Un
esport
o
deport
[1]
es un
joc
o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.
Esport i activitat fisica
[
modifica
]
No tot l'esport es exercici fisic (per exemple, els escacs) ni tot exercici fisic es esport. Una activitat fisica implica
moviment
corporal
i pot ser saltar o nedar lliurement, ballar, pujar escales, fer malabars, fer ioga, fer teatre, passejar, fer sexe, jugar a amagar-se, etc. L'exercici fisic pot ser un entrenament per a ballar, fer trapezi, escalar o qualsevol activitat.
L'activitat i exercici fisic existeixen des dels inicis de totes les civilitzacions. Es conserven proves d'entrenament esportiu des del 4000 aC, i en els
Jocs Olimpics
grecs va assolir una aura de prestigi. En la
revolucio industrial
es van inventar molts esports sota el pensament productivista, uniformista, competitiu i
capitalista
de les classes dominants de l'epoca.
Originalment, el terme esport (de l'
angles
sport,
provinent de l'antiga paraula francesa
[2]
desport
)
[3]
s'utilitzava per a designar activitats com la
pesca esportiva
i la
cacera
, practicades per l'
aristocracia
britanica
. Mes endavant, el terme es va estendre per a abastar tambe els
jocs d'equip
o individuals i qualsevol activitat atletica en general.
Sobretot antigament,
[4]
pero tambe avui en dia, el terme deport es refereix a l'esport practicat amb finalitat ludica, principalment pels infants i a l'aire lliure.
[5]
Tambe es pot fer servir la paraula deport per a referir-se a l'esport en general. Deport i els seus derivats: deportiu,
[6]
polideportiu,
[7]
antideportiu,
[8]
deportivitat,
[9]
deportivament
[10]
(pero no *
antideportivament
) i deportista (o deportiste -a)
[11]
son formes genuines i normatives i el seu us es correcte; no es tracten de cap castellanisme.
Hi ha indicis com utensilis i estructures que suggereixen que els xinesos ja practicaven activitats esportives des del
4000 aC
.
[12]
La gimnastica sembla que fou un esport popular a l'antiga
Xina
. Els monuments als faraons indiquen que una quantitat considerable d'esports, com la
natacio
i la
pesca esportiva
, foren dissenyats i regulats fa milers d'any a l'
antic Egipte
.
[13]
Altres esports egipcis inclouen el
llancament de javelina
, el
salt d'altura
i la
lluita
. Alguns esports de l'
Antiga Persia
com l'
art marcial
irania de
Zourkhaneh
es troben lligats a les habilitats en la batalla.
[14]
Entre d'altres esports originals de Persia estan el
polo
i la
justa
.
Una extensa varietat d'esports ja estava establerta en l'epoca de l'
antiga Grecia
, i la cultura militar i el desenvolupament dels esports a Grecia s'influiren mutuament. Els esports es convertiren en una part tan important de la seva cultura que els grecs crearen els
Jocs Olimpics
que es disputaven, en temps antics, cada quatre anys en una petita poblacio del
Pelopones
anomenada
Olimpia
.
[15]
Els esports augmentaren la seva capacitat d'organitzacio i regulacio des de l'
antiga Grecia
fins a l'actualitat. La
industrialitzacio
permete incrementar el temps d'oci dels ciutadans dels
paisos desenvolupats
, conduint-los aixi a un increment del temps dedicat a veure competicions esportives, una major participacio en activitats esportives i una major accessibilitat. Aquestes pautes continuaran amb l'arribada dels
mitjans de comunicacio de masses
.
La professionalitat en l'esport es va convertir en un comu denominador a mesura que augmentava la popularitat dels esports i el nombre d'aficionats que seguien les fites dels atletes professionals a traves dels mitjans d'informacio, alhora que aquests podien gaudir de l'esport de forma aficionada.
Professionalitat
[
modifica
]
L'aspecte d'entreteniment de l'esport, juntament amb el creixement dels
mitjans de comunicacio
i l'increment del temps de
lleure
, ha provocat que es professionalitzi el mon de l'esport. Aixo ha conduit a una certa polemica, ja que per a l'esportista professional pot arribar a ser mes important els diners o la fama que el mateix acte esportiu en si. Al mateix temps, alguns esports han evolucionat per aconseguir majors beneficis o ser mes populars, de vegades perdent algunes valuoses tradicions.
El
futbol
a Europa, o el
futbol america
als Estats Units, son exemples d'esports que mouen a l'any enormes quantitats de diners.
Aquesta evolucio condueix a un augment de la competitivitat, ates que la lluita per la victoria adquireix un altre significat en incloure tambe l'apartat economic. Aquest augment, aixi mateix, porta a l'aparicio d'un important costat negatiu de la professionalitat, l'us de diverses argucies o trampes, que pot acabar de vegades en la practica del
dopatge
pels esportistes.
Els esports comparteixen un alt grau d'afinitat amb l'
Art
. Disciplines com el
patinatge sobre gel
aixi com l'
hoquei sobre patins
o el
tai-txi
, son esports molt propers espectacles artistics en si mateixos. Activitats tradicionals com la
gimnastica
i el
ioga
, o mes recents com el
culturisme
i el
Parkour
, tambe comparteixen elements propis de l'esport amb elements artistics.
El fet que l'art sigui tan proper a l'esport en algunes situacions esta probablement relacionat amb la naturalesa dels esports. La definicio d'esport estableix la idea d'executar una activitat no nomes per al proposit habitual, per exemple, no correr nomes per arribar a alguna part, sino correr per voluntat propia, amb la finalitat de mantenir l'estat fisic.
Aixo es similar a una visio comuna de l'
estetica
, que contempla els objectes mes enlla de la seva utilitat. Per exemple, valorar un cotxe no per portar d'un lloc a un altre, sino per la seva forma, figura, etc. De la mateixa manera, una activitat esportiva com el salt no es valora nomes com una manera efectiva d'evitar obstacles; tambe compten l'habilitat, la destresa i l'estil.
L'art i l'esport probablement estaven mes clarament lligats en temps de l'
antiga Grecia
. La proximitat entre ambdues disciplines queda palesa en la naturalesa dels
Jocs Olimpics
, celebracions dels exits tant esportius com artistics.
Classificacio dels esports
[
modifica
]
Els esports es poden classificar segons multiples criteris. Un de basic es si es tracta d'esports individuals (com l'atletisme) o d'equip (com l'hoquei). Igualment es poden dividir segons els accessoris necessaris per practicar-los. Aixi doncs, hi ha esports on nomes cal el mateix cos, com la lluita grecoromana, mentre que d'altres necessiten una
pilota
(com el futbol), patins, cintes, etc. Alguns, fins i tot, es juguen amb animals (com el polo) o amb
transports
(com la vela).
Un altre criteri divisori es l'indret on es practiquen, si es a l'aire lliure, en una pista determinada o sobre una superficie concreta com la
neu
(el cas de l'esqui). Aixo fa que tradicionalment es parli d'esports d'estiu i esports d'hivern, si be la majoria es poden dur a terme tot l'any gracies als avencos tecnologics en climatitzacio i construccio. Segons l'objectiu de l'esport, es a dir, de com s'obte la victoria, es parla d'esports de tir o de lliscament, per exemple, amb termes que descriuen l'activitat que practica la persona.
Finalment, es pot classificar l'esport segons el grau d'implicacio dels practicants (i aixi hi ha esportistes professionals i amateurs) o del public (parlant d'esports de masses o minoritaris). A cada epoca hi ha certs esports que predominen, com el futbol, que comporta una major presencia mediatica, economica i d'equips que hi juguen.
Classificacio ordinaria
[
modifica
]
A continuacio hi ha una llista dels esports mes populars, classificats segons les categories ordinaries. Alguns esports poden pertanyer a diverses categories. Molts d'aquests esports tenen el seu equivalent per a persones
discapacitades
.
Esports olimpics
[
modifica
]
Els
Jocs Olimpics
son una competicio internacional d'una serie d'esports seleccionats. Per tant, es possible classificar els esports basant-se en els que formen part dels programes dels Jocs Olimpics, els anomenats "
esports olimpics
" i els que no ho son. A mes, entre els que no son olimpics hi ha alguns que son reconegudes pel
Comite Olimpic Internacional
(COI).
