Felip VI d'Espanya
, de naixement
Felip de Borbo i Grecia
(
Madrid
,
30 de gener
de
1968
)
[1]
es l'actual
rei d'Espanya
, titol pel qual ostenta els carrecs de
cap d'Estat
i
capita general
de les
Forces Armades
.
[2]
Fou proclamat davant de les
Corts Generals
el 19 de juny del 2014 despres de fer-se efectiva l'abdicacio del seu pare.
[3]
Seguint la
numeracio dels reis d'Arago
li correspondria el nom de
Felip V d'Arago
.
Es el tercer fill del matrimoni format per
Joan Carles I de Borbo
i
Sofia de Grecia
.
[1]
Esta casat amb
Leticia Ortiz
,
[2]
reina consort
, amb qui te dues filles,
Elionor de Borbo
?
princesa d'Asturies
? i
Sofia de Borbo
.
Fou batejat amb els noms de
Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbo i Grecia
. Va iniciar els seus estudis el setembre de 1973 al
Col·legi de Santa Maria de los Rosales
de
Madrid
, alla cursaria tot la seva educacio obligatoria i el batxillerat.
[4]
El 22 de novembre de 1975 esdevenia oficialment hereu a la Corona amb la proclamacio del seu pare com a rei, fet totalment oficialitzat amb l'obtencio del titol de Princep d'Asturies i els altres lligats a l'hereu espanyol el 22 de gener de 1977.
[4]
El 3 de maig de 1981 es condecorat amb el collar de l'
Orde del Toiso d'Or
i el 3 d'octubre del mateix any fa el seu primer discurs oficial durant el lliurament dels
Premis Princep d'Asturies
a
Oviedo
, que havien estat creats l'any anterior. De setembre de 1984 a juny de 1985 va realitzar un curs preuniversitari en el Lakefield College School, al
Canada
. El 30 de gener de 1986 compleix la majoria d'edat i jura la Constitucio davant els membres de les Corts.
[4]
L'11 d'octubre de 1985 va jurar bandera com a cadet de l'
Academia General Militar de Saragossa
, on va rebre formacio militar fins al juliol de
1988
, per despres continuar-los a l'Escola Naval Militar de Marin i l'Academia General de l'Aire de San Javier.
[4]
Inicia els seus estudis de Dret a la Universidad Autonoma de Madrid el 1988 i es llicencia el 1993.
[4]
Aquell any inicia un master en Relacions Internacionals per l'Edmund Whool of Foreign Service de la Universitat de Georgetown, el qual finalitza el 1995.
[4]
Va ser membre de l'equip olimpic de vela espanyol als
Jocs Olimpics de Barcelona 1992
, en la inauguracio dels quals desfila com a
banderer
de la seleccio espanyola.
[1]
El 22 de maig de 2004 es va casar amb la periodista asturiana
Letizia Ortiz Rocasolano
, amb la qual ha tingut dues filles: el 31 d'octubre de 2005 la princesa
Elionor
i el 29 d'abril de 2007 la
Infanta Sofia
.
En neixer ostentava la dignitat d'
Infant d'Espanya
i des del 22 de gener de 1977 els titols de
Princep de Girona
,
Princep d'Asturies
,
Princep de Viana
i els altres titols historics dels primogenits dels diferents regnes hispanics (duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer), amb el tractament d'Altesa Reial. El 30 de gener de 1986, en fer divuit anys, va jurar fidelitat a la
Constitucio
i al Rei, davant les
Corts Generals
.
El 2 de juny de 2014, el seu pare anuncia la seva intencio d'abdicar la corona en Felip, qui va ser proclamat.
[n. 1]
rei com Felip VI (segons la numeracio de la Corona d'Arago seria Felip V),
[4]
el 19 de juny despres que el Consell de Ministres va regular d'urgencia la llei organica d'abdicacio.
[5]
Us dels titols d'hereu
[
modifica
]
El Princep Felip i
Vicente Alvarez Areces
El princep Felip ostenta des del 21 de gener de 1977 els titols tradicionals vinculats a l'hereu de la corona, com afirma el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977,
BOE
del 22 de gener de 1977), on nomes consta el de
Princep d'Asturies
i la formula ≪i altres titols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d´Espanya≫. Altrament, durant el seu periode com a princep, va utilitzar els altres titols, alguns dels quals no es feien servir oficialment des de feia segles. Pel que fa al titol de
Princep de Viana
, vinculat a l'antic regne de Navarra, el va ostentar normalment durant les seves visites a la comunitat foral, on presidia els
Premis Princep de Viana
.
