 |
Aquest article o seccio necessita millorar una
traduccio
deficient
.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Tambe podeu
iniciar un fil de discussio
per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat raonablement.
|
Portada de la revista de l'exili antisovietic
Tschasowoj
(El Guardia), Paris, ca. 1932.
L'
Exercit Blanc
(Белая армия) o
Guardia Blanca
(Белая гвардия, белогвардейцы) fou el brac militar del
Moviment Blanc
durant la
Revolucio Russa
. Els seus membres s'anomenaven blancs (Белые, o despectivament Беляки) o russos blancs (un terme que posseeix
altres significats
).
Va abastar algunes de les forces russes, tant politiques com militars, que es van oposar als
bolxevics
despres de la Revolucio d'Octubre i que van lluitar contra l'
Exercit Roig
(igual que el nacionalista
Exercit Verd
i l'anarquista
Exercit Negre
) durant la
Guerra Civil Russa
des de
1918
fins a
1921
. El qualificatiu blanc tenia dos significats. Primer, en contraposicio als rojos ?l'Exercit Roig que donava suport als sovietics i comunistes. Segon, la paraula ≪blanc≫ tenia connotacions monarquiques: historicament cada tsar era anomenat solemnement el tzar blanc, i l'ideal monarquic durant la guerra civil era conegut com a ideal blanc.
En sentit estricte, no existia cap ≪Exercit Blanc≫;
[1]
sense coordinacio central, les forces blanques mai van ser mes que una feble confederacio de grups contra-revolucionaris.
[2]
La majoria d'oficials que conformaven el nucli de l'exercit eren d'ideologia monarquica,
[3]
pero altres grups donaven suport a altres tendencies politiques: democrates, social-revolucionaris i altres opositors de la
Revolucio d'Octubre
. En altres temps i altres circumstancies, els mateixos grups donarien suport a l'
Exercit Roig
. Tambe va existir un tercer grup conegut com a Exercit Verd que s'oposava a ambdos. Les tropes de base de l'Exercit Blanc incloien tant a enemics declarats dels
bolxevics
(molts
cosacs
, per exemple) com camperols apolitics reclutats. De vegades, els aliats occidentals de la
Triple Entesa
i forces estrangeres intervencionistes van proporcionar important assistencia a les unitats de l'exercit. Aixo duria a alguns a veure a l'Exercit Blanc com a representant dels interessos de les potencies rivals.
Mapa de la Guerra Civil Russa. Ofensiva de l'
Exercit Blanc
cap al centre de Russia.
La Guerra Civil Russa entre blancs i rojos duraria fins a
1921
. L'Exercit Blanc, en col·laboracio ocasional amb les forces intervencionistes estrangeres (japoneses, britaniques, canadenques, franceses, nord-americanes…), va aguantar en algunes zones (especialment Siberia, Ucraina i Crimea) durant bastant temps i va posar sobre el terreny un considerable capital huma pero va fracassar en la unitat o la cooperacio efectiva entre els seus cossos, mentre que l'Exercit Vermell a poc a poc va aconseguir avantatge. L'activitat blanca es concentraria posteriorment en cercles d'exiliats. Un gran nombre de russos antisovietics es van agrupar a Berlin, Paris, Harbin i Shanghai, establint xarxes culturals que durarien fins a l'epoca de la Segona Guerra Mundial. A partir d'aquest moment, les seves activitats trobarien acollida als Estats Units.
Despres de la seva derrota, va haver-hi romanents i continuacions del moviment en diverses organitzacions, algunes de les quals nomes van tenir un suport estret, perdurant dins de la comunitat d'emigrants blancs de tot l'estranger fins a la caiguda del comunisme en les
revolucions d'Europa oriental de 1989
i la posterior dissolucio de la
Unio Sovietica
entre 1990 i 1991. Aquesta comunitat en l'exili d'anticomunistes sovint es dividia entre els liberals i els segments mes conservadors, i alguns encara esperaven la restauracio de la
dinastia Romanov
, inclosos diversos reclamants al tron buit com Nicolau Romanov, Princep de Russia (1924-2014) que va viure a
Italia
i el princep Andrei Romanov (nascut en 1923) dels
Estats Units
i altres exiliats que desitjaven una republica democratica constitucional a Russia.
L'organitzacio del moviment blanc
[
modifica
]
Bandera actual de
Russia
, utilitzada pel Moviment i l'Exercit Blanc.
