De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Santiago Valenti i Camp
(
Barcelona
,
18 de desembre
de
1875
- Barcelona,
4 de marc
de
1934
) fou un periodista, escriptor, editor, socioleg i politic catala.
Era fill d'
Ignasi Valenti i Vivo
(1841-1924), catedratic de medicina legal i toxicologia de la
Universitat de Barcelona
. Com a periodista col·labora a
La Publicidad
,
El Progreso
,
El Liberal
i
Las Noticias
, essent redactor de
El Diluvio
. A l'esfera editorial, cal remarcar que fou fundador i director de la Biblioteca de Novel·listes del segle
xx
, de la Biblioteca Sociologica Internacional i de la Biblioteca de Cultura Moderna y Contemporanea. Tambe fou iniciativa seva la Biblioteca d'Escriptors Contemporanis i va dirigir la Biblioteca Moderna de Ciencies Socials. Tambe fou membre de la
Societat Economica Barcelonesa d'Amics del Pais
. El 1902 va pronunciar una conferencia a l'
Ateneu Barcelones
titulada ≪La emancipacion de la mujer≫.
[1]
Inicialment milita al
Partit Republica
de
Nicolas Salmeron y Alonso
, i fou elegit diputat de la
diputacio de Barcelona
en 1911 dins les files del
Partit Republica Radical
i regidor de l'
Ajuntament de Barcelona
pel districte 9 en 1905 dins les llistes de la
Unio Republica
. Posteriorment va evolucionar cap al
Bloc Republica Autonomista
i el
Partit Catalanista Republica
per acabar afiliant-se a la
Unio Socialista de Catalunya
, sent elegit president de l'
Ateneu Socialista de Barcelona
.
- Bosquejos sociologicos
(1899)
- Premoniciones y advertencias
(1907)
- Atisbos y disquisiciones
(1908)
- La Antropologia criminal y las disciplinas afines
(1908)
- La democracia social alemana y su organizacion
(1910)
- Vicisitudes y anhelos del pueblo espanol
(1911)
- Las sectas y las sociedades secretas a traves de la Historia
(1913)
- Ideologos, teorizantes y videntes
(1922)
- Las reivindicaciones femeninas
(1925)
Bibliografia complementaria
[
modifica
]
- ↑
Cassasas Ymbert
, Jordi.
Pervivencia de Catalunya. La formacio de la societat catalana i de les seves identitats a l'epoca contemporania
(en catala). Afers, p. 237.
