Un
exlibris
es una marca de propietat que es posa en un
llibre
. Els origens de l'exlibris es remunten a l'antigor. Aixi doncs, per trobar el primer exlibris de que es te coneixement, com a marca de propietat, cal remuntar-nos al s. XIV aC i, tal com assenyala Joan-Lluis de Yebra, es tracta d'una plaqueta egipcia trobada a
Tell al-Am?rna
i que es conserva al
Museu Britanic
de Londres; es de terra cuita esmaltada en blau i pertanyia a
Amenhotep III el Magnific
(1405-1370 aC), que l'adheria a les capses de rotlles i papirs.
Des del
segle
xvi
, ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les
guardes
del llibre, que, a part del nom del posseidor, incorporaven elements simbolics o figuratius, especialment
escuts d'armes
del propietari. A les acaballes del segle
xix
, els exlibris comencaren a ser objecte de
col·leccionisme
arreu, i s'inicia una nova moda d'exlibris artistics en la qual participaren molts dibuixants reconeguts. A
Catalunya
, l'edat d'or de l'exlibrisme fou durant el modernisme, els primers anys del segle
xx
, amb la tasca d'
Alexandre de Riquer
,
Josep Triado
,
Joaquim Renart
i
Cristofor Ricart
. La
Revista iberica de exlibris
(1903-06), apareguda a
Barcelona
, va ser la gran tribuna d'aquell genere artistic renovat. Posteriorment, l'exlibris ha continuat tenint una presencia notable fins al punt que, el 1958, la seu del Congres Europeu d'Exlibris d'aquell any va ser Barcelona i fou en el Congres de Barcelona on s'aprovaren les sigles internacionals de classificacio dels exlibris conegudes com a "Sigles Barcelona".
Hi ha molts artistes que han conreat l'exlibris. Dels nostres dies i a casa nostra, cal ressenyar l'obra de dom
Oriol Maria Divi
, que volta les cinc-centes obres, predominantment gravats xilografics a testa (X2). A banda del pare Divi, tambe han de resultar familiars a qui s'inicia en el mon de l'exlibrisme artistes com el gironi
Joaquim Pla Dalmau
, Antoni Boada o
Miquel Plana
,
Teresa Costa-Gramunt
, Placid Boque,
Francesc Orenes
, Victor Oliva i Pascuet,
Santiago Estrany i Castany
, Hani Marco, l'andorra Sergi Mas, Ricard Russelot, o els gironins Rafel Maso i Rocayats, entre molts d'altres.
Totes les llengues han sabut trobar la seva maxima per a la defensa de la propietat del llibre enfront llur sostraccio. Aixi, en catala se sol dir:
El drap es de fil,
el fil es de canem,
el canem es de llavor,
la llavor es de la terra,
la terra es de Deu,
i aquest llibre es meu.
Mentre que en angles s'assenyala:
I pity the lake,
I pity the brook;
I pity the one
that takes this book!
Per la seva part l'alemany ens diu:
Das Buch ist mir lieb,
Wer’s mir stiehlt, der ist ein Dieb
Er sei Reiter oder Knecht,
So ist er fur den Galgen recht.
Aixi en l'espanyol trobem:
Si este libro se perdiera,
como suele suceder,
es de un pobre estudiante,
que lo ha de menester.
Si quereis saber su nombre,
aqui junto lo pondre.
Me llamo ...
Y vivo en ...
Els francesos en l'antigor assenyalaven:
Ce livre est a moi,
comme Paris est au Roi;
qui veut savoir mon nom,
regarde dans ce rond,
(seguit del nom del propietari en un cercle)
Mentre que a Portugal escriuen:
Se este livro for perdido
e por alguien for achado,
para me ser restituido,
leva o meu nome assinado”
Hi ha bones col·leccions d'exlibris a la
Biblioteca de Catalunya
, la
Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona
, el
MNAC
i a la Casa Maso de Girona.
- Maria Carme Illa i Munne.
Cataleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona
.
Barcelona
:
2007
. Reial Academia de Bones Lletres.
- Yebra, Joan-Lluis de: “Alexandre de Riquer i l'Exlibrisme"
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Disseny
| Estructura fisica
| |
---|
Parts inicials
| |
---|
Parts centrals
| |
---|
Parts finals
| |
---|
Enquadernacio
| |
---|
| |
---|
Produccio
| |
---|
Consum
| |
---|
Generes literaris
| |
---|
Tipologies
| |
---|
Historia
| |
---|
Llistes i col·leccions
| |
---|
|