한국   대만   중국   일본 
페이지를 파싱하기 어렵습니다. Galileo (navegacio per satel·lit) - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Galileo (navegacio per satel·lit)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióGalileo
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Eponim Galileu Galilei Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus sistema de navegacio per satel·lit Modifica el valor a Wikidata
Historia
Esdeveniment significatiu
11 juliol 2019-18 juliol 2019 apagada Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Gestor/operador Agencia de la Unio Europea per al Programa Espacial
Agencia Espacial Europea Modifica el valor a Wikidata
Format per
Part de European Union Space Programme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc web esa.int… Modifica el valor a Wikidata
Galileo Galilei .

Galileo es un sistema de navegacio per satel·lit , construit per la Unio Europea (UE) i l' Agencia Espacial Europea (ESA), que va iniciar els seus serveis el 15 de desembre de 2016. [1] Es un projecte dirigit per l'enginyer catala Xavier Benedicto amb un pressupost de 5.000 milions d' euros [2] que porta el nom de l'astronom italia Galileo Galilei . Un dels objectius del Galileo es proporcionar un sistema de posicionament d'alta precisio sobre la qual els paisos europeus poden confiar, independentment dels sistemes GLONASS rus, GPS america, i Compass xines, que poden ser deshabilitats en temps de guerra o de conflicte. [3] Les proves del febrer de 2014 van demostrar que la funcio de recerca i rescat (SAR) del Galileo, operant com a part del Programa internacional Cospas-Sarsat , permet localitzar el 77% de les ubicacions de socors simulades en l'entorn de 2 km, i el 95% en 5 km. [4] [5]

Galileo utilitza dos centres d'operacions terrestres , el d'Oberpfaffenhofen prop de Munic a Alemanya i el de Fucino a Ortucchio ( Provincia de L'Aquila ) a Italia. [6] El desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar Praga , a la Republica Txeca, com a seu del projecte Galileo.

Dels quatre satel·lits necessaris per fixar una posicio, requisit per a validar el sistema amb unes proves completes, els dos primers van ser llancats l'any 2011 i els altres dos el 12 d'octubre de 2012. [7] Un cop finalitzada l'anomenada fase de validacio en orbita (In-Orbit Validation o IOV), es llancaren satel·lits addicionals per a la fase de capacitat d'operacio inicial (Initial Operational Capability o IOC) durant cinc anys. La primera determinacio d'una posicio basada en senyals emesos nomes des de satel·lits Galileo va ser assolida el 12 de marc de 2013. [8] La finalitzacio del sistema constara de 30 satel·lits (27 operacionals i tres recanvis actius) programat pel 2019. [9]

Els serveis de navegacio basica pretenen ser gratuits. Galileo te com a objectiu proporcionar les mesures de posicio horitzontal i vertical dins de la precisio d'un metre, i millors serveis de posicionament en altes latituds que altres sistemes de posicionament. Com una caracteristica addicional, Galileo proporciona una unica funcio global de recerca i rescat (search and rescue o SAR). Els satel·lits estan equipats amb un transponedor per transmetre senyals de socors des del transmissor de l'usuari al Centre de Coordinacio de Rescat ( Rescue Co-ordination Centre) , que despres iniciaria l'operacio de rescat. Alhora, el sistema proporciona un senyal als usuaris que els informa que la seva situacio ha estat detectada i que l'ajuda esta en cami. Aquesta ultima caracteristica es nova i es considera una important actualitzacio en comparacio amb els sistemes existents GPS i GLONASS, que no proporcionen informacio a l'usuari. [10] L'us dels serveis basics (de baixa precisio) del sistema Galileo sera gratuit i obert a tothom. Les capacitats d'alta precisio estaran disponibles per a usuaris comercials mitjancant pagament i per a us militar. [11]

Historia [ modifica ]

Objectius principals [ modifica ]

El 1999, els diferents conceptes del Galileo (des d'Alemanya, Franca, Italia i el Regne Unit) es van comparar i resumir en un per un equip d'enginyers de tots els quatre paisos. La primera etapa del programa Galileo es va acordar oficialment el 26 de maig de 2003 per la Unio Europea i l' Agencia Espacial Europea . [12]

El sistema esta pensat principalment per a us civil, a diferencia dels sistemes dels Estats Units (GPS), Russia (GLONASS), i la Xina (Beidou-1/2, COMPASS), dissenyats amb finalitats militars: per exemple, els EUA es reserven el dret de limitar la intensitat del senyal o la precisio del GPS , o d'impedir-ne del tot l'us public en temps de conflicte, de manera que nomes les forces armades dels EUA i els seus aliats podrien fer-lo servir. [13] El sistema europeu nomes estara subjecte a la parada amb fins militars en condicions extremes. Estara disponible amb la seva total precisio tant per a usuaris civils com militars. [5]

Fins a l'any 2000 la precisio del senyal GPS disponible per als usuaris no militars fora dels Estats Units va ser deliberadament limitada per un proces de distorsio d'impulsos de temps conegut com a disponibilitat selectiva , una capacitat eliminada dels satel·lits GPS posteriors.

Financament [ modifica ]

La Comissio Europea va tenir alguna dificultat en financar la seguent etapa del projecte despres de presentar, el novembre de 2001, diversos grafics de projeccio de vendes del projecte suposadament anuals quan, en realitat, les xifres eren projeccions acumulades que, per a cada any projectat, incloien totes les vendes d'anys anteriors. L'atencio que va mereixer aquest gran error incremental de milers de milions d'euros en les previsions de vendes es va traduir en una presa de consciencia general, a la Comissio i altres llocs, que no era probable que el programa produis el retorn de la inversio que previament s'havia suggerit als inversors i als prenedors de decisions. [14]

A mes, despres dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 , el govern dels Estats Units va escriure a la Unio Europea que s'oposava al projecte, argumentant que es posaria fi a la capacitat dels Estats Units de tancar la navegacio per satel·lit al moment d' operacions militars . El 17 de gener de 2002, un portaveu del projecte va declarar que, com a resultat de la pressio americana i les dificultats economiques, ≪Galileo esta gairebe mort≫. [15]

Uns mesos mes tard, pero, la situacio va canviar radicalment. Els Estats membres de la Unio Europea van decidir que era important comptar amb una infraestructura de posicionament basat en satel·lits i que els EUA no poguessin desactivar facilment en temps de conflicte politic. [16]