En sentit estricte, no existia un
Exercit Blanc
com a forca unificada i menys un ≪govern≫ que dirigis al moviment blanc i rivalitzes coherentment amb el
govern sovietic
. Sense coordinacio central, les forces blanques mai van anar mes enlla d'una feble
confederacio
de grups contrarevolucionaris. La majoria dels seus membres havia servit en l'exercit del tsar
Nicolau II
i buscaven la tornada de la monarquia a l'Imperi rus. L'absencia d'una administracio governamental central i la falta d'una prefectura acceptada de forma unanime eren un problema per al moviment blanc, mentre que els bolxevics si que comptaven amb un partit politic i una
jerarquia
disciplinada i solidament establerta que els permetia imposar la seva autoritat sense tensions internes.
El moviment blanc mancava de les estructures politiques dels
bolxevics
, i aviat els seus caps militars van comencar a convertir-se en veritables autoritats politiques.
[4]
Pero sense coordinacio central, les ambicions de cada grup o camarilla d'oficials van degenerar en greus pugnes entre els blancs.
[1]
Tal situacio es va agreujar en saber-se que el tsar
Nicolau II
havia estat afusellat amb tota la seva familia en
Iekaterinburg
al juliol de
1918
. En mancar des de llavors d'una figura en nom de la qual administrar vastes extensions de territori rus, els generals del moviment blanc es van transformar en petits
cabdills
regionals gairebe autonoms. Fins i tot va haver-hi extenses regions a
Siberia
on simples grups de bandolers locals eren l'unica autoritat i sobre les quals els generals
blancs
no exercien cap mena de control.
La falta d'una organitzacio administrativa competent que organitzes els territoris sota el seu control, es considera la principal causa de la derrota del moviment.
De vegades, els aliats occidentals de la
Triple Entesa
i forces estrangeres intervencionistes van proporcionar important assistencia a les unitats de l'exercit. Aixo portaria a alguns a veure a l'Exercit Blanc com a representant dels interessos de les potencies rivals, element que la propaganda bolxevic va aprofitar plenament, difonent que els oficials
blancs
nomes obeien ordres de
Franca
i del
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
, contrariant l'interes de
Russia
.
La
Guerra Civil Russa
entre blancs i vermells duraria fins a
1921
. L'Exercit Blanc va comptar amb la col·laboracio ocasional de forces
japoneses
,
britaniques
, canadenques,
franceses
i
nord-americanes
, entre altres. Aquestes potencies van aportar al Moviment Blanc, diners, assessorament militar, trens cuirassats i artilleria pesada, a mes de rebre entre marc i abril de 1918 un cos expedicionari Aliat per intervenir especificament a
Siberia Oriental
.
Lentament, el suport d'aquests contingents estrangers va anar disminuint a causa que l'opinio publica als seus paisos (sobretot a
Franca
i
Regne Unit
) rebutjava la idea de continuar sostenint tropes per combatre a Russia quan la
Primera Guerra Mundial
ja havia acabat i els soldats exigien tornar a les seves llars. El creixent
aillacionisme
d'
EE
.
UU
. a partir d'inicis de
1919
va fer que aquest pais tambe reduis el seu auxili als
blancs
. Estava en discussio la utilitat de recolzar militarment a un moviment anti-bolxevic molt desorganitzat i sense liders reconeguts per tots, la qual cosa podria implicar malgastar recursos sense apreciar avantatges efectius. Algunes tropes franceses es van oposar a continuar el suport als anti-bolxevic, com en el cas dels motins del Mar Negre. Finalment, els exits repetits dels bolxevics des de mitjans de 1919 i la seva consolidacio com a govern efectiu de
Russia
van causar dubtes sobre les possibilitats reals que el regim
comunista
pogues ser desallotjat del poder, i que al seu torn el
moviment blanc
aconseguis efectivament substituir-ho.
