Fernando Henrique Cardoso

(2018)
Biografia
Naixement	18 juny 1931 (92 anys) Rio de Janeiro (Brasil)
President del Brasil
1r gener 1995 ? 1r gener 2003 ←  Itamar Franco ? Luiz Inacio Lula da Silva  →
Ministre d'Hisenda del Brasil
19 maig 1993 ? 30 marc 1994 ? Rubens Ricupero  →
Senador del Brasil
15 marc 1983 ? 5 octubre 1992 ←  Andre Franco Montoro Circumscripcio electoral: Sao Paulo (en) Electe a: Eleccions parlamentaries del Brasil de 1986
Dades personals
Formacio	Universitat de Sao Paulo (–1952)
Activitat
Lloc de treball	Brasilia
Ocupacio	politic , escriptor , socioleg , diplomatic , socioleg
Ocupador	Universitat Brown Universitat de California a Berkeley Universitat de Paris Ecole des hautes etudes en sciences sociales Universitat de Sao Paulo College de France
Partit	Partit de la Social Democracia Brasilera
Membre de	Academia Brasileira de Letras Club de Roma ( membre honorari ) Academia Americana de les Arts i les Ciencies Academia de Ciencies d'Ultramar
Familia
Conjuge	Ruth Cardoso (1953–2008) Patricia Kundrat (en) (2014–)
Premis (9 maig 2019)   doctor honoris causa per la Universitat de Miami ../... 31+
Signatura
Lloc web	ifhc.org.br

Fernando Henrique Cardoso ( Rio de Janeiro , 18 de juny de 1931 ) es un politic i socioleg brasiler, president de la republica en dos periodes constitucionals: de 1995 a 1999 , i des d'aquest any fins al 2003 . ^[1]

Biografia [ modifica ]

Nascut el 18 de juny a la ciutat de Rio de Janeiro , residi des de ben petit a la ciutat de Sao Paulo . Graduat per la Universitat de Sao Paulo , d'on va esdevenir professor de ciencies politiques i sociologia . ^[2]

Va ser autor juntament amb Enzo Faletto d'un text molt important dintre de les ciencies socials llatinoamericanes " Dependencia y desarrollo en America Latina Ensayo de interpretacion sociologica " publicat l'any 1969 . ^[3]

Vida politica [ modifica ]

Es cofundador i president honorific del Partit de la Social Democracia Brasilera o PSDB (en portugues : Partido da Social Democracia Brasileira ). ^[4] Mentre Brasil va estar sota un govern militar, Cardoso, que en aquell temps era professor de sociologia a la universitat , fou expulsat del pais. ^[5] Quan va tornar va esdevenir un dels mes importants membres de les campanyes que demanaven el retorn de la democracia i del respecte dels drets humans . ^[6]

L'any 1982 , el senador Franco Montoro va guanyar les eleccions legislatives paulistes. Cardoso va ocupar l'esco vacant al Senat del Brasil , tenint el privilegi de formar part de l'Assemblea Nacional Constituent de 1987 . ^[4] Abans, el 1985 , va pretendre l'alcaldia de Sao Paulo , pero fou derrotat en les urnes per l'expresident Janio Quadros . ^[7]

Va ser Ministre de Relacions Exteriors i despres Ministre d'Hisenda en el govern del president Itamar Franco , sent un dels creadors de l'anomenat Plano Real , ^[8] que era un programa economic ideat per a substituir la moneda per a contenir l'enorme inflacio que assotava el pais. ^[9] Aquest exit amb el temps li va valer obtenir la presidencia i en les eleccions de 1994 va tenir el suport del President Franco per esdevenir candidat. ^[10]

En el seu govern va iniciar una politica neoliberal com succeia en la decada del 1990 als paisos de gairebe tota America Llatina , continuant en gran part amb l'obertura economica que havia comencat uns anys abans. ^[11] Amb l'exit del pla economic, Cardoso va tenir el suport suficient per a canviar la Constitucio per tal de poder-se presentar novament a la Presidencia de la Republica. ^{[12] [13]} El 1998 Cardoso va enfrontar-se a Luiz Inacio Lula da Silva , com havia passat el 1994, i el va derrotar novament. ^[14]