[16]
- Esports olimpics d'estiu
: Atletisme, Badminton, Basquetbol, Beisbol, Boxa, Ciclisme ? BMX, Ciclisme de muntanya, Ciclisme en pista, Ciclisme en ruta, Esgrima, Futbol, Gimnastica artistica, Gimnastica ritmica, Gimnastica ? Trampoli, Halterofilia, Handbol, Hipica, Hoquei herba, Judo, Lluita, Natacio, Natacio sincronitzada, Pentatlo modern, Piraguisme, Piraguisme en aigues braves, Rem, Salts, Softbol, Taekwondo, Tennis, Tennis taula, Tir amb arc, Tir olimpic, Triatlo, Vela, Voleibol, Voleibol platja, Waterpolo.
- Esports olimpics d'hivern
: Biatlo, Bobsleigh, Combinada nordica, Curling, Esqui acrobatic, Esqui alpi, Esqui de fons, Hoquei gel, Luge, Patinatge artistic sobre gel, Patinatge de velocitat en pista curta, Patinatge de velocitat sobre gel, Salts d'esqui, Skeleton, Snowboard.
- Esports reconeguts pel COI (podrien esdevenir olimpics):
Esports aeris
,
Bandy
,
Billar
,
Petanca
,
Bitlles
,
Bridge
,
Escacs
,
Ball esportiu
,
Golf
,
Karate
,
Corfbol
,
Salvament
,
Motociclisme
,
Muntanyisme
i
Escalada
,
Netball
,
Orientacio
,
Joc de pilota
,
Polo
,
Motonautica
,
Raquetbol
,
Patinatge sobre rodes
,
Rugbi
,
Esquaix
,
Sumo
,
Surf
,
Joc d'estirar la corda
,
Submarinisme
,
Esqui aquatic
,
Wushu
.
Esport i salut
[
modifica
]
La practica equilibrada d'esport ajuda a mantenir una bona salut fisica i mental, en canvi, la manca total d'exercici o la seva practica en exces son dolents per la salut.
La practica de l'esport consta de tres tipus d'activitat: l'entrenament, la
competicio
i la recuperacio. L'entrenament te com a objectiu formar i entrenar el practicant per tal de garantir l'augment del seu rendiment. Per ser beneficios, l'entrenament s'ha de repartir en una serie de sessions periodiques, progressives i complementaries entre si. La competicio te com a objectiu comparar els esportistes i recompensar els millors, per a molts esportistes, la competicio es el moment mes important i el mes agradable. Finalment, la practica d'un esport ha d'incloure unes fases de recuperacio i relaxacio. L'objectiu d'aquestes sessions es el de proporcionar al cos de l'esportista el temps i el descans que necessita per tornar a estar en condicions de generar els millors esforcos.
Beneficis de l'esport
[
modifica
]
Cada disciplina esportiva potencia una serie d'habilitats particulars en els seus practicants.
L'equilibri, la forca, la motricitat, la velocitat, la resistencia, la concentracio, els reflexos o la destresa son les habilitats mes comunes. Algunes disciplines nomes aporten una unica habilitat, mentre que d'altres n'aporten de diverses. A mes de les habilitats esportives, hi ha uns condicionants fisics que condicionen el rendiment esportiu, aquests factors son la forca, la velocitat, la resistencia, la flexibilitat i la coordinacio de les unitats motores (intra i intermuscular + propiocepcio).
L'exit en la practica d'una disciplina esportiva depen de la capacitat de l'esportista per realitzar uns moviments especifics. Alguns esports consisteixen a executar el moviment de la manera mes precisa possible tot disposant de tot el temps necessari per preparar-lo. El
tir amb arc
es un exemple d'aquest tipus de disciplines. Altres, en canvi, deixen poc temps per a la preparacio i l'esportista ha de realitzar els moviments de manera espontania. El
karate
es un exemple d'aquestes disciplines.
La practica de l'esport fa treballar els sistemes
cardiovascular
i
respiratori
i diversos
musculs
. Ajuda a cremar
greix
i, per tant, a prevenir l'
obesitat
, incita a practicar una
alimentacio
correcta i equilibrada, facilita l'alliberament de la
tensio nerviosa
acumulada durant el dia, permet el descobriment del cos i de les seves limitacions. Facilita l'adquisicio del sentit d'equilibri, sia en situacions previstes, com a la
gimnastica
o en situacions inesperades, com en els jocs de pilota o les
arts marcials
. Tambe permet al practicant crear una metodologia de treball reutilitzable per a altres disciplines.
Es recomana practicar un esport d'intensitat mitjana o simplement fer una activitat fisica durant un temps d'entre 50
minuts
i 1,5
hores
si es vol aconseguir un efecte sobre el manteniment o la reduccio del
pes
, com a minim tres vegades a la setmana. Caminar es l'activitat mes popular per un gran nombre d'adults i avis.