Una excepcio notable a aquesta politica va ser Japo, que per la seva proximitat geografica a
Russia
esperava aprofitar les riqueses naturals de
Siberia
,
[5]
l'explotacio de les quals no podien realitzar els
blancs
a causa de les pressions de la guerra. Els interessos economics del Japo justificaven llavors mantenir la presencia de tropes en zones de la Siberia russa. La participacio bel·lica del Japo en la
Primera Guerra Mundial
havia estat molt petita i, per tant, no hi havia problemes estrategics ni financers que li impedissin sostenir una ocupacio militar a Russia, mes encara considerant que l'Exercit Blanc depenia per complet del suport material japones i que, per tant, no s'oposaria a la penetracio economica del Japo. Un fet clau per la retirada japonesa el 1922, va ser la creacio la cracio de la Republica del Llunya Oest el 6 d'abril de 1920
[6]
Els
blancs
van aguantar bastant temps en algunes zones (especialment en l'est de
Siberia
, sud d'Ucraina i
Crimea
), pero des de mitjans de 1919 les forces de l'Exercit Roig van comencar a obtenir victories rellevants. El juliol del 1919 l'almirall
Aleksandr Kolchak
va assumir el comandament militar de l'Exercit Blanc a Siberia i es va revelar com un dels caps militars mes capacos dels blancs.
[7]
Pero la falta de coordinacio amb altres liders blancs i la impopularitat dels seus cabdills locals van fer que l'Exercit Blanc perdes terreny davant el renovat
Exercit Roig
. A finalitats de
1919
els bolxevics havien recuperat la major part de la Russia europea i havien expulsat als blancs a les zones mes remotes de
Siberia
. Les tropes blanques, desmoralitzades i en desintegracio permanent, van comencar a dependre fortament del suport militar
japones
al llarg de l'any
1920
.
Alguns soldats
blancs
van lluitar sota la direccio del autoproclamat ≪general≫ Grigori Semionov, formant bandes armades dedicades al pillatge. Uns altres van passar a
Mongolia
, on van establir un regim pro-rus a les ordres del baro
Roman von Ungern-Sternberg
, a costa de considerables baixes. Pero van fracassar en la unitat o la cooperacio efectiva entre els seus cossos, mentre que l'Exercit Roig aconseguia gradualment avantatge i prenia el poder a Mongolia.
Principals nuclis del moviment blanc
[
modifica
]
Gracies a la feblesa inicial del govern sovietic, els seus enemics van poder organitzar-se amb impunitat. Les principals agrupacions anti-sovietiques van ser:
- L'Exercit de Voluntaris i altres forces (finalment agrupades en 1919 en les ≪Forces Armades del Sud de Russia≫) es va centrar a l'est d'Ucraina, a la regio del baix
Do
i de
Kuban
.
- L'Administracio Suprema de la Regio Nord i el seu successor el Govern Provisional de la Regio Septentrional, en el nord de Russia, amb el ports artics de
Murmansk
i
Arkhanguelsk
.
- L'Exercit del Nord-oest, que va operar entre
Estonia
i
Petrograd
.
- L'≪Exercit Rus≫ de l'almirall
Aleksandr Kolchak
, que va controlar gran part de
Siberia
.
La ideologia del Moviment Blanc va estar en permanent desenvolupament durant la
guerra civil
. Els generals
Kornilov
i
Denikin
van sostenir certes formes de base ideologica pero cap era tan concreta o coherent com la del
general Wrangel
durant l'anomenat ≪experiment de Crimea≫ el
1920
. Va ser aqui on Wrangel va plantejar breument el nucli del ≪ideal blanc≫, que feia emfasi en l'alliberament de Russia dels
bolxevics
i altres forces ≪anarquiques≫, l'establiment d'un govern just i honrat, la proteccio dels fidels contra les persecucions religioses, els drets del pages a la propietat de la terra i l'oportunitat de tots els russos de triar a un ≪lider≫. Per les idees albergades per la majoria dels seus oficials i per les mesures aplicades alli on van controlar el territori, no obstant aixo, el moviment va ser en la practica
conservador
i
reaccionari
.
Els militars russos que van acabar dirigint el moviment, van donar erroniament un paper secundari a la politica en el seu moviment d'oposicio als sovietics. Mes capacos militarment que els socialistes moderats, que tambe s'oposaven al govern de
Lenin
, eren, no obstant aixo, menys populars. Ideologicament la seva varietat era major que la dels seus enemics i mancaven d'una doctrina tan clara i un dirigent tan respectat com Lenin entre els sovietics. En questions fonamentals, com la forma de l'Estat (
monarquia
o
republica
), la conveniencia de pactar amb els
Imperis Centrals
o mantenir el pacte amb els
Aliats
, o l'aplicacio d'una
reforma agraria
, no hi havia acord en les seves files. Politicament ineptes i ansiosos per evitar tensions en el seu si, van ser incapacos de presentar un programa politic que guanyes les simpaties de la poblacio, van tractar d'evitar en tant que sigui possible qualsevol questio que produis desacords i van permetre que la propaganda dels seus enemics presentes la seva ambiguitat i indecisio en el pitjor aspecte possible.
