Santiago Valenti i Camp

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaSantiago Valenti i Camp

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (es) Santiago Valenti Camp Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 18 desembre 1875 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 4 marc 1934 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Regidor de l' Ajuntament de Barcelona
1905  –  1910
Circumscripcio 9
Activitat
Ocupacio Socioleg i periodista
Partit Partit Republica Radical

Santiago Valenti i Camp ( Barcelona , 18 de desembre de 1875 - Barcelona, 4 de marc de 1934 ) fou un periodista, escriptor, editor, socioleg i politic catala.

Biografia [ modifica ]

Era fill d' Ignasi Valenti i Vivo (1841-1924), catedratic de medicina legal i toxicologia de la Universitat de Barcelona . Com a periodista col·labora a La Publicidad , El Progreso , El Liberal i Las Noticias , essent redactor de El Diluvio . A l'esfera editorial, cal remarcar que fou fundador i director de la Biblioteca de Novel·listes del segle  xx , de la Biblioteca Sociologica Internacional i de la Biblioteca de Cultura Moderna y Contemporanea. Tambe fou iniciativa seva la Biblioteca d'Escriptors Contemporanis i va dirigir la Biblioteca Moderna de Ciencies Socials. Tambe fou membre de la Societat Economica Barcelonesa d'Amics del Pais . El 1902 va pronunciar una conferencia a l' Ateneu Barcelones titulada ≪La emancipacion de la mujer≫. [1]

Inicialment milita al Partit Republica de Nicolas Salmeron y Alonso , i fou elegit diputat de la diputacio de Barcelona en 1911 dins les files del Partit Republica Radical i regidor de l' Ajuntament de Barcelona pel districte 9 en 1905 dins les llistes de la Unio Republica . Posteriorment va evolucionar cap al Bloc Republica Autonomista i el Partit Catalanista Republica per acabar afiliant-se a la Unio Socialista de Catalunya , sent elegit president de l' Ateneu Socialista de Barcelona .

Obra [ modifica ]

  • Bosquejos sociologicos (1899)
  • Premoniciones y advertencias (1907)
  • Atisbos y disquisiciones (1908)
  • La Antropologia criminal y las disciplinas afines (1908)
  • La democracia social alemana y su organizacion (1910)
  • Vicisitudes y anhelos del pueblo espanol (1911)
  • Las sectas y las sociedades secretas a traves de la Historia (1913)
  • Ideologos, teorizantes y videntes (1922)
  • Las reivindicaciones femeninas (1925)

Bibliografia complementaria [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Cassasas Ymbert , Jordi. Pervivencia de Catalunya. La formacio de la societat catalana i de les seves identitats a l'epoca contemporania (en catala). Afers, p. 237.