[6]
Pel que fa als titols de l'antiga Corona d'Arago, en resposta a una invitacio del
president de la Generalitat de Catalunya
,
Jordi Pujol
el 21 d'abril de 1990, Felip va realitzar una vista oficial a Catalunya, on va visitar les ciutats de Girona, Cervera i Balaguer, i on utilitza els titols vinculats a cada localitat.
El princep de Girona va visitar l'Ajuntament de
Girona
, i davant del ple, presidit per l'alcalde,
Joaquim Nadal
, i el president de la Generalitat, va elogiar la tradicio pactista de Catalunya perque ≪es la llibertat amb responsabilitat≫ i ≪una de les nostres fonts juridiques, socials i humanes mes exemplars per establir un clima de convivencia≫. Tambe va visitar la
Universitat de Girona
, el
Monestir de Montserrat
i el
Parlament de Catalunya
, on va afirmar que ≪Catalunya es el que els catalans volen que sigui≫.
El 22 d'abril visita
Cervera
, on va ser rebut amb les salves d'honor dels
trabucaires
de
Solsona
a la placa de la universitat, i on visita l'ajuntament, en presencia de l'alcalde de Cervera,
Joan Salat
, va dirigir-se als catalans dient que ≪no nomes no heu de renunciar a les vostres peculiaritats, a aquesta nacionalitat catalana que tant estimeu i estimem tots, sino que tambe entre tots l'hem d'enfortir≫. El mateix dia visita tambe
Balaguer
, i en el seu ajuntament tambe va pronunciar un discurs en presencia de l'alcalde,
Miquel Aguila
, en el qual va elogiar la tradicio catalana que ≪combina l'arrelament amb l'universalisme≫, en referencia a l'expansio mediterrania medieval.
No visita aleshores la ciutat de Montblanc, a causa d'una polemica local, que la va impossibilitar. Realitzaria la visita de rigor el 1996, acompanyat per l'alcalde,
Andreu Mayayo
, va assistir a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, i tambe va visitar el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, on va contemplar les tombes reials.
[7]
El 19 de juny de 2014 va ser proclamat rei davant de les
Corts Generals
, amb el nom de Felipe VI,
[8]
en una cerimonia laica celebrada al
Congres dels Diputats de Madrid
, on va jurar la
Constitucio
amb presencia de les maximes autoritats politiques i institucionals del pais. Despres va anar en comitiva pels carrers de la capital espanyola fins al
Palau Reial de Madrid
, on va celebrar una recepcio oficial.
[5]
En el discurs d'inauguracio del seu regnat va abordar diferents temes sensibles que en el moment de la proclamacio estaven a l'ordre del dia. El principal fou respondre al
proces independentista catala
. Aixi, tot adrecant-se als diputats, va expressar que "la unitat no vol dir uniformitat", deixant clar doncs que a Espanya hi ha diferents "pobles" als quals "s'ha de respectar" i que tenen llengues propies que, a mes, "s'han de promoure".
[9]
En aquest sentit, va remarcar que Espanya es un pais que historicament ha estat i segueix estant divers i que aixo es el que fa la forca i unitat. Tanmateix, parlava d'Espanya com si fos una nacio, passant per alt l'article 2 del titol preliminar que "reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions"
[10]
que integren Espanya.
El president de la Generalitat de Catalunya va qualificar el discurs de "res de nou",
[11]
a mes de no haver aplaudit, juntament amb el
lehendakari
Urkullu, en la clausura final. El president Mas, de fet, va argumentar que s'hagues esperat que el rei hagues parlat de les nacions que componen l'estat espanyol i no de "la nacio" tal com ho va fer. En aquest sentit, la premsa mateixa es feia resso de les dues paraules
[12]
en gallec, castella, catala i basc que va pronunciar Felip VI al final del discurs "muchas gracias, moltes gracies, eskerrik asko, moitas grazas",
[13]
que va qualificar de minses i pobres davant l'expectativa d'un discurs proporcionalment pronunciat en les diverses llengues de l'estat espanyol. Felip VI tambe va fer referencia a l'escandol de corrupcio que envolta la seva familia, com el cas Noos, responent que assumia el paper d'una "monarquia renovada" i adaptada als nous temps, que ha d'escoltar la ciutadania. Durant la cerimonia es varen detenir manifestants que en paral·lel es manifestaven al carrer per la celebracio d'un referendum sobre la continuitat de la monarquia i, per conseguent, la substitucio d'aquesta per una republica.
