Els
estatunidencs
, que hom anomena mes sovint, tot i que impropiament,
nord-americans
o
americans
, son un grup huma heterogeni definit basicament pel fet de ser nacionals o ciutadans dels
Estats Units d'America
. Tot i que la majoria dels americans son alhora "nacionals" i "ciutadans", algunes persones amb
doble nacionalitat
,
expatriats
i estrangers amb permis de residencia permanent tambe es poden considerar nacionals americans.
[40]
Els Estats Units son la
patria
de persones d'
origens etnics
molt diversos. Per tant, ni des de la perspectiva cultural, ni als ulls de la llei, no es considera que la
nacionalitat
estatunidenca es correspongui amb una
raca
o
etnia
, sino amb la
ciutadania
i la lleialtat permanent cap al pais.
[41]
[42]
[43]
Els
parlants d'angles
, i sovint tambe els parlants d'altres llengues, solen anomenar "americans" la gent dels Estats Units. Aixo deriva de l'us original d'aquest mot en angles, es a dir els "anglesos de les
Tretze Colonies
americanes" per oposicio als "anglesos d'
Anglaterra
".
[44]
Tanmateix, el mot "americans" tambe es pot referir als naturals de tot el
continent america
.
[45]
Formacio de la "nacio" estatunidenca
[
modifica
]
La majoria dels estatunidencs o els seus avantpassats han
immigrat
al territori que ara son els
Estats Units d'America
o be son descendents dels
esclaus
portats des d'
Africa
. Les uniques excepcions son els
esquimals
, els
nadius americans
i les poblacions aborigens de
Hawaii
,
Puerto Rico
,
Guam
i
Filipines
,
[46]
que van esdevenir estatunidencs per l'expansio del pais durant el segle
xix
,
[47]
i tambe dels nadius de la
Samoa Nord-americana
, de les
Illes Verges Nord-americanes
i de les
Illes Mariannes Septentrionals
, totes incorporades durant el segle
xx
.
[48]
[49]
Malgrat aquesta composicio multi-etnica,
[50]
[51]
la cultura dels Estats Units, compartida per la majoria dels americans, es formada per una base de cultura
occidental
portada pels primers immigrants, arribats majoritariament del
Nord d'Europa
i de l'
Europa Occidental
.
[50]
Aixo inclou tambe influencies de la cultura
africana
.
[52]
L'expansio cap a l'oest integra les minories
criolla
i
cajun
de l'estat de
Louisiana
, i els
hispanos
del
Sud-oest
, i comporta un estret contacte amb la cultura
mexicana
. La immigracio a gran escala, al pas del segle
xix
i al segle
xx
, des de l'
Europa del Sud
i de l'
Est
, introdui diversitat d'elements humans nous. La immigracio mes recent des d'
Asia
,
Africa
i
America Llatina
tambe ha tingut un gran impacte. Es a dir que la
interculturalitat
, no exempta de conflictes, domina tota la societat estatunidenca.
[50]
A part dels Estats Units, podem trobar americans i els seus descendents arreu del mon. Mes de set milions d'estatunidencs s'estima que viuen a l'estranger, sense comptar
militars
ni
diplomatics
.
[53]
[54]
[55]
Grups racials i etnics
[
modifica
]
Els Estats Units d'America es un
estat multinacional
, i el Cens segueix criteris
racials
i
culturals
.
[56]
L'
Oficina del Cens dels Estats Units
ha reconegut oficialment tradicionalment sis races per als recomptes estadistics:
blancs
(72,4%),
amerindis
i
nadius d'Alaska
(0,9%),
asiatics
(4,8%),
afroamericans
i altres negres (12,6%), nadius de
Hawaii
i d'altres illes del
Pacific
(0,2%), i persones de dues o mes races (2,9%). El Cens tambe admet definir-se com d'"altres races" (6,2%),
[57]
[58]
[59]
[60]
si be la majoria dels ciutadans que diuen ser d'altres races, en realitat son
mestissos
originaris de
Llatinoamerica
.
[61]
L'Oficina del Cens dels Estats Units tambe classifica el conjunt dels americans com a "hispa o llati" o com a "no hispa ni llati", de manera que s'identifica els hispans o llatins com a persones pertanyents alhora a diverses races o etnies, pero que plegades constitueixen la
minoria
mes gran del pais (16,3% de la poblacio total son hispans o llatins de qualsevol raca).
[57]
[58]
[62]
Un altre detall distorsionador es la categoria "america", introduida al cens des del 1990, ja que s'hi apunten molts ciutadans generalment d'origen britanic, i son majoritaris a la franja nord dels estats del
sud
.
[63]
[64]
[65]
[66]
[67]
[68]
Personificacio de la nacio
[
modifica
]
L'Oncle Sam i la Columbia, interpel·lant els ciutadans.
Una
personificacio nacional
es la
representacio antropomorfica
d'un pais. Es tracta d'una recreacio propia del
comic
i tambe de la propaganda
nacionalista
.
L'
Oncle Sam
es la principal i mes coneguda personificacio nacional dels Estats Units com a pais i de vegades mes concretament del seu
govern
que va apareixer per primera vegada durant la
Guerra anglo-americana de 1812-1815
. Es representa com un home
blanc
molt prim i d'edat avancada amb el cabell blanc i una barbeta com de
boc
, i vestit de manera que recorda els colors i el disseny de la
bandera dels Estats Units
:
barret de copa alta
amb una banda blava amb estrelles blanques, i pantalons a ratlles blanques i vermelles.
D'altra banda,
Columbia
es un nom poetic per a
America
que s'ha donat a la personificacio femenina dels Estats Units, inicialment de la ma de la poeta
afroamericana
Phillis Wheatley
durant la
Guerra de la Independencia dels Estats Units
el 1776. Es una dona igualment blanca amb un vestit que te els colors de la bandera i amb una
gorra frigia
, representativa de la
republica
. Ha inspirat el nom de moltes persones, llocs, objectes, institucions i empreses al continent america i arreu, per exemple el
Districte de Columbia
, capital dels Estats Units.
