intentar a
Aranjuez
el frances
Charles Bouche
el
4 de juliol
[14]
[15]
de
1784
, pero va resultar ferit al desplomar-se el globus quan iniciava l'ascens. No obstant aixo va ser l'italia
Vicente Lunardi
qui va aconseguir ser el primer a enlairar-se el
12 d'agost
de
1792
, el fet es va realitzar en els
jardins del parc del Buen Retiro de Madrid
, volant durant una hora fins a la
Villa de Daganzo
, prop d'
Alcala de Henares
.
[16]
El mateix Lunardi va repetir l'ascensio el
8 de gener
de
1793
, pero aquesta vegada a la localitat madrilenya d'Aranjuez.
El
15 de desembre
de
1884
es crea el
Servicio Militar de Aerostacion
, a partir de la 4a Companyia del Batallo de Telegrafs, per a l'ocupacio de globus aerostatics i
dirigibles
, dedicada a l'estudi i tasques d'observacio. El 1896 es va crear com a unitat independent la Companyia d'Aerostats.
[17]
La reina regent,
Maria Cristina d'Austria
, en una visita a les maniobres que aquesta companyia feia a la Casa de Campo de Madrid, va fer una ascensio en un globus captiu el 27 de juny de 1889.
[18]
La ciutat d'
Igualada
(
Anoia
) es la seu del
European Balloon Festival
, la concentracio de globus aerostatics mes important del sud d'Europa, que se celebra cada any al mes de juliol des de 1997. Igualada tambe es la seu d'
Ultramagic
, el segon fabricant mundial de globus aerostatics d'aire calent.
[19]
La produccio anual de l'empresa se situa entre els 80 i 120 globus, destinant-ne prop del 80% a l'exportacio. Aixi mateix, la poblacio d'Igualada te l'index de pilots titulats per habitant mes alt de Catalunya, consolidant aixi que Igualada sigui coneguda com la "ciutat dels globus".
[20]
Hispanoamerica
[
modifica
]
Globus aerostatic de Jorge Newbery a
Buenos Aires
,
Argentina
(1911).
Omplert inicial.
A Mexic va ser
Jose Maria Alfaro
qui va aconseguir enlairar-se en un globus aerostatic d'aire calent i de coberta impermeable el
1784
[21]
i un any mes tard faria el mateix el militar
Antonio Maria Fernandez
, en les proximitats de ciutat de
Tlaxcala
.
La primera constancia d'un vol amb globus aerostatic a Venecuela, va ser quan
Gonzalez Torres de Navarra
era governador i capita general de la provincia de Venecuela en l'epoca colonial. El
20 de gener
de
1785
es va realitzar una exhibicio per celebrar l'aniversari del monarca. La dimensio del globus era de 12 vares de diametre (aproximadament 10 m) i en la composicio del gas es va utilitzar oli i paper.
[22]
Sembla que el primer aeronauta de Cuba va ser el frances
Eugeni Roberston
, qui el
19 de marc
de
1828
es va enlairar en un globus aerostatic des de la
Plaza de Armas
de
l'Havana
[23]
i
Adolfo Theodore
va realitzar tres ascensions el
1830
. No obstant aixo, el primer
ciutada nadiu
que va aconseguir un vol d'aquestes caracteristiques va ser
Jose Domingo Blineau
que va realitzar una primera ascensio al
3 de maig
de
1831
i una segona en
1833
.
[24]
El primer vol en globus al
Peru
es va realitzar a la
Plaza de Acho
de
Lima
el
24 de setembre
de
1840
a carrec de
Jose Maria Flores
.
[25]
Al llarg de tot el segle
xix
es varen utilitzar globus tambe amb fins bel·lics. Durant la
Guerra de la Triple Alianca
, un globus aerostatic captiu de l'exercit brasiler va permetre observar l'artilleria
paraguaiana
. Aquesta observacio es va realitzar el
6 de juliol
de
1866
en la qual l'enginyer militar argenti d'origen polones
Robert A. Chodasiewicz
es va convertir en el primer militar llatinoamerica a elevar-se en globus.
[26]
Els argentins
Aaron de Anchorena
i
Jorge Newbery
van realitzar el
25 de desembre
de
1907
el primer vol a travessar el
Riu de la Plata
. Usaren el llegendari globus ≪Pampero≫
[27]
que el primer havia portat des de Franca. El
17 d'octubre
de l'any seguent, el ≪Pampero≫ desapareixia en ple vol, possiblement endinsant-se en la mar. Els seus tripulants eren Eduardo Newbery, germa de Jorge, i el sergent Romero.
[28]
Tambe va ser Newbery qui el 1909 va pilotar per primera vegada el globus aerostatic ≪Huraca≫, des de Belgrano al
Brasil
.