La Unio Europea i l'Agencia Espacial Europea van acordar, el marc de 2002, financar el projecte, tot esperant una revisio el 2003 (que es va completar el 26 de maig de 2003). El cost inicial per al periode que acaba el 2005 es va estimar en 1.100 milions d'euros. Els satel·lits necessaris (n'hi ha trenta de previstos) serien llancats entre 2011 i 2014, i el sistema estaria en funcionament i sota control civil el 2019. El cost final previst era de 3.000 milions d'euros, incloent-hi la infraestructura terrestre, construida entre 2006 i 2007. El pla era que les empreses privades i els inversors invertissin almenys dues terceres parts del cost de la implementacio, i que la UE i l'ESA es dividirien el cost restant. La base de Servei Obert estaria disponible sense cap cost per a qualsevol persona amb un receptor compatible amb el Galileo, i tambe hi hauria un Servei Comercial , a un cost indeterminat, amb amplada de banda superior i disposant d'una precisio millorada i xifrada. A principi de 2011, els costos del projecte se situaven un 50% per sobre de les estimacions inicials. [17]

Cooperacio amb els Estats Units [ modifica ]

El juny de 2004, en un acord signat amb els Estats Units, la Unio Europea va acordar canviar a una modulacio, coneguda com a BOC(1,1) ( Binary Offset Carrier 1.1), que permet la coexistencia d'ambdos GPS i Galileo, i el futur us combinat de tots dos sistemes.

La Unio Europea tambe va estar d'acord en fer front a la ≪preocupacions mutues relacionades amb la proteccio de les capacitats de seguretat nacional aliades i nord-americanes≫. [18]

Primers satel·lits experimentals: GIOVE-A i GIOVE-B [ modifica ]

El primer satel·lit experimental, GIOVE-A , va ser llancat el 2005, seguit per un segon satel·lit de prova, GIOVE-B , llancat el 2008. Un cop aquesta fase de validacio en orbita ( In-Orbit Validation o IOV en angles) va ser completada, es llancarien la resta de satel·lits. El 30 de novembre de 2007, els 27 ministres de transport de la UE van acordar que hauria d'estar en funcionament en 2013, [19] pero les notes de premsa posteriors van suggerir que es retardaria fins al 2014. [20]

Nou financament i problemes governamentals [ modifica ]

A mitjan 2006, la col·laboracio publicoprivada es va enfonsar, i la Comissio Europea va decidir nacionalitzar el programa Galileo. [21]

A principi de 2007, la UE encara havia de decidir com pagar pel sistema i es va dir que el projecte estava en situacio ≪crisi profunda≫ degut a la falta de mes fons publics. [22] El ministre de transport alemany, Wolfgang Tiefensee, va manifestar els seus dubtes sobre la capacitat del consorci per posar fi a les lluites internes en un moment que tan sols s'havia llancat amb exit un sol satel·lit de la fase de proves. El novembre de 2007, es va acordar reassignar fons d'agricultura i d'administracio dels pressupostos de la UE [23] i alleujar el proces de licitacio per tal de convidar-hi mes empreses de la UE. [24]

L'abril de 2008, els ministres de transport europeus van aprovar la Regulacio d'Implementacio del Galileo (Galileo Implementation Regulation). Aixo va permetre que 3.400 milions d'euros fossin alliberats dels pressupostos d'agricultura i d'administracio de la UE [25] per permetre llancar els contractes per iniciar la construccio de les estacions terrestres i els satel·lits.

El juny de 2009, el Tribunal de Comptes Europeu va publicar un informe, assenyalant problemes de governanca, demores substancials i excessos de pressupost, que va portar un estancament del projecte el 2007, donant lloc a nous retards i fracassos. [26]

L'octubre de 2009, la Comissio Europea va reduir el nombre de satel·lits definitivament planificats de 28 a 22, amb plans per encarregar els sis restants amb posterioritat. Tambe va anunciar que els primers senyals OS, PRS i SoL estarien disponibles el 2013, i el CS i SOL mes tard. El pressupost de 3.400 milions d'euros durant el periode 2006?2013 es va considerar insuficient. [27] El 2010, el think tank Open Europe va estimar el cost total de Galileo, des del principi fins a 20 anys despres que es completes, sobre uns 22.200 milions d'euros, assumits completament pels contribuents. En virtut de les previsions inicials realitzades el 2000, aquest cost hauria estat de 7.700 milions d'euros, dels quals 2.600 havien de ser pagats pels contribuents i la resta per inversors privats. [28]

El novembre de 2009, es va inaugurar una estacio terrestre per al Galileo prop de Kourou ( Guaiana Francesa ). [29] El llancament dels quatre primers satel·lits de in-orbit validation (IOV) va ser programat per a la segona meitat de 2011, i el llancament dels satel·lits de capacitat completament operacional ( full operational capability o FOC en angles) es faria a des a partir de la fi de 2012.

El marc de 2010, es va verificar que el pressupost del Galileo nomes estaria disponible per a proporcionar quatre satel·lits IOV i catorze FOC el 2014, sense fons compromesos per portar la constel·lacio mes enlla d'aquest 60% de capacitat. [30] Paul Verhoef, el director del programa de navegacio per satel·lit a la Comissio Europea, va indicar que aquest financament limitat tindria greus consequencies: ≪Perque et facis una idea, aixo significaria que durant tres setmanes a l'any no disposaries de navegacio per satel·lit≫ en referencia a la proposta de la constel·lacio de divuit naus.