Risc i prevencio
[
modifica
]
La practica esportiva tambe te els seus riscos, l'esportista pot lesionar-se a causa d'un moviment en fals, caient (
esquinc
, elongacio muscular,
fractura
,
traumatisme
) o rebre un cop, pero tambe pot ser victima d'un accident cardiovascular (
infart miocardiac
).
La practica d'alguns esports presenta un risc real de lesions greus, com per exemple el traumatisme cranial o l'ofegament, i la seva practica nomes esta permesa amb l'equip adequat, com les
armilles salvavides
en el cas del
piraguisme
, el
casc
en el cas del descens en
bicicleta tot terreny
, o la proteccio completa en el cas dels porters d'
hoquei sobre gel
. Alguns esports, anomenats
extrems
poden suposar fins i tot risc d'accidents
mortals
i la seva practica pot estar prohibida.
L'activitat esportiva intensa es una font de ferides greus que pot obligar a l'esportista a deixar la practica i deixar-li sequeles. La practica d'un esport s'ha d'adaptar a l'edat del practicant i el seu estat de fatiga. Una persona pot restar marcada durant tota la seva vida a causa d'un esport massa intens practicat durant la seva infancia. Un esportista pot ser obligat a deixar la practica del seu esport despres de sessions d'entrenament o de competicions massa dures i massa frequents. La
gimnastica artistica
es un exemple d'un esport on els joves atletes son sotmesos a exercicis perillosos per a la seva salut.
La millor prevencio contra els accidents consisteix a practicar un esport seguint les regles que en siguin d'aplicacio: d'aprenentatge tecnic, aprenentatge de les regles par a la seva practica correcta i de seguretat, l'entrenament regular, l'escalfament abans dels exercicis violents, l'us de les proteccions recomanades, una alimentacio adequada abans, durant i despres de l'exercici, respectar la recuperacio entre les sessions d'entrenament i entre les competicions, el compliment de les prohibicions relacionades amb la
meteorologia
, la practica en grup, etc.
Les practiques esportives de compensacio son molt recomanades dins del concepte d'ergomotricitat als llocs de treball per lluitar contra els
accidents
. La visita medica anual al comencament de la temporada proporciona assessorament especialitzat sobre la capacitat d'un individu per a practicar un esport individual. La negativa a prosseguir un esforc que sembla massa dificil de suportar es un acte per a protegir la seva salut.
El
dopatge
consisteix en la utilitzacio de productes que augmenten el rendiment a traves de diferents mitjans com per exemple l'augment de la massa muscular o la resistencia al
dolor
. L'
EPO
es un exemple de producte dopant.
El dopatge es una practica d'alguns esportistes professionals d'elit, pero tambe d'alguns practicants amateurs. El dopatge es eficac perque, en general, permet als que es dopen d'obtenir resultats molts superiors al que assolirien sense dopatge. Pero el dopatge no nomes es il·legal i comporta sancions, sino que es perillos per la salut de qui ho practica, algunes morts d'esportistes podrien ser consequencia del dopatge.
La lluita i la prevencio contra el dopatge afecta a tothom i, en especial als esportistes, el seu entorn professional i els organitzadors de les competicions. Els controls antidopatge permeten de determinar si l'esportista s'ha dopat per obtenir millors resultats en la competicio. La perdua dels titols aconseguits i una suspensio de per vida son exemples de les sancions que s'apliquen.
Els esports on els casos de dopatge son mes coneguts per al public en general son el
ciclisme
, l'
atletisme
, la
natacio
i l'
halterofilia
.
Institucions esportives
[
modifica
]
Les
institucions esportives
son organitzacions que tenen funcions de regulacio, d'organitzacio o de sancio en el mon de la practica esportiva en les seves variants amateur i professional. Abasta des dels
cubs esportius
o l'esport escolar fins a les
federacions esportives
o organitzacions com el
Comite Olimpic Internacional
.
L'esport es practica durant els anys escolars, a traves de multiples activitats i tant dins com fora d'un club. Les institucions publiques promouen l'esport escolar que s'organitza a partir de les
escoles
fins a entitats com l'Agrupacio Esportiva d'Associacions d'Esport Escolar de Catalunya
[17]
i amb programes com l'
Esport per a l'Edat Escolar
[18]
del
Consell d'Eivissa
o els
Jocs Esportius Escolars de Catalunya
de la Secretaria General de l'Esport de la
Generalitat de Catalunya
.
[19]
Els clubs estan afiliats a les federacions esportives i s'encarreguen d'organitzar els entrenaments i de posar els seus mitjans i instal·lacions a disposicio de les competicions. Mentrestant, les federacions s'encarreguen d'organitzar les competicions i promulgar els reglaments.
L'esport professional
[
modifica
]
La gran majoria dels esportistes son amateurs, es a dir, persones que practiquen la seva activitat sense rebre cap remuneracio a canvi. Pero l'amateurisme tambe comporta l'acces limitat a certes activitats per a les persones amb menys poder adquisitiu i tambe te cares ocultes o poc visibles com la remuneracio oculta o proporcionar feines de conveniencia a esportistes oficialment amateurs.
Alguns esportistes reben un salari a canvi de la seva activitat, i els anomenem
esportistes professionals
. La majoria d'aquests esportistes tenen un
contracte
amb un club. El
futbol
a
Europa
i el
basquet
als
Estats Units d'America
son dos dels exemples mes coneguts d'esports practicats pels professionals. Des que a inicis de la
decada del 1990
es va produir la professionalitzacio dels
Jocs Olimpics
, bastio durant molt de temps de l'esport amateur, el fenomen de l'esport professional ha anat afectant gairebe totes les disciplines.
Avui dia el poder del moviment esportiu es molt considerable. Una federacio internacional com la
FIFA
te capacitat per a canviar les normes i exigir la seva aplicacio de tot el planeta. L'esport constitueix un model de globalitzacio real.
Pero al mateix temps tambe hi ha organitzacions independents com els casos de l'
NBA
als Estats Units, que segueixen les seves propies regles al marge de la
FIBA
. Un cas amb un punt caricaturesc es el del
beisbol
estatunidenc, on hi ha dues lligues, la
Lliga Americana de Beisbol
i la
Lliga Nacional de Beisbol
, que competeixen per un trofeu anomenat
Series Mundials de beisbol
.
L'esport com a espectacle
[
modifica
]
Les competicions esportives son una forma d'
espectacle
que es consumit com a
entreteniment
. La majoria dels esports professionals es practiquen en un escenari amb public, sia un
estadi
, un
pavello esportiu
o el carrer. Durant l'antiguitat, l'
escultura
o la
poesia
van servir com a mitjans per a difondre les gestes esportives. Amb l'adveniment dels
mitjans de comunicacio moderns
com la
premsa
, la
radio
, la
televisio
o
internet
, l'esport compta amb el suport de potents plataformes mediatiques. A partir del
1977
van comencar a apareixer canals de televisio especificament dedicats a la difusio d'esdeveniments i noticies esportives. Alguns son generalistes i es dediquen a diferents disciplines esportives com
Esport 3
, mentre que d'altres s'especialitzen en un unic esport, i fins i tot a un unic club com
Barca TV
. Entre les capcaleres de la premsa esportiva es poden citar diaris com
El 9 Esportiu
a
Catalunya
,
L'Equipe
a
Franca
,
La Gazzetta dello Sport
a
Italia
, o el setmanari gratuit en catala
GOL
, entre d'altres.
Grans esdeveniments esportius
[
modifica
]
Avui dia, esdeveniments esportius com els
Jocs Olimpics
, la
Formula 1
o la
Copa del Mon de Futbol
apleguen centenars de milions d'espectadors davant dels aparells de televisio arreu del mon i tambe son seguits a traves d'altres mitjans. A continuacio hi ha una llista dels mes importants:
L'esport com a activitat economica
[
modifica
]
Al voltant de l'esport s'ha desenvolupat una important
activitat economica
, tot un sector heterogeni on s'inclouen els mitjans de comunicacio, les franquicies i altres tipus de clubs esportius,
metges
,
advocats
, entrenadors i assessors de tota mena, dissenyadors i fabricants de material esportiu, i fins i tot les empreses de
jardineria
i estudis d'
arquitectura
especialitzats en el disseny d'estadis i altres tipus de
pavellons
i instal·lacions esportives. Els
esportistes professionals
tambe obtenen els seus ingressos de la practica de l'esport. Als Jocs olimpics es lliuren mes acreditacions als mitjans de comunicacio que als esportistes.