Llengues parlades a casa per mes d'un milio de persones el 2010
[69]
Llengua
|
Percentatge de
poblacio
|
Nombre de
parlants
|
Angles
|
80,38%
|
233.780.338
|
Suma de totes les altres llengues
|
19,62%
|
57.048.617
|
Castella
(exclosos
Puerto Rico
i les
llengues criolles
)
|
12,19%
|
35.437.985
|
Xines
(inclosos el
cantones
i el
mandari
)
|
0,9%
|
2.567.779
|
Tagalog
|
0,53%
|
1.542.118
|
Vietnamita
|
0,44%
|
1.292.448
|
Frances
|
0,44%
|
1.288.833
|
Corea
|
0,38%
|
1.108.408
|
Alemany
|
0,38%
|
1.107.869
|
Hindustanic
(inclosos el
Hindi
i l'
Urdu
)
|
0,32%
|
942.794
|
L'
angles
es, de facto, la
llengua nacional
dels Estats Units. Tot i no ser
llengua oficial
a nivell federal, hi ha algunes lleis ?com ara la que regula l'adquisicio de la nacionalitat estatunidenca? que estandarditzen l'angles. El 2007, uns 226 milions de persones, el 80% de la poblacio de mes de cinc anys, nomes parlaven angles a casa. El
castella
, parlat en l'ambit familiar pel 12% de la poblacio, es el segon idioma mes parlat al pais i tambe el mes estes com a
segona llengua
.
[70]
[71]
Existeix un moviment que demana que es declari l'angles llengua oficial federal, i ja ho es en almenys trenta-vuit estats.
[72]
A l'estat de
Hawaii
son cooficials l'angles i el
hawaia
, d'acord amb la Constitucio de l'estat.
[73]
Alaska
reconeix trenta llengues indigenes junt amb l'angles.
[74]
Els estats de
Nou Mexic
i
Louisiana
tenen legislacions que obliguen a emprar el castella o el
frances
, respectivament, junt amb l'angles, en determinats casos, tot i que cap de les tres llengues te l'estatut de
llengua oficial
.
[75]
Altres estats, com ara
California
, tenen establerta la obligatorietat de publicar en castella determinats documents oficials, per exemple, els formularis judicials.
[76]
Diversos territoris insulars tenen garantit el reconeixement oficial de les llengues natives respectives junt amb l'angles: el
samoa
a la
Samoa Nord-americana
, el
chamorro
a
Guam
, el
carolinia
i el chamorro a les
Illes Mariannes Septentrionals
, i el castella a
Puerto Rico
.
La religio te als Estats Units un grau d'
implicacio
en la societat molt mes gran que en altres paisos occidentals desenvolupats, i tambe hi ha una diversitat de
confessions
molt mes amplia. La
Primera esmena
a la
Constitucio
impedeix que el Govern Federal pugui aprovar qualsevol llei per establir una religio, o per prohibir el lliure exercici de les religions. El
Tribunal Suprem dels Estats Units
ha interpretat aixo en el sentit que el Govern no te cap autoritat sobre questions religioses. La majoria dels americans declaren que la religio te un paper "molt important" en les seves vides, una proporcio inusual entre els
paisos desenvolupats
, tot i que similar als altres paisos del continent.
[77]
Moltes
confessions religioses
es mouen pel territori dels Estats Units, unes portades des de fora per les successives onades d'immigrants, i tambe moltes que han estat fundades dins el pais. Unes i altres han fet dels Estats Units el pais amb major diversitat religiosa de tot el mon.
[78]
La majoria dels americans, un 76%, son
cristians
, i la major part d'aquests son
protestants
o be
catolics
: concretament el 51% i el 25% de la poblacio total, respectivament.
[79]
Les altres religions, molt minoritaries, son el
Budisme
, l'
Hinduisme
, l'
islam
i el
judaisme
, que totes plegades fan un 4% o 5% de la poblacio adulta.
[79]
[80]
[81]
Un altre 15% de la poblacio adulta declara que
no creu o be no s'identifica amb cap confessio religiosa
.
[79]
Ara be, la
religiositat
dels americans es molt variable arreu del pais: el 59% dels habitants de l'
Oest
diu que creu en
Deu
, i, especialment als estats del Nord-oest, son majoritaris els que no van mai a missa (l'anomenat
Unchurched Belt
o "Cinturo sense esglesies"), mentre que al
Sud
(el
Bible Belt
o "Cinturo de la Biblia") son el 86%.
[79]
[82]
Algunes de les
Tretze Colonies
fundacionals foren establertes per colons que desitjaven practicar llur religio sense sentir-se discriminats: la Colonia de la Badia de
Massachusetts
fou establerta per
puritans
anglesos,
Pennsilvania
per
quaquers
irlandesos i anglesos,
Maryland
per
catolics
anglesos i irlandesos, i
Virginia
per
anglicans
anglesos. Tot i que alguns estats concrets van mantenir perfectament la seva
confessio religiosa
particular fins al segle
xix
, els Estats Units foren el primer pais del mon sense religio oficial.
[83]
Al redactar l'"Estatut de la llibertat religiosa" a Virginia, els pares de la
Constitucio
van rebutjar que es pugui preguntar a ningu sobre religio, i la
Primera esmena
prohibeix expressament al govern federal legislar sobre l'
establiment d'una religio
o sobre la prohibicio del seu
lliure exercici
, de forma que es protegeix qualsevol organitzacio, institucio o denominacio religioses de la intervencio del govern. Aquesta decisio es deu principalment a la influencia dels ideals
racionalistes
i
protestants
europeus, pero tambe es deu al pragmatisme de les minories religioses i dels petits estats que no volien quedar sota el poder o la influencia d'una
religio nacional
que no els representava.