[14]
De fet, el dia abans es va anunciar que tot tipus de manifestacio d'aquesta mena, aixi com l'exhibicio de la bandera republicana espanyola, quedaven prohibides al·legant temes de "seguretat".
[15]
En l'ambit internacional, la premsa es feia resso de la coronacio posant, precisament, emfasi en aquests temes, d'una part la corrupcio que assetja la familia del rei i, per tant, aquesta voluntat de "renovacio"; i la voluntat de
Catalunya
i el
Pais Basc
d'esdevenir estats.
[16]
[17]
La data de la seva accessio al tron va ser controvertida i considerada per alguns com un insult a la poblacio de
Xativa
: exactament el 19 de juny del 1707 el seu predecessor
Felip V d'Espanya
va ordenar a les seves tropes incendiar la ciutat i deportar la poblacio a
La Manxa
.
[18]
Estergit
dedicat a Felip VI a
Alpicat
El 3 d'octubre de 2017 va fer emetre un missatge en directe per diversos mitjans de comunicacio a l'hora on recolzava l'accio del govern espanyol durant el dia del
referendum sobre la independencia de Catalunya
. Aquestes declaracions van fer que dies despres fou declarat “
persona non grata
” a la ciutat de Girona.
[19]
Va tornar a Catalunya el febrer de 2018 amb motiu de la celebracio del
Mobile World Congress
, davant de diverses concentracions de rebuig. Ni l'alcaldessa
Ada Colau
ni el president del Parlament
Roger Torrent
van participar del besamans de la recepcio que va tenir lloc al Palau de la Musica, tot i que si que van assistir al posterior sopar.
[20]
L'11 d'octubre de 2018 el
Parlament de Catalunya
va reprovar la seva figura pel paper desenvolupat durant el proces independentista. Dies despres tambe ho faria el ple de l'Ajuntament de Barcelona.
[21]
Al seu ultim acte va agrair a Andorra per acollir espanyols a la Guerra Civil.
[22]
Renuncia a l'herencia de Joan Carles I
[
modifica
]
En 2020, en sortir a la llum publica la participacio del seu pare
Joan Carles I d'Espanya
en fundacions nodrides amb fons opacs, va retirar-li l'assignacio anual de 200.000 euros i va renunciar a l'herencia monetaria i financera que no s'ajustes a la legalitat, rectitud i integritat de l'activitat institucional i privada.
[23]
En el discurs de Nadal de 2020, Felip VI va dir que els ≪principis morals i etics≫ obliguen ≪a tots sense excepcions≫ i ≪per sobre de consideracions personals o familiars≫, tot i que no va referir-se explicitament a la situacio del seu pare.
[24]
Tambe va citar la Constitucio com a garantia contra la
pandemia de la COVID-19
.
[24]
El discurs va ser criticat per Podem i per part dels partits independentistes, mentre que
PSOE
,
PP
,
Cs
i
Vox
van defensar-lo.
[25]
Titols, estils i armes
[
modifica
]
Titols i estils
[
modifica
]
Monograma Reial
de Felip VI
Joan Carles es va convertir en Rei a finals de novembre del 1975, pero no es va conferir cap titol a Felip com a hereu fins al 1977, quan va ser proclamat
Princep d'Asturies
, el titol tradicional que normalment ostenta l'hereu al tron espanyol. El reial decret pel qual se li concedia aquest titol tambe el facultava per utilitzar "els altres titols historics corresponents a l'hereu de la Corona".
[26]
Felip va comencar a utilitzar publicament el titol aragones de
Princep de Girona
el 21 d'abril de 1990, durant un viatge per l'Arago, Catalunya i Pais Valencia, convertint-se en el primer Borbo a utilitzar aquest titol.
[27]
En pujar al tron, Felip va assumir els mateixos titols que ostentava el seu pare. Si els antics
Regnes d'Arago
i
Navarra
tinguessin estils de denominacio separats, tambe seria conegut com a Felip V d'Arago i Felip VIII de Navarra juntament amb Felip VI de Castella.