Malgrat l'origen humil de molts dels oficials que van dirigir les forces ≪blanques≫, aquest no va ser utilitzat per contrarestar la propaganda sovietica que acusava al moviment d'afavorir unicament a les classes privilegiades. Conservadors i hostils a la
intel·lectualitat
independentment del seu origen social, els oficials mancaven d'habilitat politica. Fruits d'un sistema educatiu endarrerit, especialment el militar, els oficials aprenien a rebutjar la cultura i l'educacio, a mantenir-se aillats del mon exterior i sostenir una postura fonamentalment conservadora. Ensenyats a mantenir-se allunyats de qualsevol ideologia potencialment subversiva i acceptant l'ordre social i politic de la
autocracia
en el qual s'havien format abans de la
Primera Guerra Mundial
, els oficials, malgrat el seu conservadorisme, es definien a si mateixos com a ≪apolitics≫, veient la politica com alguna cosa a rebutjar. En general, consideraven als politics, en el seu enteniment restringit de la politica, com esvalotadors i enemics del tsar. Majoritariament havien rebutjat l'experiment
revolucionari de 1905
. El moviment mai va arribar a fer us efectiu dels politics que els formaven, lliurant les tasques administratives a antics politics i gestors tsaristes desacreditats o a brutals oficials. En el Sud, amb l'arribada de
Piotr Wrangel
al comandament de l'Exercit de Voluntaris al comencament de 1920, aquesta preferencia va ser un dels principals problemes alhora de guanyar-se la simpatia de la poblacio. Aquesta preferencia per les figures de l'antic regim va assegurar la percepcio per part de la pagesia del moviment com a reaccionari.
Preocupats, a diferencia de la majoria de la poblacio, amb els problemes de la legitimitat del Govern i la sobirania popular, van deixar de costat els problemes socials, economics i administratius. El seu programa variava depenent de la sort de les seves armes: mes conservador als moments de victoria i mes
progressista
en els de derrota, reforcant la impressio d'hipocresia del moviment, que albergava objectius mes
conservadors
que els que proclamava als moments de majors dificultats. Malgrat definir-se com a apolitic i mes enlla de la
lluita de classes
, el moviment era en la practica conservador i afavoria als rics i poderosos, deixant patent la falsedat de la seva pretesa neutralitat.
Malgrat el seu interes per guanyar-se el favor de la pagesia, a diferencia del
proletariat
urba, considerat hostil, el moviment es va trobar amb l'obstacle de la seva idea conservadora i populista del camperol heretada de l'antic regim: sofert, infantil devot i monarquic, manipulat per l'agitador extern, el jueu.
Nacionalisme rus
[
modifica
]
Defensors del
nacionalisme rus
centralista, aixo va dificultar l'enteniment amb altres forces anti-sovietiques nacionalistes i va ser una de les principals febleses del moviment. Incapacos d'acceptar les ambicions dels nacionalismes periferics, els van convertir en enemics.
Els generals ≪blancs≫ van centrar el seu escas programa politic en el
patriotisme
rus, present en totes les seves declaracions publiques, mentre que deixaven de costat les questions socials. Les crides patriotiques, no obstant aixo, van resultar inutils enfront de la indiferencia camperola.
Antisemitisme
[
modifica
]
L'estes
antisemitisme
de l'Imperi rus es va estendre entre els oficials, transformant-se al comencament del
segle
xx
de religios a racial. Els jueus no podien ascendir a oficials, encara que si servir en l'Exercit. Considerats mals soldats i esvalotadors que propagaven idees subversives, els militars poques vegades intervenien en els excessos contra la poblacio jueva.
Els oficials ≪blancs≫ van convertir la seva obsessio pel ≪agitador jueu≫, herald de les noves idees que ≪contaminaven≫ la puresa russa, en peca essencial de la seva
ideologia
. Amb un odi patologic, els militars acusaven als jueus de qualsevol reves, associant als
jueus
en conjunt amb el regim
bolxevic
. L'us dels jueus com a caps de turc del que consideraven mals de
Russia
evitava a mes haver de fer una analisi de les exigencies i problemes reals del pais.