Amb motiu de la commemoracio dels dos-cents anys de la independencia de
Colombia
, el juliol de 2009 es va realitzar el primer desplegament de globus aerostatics en gran quantitat, a
Bogota
. Mes de 40 globus van solcar els cels de la capital, aterrant en diferents punts de la ciutat.
- ↑
cat
[
Enllac no actiu
]
- ↑
montgolfieres.com
(frances)
)
- ↑
Ancient Chinese Inventions
- ↑
The Ten Thousand Infallible Arts of the Prince of Huai-Nan
- ↑
AMEIDA, L. Ferrand de, "Gusmao, Bartolomeu Lourenco de", in SERRAO, Joel, Dicionario de Historia de Portugal, Porto, Figueirinhas, 1981, vol. III, pp. 184?185
- ↑
CARVALHO, Historia dos Baloes, Lisboa, Relogio d'Agua, 1991
- ↑
CRUZ FILHO, F. Murillo, Bartolomeu Lourenco de Gusmao: Sua Obra e o Significado Faustico de Sua Vida, Rio de Janeiro, Biblioteca Reprografica Xerox, 1985
- ↑
SILVA, Inocencio da, ARANHA, Brito, Diccionario Bibliographico Portuguez, Lisboa, Imprensa Nacional, T. I, pp. 332?334
- ↑
TAUNAY, Affonso d'Escragnolle, Bartolomeu de Gusmao: inventor do aerostato: a vida e a obra do primeiro inventor americano, S. Paulo, Leia, 1942
- ↑
TAUNAY, Affonso d'Escragnolle, Bartholomeu de Gusmao e a sua prioridade aerostatica, S. Paulo: Escolas Profissionaes Salesianas, 1935, Sep. do Annuario da Escola Polytechnica da Univ. de Sao Paulo, 1935
- ↑
Science and Society, Medal commemorating Charles and Robert’s balloon ascent, Paris, 1783.
- ↑
Murphy
, Justin D.
Military Aircraft, Origins to 1918: An Illustrated History of Their Impact
(en angles). ABC-CLIO, 2005, p. 8.
ISBN 1851094881
.
- ↑
Glen Bledsoe; Karen Bledsoe.
Ballooning Adventures
. Capstone Press, 1 juliol 2000, p. 35?.
ISBN 978-0-7368-0574-2
[Consulta: 10 juliol 2012].
- ↑
Fernandez Arenas
, Jose.
Arte efimero y espacio estetico
. Anthropos Editorial, Barcelona, 1988, p. 398.
ISBN 9788476580783
.
- ↑
Quintana i Mari
, Antoni.
Antoni Quintana i Mari
.
Institut d'Estudis Catalans
, 1996, p. 17.
ISBN 8472833518
.
- ↑
Historia del sector aeronautic (1)
per Jose Antonio Barragan (EADS-CASA),
ESTRATEGIES
[
Enllac no actiu
]
, Any IV N º 16 maig-juny de 2005.
- ↑
Cardona
, Gabriel.
El Poder Militar en la Espana Contemporanea Hasta la Guerra Civil
. Siglo XXI de Espana Editores, 1983, p. 12.
ISBN 8432304670
.
- ↑
Blanco y negro
. Blanco y Negro, 1925 [Consulta: 10 juliol 2012].
- ↑
El Periodico,
Onze mesos en globus
- ↑
TV3, 05/07/2012, Igualada,
Quaranta globus sobre l'Anoia
- ↑
La Gazeta de Mexic
, p. 82, dimecres 19 de maig del 1784
- ↑
Carlos E. Garcia,
Tres moments en la Historia de la Ciencia i la Tecnica a Venecuela
Arxivat
2009-02-09 a
Wayback Machine
.. TF, juliol de 2004, vol.22, no.87, p.341-352. ISSN 0798-2968.
- ↑
Va volar com Matias Perez
Arxivat
2017-10-17 a
Wayback Machine
. per Rolando Aniceto.
- ↑
El primer globonauta cuba
per Lucas Garver,
Independent de Cuba
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Aeronautic del Peru - FAP
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Forca Aeria Argentina
Arxivat
2007-12-21 a
Wayback Machine
., el 19 de desembre de 2007
- ↑
≪Pampero≫. De 1.200 m³ de gas, en aquesta ocasio gas d'enllumenat.
- ↑
Ricardo J. Leggieri,
Dr Eduardo Newbery, vuelo a la gloria
Arxivat
2009-12-30 a
Wayback Machine
.,
Revista del Museo
, any 21 N º 38, desembre de 2006, pags. 8-10
Enllacos externs
[
modifica
]