[28]
- 30 de gener de 1968 ? 20 de novembre de 1975:
Sa Altesa Reial
l'Infant Felip.
- 20 de novembre de 1975 ? 1 de novembre de 1977:
Sa Altesa Reial
el Princep d'Asturies
(de facto).
[n. 2]
- 1 de novembre de 1977 ? 19 de juny de 2014:
Sa Altesa Reial
el Princep d'Asturies.
[29]
- 19 de juny de 2014 ? present:
Sa Majestat
el Rei.
[30]
Les armes de Felip com a hereu al tron (esquerra) i com a rei (dreta)
Com a hereu del tron espanyol, les armes de Felip eren l'escut d'Espanya amb un
lambel
de tres puntes
atzur
(blau).
[31]
El primer
quarter
representa
Castella
, el segon a
Lleo
, el tercer a
Arago
i el quart a
Navarra
; a sota hi ha les armes de Granada. Al centre, sobre un inescuts, les armes ancestrals de la Casa sobirana de Borbo-Anjou. Envoltava l'escut el collaret de l'
Orde del Toiso d'Or
i, sobre ell, la corona heraldica de l'hereu al tron, decorada amb quatre semiarcs.
Despres del seu acces al tron, es va suprimir l'etiqueta de les seves armes i es va canviar la corona de l'hereu per la del monarca (vuit mitges arcades en lloc de quatre).
[32]
Aquestes armes difereixen de les del seu pare com a rei, ja que ometen la
Creu de Borgonya
, el
jou
i la gavilla de cinc fletxes.
El rei Felip VI es descendent directe d'importants governants de diversos paisos europeus. Es descendent de
Victoria Eugenia
; de
Lluis XIV de Franca
a traves de la
Casa de Borbo
; de l'emperador
Carles V del Sacre Imperi Romanogermanic
, membre de la
dinastia dels Habsburg
del
Sacre Imperi Romanogermanic
; del rei
Pau I de Grecia
i de la
Casa de Savoia
d'Italia.
Descendencia
[
modifica
]
Fruit del matrimoni amb Letizia Ortiz Rocasolano van neixer dues filles:
- ↑
Segons l'
article 61.1 de la Constitucio espanyola de 1978
, les
Corts Generals
s'encarreguen de proclamar el rei, en comptes de coronar-lo, com es podria arribar a pensar equivocadament.
- ↑
El titol tradicional de l'hereu al tron de Castella, i despres d'Espanya, es el de princep d'Asturies. Per molt que no es regules per llei fins al 1977, Felip VI podia ser considerat princep des que el seu pare, Joan Carles I, ascendi al tron.
- ↑
1,0
1,1
1,2
Perez de Lama
, Ernesto (dir.).
Manual del Estado Espanol 1999
. Madrid: LAMA, 1998, p. 65.
ISBN 84-930048-0-4
.
- ↑
2,0
2,1
≪
Felipe VI, la nueva era de la monarquia en Espana
≫.
EITB
, 02-06-2014 [Consulta: 4 abril 2019].
- ↑
≪
Archivo fotografico de la Proclamacion de S.M. el Rey D. Felipe VI - 19 de juny de 2014
≫.
- ↑
4,0
4,1
4,2
4,3
4,4
4,5
4,6
Redaccio
≪
Felipe VI, las fechas clave del futuro rey
≫ (en castella).
La Vanguardia
, 02-06-2014 [Consulta: 3 juny 2014].
- ↑
5,0
5,1
Juan Ruiz Sierra. ≪
El Rei: "A l'Espanya unida i diversa hi cabem tots"
≫.
El Periodico
. [Consulta: 19 juny 2014].
- ↑
Ramirez de Ganzua
, Carmen ≪
El Rey en Navarra: 'He llevado con orgullo el titulo de Principe de Viana'
≫.
El Mundo
, 10-06-2015.
- ↑
Bustos
, Clara Isabel de ≪
Los habitantes de Montblanc se echaron a la calle para saludar la visita oficial del Principe de Asturias
≫.
ABC
, 09-09-1996.
- ↑
≪
Biografia Sa Majestat el Rey (sic)
≫. Dasa de Su Majestat el Rey. [Consulta: 26 abril 2018].
- ↑
≪
El Rei: "A l'Espanya unida i diversa hi cabem tots"
≫.
El Periodico
, 19-06-2014.
- ↑
≪
Constitucio espanyola. Text consolidat
≫.
Parlament de Catalunya
. Arxivat de l'
original
el 2018-06-12. [Consulta: 26 abril 2018].
- ↑
≪
Artur Mas afirma que continua en el "wait and see" despres del discurs de Felip VI
≫.
CCMA
, 19-06-2014.
- ↑
ACN ≪
"Una Espanya unida i diversa en que cabem tots"
≫.
Cadena SER
. ACN, 19-06-2014.
- ↑
Gonzalez Gongora
, Mariana ≪
Asi fue la proclamacion de Felipe VI
≫ (en castella).
[Ciudad de Mexico], 19-06-2014.
- ↑
≪
Unes 500 persones es manifesten al centre de Madrid a favor de la Republica
≫.
El Periodico
, 19-06-2014.
- ↑
≪
La policia impedira exhibir banderas republicanas durante el desfile
≫ (en castella).
El Pais
, 18-06-2014.
- ↑
≪
La premsa europea se fa resso de la "renovacio" de la Monarquia espanyola
≫.
El Periodico
, 19-06-2014.
- ↑
≪
La premsa internacional destaca els "reptes independentistes" del regnat de Felip VI i "l'austeritat" de la proclamacio
≫.
3/24
, 19-06-2014.
- ↑
Partal
, Vicent
≪
Avui parle de Xativa
≫.
El Punt Avui
[Consulta: 19 juny 2014].
- ↑
≪
Girona declara Felip VI persona ’non grata’ a la ciutat i s'oposa a l'aplicacio del 155
≫.
El Punt Avui
, 25-10-2017.
- ↑
≪
Protests greet King Felipe in Catalonia
≫ (en angles).
BBC News
, 26-02-2018.
- ↑
≪
L'Ajuntament de Barcelona reprova Felip VI
≫. [Consulta: 28 octubre 2018].
- ↑
≪
El Rey agradece a Andorra l'acogida a los espanoles tras la Guerra Civil
≫ (en castella).
La Vanguardia
, 26-03-2021. [Consulta: 26 marc 2021].
- ↑
Alcazar
, Mariangel. ≪
El Rey renuncia a la herencia de Juan Carlos I y le retira l'asignacion
≫ (en castella). La Vanguardia, 15-03-2020. [Consulta: 16 marc 2020].
- ↑
24,0
24,1
Portabella
, David ≪
Felip VI evita condemnar la corrupcio de Joan Carles I
≫.
El Punt Avui
[Madrid], 25-12-2020, p. 26.
- ↑
P.
, G. ≪Podem i l'independentisme critiquen els “silencis” del rei≫.
Ara
, 27-12-2020, p. 16.
- ↑
Boletin Oficial del Estado
:
no. 19, p. 1542
Arxivat
9 June 2012
a
Wayback Machine
., 22 gener 1977.
- ↑
Badia, Juan Ferrano.
Dictamen sobre el titulo de Principe de Gerona
(PDF), Consell Valencia de Cultura, 1990.
- ↑
≪
Los expertos no dan por seguro que el nuevo rey se llame Felipe VI: "Seria conveniente un nombre aseptico como Felipe Juan I"
≫.
La Sexta
. Arxivat de l'
original
el 26 agost 2014. [Consulta: 24 agost 2014].
- ↑
Jefatura del Estado
. ≪
Real Decreto 54/1977, de 21 de gener, sobre Titulos y Denominaciones que corresponden al Heredero de la Corona.
≫ p. 1542?1542. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑
Jefatura del Estado
. ≪[
https://www.boe.es/eli/es/lo/2014/06/18/3
Llei organica 3/2014, de 18 de juny, per la qual es fa efectiva l'abdicacio de Sa
Majestat el Rei Joan Carles I de Borbo.]≫ p. 46396?46398. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑
≪
Boletin Oficial del Estado
≫ p. 9936?9937. Boe.es. [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑
Ministeri de la Presidencia
. ≪
Boletin Oficial del Estado
≫ (en castella) p. 48413?48418. [Consulta: 25 juny 2023].
Enllacos externs
[
modifica
]