Un genocidi es l'extermini sistematic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup huma. ^{[1] [2] [3]} El criteri d'extermini pot ser etnic , nacional , religios , politic o de qualsevol altra mena. Segons el socioleg i historiador Michael Mann es el grau mes extrem de violencia intergrupal i dels processos de neteja etnica , sovint associats a la creacio d' estats nacio . ^[4] Es un dels crims atrocos de la qual l'huma es capac, pero no s'ha de confondre amb amb massacres, calamitats, crims de guerra o altres formes d'assassinats a gran escala. ^[5]

El 1948, la Convencio de Genocidi de les Nacions Unides va definir el genocidi com qualsevol dels cinc "actes comesos amb la intencio de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, etnic, racial o religios". Aquests cinc actes van ser: matar membres del grup, causar-los greus danys corporals o psiquics, imposar condicions de vida destinades a destruir el grup, prevenir els naixements i traslladar-los a la forca fora del grup. Les victimes son atacades per la seva pertinenca real o percebuda a un grup, no de manera aleatoria. ^{[6] [7]}

El grup de treball sobre inestabilitat politica va estimar que es van produir 43 genocidis entre 1956 i 2016, que van resultar en uns 50 milions de morts. ^[8] L' ACNUR calcula que n'hi ha 50 mes milions havien estat desplacats per aquests episodis de violencia fins al 2008. ^[8] El genocidi, especialment el genocidi a gran escala, es considera ampliament que significa l'epitom del mal huma. ^[9] Com a etiqueta, es polemica perque es moralitzant, ^[10] i s'ha utilitzat com a tipus de categoria moral des de finals dels anys noranta. ^[11]

Evolucio historica [ modifica ]

El neologisme genocidi va ser creat per Raphael Lemkin , jueu de Polonia , el 1944 . ^{[12] [13]} Es un mot compost del grec genos (familia, tribu o raca) i el sufix d'origen llati -cidi, matanca. ^[14] Amb aquest terme Lemkin defineix les matances per motius racials, nacionals o religiosos. Va lluitar per a obtenir normes internacionals que definissin i prohibissin el genocidi. L'≪Accord de Londres≫ de 8 d'agost de 1945 va establir l'Estatut del Tribunal de Nuremberg, va definir com crims contra la humanitat els assassinats i altres agressions contra qualsevol poblacio civil o les persecucions per motius politics, racials o religiosos. ^[15] El 1946 , l'Assemblea General de les Nacions Unides va confirmar els principis de Dret internacional reconeguts per l'Estatut del Tribunal i va proclamar la resolucio 96 (I) sobre el crim de genocidi, que defineix com una negacio del dret d'existencia a grups humans sencers entre ells els racials, religiosos o politics , instant a prendre les mesures necessaries per a la prevencio i sancio d'aquest crim. Aquesta resolucio va cristal·litzar en la Convencio per a la Prevencio i Sancio del Delicte de Genocidi, adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolucio 260 A (III), de 9 de desembre de 1948 , i que va entrar en vigor el 1951 . La definicio de genocidi plasmada en la Convencio de 1948 ha estat acollida a l'article 4 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslavia , de 1993 , l'article 2 de l'Estatut del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda , de 1994, i l'article 6 de l'Estatut de Roma de 1998, pel qual es va crear la Cort Penal Internacional .

Regulacio juridica [ modifica ]

Segons l'article ii de la Convencio per a la Prevencio i la Sancio del Delicte de Genocidi , ^[16] s'enten per genocidi qualsevol dels seguents actes amb la intencio de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, etnic, racial o religios:

• Matar membres d'un grup
• Perjudicar greument la integritat fisica o mental dels membres del grup
• Sotmetre el grup a gratcient a condicions de vida extremes que condueixin a la seva destruccio fisica, total o parcial
• Imposar mesures per a impedir els naixements en el si del grup
• Deportar forcosament els nens del grup a un altre grup. ^[16]

A part del genocidi es castiguen altres delictes connexos, que son l'associacio per a cometre genocidi, la instigacio directa i publica, la temptativa i la complicitat.

Les persones acusades de genocidi seran jutjades, d'acord amb l'article vi de la Convencio, en un tribunal competent del territori on es va cometre el delicte. No obstant aixo, ha sorgit paral·lelament un dret consuetudinari pel qual els tribunals de qualsevol Estat podrien jutjar casos de genocidi, encara que fossin comesos per no nacionals i fora del seu territori. Tambe la Cort Penal Internacional pot coneixer d'aquest delicte, sempre que sigui competent per haver-se reconegut la seva jurisdiccio.

La Convencio afirma que es irrellevant que l'acusat sigui governant, funcionari o particular i declara que, a l'efecte d'extradicio, no es pot considerar el genocidi en cap cas com un delicte politic.

Genocidis al llarg de la historia [ modifica ]

• 

  

  

  America (a partir de 1492 ) durant la colonitzacio per part de potencies europees. ^[17] El nombre de morts era considerable, pero segons certs autors, manca l'aspecte intencional i sistematic, era mes aviat per manca de precaucio i de prudencia. ^[2]
• Namibia , ( 1904 - 1907 ), genocidi dels herero , perpetrat per Alemanya a aquesta colonia africana. ^[18]
• Armenia ( 1915 - 1923 ) Genocidi armeni , perpetrat per l' Imperi Otoma . ^[19]
• Assiria (1914?1918, 1922?1925) Genocidi assiri , perpetrat per l' Imperi Otoma . ^[20]
• Burundi , (1972). ^[21]
• Cambodja , (1971 - 1979). Purgues massives perpetrades pels Khmers Rojos de Pol Pot , que van acabar amb l'assassinat de la quarta part del pais. ^[22]
• Genocidi circassia (1763 - 1867) al Caucas Nord, per l' Imperi Rus . ^[23]
• Genocidi grec pontic (1913?1923), perpetrat per l' Imperi Otoma . ^[24]
• Gran Salt Endavant (1958 - 1962) i Revolucio Cultural a la Xina ( 1966 - 1969 ). S'estima que moriren de 20 a 30 milions de persones a causa de la dura repressio i la fam causada per les politiques estatals promogudes pel Partit Comunista de Mao . ^[25]
• Gran Purga ( decada de 1930 ) a la Unio Sovietica sota Stalin , perpetrada tant contra la poblacio en general com dins del partit comunista . 1937 en fou l'any mes cruent. ^[26]
• Holocaust ( 1933 - 1945 ), perpetrat pels nazis a Europa. Tenia com a objectiu l'extermini complet de minories com ara els jueus o gitanos , aixi com de persones pertanyents a grups considerats com a ≪indesitjables≫, com els homosexuals . ^[27]
• Porrajmos a Europa ( 1933 - 1945 ), el nom amb que es coneix l'assassinat massiu de gitanos durant l'Holocaust. ^[28]
• Holodomor , Ucraina decada de 1930 a l'URSS sota el regim de Stalin, crim comes contra el poble ucraines. ^[29]
• Massacre de Srebrenica ( 1995 ), perpetrada per l'exercit serbi contra els bosnians . Part de la Guerra de Bosnia , al seu torn part de les cruentes Guerres dels Balcans , en els quals l'odi etnic va ser un component important. ^[30]
• Ruanda , ( 1994 ), l'extermini de milers de tutsis i dels seus simpatitzants per part de grups extremistes hutu del pais ( Interahamwe i Impuzamugambi ) durant la Guerra Civil ruandesa . ^[21]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Perez Trivino , Jose Luis. Els genocidis del segle XX . Barcelona: UOC, 2016, p. 142 ( Vull Saber' num. 152).  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Genocidi