Malgrat el rebuig formal dels
pogroms
, que van suposar la mort d'unes 100.000 persones a
Ucraina
, els generals blancs no els van impedir.
Esperit combatiu
[
modifica
]
Malgrat haver-se oposat al comencament a la
Primera Guerra Mundial
, conscients de la falta de preparacio del pais per a la contesa, l'oficialitat va desenvolupar aviat un interes en la guerra que en altres sectors de la poblacio va ser passatger, produint una desconfianca dels militars cap a aquests.
Favorables en la seva majoria al tsar i al govern autocratic, no es van oposar a la
Revolucio de Febrer
, malgrat la seva desconfianca cap a la mateixa, perque consideraven que qualsevol accio hagues afeblit el front. Van acceptar l'abdicacio del sobira com un sacrifici per mantenir l'esforc de guerra. La seva falta d'experiencia politica tampoc facilitava una possible intervencio. La posterior desorganitzacio de l'Exercit, de la qual els oficials van culpar a la nova republica, va aguditzar la seva hostilitat cap a aquesta. La seva antipatia pels politics liberals i politics del
Govern Provisional Rus
, que tampoc desitjaven una revolucio social, va paralitzar als oficials durant la
Revolucio d'Octubre
i va impedir abans la col·laboracio entre tots dos grups.
La seva hostilitat a
Alemanya
va comportar dificultats pels anti-sovietics, necessitats en algunes zones de la seva ajuda pero dividits sobre la conveniencia de pactar amb el fins llavors enemic.
La questio agraria
[
modifica
]
Format principalment per la
burgesia
i centrat en guanyar militarment els
sovietics
, el moviment no va ser capac d'acceptar com a necessaria la revolucio en el camp per aconseguir el suport camperol ni de plantejar un programa politic que rebes el recolzament del poble. Els escassos plans de
reforma agraria
, basats en essencia al programa de minims de 1917 dels
kadets
, no es va arribar a aplicar, pero no hagues estat popular, defensant com feia els interessos dels
terratinents
. Amb els plans de les comissions creades sota el Govern de Denikin, es va calcular que els pagesos haurien de retornar tres cambres de les terres obtingudes des de
1917
, guanyant-se aixi l'hostilitat d'aquests. L'administracio de Denikin va optar per retardar la decisio a la reunio de l'Assemblea constituent, amb desastrosos resultats politics.
La devolucio de la terra als seus antics propietaris als territoris sota control ≪blanc≫ i el lliurament de l'administracio local, alli on no regnava el terror o el comandament militar, als terratinents locals i la policia tsarista van indicar la intencio del moviment de reprendre el desacreditat sistema imperial de gestio local.
L'≪experiment de
Crimea
≫ de
Wrangel
, que anteriorment s'havia oposat com a molts altres
conservadors
a les tebies reformes proposades per Denikin, que va comencar en l'estiu de
1920
, va ser molt tarda per entusiasmar a grans masses de la poblacio, ja que tenia lloc en una fase de la guerra en la qual els
bolxevics
ja havien aconseguit l'avantatge militar, mentre que els blancs perdien suport de francesos i britanics. Els plans de
Wrangel
, de complicada aplicacio, no van poder fructificar, repartint-se poques terres durant la seva posada en practica. En qualsevol cas, els seus plans de reforma agraria afavorien als camperols rics, no als pobres, seguint el deixant de les reformes de
Piotr Stolypin
.
Malgrat la impopularitat de moltes mesures sovietiques, la pagesia finalment preferia el Govern de
Lenin
al retorn de l'antic regim que prometia en la practica la victoria del moviment.
Aixi mateix el caracter exclusivista i elitista que caracteritzava als oficials blancs durant el tsarisme no havia desaparegut del tot, i aixo feia molt dificil aconseguir l'adhesio de les masses populars, la qual cosa generava greus problemes quan els liders blancs intentaven reclutar tropes lleials a la seva causa. En les ultimes fases de la guerra els batallons de l'Exercit Blanco comptaven amb una proporcio excessiva d'oficials en comparacio dels soldats reclutats.
Despres de la Guerra Civil russa
[
modifica
]
Despres de la fi de la
Guerra Civil Russa
, els conceptes de Wrangel van ser plasmats en una ideologia concreta per pensadors russos com
Ivan Ilyin
, basada principalment en les idees dels
paneslavistes
.
Les tendencies monarquiques van ser molt fortes entre els oficials veterans
blancs
, el republicanisme era mes estrany. L'agost de 1922, dos mesos abans de ser expulsats els blancs del seu ultim baluard en
Vladivostok
, l'
exercit blanc del Llunya Est
del general Mijail Ditterix arribaria tan lluny com per convocar el
Zemskiy Sobor
de
Preamursk
i triar (sense la seva participacio) al Gran Duc Nicolau Nikolayevich Romanov com a tsar de totes les Russies.
Tan bon punt va ser vencuda la Guardia Blanca, el
Comite Executiu Central Panrus
i el
Soviet de Comissaris del Poble
van declarar, mitjancant un decret de 1921, que entre dos i tres milions de persones (entre els quals es trobaven antics russos blancs o opositors a la Revolucio d'Octubre) passaven a ser apatrides. Despres d'aixo va haver-hi una forta emigracio de russos anti-sovietics, agrupant-se a
Berlin
,
Paris
,
Harbin
i
Shanghai
, establint xarxes culturals que durarien fins a la
Segona Guerra Mundial
, com el
Partit Feixista Rus
format per aquests exiliats a
Manxuria
,
Japo
.
Estats Units
acollira part d'aquest Partit Feixista Rus, formant l'Organitzacio Feixista Russa, amb seu en
Connecticut
.
Despres de la caiguda del
feixisme
a la
Segona Guerra Mundial
, l'activitat blanca es concentrara en cercles d'exiliats recolzats per
EE
.
UU
. i intents fallits d'infiltrar-se a la
Unio Sovietica
, tractant de contactar amb simpatitzants blancs que haguessin quedat a Russia ocultant les seves antigues idees.
El Moviment Blanc va ser la primera forca organitzada que va entrar en lluita armada contra la
Internacional Comunista
a Russia. El tinent general monarquic I. K. Miller, que va ser el 1919-1920 un dels caps del Moviment Rus Blanc i que va encapcalar en l'exili la "Unio Militar Russa" (ROVS), va declarar en iniciar-se la
Guerra Civil Espanyola
el
1936
que
la Croada contra el comunisme comencada a Espanya era continuacio de la Lluita Blanca
i va cridar als nacionalistes russos al fet que s'enrolessin com a voluntaris en l'exercit dels colpistes del general
Francisco Franco
. Uns vuitanta membres de la ROVS i altres nacionalistes russos van aconseguir de forma individual entrar a l'estat espanyol, on van integrar un destacament rus que formava part del
Terc Donya
Maria de Molina
. Els anticomunistes russos van lluitar tambe en les files de la Legio Estrangera
Espanyola
i altres unitats de l'Exercit Nacional.
Personatges destacats del Moviment Blanc
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
Kenez
, Peter.
The Ideology of the White Movement
(en angles). Soviet Studies, 32, 1980, p. 59.
- ↑
Kenez
, Peter.
The Ideology of the White Movement
(en angles). Soviet Studies, 32, 1980, p. 81.
- ↑
Kenz
, Peter.
The Ideology of the White Movement
(en angles). Soviet Studies, 32, 1980, p. 81.
- ↑
Kenez
, Peter.
The Ideology of the White Movement
(en angles). Soviet Studies, 32, 1980, p. 58.
- ↑
≪
El Ejercito japones ocupa Vragaeschensk (Blagoveshchensk)
≫, 1919. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑
Mundo
, Denis Lukyanov Sputnik. ≪
El centenario de la republica: cuando Rusia creo un pais para hacer frente al imperialismo de Japon
≫ (en castella). [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑
Yegorov
, Oleg. ≪
Os presentamos a los oficiales imperiales rusos que casi derrotan a los bolcheviques
≫ (en espanyol europeu), ene. 06, 2020. [Consulta: 16 novembre 2020].
Bibliografia
[
modifica
]
- Figes, Orlando.
A people's tragedy: the Russian Revolution, 1891-1924
(en ingles). Penguin Books, 1998, p. 923.
ISBN 9780140243642
.
- Kenez, Peter ≪The Ideology of the White Movement≫., 32, 1, pag. 58-83.
|
|---|
| Esdeveniments
| |
|---|
| Grups
| |
|---|
| Partits
| |
|---|
| Figures
| |
|---|
| Internacional
| |
|---|