Mario Alberto Nobre Lopes Soares
(
Lisboa
,
Portugal
1924
-
2017
) va ser un politic portugues, dues vegades
Primer Ministre de Portugal
i dues vegades tambe
President de Portugal
.
Nascut el
7 de desembre
de
1924
a
Lisboa
. Es va llicenciar en Ciencies Historico-Filosofiques a la Facultat de Lletres de la
Universitat de Lisboa
, l'any
1951
, i en
Dret
, en la Facultat de Dret de la mateixa universitat, l'any
1957
.
Mori el
7 de gener
de
2017
en un hospital de la capital portuguesa.
[1]
Accio politica
[
modifica
]
Mentre estudia a la universitat milita en el
Partit Comunista Portugues
, sent l'encarregat de la seccio juvenil.
Allunyat dels seus companys comunistes, l'abril de
1964
, a
Ginebra
,
Suissa
, Soares juntament amb Francisco Ramos da Costa i Manuel Tito de Morais crearen l'
Accao Socialista Portuguesa
(Accio Socialista Portuguesa). El
1968
Soares fou arrestat per la policia militar (
PIDE
) durant el govern del
general Salazar
, conegut com a
Estado Novo
, i fou sentenciat per un tribunal a ser reclos en una preso a la colonia de
Sao Tome
al
Golf de Guinea
. Vuit mesos despres aconsegui tornar a Portugal gracies a la caiguda del dictador Salazar, que havia estat reemplacat per
Marcello Caetano
.
El
1970
Soares s'exilia a
Roma
, i posteriorment, a
Paris
,
Vincennes
i
Rennes
. El
19 d'abril
de
1973
l'Accio Socialista Portuguesa va esdevenir el
Partit Socialista de Portugal
, sent escollit secretari general del partit, a imatge del
Partit Socialista d'Alemanya
constituit per
Willy Brandt
.
L'
1 de maig
de
1974
, despres del
25 d'abril
, data de la
Revolucio dels Clavells
, Soares va desembarcar a la ciutat de
Lisboa
, retornant del seu exili a
Paris
. Va ser rebut entre una multitud de portuguesos entre els quals hi havia
Alvaro Cunhal
: ideologicament diferents, van pujar agafats del brac per primera i ultima vegada.
En el primer govern democratic de Portugal Soares fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors el
1975
. En aquest carrec va ser un dels ferms impulsors de la independencia de les colonies portugueses, com
Mocambic
. Aixi mateix, el
1976
es decidi abandonar el territori de
Timor-Leste
, deixant les portes obertes per a la invasio d'aquesta ex-colonia per les tropes d'
Indonesia
, que va provocar durant tres decades la mort de mes de 250.000 timoreos.
Primer Ministre
[
modifica
]
El
1976
es realitzaren les primeres eleccions completament democratiques de Portugal, aconseguint el Partit Socialista de Soares la victoria simple i necessitant la creacio d'un govern de coalicio amb el
Partit Popular de Portugal
, amb Soares com a
Primer Ministre de Portugal
. Davant una situacio economica desastrosa, el govern de Soares emprengue mesures politiques d'austeritat, les quals el feren molt impopular i generaren revoltes internes. El
1978
, davant els embats politics dels seus ex-companys comunistes, hague de renunciar al seu carrec.
Despres d'una serie de governs conservadors, Soares torna a guanyar les eleccions el
1983
, convertint-se de nou en
Primer Ministre
. En aquesta nova etapa Portugal accelerara les converses per poder entrar a la
Comunitat Economica Europea
, aconseguint-ho el
1986
.
Presidencia de la Republica
[
modifica
]
En les eleccions a la presidencia del pais, Soares vence el
1986
el candidat conservador
Diogo Freitas do Amaral
per tan sols un punt de diferencia percentual. El
1991
fou reelegit per continuar en el seu carrec, aquest cop per mes del 70% dels vots emesos.
El
1996
abandona definitivament el seu carrec, sent succeit pel tambe socialista
Jorge Sampaio
Vida politica postpresidencial
[
modifica
]
Funeral de Mario Soares a Lisboa.
El
1999
fou escollit
diputat
pel
Parlament Europeu
entre aquell mateix any i el
2004
. En aquella legislatura el
Partit Socialista Europeu
el presenta com a candidat a presidir el Parlament perdent davant la diputada popular
Nicole Fontaine
.
El
1991
funda la seva propia Fundacio,
Fundacio Mario Soares
. El
1995
fo guardonat amb el
Premi Princep d'Asturies de Cooperacio Internacional
. El
1998
fou guardonat amb el
Premi Internacional Simon Bolivar
pel govern de
Venecuela
i la
UNESCO
, juntament amb
Milad Hanna
.
L'any
2005
es presenta com a candidat del Partit Socialista a les Eleccions presidencials portugueses, intentant aconseguir aixi un tercer mandat. L'aparicio del candidat independent socialista Manuel Alegre comporta la derrota del candidat oficialista davant el centrista
Anibal Cavaco Silva
.
Enllacos externs
[
modifica
]