[84]
La cultura estatunidenca es basicament una cultura
occidental
, tot i que influenciada per les cultures dels
nadius americans
, dels
afroamericans
, dels asiatics, dels
polinesis
i sobre tot dels
llatinoamericans
.
Te caracteristiques propies que la fan diferent, com ara un
dialecte angles
propi, la seva musica, les
arts visuals
(especialment el
cinema
, i encara mes especialment el
western
), els usos socials, la gastronomia i el folklore.
[51]
Les bases
europees
originals d'aquesta cultura venien dels colons
anglesos
,
escocesos
,
gal·lesos
i
irlandesos
de les
Tretze Colonies
britaniques
. La
cultura britanica
va arribar a Nord-america en forma de
llengua
, d'un
sistema legal
i altres aspectes.
[85]
Altres influencies importants van venir de la major part d'Europa, principalment d'
Alemanya
,
[86]
de
Franca
,
[87]
i d'
Italia
.
[88]
Alguns elements originals tambe hi tenen un paper important. Per exemple, la
democracia jeffersoniana
.
[89]
Les
Notes sobre l'Estat de Virginia
, de Thomas Jefferson, fou potser la primera critica cultural influent feta per un america, i una obra
reaccionaria
contra la idea generalitzada a Europa de que qualsevol originalitat que vingues d'
America
havia de ser
degenerada
.
[89]
Les idees i els ideals preexistents que evolucionen a America, com les festes nacionals, molt especialment els esports, la tradicio militar,
[90]
i les innovacions en les arts i l'espectacle, tot plegat dona un fort sentit d'
orgull nacional
entre la poblacio estatunidenca.
[91]
La cultura americana inclou alhora elements
conservadors
i
liberals
, l'enfrontament entre ciencia i religio, les estructures politiques, l'atraccio pel risc i per la
llibertat d'expressio
, el materialisme i la moral. Malgrat certs principis ideologics potents (per exemple, l'
individualisme
, l'
igualitarisme
, la fe en la
llibertat
i la
democracia
), la cultura estatunidenca inclou una gran varietat d'expressions degut a la seva diversitat geografica i demografica.
Molts americans han emigrat a paisos d'arreu del mon, tot i que mai per causes economiques. L'any 2016 es calcula que hi havia uns nou milions de ciutadans estatunidencs residint fora dels
Estats Units d'America
,
[92]
amb les concentracions mes significatives a
Mexic
i el
Canada
, amb prop d'un milio cada un,
Filipines
, on passen de mig milio,
Alemanya
, amb mes de tres-cents mil,
Israel
i el
Regne Unit
, uns dos-cents mil,
Corea del Sud
,
Costa Rica
i
Franca
, on se superen els cent mil residents.
Aspectes negatius
[
modifica
]
Els estatunidencs tenen una presencia molt notoria al mon, i aixo els comporta tambe algunes contrapartides de caracter negatiu, de les quals no se'n poden escapar.
En alguns contexts tambe s'anomena els estatunidencs "ianquis", que es un apelatiu en principi reservat als habitants de
Nova Anglaterra
, la regio del nord-est. El mot "ianqui" podria venir de que la majoria dels habitants d'aquella zona, inicialment, eren
neerlandesos
i molts es deien
"Jan"
o be
"Kee"
, i tambe tots dos noms junts, d'on vindria
"Yankee"
. En general, son anomenats aixi tots els estatunidencs als diversos paisos del mon anglosaxo, pero tambe a molts altres paisos en sentit pejoratiu, per exemple en el lema
"Yankee go home"
("Ianquis aneu-vos-en a casa").
A tot
Llatinoamerica
, els estatunidencs son anomenats
gringos
, que ve a ser "estrangers que parlen estrany", que pot venir de
griegos
(
grecs
), i que es clarament despectiu.
Armamentisme
[
modifica
]
La
Segona esmena de la Constitucio dels Estats Units
, aprovada el 15 de desembre de 1791, reconeix el dret dels ciutadans a posseir i portar
armes
, i es un
dret
inalienable perque forma part de la
Declaracio de Drets
.
[93]
[94]
[95]
[96]
El 2008, el
Tribunal Suprem
sentencia per primer cop que el dret a les armes ho es tan sols per a la defensa propia a la llar,
[97]
[98]
[99]
[100]
i, per tant, no impedeix prohibir les armes a
delinquents
i a
malalts mentals
, ni prohibir les
armes de guerra
en general.
[101]
[102]
Ara be, aixo fa que els Estats Units sigui el pais amb mes armes per capita, 120,5 armes de foc per cada 100 habitants (el segon es
Iemen
, amb 52,8),
[103]
i la facilitat per aconseguir armes es considera la primera causa que els Estats Units sigui el primer pais en
massacres
fetes per assassins individuals,
[104]
havent estat inutils fins ara els intents de limitar la possessio d'armes o d'establir alguna altra mena de controls.
Tot i la teoria de la barreja de races i cultures, als Estats Units hi ha un fort moviment
racista
, basicament dels blancs envers els negres, especialment als
estats del Sud
. Es molt significativa l'existencia d'una
elit
que es considera l'unic propietari del pais, els anomenats
WASPs
(
White Anglo-Saxon Protestants
, o "blancs-anglosaxons-protestants"), que solen reaccionar contra els progressos que es fan cap a la
igualtat
i el respecte pels
drets civils
. Es pot considerar que l'eleccio del president
Trump
per succeir
Obama
es la darrera manifestacio massiva d'aquesta tendencia.
L'
esclavitud
, la
segregacio racial
, les
reserves indies
, els internats per a nens nadius, les lleis d'immigracio i naturalitzacio, i els
camps de concentracio
(especialment, per als
americans d'origen japones durant la Segona Guerra Mundial
) son els principals instruments legals dels que s'ha servit el
racisme
als Estats Units. La discriminacio legal fou abolida formalment a mitjan segle
xx
, i comenca a ser vista com a socialment i moralment inacceptable. La politica racista, pero, persisteix, i el racisme continua traduint-se en
desigualtat social
i
economica
.
[105]
[106]
L'estratificacio racial segueix essent evident en ambits com la
feina
, l'
habitatge
, l'
educacio
, el
credit
i l'
administracio
.
Democracia
sui generis
[
modifica
]
L'
espectre politic
modern america i l'us dels termes "
esquerra
"/"
dreta
", "
liberalisme
"/"
conservadorisme
" als Estats Units difereix forca del que tenen a la resta del mon. Tan sols al
Canada
, i una mica al
Regne Unit
, es pot trobar un llenguatge politic i uns conceptes similars als que son usuals a la politica nord-americana. Si la
limitacio del poder
i el
laissez faire
en l'
economia
son les premisses basiques del
liberalisme classic
i del
neoliberalisme
,
[107]
a la politica estatunidenca, en canvi, ambdues linies les segueixen els
conservadors
.
[108]
En la politica americana, el
Partit Democrata
representa el
centreesquerra
liberal, mentre el petit
Partit Verd
representa l'
esquerra
anticapitalista
. A l'altra banda de l'espectre, el
Partit Republica
es el tipic gran partit de la
dreta
, amb el
Partit Llibertari
que agrupa aquells votants que son mes liberals en
temes socials
pero igualment conservadors en
politica economica
.
Tot plegat fa que els nord-americans, en general, no siguin gaire comprensius amb la politica
europea
, i que l'esquerra local sempre corri el perill de ser
demonitzada
, com de fet ha passat sovint.
Imperialisme
[
modifica
]
L'
imperialisme
que exerceixen els Estats Units a bona part del mon ha motivat un fort corrent d'
anti-americanisme
,
[109]
un sentiment que aplega el desgrat i l'oposicio al
seu govern
o a les seves politiques, especialment pel que fa a la
politica exterior
, o als
nord-americans
en general.
[110]
Cap altre pais del mon aplega tanta oposicio i tant d'odi envers ell.
- ↑
United States Census Bureau
(21/12/2010). "
U.S. Census Bureau Announces 2010 Census Population Counts ? Apportionment Counts Delivered to President
". Nota de premsa. Consulta: 23/11/2012. Arxivat de
l'original
a data de 24/12/2010.
- ↑
≪
U.S. and World Population Clock
≫. U.S. Census Bureau. [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑
≪
People live in Mexico, INEGI, 2010
≫.
- ↑
≪
These are our Numbers: Civilian Americans Overseas and Voter Turnout
≫.
OVF Research Newsletter
. Overseas Vote Foundation, agost 2010. Arxivat de l'
original
el 2013-10-24. [Consulta: 11 desembre 2012]. ≪Recerques previes indiquen que el nombre d'estatunidencs vivint a Mexic es al voltant d'1 milio, uns 600.000 dels quals viuen a Ciudad de Mexico.≫
- ↑
≪
Ethnic origins, 2006 counts, for Canada, provinces and territories - 20% sample data
≫.
Statistics Canada
. Government of Canada, 10-06-2010. Arxivat de l'
original
el 2020-12-11. [Consulta: 17 febrer 2013]. ≪Un total de 316.350 respostes d'origen etnic america≫
- ↑
Barrie McKenna ≪
Tax amnesty offered to Americans in Canada
≫.
The Globe and Mail
[Ottawa], 27-06-2012 [Consulta: 17 desembre 2012]. ≪Hi ha aproximadament un milio d'americans al Canada, la majoria amb pocs o cap vincle amb els Estats Units.≫
- ↑
Evan S. Medeiros; Keith Crane; Eric Heginbotham; Norman D. Levin; Julia F. Lowell
Pacific Currents: The Responses of U.S. Allies and Security Partners in East Asia to Chinaa€TMs Rise
. Rand Corporation, 7/11/2008, p. 115.
ISBN 978-0-8330-4708-3
. ≪S'estima que 4 milions de filipino-americans, molts d'ells ciutadans estatunidencs o amb doble nacionalitat, viuen als Estats Units, i mes de 250.000 ciutadans estatunidencs viuen a les Filipines.≫
≪
New U.S. ambassador to PH aims to 'strengthen' ties
≫.
CNN Philippines
[Metro Manila], 02-12-2016 [Consulta: 20 marc 2017].
Arxivat
2017-03-21 a
Wayback Machine
.
Lozada
, Aaron ≪
New U.S. envoy: Relationship with PH 'most important'
≫.
ABS-CBN News
[Manila], 02-12-2016 [Consulta: 20 marc 2017].
International Business Publications, USA.
Philippines Business Law Handbook: Strategic Information and Laws
. Int'l Business Publications, 1/8/2013, p. 29.
ISBN 978-1-4387-7078-9
. ≪S'estima en 600.000 els americans que visiten Filipines cada any, mentre que uns 300.000 resideixen al pais.≫
[
Enllac no actiu
]
Kapoor
, Kanupriya;
Dela Cruz
, Enrico ≪
Americans in Philippines jittery as Duterte rails against United States
≫.
Reuters
[Olongapo], 17-10-2016 [Consulta: 20 abril 2018]. ≪Uns quatre milions de persones d'origen filipi viuen als Estats Units, on son una de les majors minories, i uns 220.000 americans, molts dels quals militars retirats, viuen a les Filipines. A mes de 650.000 visitants anuals, segons les xifres del Departament d'Estat.≫
≪
FACT SHEET: United States-Philippines Bilateral Relations
≫. United States Department of State, 28-04-2014. Arxivat de l'
original
el 2017-02-17. [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑
Cooper
, Matthew ≪
Why the Philippines Is America's Forgotten Colony
≫.
