Foliscopi
Un
foliscopi
(
flip book
o
flick book,
en angles) es un llibre, generalment realitzat amb dibuixos, que conte una serie d'imatges que varien gradualment d'una pagina a la seguent, de manera que en passar les pagines rapidament les imatges semblin animar-se tot simulant un moviment o altra mena de canvi, podent aixi observar el desenvolupament de l'accio que esta realitzant el personatge (o personatges) de la imatge. El foliscopi tambe es conegut com a
llibre animat
o
llibreta animada
.
Els foliscopis son, essencialment, una forma primitiva d'animacio, que juga amb la
persistencia retinal
, com la pel·licula cinematografica.
La primera evidencia que tenim d'un mecanisme com aquest es el
mutoscopi
(del llati "motus", moviment i del grec "skopein", contemplar) de
Philippe Jacob Lautenburger
. Lautenburger va ser un artista que el 1760 va elaborar un quadern en el qual va dibuixar a les pagines imparells una imatge. A cada pagina apareixia la mateixa figura en diferents fases d'un moviment. En passar les pagines del quadern rapidament es produia la il·lusio de moviment de la figura. Aixo s'aconseguia a mes pel fet que totes les figures tenien la mateixa grandaria i ocupaven el mateix lloc a les respectives pagines.
Basant-se en aquest mateix mecanisme, el 1898,
Henry William Short
patenta el filoscopi, canviant en aquest cas els dibuixos per fotografies. Aquest mecanisme es va comercialitzar amb les fulles del quadern introduides en una petita caixa de fusta que les mantenia d'una banda pressionades, activant el mecanisme de forma automatitzada en pressionar una petita palanca.
Funcionament
[
modifica
]
Els foliscopis creen la il·lusio de moviment continu tot mostrant una serie d'imatges discontinues i successives. En lloc de "llegir" d'esquerra a dreta, l'espectador es limita a fixar la vista en el mateix punt de la imatge mentre passa les pagines. Cal passar-les a prou velocitat perque es crei la il·lusio de moviment; es per aixo que la forma normal de veure-ho es aguantant el foliscopi amb una ma mentre es passen les pagines una a una, pero sense pausa, amb el polze de l'altra ma. La paraula alemanya
Daumenkino
('cinema de polze') reflecteix aquest proces, es la unio de
Daumen
(polze) i
Kino
(sala de cinema).
A mes, com aquesta joguina optica ha de crear la il·lusio de moviment dels elements dels dibuixos o les imatges, cal que aquests estiguin ben situats al paper tota l'estona per poder aconseguir aquest efecte.
Historia i usos culturals
[
modifica
]
Exemple d'animacio per foliscopi
A vegades s'ha suposat que el foliscopi ha existit des de molts abans de la invencio dels dispositius d'animacio mes complexos del segle
xix
com el
fenaquitoscopi
i el
zootrop
, pero no s'ha trobat evidencia concloent. Existeixen alguns llibres medievals amb imatges sequencials, com
Sigenot
(1470), les il·lustracions del qual son emmarcades i presenten intervals curts entre les diferents fases d'accio, pero les imatges no poden produir la il·lusio d'un moviment fluid. La nocio necessaria de mesures mes petites que un segon no es desenvoluparia realment fins al segle
xix
.
El primer foliscopi fou patentat pel britanic
John Barnes Linnet
el setembre de 1868 amb el nom de
kineograph
.
[1]
Fou la primera forma d'animacio que va emprar una sequencia lineal d'imatges en lloc de la circular (el vell
fenaquistoscopi
). El pioner de cinema alemany
Max Skladanowsky
exhibi per primera vegada les seves imatges fotografiques en serie en forma de foliscopi el 1894, mentre que ell i el seu germa Emil no desenvoluparen un
projector cinematografic
propi fins a l'any seguent.
El 1895,
Herman Caler
i
Dickson
inventaren una mena de foliscopi mecanitzat anoment
mutoscopi
, que muntava les pagines en un cilindre rotatiu central en lloc de prendre forma de llibre. El mutoscopi es conserva com a atraccio popular fins a mitjans del segle
xx
, utilitzat com a maquines que funcionaven amb monedes en els parcs d'atraccions i les sales recreatives. El 1897, el cineasta angles
Henry William Short
comenca a vendre el seu foliscopi, que era un foliscopi situat sobre un suport de metall per a facilitar el passatge de les pagines.
Els foliscopis es consideren en l'actualitat una joguina infantil; als Estats Units havien estat un "premi" habitual a les capses de cereals. No obstant aixo, mes enlla del seu paper en els inicis del cinema, des de la seva creacio han estat una eina promocional efectiva per a productes orientats clarament a adults com l'automobil i la cigarreta. Continuen sent usats en estrategies de marqueting de tota classe, aixi com en l'art i a les col·leccions fotografiques. Els foliscopis antics son molt populars entre col·leccionistes, sobretot aquells mes dificils d'aconseguir, els creats entre finals del segle
xix
i principis del XX, han arribat a atenyer milers d'euros en vendes i subhastes.
Des de 2007,
Walt Disney Animation Studios
ha iniciat les seves pel·licules amb un logotip de produccio que inicialment evoca un foliscopi. Comenca amb la representacio d'una pagina de paper buida, despres, quan les pagines comencen a passar, es dibuixen els detalls de
Mickey Mouse
a
Steamboat Willie
.
El primer festival internacional de foliscopis fou organitzat el 2004 per la
Akademie Schloss Solitude
a
Stuttgart
. El festival internacional Flipt! se celebra a
Linz
(
Austria
) des del 2005.
[2]
El 2010, els serveis postals d'Hongria van llancar un foliscopi i segells que representaven un gomboc en moviment. Israel va crear un "Quadern de segells d'animacio israelia" aquest mateix any, en commemoracio del "250 aniversari del folioscopi".
El disseny del passaport finlandes llancat en 2012 conte un flip book d'un ant caminant.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Disseny
| | Estructura fisica
| |
|---|
| Parts inicials
| |
|---|
| Parts centrals
| |
|---|
| Parts finals
| |
|---|
| Enquadernacio
| |
|---|
| |
|---|
| Produccio
| |
|---|
| Consum
| |
|---|
| Generes literaris
| |
|---|
| Tipologies
| |
|---|
| Historia
| |
|---|
| Llistes i col·leccions
| |
|---|
|