El juliol de 2010, la Comissio Europea va estimar mes retards i costos addicionals del projecte d'entre 1.500 i 1.700 milions d'euros, i la data estimada de finalitzacio es va traslladar al 2018. Un cop completat, el sistema hauria de estar subvencionat pels governs amb 750 milions d'Euros anuals. [31] Es van preveure uns 1.900 milions d'euros addicionals per tal que el sistema arribes als 30 satel·lits (27 operacionals + 3 recanvis actius). [17] [32] El desembre de 2010, els ministres europeus a Brussel·les van votar la ciutat de Praga , en la Republica Txeca , com a seu del projecte Galileo. [33]

El gener de 2011, els costos d'infraestructura fins al 2020 van ser estimats en uns 5.300 milions d'euros. El mateix mes Wikileaks va revelar que Berry Smutny, el CEO de l'empresa alemanya de satel·lits OHB-System , havia dit que Galileo ≪es una idea estupida que serveix principalment als interessos francesos≫. [34] La BBC va dir, el 2011, que hi hauria disponibles 500 milions d'euros per a la compra de sis satel·lits addicionals, aconseguint que Galileo passes, en pocs anys, de 18 satel·lits operatius a 24. [35]

Llancament Galileo en un coet Soiuz, 21 d'octubre de 2011

Els primers dos satel·lits Galileo de In-Orbit Validation van ser llancats per Soiuz ST-B des del Port Espacial Europeu de Kourou el 21 d'octubre de 2011, [36] i els dos restants el 12 d'octubre de 2012. [37]

El 2012 ja s'havien encarregat els 22 seguents satel·lits, de Full Operational Capability (FOC). Els dos primers es llancarien junts en un coet Soiuz des de la Guaiana Francesa el 22 d'agost de 2014, amb problemes per situar-se en l'orbita correcta. [38] Els llancaments van seguir, quatre amb parelles de satel·lits entre el 27 de marc del 2015 i el 24 de marc del 2016. El llancament del 17 de novembre del 2016 en va posar quatre en orbita, simultaniament, estant previstos per al 2017 i per al 2018 els dos seguents llancaments quadruples. [39]

Participacio internacional [ modifica ]

El setembre de 2003, la Xina es va unir al projecte Galileo. La Xina va invertir 230 milions d'euros (US$ 302 milions, GBP 155 milions, CNY 2,34 bilions) en el projecte al llarg dels anys seguents. [40] El juliol de 2004 Israel va firmar un acord amb la UE per esdevenir soci en el projecte Galileo. [41]

El 3 de juny de 2005, la UE i Ucraina van firmar un acord perque aquest pais s'unis al projecte, com es va assenyalar en un comunicat de premsa. [42] Al novembre de 2005, el Marroc tambe es va unir al programa. El 12 de gener de 2006, Corea del Sud es va unir al programa. A mitjan 2006, l'associacio publicoprivada es va enfonsar i la Comissio Europea va decidir nacionalitzar Galileo com un programa de la UE. [21]

El novembre de 2006 es va saber que la Xina havia decidit expandir la funcionalitat del seu sistema de navegacio Beidou , fins aleshores una xarxa de satel·lits geoestacionaris donant cobertura local amb finalitats militars, que passaria a oferir un servei global obert, amb precisio de deu metres, a partir del 2008. Oficialment la Comissio Europea va considerar que aixo no implicava cap risc per a Galileu. [43] A aquest moviment de la Xina s'hi van sumar els canvis produits des que, el 2003, els directors de programes de la Comissio Europea havien buscat la seva participacio en el projecte ?a la recerca del seus diners en efectiu, a curt termini, i, a llarg termini, un acces privilegiat al mercat xines d'aplicacions de posicionament i temporitzacio? quan Galileo era un desenvolupament del sector privat, amb la participacio financera del sector public. L'any 2010, la nova visio de la Comissio Europea sobre les necessitats en politica de seguretat i d'independencia tecnologica van portar a desinvitar del Galileo una Xina que ja havia avancat en la construccio del seu propi sistema global, la nova versio Beidou-2, tambe anomenada Compass. Al Munich Satellite Navigation Summit del 10 de marc del 2010, un funcionari del govern xines va preguntar obertament a la Comissio Europea per que ja no volia treballar amb ells i quan els retornarien la inversio que la Xina havia fet en Galileo. El director del projecte va donar com a explicacio els canvis esmentats. [44] De fet, els experts consideren que practicament tots els fons pressupostats s'havien gastat a la Xina i que les empreses xineses s'havien quedat tant amb els productes resultants com amb la corresponent propietat intel·lectual. [45]

El 30 de novembre de 2007, els 27 estats membres de la Unio Europea van acordar per unanimitat seguir endavant amb el projecte, amb plans de seus a Alemanya i Italia . Espanya no estava d'acord en la votacio inicial, pero ho va aprovar aquell mateix dia. Aixo va millorar en gran manera la viabilitat del projecte Galileo: "L'executiu de la UE havia dit previament que si l'acord no s'aconseguia el gener de 2008, aquest projecte tan problematic seria essencialment mort." [46]

El 3 d'abril de 2009, Noruega tambe es va unir al programa comprometent 68,9 milions d'euros per als costos de desenvolupament, permetent aixi que les seves empreses poguessin presentar ofertes per als contractes de construccio. Noruega no es membre de la UE pero si de l' ESA . [47]

El 18 de desembre de 2013, Suissa va firmar un acord de cooperacio per a la participacio plena en el programa, amb una contribucio retroactiva de 80 milions d'euros pel periode 2008-2013. Com a membre de l'ESA, ja havia col·laborat en el desenvolupament dels satel·lits Galileo, contribuint amb rellotges maser d'hidrogen d'ultima generacio. Per al periode 2014-2020, la contribucio de Suissa vindra determinada segons les formules aplicades per a la seva participacio en el Programa Marc de Recerca de la UE. [48]

Implicacions politiques de projecte Galileo [ modifica ]

Tensio amb els Estats Units [ modifica ]

Carta de Paul Wolfowitz als Ministres dels Estats de l'EU el desembre de 2001 com a part de la campanya americana contra el Galileo

Galileo esta destinat a ser un GNSS civil europeu que permet a tots els usuaris el seu acces. GPS es un GNSS militar america que proporciona senyals de localitzacio que compten amb una alta precisio per als usuaris militars dels Estats Units, mentre que tambe proporciona senyals de localitzacio menys precisos a la resta d'usuaris. El GPS tenia la capacitat per bloquejar els senyals "civils" sense deixar de ser capac d'utilitzar el senyal "militar" (banda M). Una motivacio principal per al projecte Galileo va ser la preocupacio europea que els EUA podrien negar als altres l'acces del GPS durant els desacords politics. [16] [5]