National Journal
, 15-11-2013 [Consulta: 28 gener 2015].
- ↑
≪
BiB - Bundesinstitut fur Bevolkerungsforschung - Pressemitteilungen - Zuwanderung aus außereuropaischen Landern fast verdoppelt
≫. Arxivat de l'
original
el 2017-12-09. [Consulta: 2 marc 2017].
- ↑
Daphna Berman ≪
Need an appointment at the U.S. Embassy? Get on line!
≫.
Haaretz
, 23-01-2008 [Consulta: 11 desembre 2012]. ≪Segons les estimacions, uns 200.000 ciutadans americans viuen a Israel i als territoris palestins.≫
- ↑
Michele Chabin ≪
In vitro babies denied U.S. citizenship
≫.
USA Today
[Jerusalem], 19-03-2012 [Consulta: 11 desembre 2012]. ≪La major part dels 200.000 ciutadans estatunidencs a Israel tenen doble nacionalitat, i els tractaments de fertilitat son habituals perque hi estan permesos.≫
- ↑
≪
Population by Country of Birth and Nationality Report, agost de 2012
≫. Office for National Statistics, 30-08-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
- ↑
Simon Rogers ≪
The UK's foreign-born population: see where people live and where they're from
≫.
The Guardian
, 26-05-2011 [Consulta: 17 febrer 2013].
- ↑
≪
U.S. Citizen Services
≫.
Embassy of the United States Seoul, Korea
. United States Department of State. Arxivat de l'
original
el 30/11/2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
Agence France-Presse ≪
North Korea propaganda video depicts invasion of South Korea, US hostage taking
≫.
Advertiser
. Agence France-Presse, 22-03-2013 [Consulta: 23 marc 2013].
Arxivat
2023-01-12 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
Background Note: Costa Rica
≫.
Bureau of Western Hemisphere Affairs
. United States Department of State, 09-04-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
- ↑
≪
Americans in France
≫.
Embassy of the United States, Paris
. United States Department of State. Arxivat de l'
original
el 18/4/2015. [Consulta: 26 abril 2015].
- ↑
≪
Major Figures on Residents from Hong Kong, Macao and Taiwan and Foreigners Covered by 2010 Population Census
≫. National Bureau of Statistics of China, 29-04-2011. Arxivat de l'
original
el 14/5/2011. [Consulta: 29 abril 2011].
- ↑
≪
Immigrant and Emigrant Populations by Country of Origin and Destination
≫, 2015. [Consulta: 27 abril 2017].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Brazil (11/30/11)
≫.
Previous Editions of Brazil Background Note
. United States Department of State, 30-11-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].
- ↑
≪
Colombia (03/28/13)
≫. United States Department of State. Arxivat de l'
original
el 20/4/2013. [Consulta: 27 febrer 2014].
- ↑
≪
Hong Kong (10/11/11)
≫.
Previous Editions of Hong Kong Background Note
. United States Department of State, 11-10-2011. [Consulta: 11 desembre 2012].
- ↑
Barry Bearak; Seth Mydans ≪
Many Americans, Unfazed, Go On Doing Business in India
≫.
The New York Times
, 08-06-2002 [Consulta: 17 desembre 2012].
- ↑
≪
ibid, Ancestry (full classification list) by Sex ? Australia
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-03-10. [Consulta: 19 octubre 2014].
- ↑
Gishkori
, Zahid ≪
Karachi has witnessed 43% decrease in target killing: Nisar
≫.
The Express Tribune
, 30-07-2015 [Consulta: 3 agost 2017].
- ↑
≪
Table 10.1 Registered Foreigners by Nationality: 1950-2006
≫.
Ministry of Justice. Annual Report of Statistics on Legal Migrants
. National Institute of Population and Social Security Research, 2008. [Consulta: 11 desembre 2012].
- ↑
Kelly Carter ≪
High cost of living crush Americans' dreams of Italian living
≫.
USA Today
[Positano, Italia], 17-05-2005 [Consulta: 17 desembre 2012].
- ↑
≪
UAE´s population ? by nationality
≫.
BQ Magazine
, 12-04-2015. Arxivat de l'
original
el 11/7/2015. [Consulta: 13 juny 2015].
- ↑
; James C.≪
For 45,000 Americans in Haiti, the Quake Was 'a Nightmare That's Not Ending'
≫.
The New York Times
, 17-01-2010. [Consulta: 27 febrer 2015].
- ↑
≪
SAUDI-U.S. TRADE
≫.
Commerce Office
. Royal Embassy of Saudi Arabia in Washington D.C.. Arxivat de l'
original
el 2012-09-13. [Consulta: 14 febrer 2012].
- ↑
≪
Argentina (03/12/12)
≫.
Previous Editions of Argentina Background Note
. United States Department of State, 12-03-2012. [Consulta: 24 desembre 2012].
- ↑
≪
Statistics Norway ? Persons with immigrant background by immigration category and country background. January 1, 2010
≫. [Consulta: 19 octubre 2014].
- ↑
≪
Bahamas, The (01/25/12)
≫.
Previous Editions of Panama Background Note
. United States Department of State, 25-01-2012. [Consulta: 29 desembre 2012].
- ↑
Bertrand
, Eva ≪
US citizens moving to Russia
≫.
Voice of Russia
[Russia], 20-12-2012 [Consulta: 7 maig 2017]. ≪There are about 6.32 million American citizens living abroad, of those about 30.000 chose Russia, according to the Association of Americans Resident Overseas.≫
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2017-11-06. [Consulta: 5 marc 2019].
- ↑
Kate King ≪
U.S. family: Get us out of Lebanon
≫.
CNN
, 18-07-2006 [Consulta: 14 febrer 2012].
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-03-06. [Consulta: 5 marc 2019].
- ↑
≪
Panama (03/09)
≫.
Previous Editions of Panama Background Note
. United States Department of State, marc 2009. [Consulta: 17 desembre 2012].
- ↑
≪
Foreign population by sex, country of nationality and age (up to 85 and above).
≫ (en castella), 01-01-2007. [Consulta: 28 maig 2018].
- ↑
S. Vedoya; V. Rivera ≪
Gobierno cifra en mas de un millon el numero de inmigrantes que estan en Chile
≫ (en castella).
Latercera
, 04-04-2018 [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑
≪
El Salvador (01/10)
≫. United States Department of State. Arxivat de l'
original
el 2014-04-13. [Consulta: 11 abril 2014].
- ↑
≪North Americans: Facts and figures≫. A:
Te Ara: The Encyclopedia of New Zealand
.
- ↑
Petersen
, William;
Novak
, Michael;
Gleason
, Philip.
Concepts of Ethnicity
. Harvard University Press, 1982, p. 62.
ISBN 9780674157262
[Consulta: 1r febrer 2013]. ≪"Es molt dur per nosaltres creure... fins a quin punt eren conscients aquests primers americans de la seva tasca de desenvolupar el caracter america per damunt de les polaritats i contradiccions regionals i generacionals d'una nacio d'immigrants". ... Per ser o esdevenir america, una persona no ha de ser de cap nacionalitat, llengua, religio o etnia concrets. Tot el que ha de fer es comprometre's amb una ideologia politica centrada en els ideals abstractes de llibertat, igualtat i republicanisme. Es a dir, que el caracter ideologic universalista de la nacionalitat americana significa que es obert a qualsevol que vulgui esdevenir america.≫
- ↑
"L'expressio "nacional dels Estats Units" significa: a) un ciutada dels Estats Units, o b) una persona que, tot i no ser ciutada dels Estats Units, li deu lleialtat permanent als Estats Units".
- ↑
≪
Permanent Allegiance Law and Legal Definition
≫. definitions.uslegal.com.
- ↑
Christine Barbour; Gerald C Wright
Keeping the Republic: Power and Citizenship in American Politics, 6th Edition The Essentials
. CQ Press, 15/1/2013, p. 31?33.
ISBN 978-1-4522-4003-9
[Consulta: 6 gener 2015]. ≪Qui es america? Ciutadans de naixement i naturalitzats≫
Shklar
, Judith N.
American Citizenship: The Quest for Inclusion
. Harvard University Press, 1991, p. 3?4.
ISBN 9780674022164
[Consulta: 17 desembre 2012].
Slotkin
, Richard ≪
Unit Pride: Ethnic Platoons and the Myths of American Nationality
≫.
American Literary History
.
Oxford University Press
, 13, 3, 2001, pag. 469?498.
DOI
:
10.1093/alh/13.3.469
[Consulta: 17 desembre 2012]. ≪Pero aixo tambe expressa un mite de la nacionalitat americana que roman viu a la nostra vida politica i cultural: la imatge idealitzada d'una democracia multietnica i multiracial, hospitalaria amb les diferencies pero unida per un sentit comu de pertinenca nacional.≫
Eder
, Klaus;
Giesen
, Bernhard.
European Citizenship: Between National Legacies and Postnational Projects
.
Oxford University Press
, 2001, p. 25?26.
ISBN 9780199241200
[Consulta: 1r febrer 2013]. ≪En les relacions internacionals, el pais presenta els seus membres com un cos politic monolitic, malgrat els grups etnics i nacionals existents al seu interior.≫
Charles Hirschman; Philip Kasinitz; Josh Dewind
The Handbook of International Migration: The American Experience
. Russell Sage Foundation, 4/11/1999, p. 300.
ISBN 978-1-61044-289-3
.
David Halle.
America's Working Man: Work, Home, and Politics Among Blue Collar Property Owners
. University of Chicago Press, 15/7/1987, p. 233.
ISBN 978-0-226-31366-5
. ≪La primera -i central- via inclou la visio de que tots els americans son persones nascudes dins dels limits dels Estats Units o que el govern els ha concedit la ciutadania.≫
- ↑
(subscripcio necessaria)
≪American≫. A:
Oxford English Dictionary
[Consulta: 27 novembre 2008].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Merriam-Webster's Dictionary of English Usage
, p. 87
. Consulta 28/11/2008.
- ↑
Lifshey
, Adam.
Subversions of the American Century: Filipino Literature in Spanish and the Transpacific Transformation of the United States
. University of Michigan Press, 2015, p.
119
.
ISBN 978-0-472-05293-6
. ≪l'estatut dels filipins a les illes Filipines com a ciutadans americans fou vigent des del 1900 al 1946≫
Rick Baldoz.
The Third Asiatic Invasion: Empire and Migration in Filipino America, 1898-1946
. NYU Press, 28/2/2011, p. 174.
ISBN 978-0-8147-9109-7
. ≪Les memories dels primers debats sobre la naturalitzacio dels filipins als Estats Units, indiquen que els tribunals dels Estats Units van reconeixer definitivament que els filipins eren "nacionals" americans i no "estrangers".≫
≪
8 FAM 301.12 Special Citizenship Provisions Regarding the Philippines
≫. United States Department of State, 27-06-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].
- ↑
Fiorina, Morris P., i Paul E. Peterson,
The New American Democracy
, Longman, Londres, 2000, pag. 97.
ISBN 0-321-07058-5
;
- ↑
U.S. Census Bureau.
Foreign-Born Population Frequently asked Questions
consultat en 19/1/2015. L'Oficina del Cens dels Estats Units empra els termes "nadiu" i "nascut nadiu" per referir-se a tots els nascuts a Puerto Rico, la Samoa Americana, Guam, el Commonwealth de les Illes Marianes Septentrionals o les Illes Verges Americanes.
- ↑
≪
U.S. nationals born in American Samoa sue for citizenship
≫.
Associated Press
. NBC News, 28-03-2018 [Consulta: 1r octubre 2018].
Vegeu tambe
Mendoza
, Moises. ≪
How a weird law gives one group American nationality but not citizenship
≫. Public Radio International, 11-10-2014. [Consulta: 24 agost 2018].
- ↑
50,0
50,1
50,2
Adams, J.Q., i Pearlie Strother-Adams,
Dealing with Diversity
, Kendall/Hunt, Chicago, 2001.
ISBN 0-7872-8145-X
- ↑
51,0
51,1
Thompson, William, i Joseph Hickey,
Society in Focus
, Pearson, Boston, 2005.
ISBN 0-205-41365-X
- ↑
Holloway, Joseph E,
Africanisms in American Culture
, Indiana University Press, Bloomington, 2005 (2a ed.), pag. 18?38.
ISBN 0-253-34479-4
. Johnson, Fern L.,
Speaking Culturally: Language Diversity in the United States
, Sage, Thousand Oaks - Londres - Nova Delhi, 1999, pag. 116.
ISBN 0-8039-5912-5
- ↑
Jay Tolson ≪
A Growing Trend of Leaving America
≫.
U.S. News & World Report
, 28-07-2008 [Consulta: 17 desembre 2012].
- ↑
≪
6.32 million Americans (excluding military) live in 160-plus countries.
≫. Association of Americans Resident Overseas. Arxivat de l'
original
el 2012-11-19. [Consulta: 17 desembre 2012].
- ↑
≪
The American Diaspora
≫.
Esquire
. Hurst Communications, Inc. [Consulta: 17 desembre 2012].
- ↑
≪
Our Diverse Population: Race and Hispanic Origin, 2000
≫ (PDF). United States Census Bureau. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑
57,0
57,1
≪
Revisions to the Standards for the Classification of Federal Data on Race and Ethnicity
≫. Office of Management and Budget. Arxivat de l'
original
el 15/3/2009. [Consulta: 5 maig 2008].
- ↑
58,0
58,1
Grieco
, Elizabeth M; Rachel C. Cassidy. ≪
Overview of Race and Hispanic Origin: 2000
≫ (PDF). United States Census Bureau. [Consulta: 2 gener 2015].
- ↑
≪
Detailed Tables - American FactFinder; T3-2008. Race [7]
≫.
2008 Population Estimates
. U.S. Census Bureau. Arxivat de l'
original
el 2020-02-12. [Consulta: 28 febrer 2010].
- ↑
≪
Hispanic or Latino by Type: 2010
≫. United States Census Bureau, 2010. Arxivat de l'
original
el 2015-01-03. [Consulta: 2 gener 2015].
- ↑
≪
Overview of Race and Hispanic Origin: 2010
≫.
- ↑
≪
Detailed Tables - American FactFinder; T4-2008. Hispanic or Latino By Race [15]
≫.
2008 Population Estimates
. U.S. Census Bureau. Arxivat de l'
original
el 2020-02-12. [Consulta: 28 febrer 2010].
- ↑
Ethnic Landscapes of America
- By John A. Cross
- ↑
Census and you: monthly news from the U.S. Bureau... Volume 28, Issue 2
- By United States. Bureau of the Census
- ↑
Sharing the Dream: White Males in a Multicultural America
By Dominic J. Pulera.
- ↑
Reynolds Farley, 'The New Census Question about Ancestry: What Did It Tell Us?',
Demography
, Vol. 28, num. 3 (agost de 1991), pag. 414, 421.
- ↑
Stanley Lieberson and Lawrence Santi, 'The Use of Nativity Data to Estimate Ethnic Characteristics and Patterns',
Social Science Research
, Vol. 14, num. 1 (1985), pag. 44-46.
- ↑
Stanley Lieberson and Mary C. Waters, 'Ethnic Groups in Flux: The Changing Ethnic Responses of American Whites',
Annals of the American Academy of Political and Social Science
, Vol. 487, num. 79 (setembre de 1986), pag. 82-86.
- ↑
≪
United States
≫. Modern Language Association. Arxivat de l'
original
el 2007-12-01. [Consulta: 2 setembre 2013].
- ↑
≪
Table 53?Languages Spoken at Home by Language: 2007
≫.
Statistical Abstract of the United States 2010
. U.S. Census Bureau. [Consulta: 21 setembre 2009].
- ↑
≪
Foreign Language Enrollments in United States Institutions of Higher Learning
≫. MLA, tardor 2002. Arxivat de l'
original
el 2008-08-03. [Consulta: 16 octubre 2006].
- ↑
Feder, Jody. ≪
English as the Official Language of the United States?Legal Background and Analysis of Legislation in the 110th Congress
≫. Ilw.com (Congressional Research Service), 25-01-2007. [Consulta: 19 juny 2007].
- ↑
≪
The Constitution of the State of Hawaii, Article XV, Section 4
≫. Hawaii Legislative Reference Bureau, 07-11-1978. Arxivat de l'
original
el 5/7/2007. [Consulta: 19 juny 2007].
- ↑
≪
Alaska OKs Bill Making Native Languages Official
≫, 21-04-2014.
- ↑
Dicker, Susan J..
Languages in America: A Pluralist View
. Clevedon, UK: Multilingual Matters, 2003, p. 216, 220?225.
ISBN 1-85359-651-5
.
- ↑
≪
California Code of Civil Procedure, Section 412.20(6)
≫. Legislative Counsel, State of California. Arxivat de l'
original
el 22/7/2010. [Consulta: 17 desembre 2007].
≪
California Judicial Council Forms
≫. Judicial Council, State of California. [Consulta: 17 desembre 2007].
- ↑
≪
U.S. Stands Alone in its Embrace of Religion
≫.
Pew Global Attitudes Project
. Arxivat de l'
original
el 8/2/2007. [Consulta: 1r gener 2007].
- ↑
Eck
, Diana.
A New Religious America: the World's Most Religiously Diverse Nation
. HarperOne, 2002, p. 432.
ISBN 978-0-06-062159-9
.
- ↑
79,0
79,1
79,2
79,3
;
Keysar
, Ariela≪
American Religious Identification Survey (ARIS) 2008: Summary Report
≫ (PDF). Hartford, Connecticut, USA: Trinity College, marc 2009. Arxivat de l'
original
el 7/4/2009. [Consulta: 1r abril 2009].
- ↑
≪
CIA Fact Book
≫. CIA World Fact Book, 2002. Arxivat de l'
original
el 9/1/2008. [Consulta: 30 desembre 2007].
- ↑
≪
Religious Composition of the U.S.
≫.
U.S. Religious Landscape Survey
. Pew Forum on Religion & Public Life, 2007. Arxivat de l'
original
el 6/5/2009. [Consulta: 9 maig 2009].
- ↑
Newport, Frank. ≪
Belief in God Far Lower in Western U.S.
≫. The Gallup Organization, 28-07-2008. Arxivat de l'
original
el 28/8/2010. [Consulta: 4 setembre 2010].
- ↑
Feldman, Noah,
Divided by God
, Farrar, Straus and Giroux, 2005, pag. 10)
- ↑
Marsden, George M.,
Religion and American Culture
, Harcourt Brace Jovanovich, Orlando, 1990, pag.45?46.
- ↑
Carlos E. Cortes.
Multicultural America: A Multimedia Encyclopedia
. SAGE Publications, 3/9/2013, p. 220.
ISBN 978-1-4522-7626-7
.
- ↑
Kirschbaum
, Erik.
The eradication of German culture in the United States, 1917-1918
. H.-D. Heinz, 1986, p. 155.
ISBN 3-88099-617-2
.
- ↑
Peter J. Parish.
Reader's Guide to American History
. Taylor & Francis, gener de 1997, p. 276.
ISBN 978-1-884964-22-0
.
- ↑
Marilyn J. Coleman; Lawrence H. Ganong
The Social History of the American Family: An Encyclopedia
. SAGE Publications, 16/9/2014, p. 775.
ISBN 978-1-4522-8615-0
.
- ↑
89,0
89,1
"Mr. Jefferson and the giant moose: natural history in early America"
, Lee Alan Dugatkin. University of Chicago Press, 2009.
ISBN 0-226-16914-6
,
ISBN 978-0-226-16914-9
. University of Chicago Press, 2009. Chapter x.
- ↑
M. D. R. Evans; Jonathan Kelley
Religion, Morality and Public Policy in International Perspective, 1984-2002
. Federation Press, gener de 2004, p. 302.
ISBN 978-1-86287-451-0
.
- ↑
Associated Press ≪
America tops in national pride survey finds
≫.
NBC News
. Associated Press, 27-06-2006 [Consulta: 22 octubre 2014].
Elizabeth Theiss-Morse.
Who Counts as an American?: The Boundaries of National Identity
.
Cambridge University Press
, 27/7/2009, p. 133.
ISBN 978-1-139-48891-4
.
- ↑
≪
CA by the Numbers
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-06-16.
- ↑
Constitutional Law
. Casenotes.
- ↑
Jilson, Cal.
American Government: Political Development and Institutional Change
.
- ↑
Shaman, Jeffrey. ≪
After Heller: What Now for the Second Amendment
≫. Santa Clara Law Review. Arxivat de l'
original
el 28/4/2015. [Consulta: 30 gener 2014].
- ↑
≪
US Senate Annotated Constitution
≫. Arxivat de l'
original
el 10/2/2014. [Consulta: 30 gener 2014].
- ↑
Greenhouse
, Linda. ≪
Justices, Ruling 5-4, Endorse Personal Right to Own Gun
≫, 27-06-2008.
- ↑
Barnes
, Robert. ≪
Justices Reject D.C. Ban On Handgun Ownership
≫, 27-06-2008.
- ↑
≪
WSJ.com
≫.
- ↑
≪
Court: A constitutional right to a gun
≫, 26-06-2008.
- ↑
≪
QUICK REFERENCE TO FEDERAL FIREARMS LAWS
≫. [Consulta: 18 agost 2018].
- ↑
Epstein
, Lee;
Walk
, Thomas G.
Constitutional Law for a Changing America: Rights, Liberties and Justice
. 8. CQ Press, 18/9/2012, p. 395?396.
ISBN 978-1-4522-2674-3
.
- ↑
≪
Why the U.S. is No. 1 ? in mass shootings
≫.
LA Times
, 24-08-2015 [Consulta: 6 novembre 2017].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Why the US has the most mass shootings
≫, 05-10-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
- ↑
CERD Task Force of the US Human Rights Network
. ≪From Civil Rights to Human Rights: Implementing US Obligations Under the International Convention on the Elimination of All forms of Racial Discrimination (ICERD)≫. A:
Universal Periodic Review Joint Reports: United States of America
, agost de 2010, p. 44.
- ↑
Henry, P. J., David O. Sears. Race and Politics: The Theory of Symbolic Racism. University of California, Los Angeles. 2002.
- ↑
Liberalism in America: A Note for Europeans
, per
Arthur Meier Schlesinger
(1956), recollit a: The Politics of Hope, Riverside Press, Boston, 1962.
- ↑
Leo P. Ribuffo, "20 Suggestions for Studying the Right now that Studying the Right is Trendy",
Historically Speaking
, gener de 2011, v. 12#1, pag. 2?6
- ↑
Denis Lacorne, "Anti-Americanism and Americanophobia: A French Perspectives", 2005.
- ↑
Chiozza
, Giacomo.
Anti-Americanism and the World Order
. Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press, 2009.