Industries i empreses de la
construccio
, del
textil
, de l'automocio, de l'espectacle, de comunicacio i de
turisme
treballen per a l'esport. Els contractes dels esportistes professionals, patrocinis
publicitaris
i les subvencions publiques impliquen grans masses de
diners
. Els
jocs d'aposta
tambe generen ingressos importants i alguns clubs esportius son de
societats anonimes
cotitzades a
borsa
. Productes derivats com els equipaments esportius o els drets de televisio tambe fan moure la maquina economica. Tot aixo es aplicable a paisos dels cinc
continents
. La proporcio del
PIB
dedicada a l'esport es mes gran en els paisos mes desenvolupats, no nomes a causa de les fortes inversions, particularment en els d'estadis, sino tambe per la gran proporcio de la despesa dedicada a les llars a les activitats esportives.
Sense tenir en compte el
voluntariat
, el pes de l'esport en l'economia catalana s'estimava en un 2,1% del PIB el 2010
[20]
el que suposaria uns 4.000 milions d'
euros
,
[21]
per sobre del textil o la fabricacio de vehicles de motor.
[21]
En termes d'ocupacio l'esport ocupa 91.000 persones, el 2,6% de l'ocupacio total de Catalunya.
[22]
Aquesta economia es impulsada pels compromisos dels esportistes professionals com per exemple les grans competicions internacionals, pero tambe pel voluntariat massiu dels esportistes amateurs com en el cas de la practica del futbol a Europa. Aquesta economia es beneficia del desenvolupament de l'esport i al seu torn accelera l'evolucio de l'esport. Els esportistes professionals se'n beneficien treballant en millors condicions, els amateurs accedint a les seves activitats d'oci a millors preus i els espectadors disposant de competicions cada cop mes espectaculars i festives.
D'altra banda la professionalitzacio i l'augment de les consequencies economiques de la practica esportiva d'elit han fet que la
corrupcio
i el
dopatge
siguin mes visibles i presents en l'esport.
[23]
Casos com el de la corrupcio en el futbol italia amb la compra d'arbitres
[24]
i la intimidacio en el traspas de jugadors
[25]
o el dopatge en l'atletisme
[26]
[27]
o el Tour de Franca.
[28]
[29]
L'esport a l'edat escolar
[
modifica
]
En edat escolar, l'objectiu fonamental de l'esport es que puguin desenvolupar les seves habilitats basiques (saber agafar una pilota, xutar-la, correr, saltar...). S'ha d'educar des de l'
educacio
i la
cultura deportiva
, es a dir, centrar-se en els valors que ha de rebre el nen i valorar les actituds positives vers una
activitat
o accio.
Una bona educacio i cultura deportiva ha d'ensenyar als infants a no sentir-se superiors quan guanyen, ni inferiors quan perden. D'aquesta manera, es poden evitar baralles, violencia i sentir la resta de companys com enemics. Els infants juguen de forma lliure i son mes felicos si juguen sense la supervisio constant d'un adult.
Esport i valors
[
modifica
]
El que es educatiu de la practica de l'esport no es unicament l'aprenentatge de tecniques o practiques, ni tampoc els beneficis fisics o psiquics d'una bona preparacio esportiva. El que es realment educatiu son les condicions en que es desenvolupen aquestes practiques, que sempre haurien d'afavorir l'autoestima, coneixer-se, tenir seguretat i confianca en un mateix, ser responsable, saber elegir... Es feina de l'entrenador cercar estrategies perque els nostres infants adoptin actituds i maneres que els facin creixer en el coneixement, l'afectivitat i les relacions socials. El que dona valor educatiu a l'espot es la intencionalitat amb que es practica.
[30]
L'aprenentatge de valors es un proces molt transversal, en que el clima o l'atmosfera moral generada al voltant de l'activitat esportiva sera fonamental per aconseguir l'objectiu o els valors proposats. Cal, doncs, un compromis compartit des de les entitats esportives, els clubs o associacions, les families, els jugadors i jugadores, i els mitjans de comunicacio per aconseguir entorns esportius on exercitin bones practiques, s'encomani i es difongui un bon clima esportiu, es promogui ambient de joc net, es valorin els comportaments solidaris, de responsabilitat i respecte a tots els agents implicats, tant en el terreny de joc com fora.
[31]
- ↑
≪
"Deport" es un sinonim d'"esport" segons l'AVL.
≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 27 febrer 2018]. ≪El terme "deport" ja s'usava a epoca classica amb el significat de "recreacio o diversio", especialment referint-se als jocs infantils que es feien al carrer. Avui en dia aquesta paraula se segueix usant a practicament tot el Pais Valencia, parts de Catalunya i altres llocs del domini linguistic, tambe com a sinonim de "esport".≫
- ↑
≪
Quale origine ha la parola “sport”? - Focus.it
≫. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑
≪
sport | Origin and meaning of sport by Online Etymology Dictionary
≫ (en angles). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑
≪
"Deport" al Diccionari catala-valencia-balear
≫. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 febrer 2018]. ≪Si be aquest diccionari es descriptiu i no normatiu, dona, a la seva entrada, exemples de l'us de "deport" en textos classics.≫
- ↑
≪
L'IEC registra el mot "deport" amb aquest significat; el qual l'AVL dona com a classic.
≫. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑
≪
"Deportiu", sinonim normatiu de "esportiu" segons l'AVL
≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑
≪
"Polideportiu", sinonim normatiu de "poliesportiu" segons l'AVL
≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 20 marc 2018].
- ↑
≪
"Antideportiu", sinonim normatiu de "antiesportiu" segons l'AVL
≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 20 marc 2018].
- ↑
≪
"deportivitat, sinonim normatiu de "esportivitat" segons l'AVL
≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑
≪
"Deportivament", sinonim normatiu de "esportivament" segons l'AVL
≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑
≪
Tant la forma invariable "deportista" com la forma variable "deportiste -a" son sinonims normatius de "esportista" i la seua forma variable "esportiste -a" segons l'AVL
≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑
Ye Qinfa. ≪
Sports History of China
≫ (en angles). The New York Times Company, 2011. Arxivat de l'
original
el 2009-03-03. [Consulta: 1r gener 2011].
- ↑
≪
History of Sports in Ancient Egypt
≫. Arxivat de l'
original
el 2006-10-29. [Consulta: 6 desembre 2008].
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.kuwait-info.com/newsnew/NewsDetails1.asp?id=78319&dt=10/13/2006&ntype=World
- ↑
International Olympic Committee - Olympic Games
- ↑
The International Olympic Committee
, International Federations
- ↑
≪
L'Agrupacio
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-10-02. [Consulta: 9 gener 2011].
- ↑
Esport Escolar
Arxivat
2010-10-02 a
Wayback Machine
.,
Consell d'Eivissa
- ↑
Jocs Esportius Escolars de Catalunya
, Secretaria General de l'Esport, Generalitat de Catalunya
- ↑
L'esport representa un 2,1% del PIB catala
,
Regio 7
, 10 de novembre del 2010. [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
21,0
21,1
Un informe detalla que l'esport aporta el 2,1% del PIB de l'economia catalana
[
Enllac no actiu
]
, Esport Catala.cat, 10 de novembre del 2010. [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
La industria de l'esport representa un 2,1% del PIB catala
Arxivat
2015-06-23 a
Wayback Machine
.,
Vilaweb
, 10 de novembre del 2010. [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
DOPATGE: NETEJA I HIPOCRESIA DINS L'ESPORT D'ELIT
,
Diari de Girona
, Editorial del 14-12-2010, [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
Ajornat fins dilluns el judici per l'escandol de corrupcio al futbol italia
,
3cat24.cat
, 30-06-2006. [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
La fiscalia italiana investiga denuncies sobre corrupcio en el traspas de jugadors en el calcio
,
Vilaweb
, 20-11-2006, [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
El dopatge que ens commou
, Jordi Camps,
Avui
, 31-12-2010, [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
Escandol de dopatge a l'equip rus d'atletisme
[
Enllac no actiu
]
, lamalla.cat, 06-08-2008, [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
Es confirmen dos nous casos de dopatge de ciclistes amb paper destacat durant l'ultim Tour
, ElsEsports.cat, 07-10-2008, [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
Landis acusa Armstrong de dopar-se al pis de Girona
,
Diari de Girona
, 21-5-2010, [Consultat el 9 de gener del 2011]
- ↑
≪
Quins son els valors educatius de l'esport
≫. [Consulta: 11 desembre 2015].
- ↑
Prat
, Maria ≪
L'esport, eina d'educacio en valors
≫.
Diari ARA
, 19-01-2015.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari