Eslovacs
Slovaci
Anton Bernolak
,
?udovit ?tur
,
Andrej Hlinka
,
?tefan Bani?
,
Jozef Miloslav Hurban
,
Aurel Stodola
,
Adam Franti?ek Kollar
,
Milan Hod?a
,
Pavol Orszagh Hviezdoslav
,
Milan Rastislav ?tefanik
,
Gustav Husak
,
Alexander Dub?ek
|
|
Tipus
| etnia
|
---|
Poblacio total
| aprox 6 milions
|
---|
Llengua
| Eslovac
|
---|
Religio
| Esglesia Catolica Romana
73%,
Protestants
10,8%,
altres o no especificats 3,2%, (inclouen 50,363 cristians ortodoxos),
teixme
,
agnosticisme
o
irreligio
13% (2001
cens
a Eslovaquia, extrapolat als eslovacs de l'exterior)
|
---|
Part de
| eslaus occidentals
|
---|
Grups relacionats
| Other
Eslaus
, sobretot altres
eslaus occidentals
Txecs
son els mes propers
[1]
|
---|
|
Estat
| Eslovaquia
|
---|
|
Eslovaquia
4,352,775
[2]
|
Estats Units
| 810,000
[3]
|
---|
Txequia
| 200,000
[4]
|
---|
Canada
| 100,000
[3]
|
---|
Regne Unit
| 90,000
[5]
|
---|
Serbia
| 52,750
[6]
|
---|
Hongria
| 29,647
[7]
|
---|
Alemanya
| 25,200
|
---|
Argentina
| 22,500
|
---|
Romania
| 17,226
[8]
|
---|
Franca
| 16,000
|
---|
Italia
| 15,000
|
---|
Australia
| 12,000
|
---|
Irlanda
| 10,801
[9]
|
---|
Austria
| 10,500
|
---|
Ucraina
| 6,397
[3]
|
---|
Croacia
| 4,712
[3]
|
---|
Belgica
| 4,000
[3]
|
---|
Brasil
| 3,000
|
---|
Xile
| 2,300
|
---|
Polonia
| 2,000
|
---|
Paisos Baixos
| 1,800
|
---|
Espanya
| 1,600
|
---|
Israel
| 1,500
|
---|
Sud-africa
| 800
|
---|
|
|
Els
eslovacs
(en
eslovac
:
Slovaci
) son un grup huma
eslau occidental
que viuen sobretot a
Eslovaquia
i que parlen
eslovac
. Els eslovacs tambe son les persones que tenen la ciutadania de la Republica d'Eslovaquia.
En l'actualitat la majoria dels eslovacs viuen dins les fronteres d'Eslovaquia (UNS 5.410.836). Hi ha minories d'eslovacs a la
Republica Txeca
,
Polonia
,
Hongria
,
Serbia
i hi ha un nombre relativament important d'emigrants eslaus i els seus descendents que viuen als
Estats Units
i al
Regne Unit
.
Els primers estats eslaus coneguts a l'actual Eslovaquia foren l'Imperi de
Samo
i el
Principat de Nitra
que es van fundar al
segle
viii
.
La
Gran Moravia
(
833
-¿
907
?) fou un estat eslau que va existir entre el segle
ix
i principis del segle
x
, els creadors del qual foren els avantpassats dels actuals
txecs
i eslovacs.
[12]
[13]
D'entre els desenvolupaments important que es van fer a la Gran Moravia durant aquesta epoca hi destaquen la missio dels monjos grecs
Ciril i Metodi
, el desenvolupament de l'alfabet
Glagolitic
(una forma antiga de l'
alfabet ciricil
i l'us de l'
antic eslau
com a llengua oficial i literaria. El territori original que habitaven les antigues tribus eslaves inclouen no nomes l'actual Eslovaquia, si no tambe parts de l'actual Polonia, el sud-est de Moravia i la meitat septentrional de l'actual Hongria.
El territoria de l'actual Eslovaquia va esdevenir part del
Regne d'Hongria
sota el domini hongares entre el 907 i principis del
segle XIV
i es va mantenir sota la influencia d'aquest regne fins a la formacio de
Txecoslovaquia
el
1918
.
[14]
Quan la majoria d'Hongria fou conquerit per l'
Imperi Otoma
el
1541
, l'
Alta Hongria
(l'actual Eslovaquia) va esdevenir el nou centre del nou regne sota l'Hongria Reial (1526-1699). En aquesta epoca alguns
croats
es van assentar al voltant de
Bratislava
.