En el seu segon mandat hague d'enfrontar-se a diverses crisis economiques mundials, que van afectar l'economia del pais i la d'altres paisos d' America del Sud (conegut com efecte Caipirinha ) i van col·locar en risc el triomf del real , tambe hi va haver una crisi energetica que va fer disminuir la popularitat del President. ^{[15] [16] [17]}

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Princep d'Asturies de Cooperacio Internacional ≪per la seva tasca, dins i fora del Brasil, en favor de l'enfortiment dels valors democratics, el perfeccionament de les institucions i la cerca del progres i el benestar de la poblacio≫. ^[18]

En les eleccions de 2002 , Jose Serra ?el candidat del seu partit? va ser derrotat, i el 2003 va assumir la presidencia el petista Luiz Inacio Lula da Silva , maxim representant de l' esquerra brasilera. ^[19] Des de llavors, Cardoso ha estat columnista de les principals capcaleres del Brasil, s'ha dedicat a impartir seminaris i a dirigir una fundacio que duu el seu nom. ^{[20] [21]}

El 27 de juny de 2013, va ser escollit membre de l' Academia Brasileira de Letras , convertint-se en el tercer expresident del pais en assolir-ne la fita. ^[22]

Obra publicada [ modifica ]

L'expresident brasiler ha publicat una vintena llarga de llibres, entre els quals destaquen: ^[22]

• Cardoso , Fernando Henrique. Capitalismo e escravidao no Brasil Meridional: o negro na sociedade escravocrata do Rio Grande do Sul ( PDF ) (en portugues). Sao Paulo: Difusao Europeia do Livro, 1962 (Corpo e alma do Brasil).  
• Cardoso , Fernando Henrique. A arte da politica: a historia que vivi (en portugues brasiler). Civilizacao Brasileira, 2006. ISBN 978-85-200-0735-8 .  
• Cardoso , Fernando Henrique; Winter , Brian. O improvavel presidente do Brasil: recordacoes (en portugues). Civilizacao Brasileira, 2013. ISBN 978-85-200-1209-3 .  
• Cardoso , Fernando Henrique. Charting a New Course: The Politics of Globalization and Social Transformation (en angles). Rowman & Littlefield, 2001. ISBN 978-0-7425-0893-4 .  
• Cardoso , Fernando Henrique. Cartas a Um Jovem Politico Para construir um pais melhor (en portugues brasiler). Leya, 2012-02-28. ISBN 978-972-20-4550-6 .  
• Cardoso , Fernando Henrique; Foxley , Alejandro. America Latina: Governabilidade, globalizacao e politicas economicas para alem da crise (en portugues). Elsevier, 2009. ISBN 978-85-352-3526-5 .  

Condecoracions internacionals [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Bastos , Elide Rugai. Conversas com sociologos brasileiros (en portugues brasiler). Editora 34, 2006. ISBN 978-85-7326-361-9 .  
• Lamounier , Bolivar; Junior , Jose Rubens de Lima Figueiredo. A era FHC: um balanco (en portugues brasiler). Cultura Editores Associados, 2002. ISBN 978-85-293-0076-4 .  
• Brandao , Ignacio de Loyola. Ruth Cardoso: fragmentos de uma vida (en portugues). Editora Globo, 2010. ISBN 978-85-250-4916-2 .  
• Kingstone , Peter R. Crafting Coalitions for Reform: Business Preferences, Political Institutions, and Neoliberal Reform in Brazil (en angles). Penn State Press, 2010-11-01. ISBN 978-0-271-04377-7 .  
• Baer , Werner. A economia brasileira (en portugues brasiler). NBL Editora, 2003. ISBN 978-85-213-1197-3 .  
• Villa , Marco Antonio. Um pais partido: 2014 a eleicao mais suja da historia (en portugues). Leya, 2014. ISBN 978-85-441-0122-3 .  
• Lopez , Adriana; Mota , Carlos Guilherme. Historia do Brasil: uma interpretacao (en portugues). Editora Senac Sao Paulo, 2008. ISBN 978-85-7359-789-9 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Fernando Henrique Cardoso

• (castella) Fundacio Princep d'Asturies, Princep d'Asturies de Cooperacio Internacional 2000 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine .