El feminisme als Paisos Catalans es el conjunt d'accions i idees feministes desenvolupades o vinculades als Paisos Catalans .

Introduccio [ modifica ]

A finals del segle  xv , sor Isabel de Villena , abadessa del convent de la Trinitat de Valencia , va escriure el Vita Christi . Aquesta obra, un text amb un lexic d'uns cinc mil lemes o vocables, ^[1] narra la vida de Crist a partir de les dones que compartien amb ell la seva vida. Va ser editada tambe per una dona, l'abadessa Aldonca de Montsoriu , i es considerada la primera obra literaria protofeminista en catala.

Al segle XVI destaca l'escriptora valenciana Jeronima Gales , impressora i cap del taller mes important de la seva epoca. ^{[2] [3]}

Historia i evolucio [ modifica ]

Les caracteristiques del desenvolupament politic espanyol durant la Restauracio borbonica no foren propicies per l'emergencia d'un feminisme liberal de signe politic , orientat cap a la consecucio del sufragi i dels drets politics individuals, com havia succeit a paisos com la Gran Bretanya .

Segle  xix ^[4] [ modifica ]

Els primers brots del pensament feminista als Paisos Catalans els trobem a la fi del segle  xix , en els articles que publicaven diverses escriptores a la revista La luz del porvenir . Revista popular de Estudios psicologicos y Ciencia afines, ^[5] fundada a Barcelona per Amalia Domingo i editada del 1878 al 1899 . Destaquen tambe en aquest feminisme republica radical (d'arrel) i laic: l'espiritista Amalia Domingo Soler , l'anarquista Teresa Claramunt i la republicana, macona i lliure pensadora Angeles Lopez de Ayala .

Al fi del segle van sorgir diferents associacions com:

• Sociedad Autonoma de Mujeres de Barcelona (1892-1898)
• Asociacion General Femenina de Valencia (1897-1914?)
• Sociedad Progresiva Femenina de Barcelona(1898- 1926)
• La Conciencia Libre (Barcelona, Valencia: 1896-1907)
• El Progreso (1891, 1896-1901)
• Associacio de Dones Lliurepensadores de Mao (1899-?)

Segle XX ^[4] [ modifica ]

El feminisme catala a principis del segle  xx , era cultural i social : questionava l'exclusio de les dones del mon de la cultura i la subalternitat femenina . Es va centrar en la promocio dels drets de les dones als ambits educatius , culturals i laborals . A l'inici del segle  xx , destaca el feminisme conservador de l'escriptora Dolors Monserda .

Aquests moviments burgesos, de caracter catolic i pedagogic, procuraren millorar les condicions de les dones treballadores mitjancant una proteccio de caracter filantropic , fomentant les activitats humanitaries de les dones benestants, tot creant escoles i hospicis per a obreres i pageses.

En aquest context, Dolors Monserda inicia la seva intensa activitat amb la creacio del Patronat d'Obreres de l'Agulla i el 1912 intenta l'organitzacio d'una Lliga de Compradores .

Aquest feminisme de signe conservador pretenia aconseguir una millora en la situacio de la dona sense produir canvis en l'estructura familiar o social. Va tenir un fort impacte en la classe mitjana i va afavorir el sorgiment de diverses institucions com l' Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona que va crear Francesca Bonnemaison en 1910 i l' Escola de Bibliotecaries que neix en 1915 .

Aixi mateix i dins de Solidaritat Catalana , es crea un moviment femeni per al suport politic del catalanisme , la Lliga Patriotica de Dames , integrada entre altres per: Josefa Dachs de Prat de la Riba, Eulalia Forment de Vinyals, Pilar Gispert de Llimona, Dolors Monserda i Francesca Bonnemaison; tot concretant-se amb l'aparicio de la revista Or y Grana . Setmanari autonomista per a les dones (1906-07). Tanmateix, aquesta lliga no es tractava d'un moviment progressista, ja que rebutjaren el vot de les dones i l'actuacio directa d'aquestes en politica . ^{[6] [7]}

En 1907 es comenca a publicar la revista Feminal (1907-17), sorgida com a suplement de La Il·lustracio Catalana , i dirigida per Carme Karr . Aquesta revista va tenir una gran importancia, ja que oferia a les dones acomodades una certa formacio intel·lectual, dins del projecte politicocultural catalanista del Noucentisme . El 1921 Carme Karr, va impulsar l'associacio Accio Femenina i el 1931 va signar el manifest que demanava al President Macia el vot per a les dones.

Durant el primer quart del segle  xx van sorgir diferents associacions com:

• Grupo Femenino Socialista a Valencia i (Barcelona,1911)
• Sindicato La Constancia, organitzacio anarquista molt rellevant a la vaga al textil de 1913
• La Federacio Sindical d'Obreres , fundada en 1912 per Maria Domenech de Canellas .
• Comite Femenino Pacifista de Cataluna (1916-) dirigit per Carme Karr.
• El Cercle de la Dona de l'Avenir (1919)
• L' Institut de la Dona que Treballa (1920)
• L' Agrupacio Concepcio Arenal (Valencia,1920)
• Accio Femenina (Barcelona,1921)

A mes a mes, foren publicades obres de caracter feminista com:

• Breus consideracions sobre la dona (1904) de Joaquima Santamaria .
• La mujer. Consideraciones sobre su estado ante las prerrogativas del hombre (1905) de Teresa Claramunt .
• El feminisme a Catalunya (1907) i Estudi feminista (1919) de Dolors Monserda .
• Co que deu esser el feminisme (1915) de Maria Poal-Aragall .
• Feminismo socialista (1925) de Maria Cambrils Sendra
• Las reivindicaciones femeninas (1927) de Santiago Valenti i Camp .

A nivell estatal, per contextualitzar, cal destacar, el nomenament en 1914 de Maria de la O Lejarraga representant espanyola de l' Alianca Internacional per al Sufragi de les Dones i la intervencio de Lily Rose de Cabrera Schenrich, marquesa del Ter, en el congres celebrat a Paris de la mateixa associacio internacional en 1926 . La publicacio de les obres La condicion social de la mujer en Espana (1919) de Margarita Nelken i anys despres, La mujer moderna y sus derechos (1927) de Carmen de Burgos " Colombine ".

Segona Republica (1931-1939) [ modifica ]

Els anys 30 significaren uns inicis de canvi en relacio amb el dret de les dones. Durant la Segona Republica , la constitucio de 1931 finalment concedi el sufragi femeni i els drets politics a les dones a l'Estat espanyol.

Tot i que els anys 30 es van caracteritzar pel desenvolupament de la democracia politica, la creixent participacio de les dones en el moviment obrer i, en definitiva, en un augment de la consciencia femenina i dels seus drets social, a la practica la condicio social de la majoria de dones canvia nomes lleugerament. No obstant aixo, per primera vegada una petita elit de dones va accedir a llocs politics i administratius d'importancia. ^[8]

No va ser fins a la Segona Republica quan la presencia de la dona en institucions del Partit Republica Radical de Castello es va fer realitat amb l' Agrupacio Femenina Radical (1932-)

Les associacions socials i culturals de dones dels anys trenta van tenir un paper fonamental en la formacio de la dona de les classes mitjana i alta; cal destacar-ne el Lyceum Club , del qual foren presidentes Carme Montoriol i Aurora Bertrana . Aquesta ultima tambe va fundar i dirigir, juntament amb Maria Carme Nicolau , la col·leccio "La Novel·la Femenina".

Al camp l'evolucio de les dones pageses va ser lenta i quasi imperceptible. ^[8]

Guerra Civil (1936-1939) ^[9] [ modifica ]

Iniciada la Guerra Civil , Frederica Montseny , com a Ministra de Sanitat del govern republica de Largo Caballero , defensa el decret sobre l' avortament , que, d'altra banda, fou aprovat per la Generalitat de Catalunya pel desembre de 1936.

Durant el conflicte bel·lic, les dones varen portar a terme una important tasca a fi de mantenir en peu el pais fent treballs agricoles, industrials a les ciutats i de suport als combatents. Es va crear una gran demanda de ma d'obra femenina a fi que el pais no es paralitzes i aquest fet va servir de catalitzador perque les dones comencessin a sortir de l'ambit reclos de la llar per participar en multiples activitats com la construccio de barricades, refugis antiaeris, la cura de malalts i ferits, la confeccio d'uniformes per als soldats o la fabricacio de municio. En el front hi havia dones fent tasques com ara l'atencio dels ferits de guerra i una minoria varen tenir una participacio activa en el conflicte bel·lic com a milicianes en el front. ^{[8] [10]}

Pel juliol de 1937 es crea l' Institut d'Adaptacio Professional de la Dona , adscrit a la conselleria de treball, que pel marc del 1938 ja havia mobilitzat per al treball 5.000 dones. Per primera vegada, la dona comencava a tenir un rol mes actiu i decisiu a la societat, tot i que cal assenyalar que aquests canvis es van produir mes rapidament en indrets urbans com Barcelona.

Els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1937 se celebra a Barcelona, al Palau de la Musica , el Primer Congres Nacional de la Dona , convocat per dones de la UGT, la CNT, el Partit Sindicalista, l'ERC, el PSUC, l'ACR, l'Estat Catala i el Partit Federal Iberic; hi assistiren 800 delegades, i es decidi la creacio de la Unio de Dones de Catalunya , que organitza posteriorment la Jornada Internacional de la Dona a Barcelona.

Postguerra i dictadura (1939-1975) [ modifica ]

Moltes dones varen patir la repressio que va tenir lloc entre els anys 1938-1945. Alimentar, socorrer o curar combatents republicans fou considerat delicte i algunes dones foren empresonades i, fins i tot, fusellades per aquest fet. Altres dones patiren l'estada a la preso o als camps de concentracio dels seus familiars. A mes a mes, la dona va haver de silenciar perque havien lluitat; hi va haver una forta repressio contra les families estigmatitzades com a roges i la por va induir al silenci o l'acceptacio del regim encara que nomes fos de portes cap enfora. ^[8]

La postguerra i el regim franquista representa la paralitzacio de qualsevol reivindicacio de caracter feminista; l'unica organitzacio femenina autoritzada fou la Seccio Femenina de la FET y de las JONS.

En les zones on hi havia reivindicacions laborals i socials (habitatge, serveis, escoles) com va ser al Maresme i al Baix Llobregat es va crear un feminisme obrer i popular que es va enllacar amb el feminisme inicial barcelones. En particular hi va haver un fort moviment feminista a l'Hospitalet de Llobregat iniciat as anys 1960 i 1970.

No fou fins als anys seixanta que se suscita novament l'interes pel feminisme, una de les figures mes destacades fou Maria Aurelia Capmany , amb investigacions com El feminismo iberico (1970). El feminisme catala contemporani es deutor de la seva figura, pionera en els estudis de genere amb llibres com La dona a Catalunya (1966), El feminisme a Catalunya (1973) i Dona i societat a la Catalunya actual (1978). ^[11]

Transicio (1975-1978) ^[12] [ modifica ]

Ja en la transicio democratica, en l'ambit estatal, destaca l'aparicio en 1975 del Col·lectiu Feminista, futur Partit Feminista , encapcalat en 1981 per Lidia Falcon . Tambe sorgeix en 1976, de l'escissio del Col·lectiu Feminista, el grup feminista LAMAR, que adapta el llibre "Ourbodies, ourselves" del Col·lectiu de Boston .

El juny de 1976, se celebrant les Primeres Jornades Catalanes de la Dona , coordinades per Leonor Taboada. Tambe tenen lloc altres jornades com: l'Emancipacio Femenina, Utopia, realitat o engany (1979), sobre el Patriarcat (1980) i les Segones Jornades de Deu Anys de Lluita del Moviment Feminista (1985).

Inicialment, el feminisme a Catalunya comptava amb dones prou instruides per contactar amb col·lectius feministes d'altres llocs. Tambe hi va haver uns moviments de dones reclamant els seus drets, primerament en l'ambit laboral i seguidament en ambits femenins, com el dret d'associacio, serveis de sanitat i habitatge i altres. En aquests moviments varen destacar les associacions de veins a les comarques del Barcelones, del Maresme i del Baix Llobregat. Cal destacar el cas de la formacio del feminisme a l'Hospitalet de Llobregat .

Fi del segle XX [ modifica ]

Amb l'evolucio de les lluites feministes es donen les campanyes publiques contra els maltractaments a les dones, en favor del dret a l'avortament, aixi com la constitucio de la Coordinadora de Grups de Dones de Catalunya, que nasque a partir d'aquesta campanya en 1985, i la lluita per l'escola no sexista, entre altres.

Cal destacar la figura intel·lectual de l'escriptora Montserrat Roig i la seva contribucio amb obres com El feminisme (1984) i Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991).

Galeria [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976)
• Vaga feminista del 8 de marc de 2018

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Montserrat Duch Plana, Isabel Segura Soriano, Meritxell Ferre Baldrich, Annachiara Del Prete, La historia de les dones i el genere , Universitat Rovira i Virgili, 2013 . ISBN 9788469591789 (catala)
• Antoni Marti, Francesca Bartrina i Meri Torras . La recepcio literaria: llegir des del genere . A: Teoria de la literatura. Barcelona: UOC, PID 00153030.

Enllacos externs [ modifica ]

• Feminisme catala i presa de consciencia de les dones de Mary Nash, Revista Literatures, Num. 5 (Segona epoca) (catala)
• Milicianes (2018) Dirigit per Tania Ballo i Jaume Miro. Documentacio: Gonzalo Berger. Documental que cerca la identitat de les 5 milicianes afusellades a Mallorca l'any 36 i el projecte col·lectiu i revolucionari del que formaven part. En xarxa a TV3 a la carta .
• Espai Francesca Bonnemaison . Aquest Espai, que des de 1941 gestiona la Diputacio de Barcelona, recull l'herencia de les iniciatives de Francesca Bonnemaison , en honor de la qual porta el seu nom.
• ≪La memoria viva del feminisme valencia. Breu retrat de les organitzacions i col·lectius del feminisme valencia de base≫ (Arada Memoria, Catarsi Magazin , 19 de gener de 2020)