Des que Galileo va ser dissenyat per proporcionar la maxima precisio possible (millor que el GPS) a qualsevol persona, els EUA estaven preocupats que un enemic podria utilitzar els senyals de Galileo en els atacs militars contra els EUA i els seus aliats (algunes armes com els missils utilitzen sistemes GNSS per al seu guiatge). La frequencia inicialment escollida pel Galileo hauria fet impossible als EUA bloquejar els senyals de Galileo sense tambe interferir els seus propis senyals GPS. Els EUA no volien perdre la seva capacitat GNSS amb el GPS mentre es negues l'us d'enemics al GNSS. Alguns funcionaris nord-americans es van preocupar especialment quan es va informar de l'interes de la Xina en el Galileo. [49]

Un funcionari anonim europeu va afirmar que els funcionaris dels Estats Units podrien considerar l'abatiment de satel·lits Galileo en cas d'un conflicte extrem en el qual s'utilitzes el Galileo en els atacs contra les forces nord-americanes. [50] La postura de la UE es que Galileo es una tecnologia neutral, a disposicio de tots els paisos i per a tothom. Al principi, els funcionaris de la UE no volien canviar els seus plans originals de Galileo, pero ja han arribat a un compromis, que Galileo utilitzaria una frequencia diferent. Aixo va permetre que el bloqueig o l'embus de qualsevol dels sistemes GNSS, no afectaria l'altra (bloqueig del Galileo sense afectar GPS, o a l'inreves amb GPS sense afectar el Galileo), donant als EUA un avantatge mes gran en els conflictes en que es trobi la guerra electronica com a determinant. [51]

GPS i Galileo [ modifica ]

Comparativa de les orbites dels sistemes de navegacio per satel·lit GPS , GLONASS , Galileo i Compass (orbita terrestre mitjana) amb les orbites de l' Estacio Espacial Internacional , el Telescopi Espacial Hubble i la constel·lacio Iridium , en orbita terrestre geoestacionaria , i la mida nominal de la Terra . [a] La orbita de la Lluna es al voltant de 9 vegades mes gran (en radi i longitud) que l'orbita geoestacionaria. [b]

Una de les raons donades per al desenvolupament de Galileo com un sistema independent va ser que la informacio de posicio de GPS es pot fer significativament inexacta amb l'aplicacio deliberada, per part de l'exercit america, de la disponibilitat selectiva universal ( Selective Availability o SA en angles). GPS s'utilitza ampliament a tot el mon per a aplicacions civils; els defensors de Galileo van argumentar que la infraestructura civil, incloses la de navegacio i l'aterratge d'avions, no s'hauria de confiar unicament en un sistema amb aquesta vulnerabilitat.

El 2 de maig de 2000, la disponibilitat selectiva va ser desactivada pel president dels Estats Units, Bill Clinton ; a final de 2001 l'entitat gestora del GPS va confirmar que no tenien la intencio de permetre la disponibilitat selectiva mai mes. [52] Tot i que encara hi ha la capacitat de disponibilitat selectiva, el 19 de setembre de 2007, el Departament de Defensa dels EUA va anunciar que els satel·lits GPS nous no serien capacos d'implementar la disponibilitat selectiva; [53] s'afirma que l'onada de satel·lits Block IIF llancats en 2009, i tots els satel·lits GPS posteriors, no suporten la disponibilitat selectiva. Com que els satel·lits vells son reemplacats en el programa GPS Block IIIA , la disponibilitat selectiva deixara de ser una opcio. El programa de modernitzacio tambe conte caracteristiques estandarditzades que permeten interoperar els sistemes GPS III i Galileo, de manera que els receptors que es desenvolupin puguin utilitzar alhora el GPS i el Galileo, creant un sistema GNSS encara mes precis.

Descripcio final del sistema [ modifica ]

Satel·lits Galileo [ modifica ]

  • 30 naus espacials en orbita (inclosos tres de reserva)
  • Altitud orbital: 23.222 km ( MEO )
  • tres plans orbitals , 56° inclinacio, nodes ascendents separats per 120° longitud (9 satel·lits operatius i un recanvi actiu per pla orbital)
  • Vida util per satel·lit: >12 anys
  • Massa per satel·lit: 675 kg
  • Dimensions: 2,7 m × 1,2 m × 1,1 m
  • Conjunt de panells solars: 18,7 m
  • Energia dels panells solars: 1,5 kW (fi de vida util)

Serveis [ modifica ]

El sistema Galileo compta amb cinc serveis principals:

El lliure acces de navegacio
Disponible sense carrec per al seu us per qualsevol persona amb l'equip adequat per al mercat massiu, calendari simple, i el posicionament de fins a 1 metre. Te un marge d'error de 8m/4m (vertical/horitzontal) o 30m/15m en receptors d'una sola banda ( single band ), comparable al Navstar GPS.
Navegacio comercial (xifrada)
Alta precisio al centimetre; servei garantit per al qual els proveidors de serveis realitzaran carrecs honoraris. Exemples: assistencia a la navegacio aeria, serveis de cartografia, etc. Combinat amb emissors terrestres, pot reduir el marge d'error a un maxim de 10cm.
Seguretat vital de la navegacio
Servei obert, per a aplicacions on la precisio garantida es essencial. Missatges d'integritat en advertir d'un error.
Navegacio publica regulada (xifrada)
Disponibilitat continua encara que altres serveis estiguin deshabilitats en temps de crisi; les agencies governamentals n'han de ser els usuaris principals. En cas d'error el sistema pot recuperar-se en pocs segons. Destinat a les autoritats de seguretat (policia, exercit, etc.), i permetra en un futur proxim l'aterratge automatic.
Recerca i rescat
El sistema pot recollir llocs de balises de socors; es factible enviar comentaris, per exemple, confirmant que l'ajuda esta en cami.

Hi ha altres serveis secundaris tambe disponibles.

El concepte [ modifica ]

Cada satel·lit te dos rellotges atomics de rubidi i dos rellotges atomics de maser d'hidrogen passius, cosa fonamental per a qualsevol sistema de navegacio per satel·lit, i tot un seguit d'altres components. Els rellotges proporcionen un senyal de temporitzacio precis per permetre que un receptor pugui calcular el temps que triga el senyal a arribar-hi. Aquesta informacio s'utilitza per calcular la posicio del receptor trilaterant la diferencia en els senyals rebuts des de multiples satel·lits. El Sistema Galileo tambe consta d'una serie d'estacions terrestres que serveixen per determinar la posicio exacta de cadascun dels satel·lits per tal de millorar la precisio del senyal i corregir-ne la trajectoria.

Per obtenir mes informacio sobre el concepte dels sistemes globals de navegacio per satel·lit, vegeu GNSS i calcul de posicionament GNSS .

Sistema de satel·lits [ modifica ]

Bancs de proves de satel·lits Galileo: GIOVE [ modifica ]

GIOVE-B va ser llancat amb exit el 27 d'abril de 2008.
Viquinoticies conte noticies i pagines d'actualitat relacionades: L'Agencia Espacial Europea llanca amb exit el satel·lit Giove-A. .

El 2004, el projecte Galileo System Test Bed Version 1 (GSTB-V1) va validar els algoritmes terrestres per l'Orbit Determination and Time Synchronisation (OD&TS). Aquest projecte, liderat per l'ESA i European Satellite Navigation Industries , ha proporcionat a la industria uns coneixements fonamentals per desenvolupar el segment de missio del sistema Galileo. [54]

Es va programar originalment un tercer satel·lit, el GIOVE-A2 , construit per SSTL per a ser llancat en la segona meitat de 2008. [55] El muntatge del GIOVE-A2 va ser cancel·lat a causa del llancament i operacio amb exit del GIOVE-B .

El segment de la Missio GIOVE [56] [57] operat per European Satellite Navigation Industries va utilitzar els satel·lits GIOVE-A/B per proporcionar resultats experimentals, basats en dades reals, que serien utilitzats per mitigar els riscos en els satel·lits IOV que seguirien als del banc de proves. L' ESA va organitzar una xarxa global d'estacions terrestres per recollir els mesuraments dels GIOVE-A/B amb l'us de receptors GETR per a un estudi mes sistematic. Els receptors GETR son subministrats per Septentrio aixi com els primers receptors de navegacio Galileo utilitzats per posar a prova el funcionament del sistema en altres etapes de la seva implementacio. L'analisi dels senyals de les dades dels GIOVE-A/B ha confirmat l'operacio reeixida de tots els senyals de Galileo amb el rendiment de seguiment previst.

Satel·lits In-Orbit Validation (IOV) [ modifica ]

Els satel·lits del banc de proves van ser seguits per quatre satel·lits Galileo IOV, molt semblants al disseny final dels satel·lits Galileo. Tambe tenien implementada la funcio de Recerca i Rescat. [58] Els dos primers satel·lits van ser llancats el 21 d'octubre de 2011 des del Centre Espacial Europeu a la Guaiana Francesa utilitzant un llancador Soiuz , [59] i els altres dos el 12 d'octubre de 2012. [7] Aixo va permetre proves clau de validacio, ja que els receptors terrestres, com ara els dels cotxes i els telefons, necessiten ser "vistos" per un minim de quatre satel·lits per poder calcular la seva posicio en tres dimensions. [7] Aquests 4 satel·lits Galileo IOV van ser fabricats per Astrium GmbH i Thales Alenia Space. Un cop finalitzada aquesta fase de In-Orbit Validation (IOV), els satel·lits restants formarien la Capacitat Operacional Total ( Full Operational Capability ).

Satel·lits Full Operational Capability (FOC) [ modifica ]

El 7 de gener de 2010, es va anunciar el contracte per fabricar els primers 14 satel·lits FOC a OHB System i Surrey Satellite Technology Limited (SSTL) . Es van construir catorze satel·lits amb un cost de 566 milions d'euros (￡510M; $811M). [60] Arianespace llanca els satel·lits a un cost de 397 milions d'euros (￡358M; $569M). La Comissio Europea tambe va anunciar que el contracte de 85 milions d'euros de suport de sistemes, cobrint els serveis industrials requerits per l' ESA per a la integracio i validacio del sistema Galileo, havia estat adjudicat a Thales Alenia Space . Thales Alenia Space subcontracta Astrium GmbH per al rendiment i Thales Communications per a la seguretat.

El febrer de 2012, una comanda addicional de vuit satel·lits va ser atorgada a OHB Systems per 250 milions d'euros ($327M), oferta que millorava la d'EADS Astrium. Aixo completava el total de 22 satel·lits FOC. [61]

Llista de satel·lits [ modifica ]

Cada satel·lit porta el nom d'un nen guanyador de la competicio de dibuix Galileo de la Comissio Europea . [62] Es va seleccionar un guanyador de cada estat membre de la Unio Europea. [63] [64]

# Satel·lit Nom Data Vehicle de llancament Nom de vol Estat
1 Galileo-IOV PFM Bèlgica Thijs 2011-10-21 Soyuz-2 -1b Fregat-MT VS01 Operatiu
2 Galileo-IOV FM2 Bulgària Natalia 2011-10-21 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS01 Operatiu
3 Galileo-IOV FM3 República Txeca David 2012-10-12 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS03 Operatiu
4 Galileo-IOV FM4 Dinamarca Sif 2012-10-12 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS03 No disponible
5 Galileo-FOC FM1 Alemanya Doresa 2014-08-22 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS09 En proves [65]
6 Galileo-FOC FM2 Estònia Milena 2014-08-22 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS09 En proves [65]
7 Galileo-FOC FM3 República d'Irlanda Adam 2015-03-27 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS11 Operatiu
8 Galileo-FOC FM4 Grècia Anastasia 2015-03-27 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS11 No disponible temporalment [66]
9 Galileo-FOC FM5 Espanya Alba 2015-09-11 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS12 Operatiu
10 Galileo-FOC FM6 França Oriana 2015-09-11 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS12 Operatiu
11 Galileo-FOC FM8 Xipre Andriana 2015-12-17 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS13 Operatiu
12 Galileo-FOC FM9 Letònia Liene 2015-12-17 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS13 Operatiu
13 Galileo-FOC FM10 Lituània Daniel? 2016-05-24 Soyuz-2-1b Fregat-MT VS15 Operatiu
14 Galileo-FOC FM11 Luxemburg Alizee 2016-05-24 Ariane 5 ES VS15 Operatiu
15 Galileo-FOC FM7 Itàlia Antonianna 2016-11-17 Soyuz-2-1b Fregat-MT VA233 Operatiu
16 Galileo-FOC FM12 Hongria Lisa 2016-11-17 Ariane 5 ES VA233 Operatiu
17 Galileo-FOC FM13 República de Malta Kimberley 2016-11-17 Ariane 5 ES VA233 Operatiu
18 Galileo-FOC FM14 Països Baixos Tijmen 2016-11-17 Ariane 5 ES VA233 Operatiu
19 Galileo-FOC FM15 Àustria Nicole 2017-08 Ariane 5 ES VA240 Posada en servei
20 Galileo-FOC FM16 Polònia Zofia 2017-08 Ariane 5 ES VA240 Posada en servei
21 Galileo-FOC FM17 Portugal Alexandre 2017-08 Ariane 5 ES VA240 Posada en servei
22 Galileo-FOC FM18 Romania Irina 2017-08 Ariane 5 ES VA240 Posada en servei
23 Galileo-FOC FM19 Eslovènia Tara 2018 Ariane 5 ES
24 Galileo-FOC FM20 Eslovàquia Samuel 2018 Ariane 5 ES
25 Galileo-FOC FM21 Finlàndia Anna 2018 Ariane 5 ES
26 Galileo-FOC FM22 Suècia Ellen 2018 Ariane 5 ES
27 Galileo-FOC FM23 Regne Unit Patrick 2019+ falta determinar
Referencies: Estat dels satel·lits [65] ? Calendari de propers llancaments [39]

Projectes vinculats a GALILEO [ modifica ]

La Comissio Europea ha anat tenint els denominats " Programes Marc per a la Recerca i el Desenvolupament Tecnologic ", abreviats amb les sigles FP1 a FP7 (de " Framework Programme " en angles), per al financament de projectes de cooperacio internacional que responguin a determinades especificacions. Dins del sise (FP6, del periode 2002-2006) i sete (FP7, del periode 2007-2013) d'aquests programes, es van identificar arees de particular interes per al reconeixement d'usuaris i penetracio en el mercat de GALILEO, agrupant en un unic pla integrat les principals iniciatives dins la Unio Europea. [67] En la mateixa linia, el programa successor dels anteriors, el "Programa Marc per a la Recerca i la Innovacio" per al periode 2014-2020, batejat com a " Horitzo 2020 ", busca aplicacions de navegacio per satel·lit. [68]

Els projectes realitzats sota aquests paraigues de financament desenvolupen innovacions que posen en relleu els avantatges de la utilitzacio de GALILEO, i tambe de EGNOS, aixi com aplicacions especifiques en els diversos segments de GNSS, com ara: serveis basats en la localitzacio ( location-based services o LBS); carreteres; aviacio; trens; ambit maritim; agricultura; mapatge i supervisio; temporitzacio i sincronitzacio.

Un dels projectes identificats en el FP6 va ser el projecte AGILE sobre els aspectes tecnics i comercials dels serveis basats en localitzacio (LBS), incloent-hi l'analisi tecnica dels beneficis aportats pel Galileo (i EGNOS) i tambe l'estudi de la hibridacio de Galileo amb altres tecnologies de posicionament (basada en xarxa, WLAN, etc.). [69]

Del mateix FP6 va sortir el denominat " Science with GNSS ", amb l'acronim GE06, dirigit a la comunitat cientifica, per a l'estudi de les possibles aplicacions cientifiques de la constel·lacio Galileo. Un consorci internacional d'universitats i institucions de recerca hi van estar treballant entre juliol del 2006 i marc del 2008, coordinats des de Barcelona . [70]

Altres projectes coordinats des de Catalunya han estat o son:

  • des de Cerdanyola del Valles ,
    • el LOGIMATIC (" Tight integration of EGNSS and on-board sensors for port vehicle automation ") [71]
  • des de Barcelona,
    • el projecte 5-LIVES (" Search, Challenge, Fight, Care, Rescue for Lives ") [72]
    • el mapKITE (" EGNOS-GPS/GALILEO-based high-resolution terrestrial-aerial sensing system ") [73]
    • el HEDGE NEXT (" Helicopter Deploy GNSS in Europe - NEXT ") [74]
    • el GSARSED (" GALILEO SAR Service Early Demonstration ") [75]
    • el WARTK-EGAL (" Wide-Area Real-Time Kinematics (WARTK) based on EGNOS and Galileo: technical feasibility study ") [76]
    • el GISAR (" Galileo Implementation of Search And Rescue interfaces ") [77]
    • el SIRAJ (" Galileo Implementation of Search And Rescue interfaces ") [77]

Curiositats [ modifica ]

Monedes [ modifica ]

El tema " European Satellite Navigatio " va ser seleccionat com el motiu principal d'una moneda de col·leccionista de 25 € de valor facial: la moneda austriaca commemorativa de la Navegacio per Satel·lit Europea , encunyada l'1 de marc de 2006. La moneda te un anell de plata i or-marro de niobi . Al revers, la porcio de niobi representa els satel·lits de navegacio en orbita al voltant de la Terra. L'anell mostra els diferents modes de transport ?un avio, un cotxe, un vaixell de contenidors, un tren i un camio? usuaris de la navegacio per satel·lit. [78]

Vegeu tambe [ modifica ]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Els periodes i les velocitats orbitals es calculen utilitzant les relacions 4π² R ³ =  T ² GM i V ² R  =  GM , on R = radi de l'orbita en metres, T = periode orbital en segons, V = velocitat orbital en m/s, G = constant gravitacional ≈ 6,673 × 10 −11  Nm²/kg², M = massa de la Terra ≈ 5,98 × 10 24  kg.
  2. ↑ Aproximadament 8,6 vegades quan la lluna esta mes a prop (363 104 km ÷ 42 164 km) a 9,6 vegades quan la Lluna esta mes lluny (405 696 km ÷ 42 164 km).

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Galileo goes live! ≫ (en angles). Press release . European Commission. [Consulta: 17 desembre 2016].
  2. ↑ ≪ Galileo navigational system enters testing stage ≫. Deutsche Welle. [Consulta: 13 octubre 2012].
  3. ↑ ≪ Why Europe needs Galileo ≫. ESA , 12-04-2010 [Consulta: 21 abril 2010].
  4. ↑ Space Daily
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Susanna , Jaime. ≪ En la guarida Los ojos de Galileo: aqui se controlan los satelites del GPS de Europa ≫ (en castella). El Pais , 04-06-2019. [Consulta: 9 juny 2019].
  6. ↑ ≪ Galileo's Ground Segment ≫ (en angles). Agencia Espacial Europea . [Consulta: 17 desembre 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 ≪ Galileo: Europe's version of GPS reaches key phase ≫. BBC , 12-10-2012 [Consulta: 12 octubre 2012].
  8. ↑ First position determined with Galileo . Ec.europa.eu. Retrieved on 12 January 2014.
  9. ↑ Launch of first 2 operational Galileo IOV Satellites . Ec.europa.eu (21 October 2011). Retrieved on 29 October 2011.
  10. ↑ ≪ What is Galileo? ≫. ESA , 11-04-2010 [Consulta: 21 desembre 2010].
  11. ↑ [ enllac sense format ] https://www.sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&ved=0CEkQFjAC&url=https%3A%2F%2Fwww.thetrumpet.com%2Farticle%2F3092.27561.89.0%2Fworld%2Fmilitary%2Feu-admits-military-use-for-galileo%3Fpreview&ei=jyDuUr3qMqL8ygPm3YGQBQ&usg=AFQjCNGnJ-mJW0w_PkqV9OLo3MGEQ2SY2g&sig2=Ui8SsRBK_AYNTswm2-g2Ww&bvm=bv.60444564,d.bGQ
  12. ↑ Spearing Ortiz, A. I. ≪ The rollercoaster story of Galileo ≫ (en angles). The New Federalist , 13-04-2014. [Consulta: 29 abril 2014].
  13. ↑ Jaizki Mendizabal Samper, Roc Berenguer Perez, and Juan Melendez Lagunilla. GPS & Galileo : Dual RF Front-end Receiver and Design, Fabrication, and Test . ISBN 978-0-07-159870-5 .  
  14. ↑ Van Der Jagt, Culver "Galileo: The Declaration of European Independence" a presentation at the Royal Institute of Navigation 7 November 2001
  15. ↑ Ian Sample Europe and US clash on satellite system . Guardian.co.uk. 8 December 2003. Retrieved 29 October 2011.
  16. ↑ 16,0 16,1 Johnson , Chalmers. Nemesis: The Last Days of the American Republic . Holt, 2008, p. 235. ISBN 0-8050-8728-1 .  
  17. ↑ 17,0 17,1 Taverna , Michael A. ≪ Completing Galileo To Cost $2.5 Billion ≫. Aviation Weekly , 01-02-2011. [ Enllac no actiu ]
  18. ↑ Christine Johnson U.S., EU to Sign Landmark GPS-Galileo Agreement Arxivat 2012-01-21 a Wayback Machine .. dublin.usembassy.gov. U.S.-EU Summit: County Clare 25?26 June 2004
  19. ↑ ≪ 'Unanimous backing' for Galileo ≫. BBC , 30-11-2007 [Consulta: 19 abril 2010].
  20. ↑ ≪ Commission awards major contracts to make Galileo operational early 2014 ≫, 07-01-2010. [Consulta: 19 abril 2010].
  21. ↑ 21,0 21,1 [ enllac sense format ] http://www.insidegnss.com/node/1426 Arxivat 2014-01-12 a Wayback Machine .
  22. ↑ EU: Galileo project in deep 'crisis' . CNN. 8 May 2007
  23. ↑ EU agrees 2008 budget to include Galileo financing . EUbusiness.com ? business, legal and financial news and information from the European Union. 26 November 2007
  24. ↑ ≪ Galileo 'compromise' is emerging ≫. BBC News , 23-11-2007 [Consulta: 3 maig 2010].
  25. ↑ ≪ Galileo legal process ticks over ≫. BBC News , 07-04-2008 [Consulta: 3 maig 2010].
  26. ↑ ≪ European Court of Auditors ? Special Report on the management of the Galileo programme's development and validation phase ≫. Arxivat de l' original el 2009-11-28. [Consulta: 23 febrer 2014].
  27. ↑ Europe Cuts Galileo Sats Order [ Enllac no actiu ] . Aviation Week (26 October 2009). Retrieved 29 October 2011.
  28. ↑ openeurope.org.uk (17 octubre 2010). " The EU's Galileo satellite project could cost UK taxpayers ￡2.6 billion more than originally planned ". Nota de premsa. Consulta: 24 novembre 2010. ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2011-07-19. [Consulta: 23 febrer 2014].
  29. ↑ Inauguration of site of Galileo station at Kourou , official website of esa
  30. ↑ Initial Galileo Validation Satellites Delayed [ Enllac no actiu ] . Spacenews.com (10 March 2010). Retrieved 29 October 2011.
  31. ↑ ≪ EU Expects Galileo Project Costs to Explode ≫. Spiegel .
  32. ↑ ≪ Galileo's navigation control hub opens in Fucino ≫. ESA , 20-12-2010 [Consulta: 20 desembre 2010].
  33. ↑ Prague To Host EU Satellite Navigation Agency ? Radio Free Europe, 13 December 2010
  34. ↑ OHB-System CEO Calls Galileo a Waste of German Tax Payer Money Date 22 October 2009. Aftenposten.no. Retrieved 29 October 2011.
  35. ↑ ≪ Europe's Galileo sat-nav in big cash boost ≫. BBC News , 22-06-2011.
  36. ↑ ≪ Arianespace scores a double success with its historic first Soyuz launch from the Spaceport ≫ (en angles). Arianespace, 20-10-2011. [Consulta: 20 desembre 2016].
  37. ↑ ≪ Keeping up the Arianespace launcher family pace: Soyuz orbits two Galileo satellites ≫ (en angles). Arianespace, 12-10-2012. [Consulta: 20 desembre 2016].
  38. ↑ ≪ Galileo satellites experience orbital injection anomaly on Soyuz launch: Initial report ≫ (en angles). Arianespace, 23-08-2014. [Consulta: 20 desembre 2016].
  39. ↑ 39,0 39,1 ≪ Galileo 5, ..., 26 (Galileo-FOC FM1, ..., FM22) ≫ (en angles). [Consulta: 18 desembre 2016].
  40. ↑ China joins EU's satellite network ? BBC News, 19 September 2003
  41. ↑ Israel joins Galileo. The Israel Entity MATIMOP, on the way to becoming a Member of the Galileo Joint Undertaking . eu-del.org.il. 18 May 2005
  42. ↑ Press release . Europa.eu (3 June 2005). Retrieved 29 October 2011.
  43. ↑ Marks , Paul ≪ China's satellite navigation plans threaten Galileo ≫. NewScientist.com [Consulta: 19 novembre 2006].
  44. ↑ China was dis-invited from Galileo [ Enllac no actiu ] -spacenews.com, 12 March 2010
  45. ↑ Lague , David ≪ Special Report: In satellite tech race, China hitched a ride from Europe ≫ (en angles). Reuters , 22-12-2013 [Consulta: 20 desembre 2016].
  46. ↑ ≪ 'Unanimous backing' for Galileo ≫. BBC News , 30-11-2007 [Consulta: 3 maig 2010].
  47. ↑ Norway joins EU's Galileo satnav project . GPSdaily.com. 3 April 2009. Retrieved 29 October 2011.
  48. ↑ ≪ Suiza se une al programa de navegacion por satelite de la UE Galileo ≫ (en castella). Press release database . Comissio Europea, 18-12-2013. [Consulta: 20 desembre 2016].
  49. ↑ ≪ EU, U.S. split over Galileo M-code overlay ≫. GPS World , desembre 2002 [Consulta: 9 desembre 2008].
  50. ↑ ≪ US Could Shoot Down EU Satellites if Used by Foes in Wartime ≫. AFP , 24-10-2004 [Consulta: 9 setembre 2008].
  51. ↑ Giegerich , Bastian. Paper presented at the annual meeting of the International Studies Association, Hilton Hawaiian Village, Honolulu, Hawaii, Mar 05, 2005 . Unpublished Manuscript, 2005. ≪Satellite States ? Transatlantic Conflict and the Galileo System≫  
  52. ↑ ≪ Satellite Navigation - GPS - Policy - Selective Availability ≫ (en angles). Federal Aviation Administration, 13-11-2014. [Consulta: 7 desembre 2018].
  53. ↑ ≪ DoD Permanently Discontinues Procurement of Global Positioning System Selective Availability ≫. DefenseLink, 18-09-2007. Arxivat de l' original el 21 de desembre 2016. [Consulta: 17 desembre 2007].
  54. ↑ Galileo System Test Bed Version 1 experimentation is now complete , ESA News release, 7 January 2005
  55. ↑ GIOVE-A2 to secure the Galileo programme , ESA News release, 5 March 2007
  56. ↑ GIOVE mission core infrastructure , ESA press release, 26 February 2007.
  57. ↑ One year of Galileo signals; new website opens , ESA press release, 12 January 2007.
  58. ↑ ≪ Galileo IOV Satellites#Search & Rescue Architecture ≫ (en angles). ESA navipedia, 03-11-2014.
  59. ↑ ≪ Arianespace scores a double success with its historic first Soyuz launch from the Spaceport ≫ (en angles). Arianespace, 21-10-2011. [Consulta: 20 desembre 2016].
  60. ↑ Amos , Jonathan ≪ EU awards Galileo satellite-navigation contracts ≫. BBC News , 07-01-2010.
  61. ↑ Dunmore , Charlie ≪ UPDATE 1-OHB beats EADS to Galileo satellite contract -sources ≫. Reuters , 01-02-2012. ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2013-06-18. [Consulta: 3 marc 2014].
  62. ↑ ≪ Los satelites artificiales de la constelacion Galileo recibiran el nombre de ninos europeos ≫ (en castella). Press release database . Comissio Europea, 01-09-2011. [Consulta: 29 octubre 2011].
  63. ↑ ≪ Galileo, inspiring children ≫ (en angles). Enterprise & Industry magazine . Comissio Europea, 01-03-2012. [Consulta: 20 desembre 2016].
  64. ↑ ≪ Welcome to the Galileo Drawing Competition! ≫. Arxivat de l' original el 2016-10-25. [Consulta: 21 desembre 2016].
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 ≪ Constellation Information ≫ (en angles). ESA. Arxivat de l' original el 14 de juliol 2019. [Consulta: 18 desembre 2016].
  66. ↑ ≪ NOTICE ADVISORY TO GALILEO USERS (NAGU) 2017045 | European GNSS Service Centre ≫ (en angles). [Consulta: 15 desembre 2017].
  67. ↑ ≪ GNSS FP7 - FP6 Projects ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  68. ↑ ≪ GNSS H2020 Projects ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  69. ↑ ≪ Application of Galileo in the LBS Environment ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  70. ↑ ≪ Science with GNSS ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  71. ↑ ≪ Tight integration of EGNSS and on-board sensors for port vehicle automation ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  72. ↑ ≪ Search, Challenge, Fight, Care, Rescue for Lives ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  73. ↑ ≪ EGNOS-GPS/GALILEO-based high-resolution terrestrial-aerial sensing system ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  74. ↑ ≪ Helicopter Deploy GNSS in Europe - NEXT ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  75. ↑ ≪ GALILEO SAR Service Early Demonstration ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  76. ↑ ≪ WARTK based on EGNOS and Galileo: technical feasibility study ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  77. ↑ 77,0 77,1 ≪ Galileo Implementation of Search And Rescue interfaces ≫ (en angles). European GNSS Agency. [Consulta: 29 desembre 2016].
  78. ↑ ≪ 2003-2016 SILVER NIOBIUM by the Austrian Mint. 2006 SATELLITE NAVIGATION ≫ (en angles). AgAuNEWS. [Consulta: 29 desembre 2016].

Bibliografia [ modifica ]

Per a mes informacio [ modifica ]

  • Psiaki, M. L., "Block Acquisition of weak GPS signals in a software receiver", Proceedings of ION GPS 2001, the 14th International Technical Meeting of the Satellite Division of the Institute of Navigation, Salt Lake City, Utah, 11?14 September 2001, pp. 2838?2850.
  • Bandemer, B., Denks, H., Hornbostel, A., Konovaltsev, A., "Performance of acquisition methods for Galileo SW receivers", European Journal of Navigation, Vol.4, No. 3, pp 17?9, July 2006
  • Van Der Jagt, Culver W. Galileo : The Declaration of European Independence  : a dissertation (2002). CALL #JZ1254. V36 2002, Description xxv, 850 p. : ill.; 30 cm. + 1 CD-ROM

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Galileo


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Galileo_(navegacio_per_satel·lit)&oldid=33142463 ≫