[15]
Quan l'Imperi Otoma fou forcat a retirar-se de l'actual Hongria, al voltant del
1700
, milers d'eslovacs es van assentar en parts despoblades del Regne d'Hongria restaurat (l'actual Hongria,
Romania
,
Serbia
i
Croacia
) on encara avui en dia hi viuen minories eslovaques. Despres de Transsilvania, l'Alta Hongria fou la part mes avancada del Regne d'Hongria durant molts segles, pero al segle
xix
, quan
Budapest
va esdevenir la nova capital del Regne, la seva importancia va minvar i molts eslovacs es van empobrir. Com a resultat, centenars de milers d'eslovacs van emigrar cap a
America del Nord
, sobretot a finals del segle
xix
i principis del segle
xx
, fins al total d'1,5 milions de persones.
Eslovaquia exhibeix una rica cultura propia. Una part dels costums i les convencions socials eslovaques son comuns amb altres nacions de l'antiga Monarquia Habsburg.
Despres de la
Segona Guerra Mundial
es va formar
Txecoslovaquia
i la regio es va
industrialitzar
. L'eslovac fou fortament influenciat pel
txec
durant aquest periode.
Eslovacs al mon actual
[
modifica
]
Les transformacions politiques del
1989
i del
1993
van restaurar moltes llibertats per als eslovacs. La societat contemporania eslovaca combina elements de la tradicio folklorica eslovaca i l'estil de vida occidental.
Nom i etnogenesi
[
modifica
]
L'origen dels eslovacs no esta clar i hi ha diferents postures entre els cientifics que l'han estudiat. El terme "eslovac" es problematic en relacio al periode medieval, ja que va sorgir en el
nacionalisme
modern despres del segle
xviii
.
[16]
La
ideologia nacionalista
de que els eslovacs son els descendents dels
eslaus
que havien habitat el territori de l'actual Eslovaquia te una llarga historia i esta relacionada amb l'ambicio dels eslovacs d'aconseguir l'
autodeterminacio
o autonomia d'Hongria a partir del segle
xix
i durant el
nacionalisme romantic
. Aquesta teoria ha donat suport a la historia de la Gran Moravia (que era un estat en el qual convivien els eslovacs amb els txecs) per a donar legitimitat a la creacio de la Txecoslovaquia unida
[17]
i que aquest estat va subvencionar.
[17]
Despres de la
Dissolucio de Txecoslovaquia
, el
1993
, la formacio de l'Eslovaquia independent va motivar un interes a fomentar la identitat nacional eslovaca.
[18]
Aixi, en l'actualitat es posa mes l'accent en l'eslovaquietat que en la identitat nacional comuna txecoslovaca.
[18]
Tot i que la definicio i la identificacio dels habitants de la Gran Moravia es molt dificil
[19]
i els records historics no son precisos no son precisos,
[19]
l'actual consens entre els historiadors eslovacs es que els eslovacs existeixen com un poble amb consciencia nacional de la seva identitat nacional des del
segle
ix
o
X
,
[20]
i que es pot identificar els eslaus que vivien en aquest regne com eslovacs.
La teoria de la "Gran Moravia" i de l'herencia "Cirilo-metodiana" data del segle
xviii
. Georgius Papanek (o Juraj Papanek), en el seu llibre
Historia gentis Slavae. De regno regibusque Slavorum
(Historia del Poble eslau: En el regnat i els reis dels Eslaus) traca les arrels dels eslovacs fins a la Gran Moravia.
[21]
La nacio eslovaca moderna es el resultat d'un proces radical de modernitzacio durant l'Imperi Habsburg que va culminar al segle
xix
.
[22]
Segons el filosof
Ernest Gellner
, aixo es contrari al mite eslovac que traca l'origen de la nacio eslovaca abans del segle
ix
.
[22]
El terme "Eslovac"
[
modifica
]
Els eslovacs i els
eslovens
son les uniques actuals nacions eslaves que preserven el seu antic nom d'
eslaus
(en singular: slov?n) en el seu nom - l'adjectiu "eslovac" es encara
slovensky
i el nom femeni es encara
Slovenka
a l'eslovac i nomes el nom masculi "eslovac" canvia a
Slovenin
. El nom eslovac per a anomenar la seva llengua es
sloven?ina
i el nom eslove per la seva llengua es
sloven??ina
. El nom es deriva de la forma proto-eslava de
slovo
(paraula, parlar). Aixi, els eslovacs i els eslovens volen dir, quan anomenen la seva llengua i els que la parlen "persones que parlen".
En altres llengues
[
modifica
]
En
magiar
, "eslovac" es
Tot
(en plural:
totok
), un
exonim
. Originalment s'utilitzava per a referir-se a tots els
eslaus
, tambe als
eslovens
i als
croats
, pero s'ha acabat utilitzant per a referir-se sobretot als eslovacs. El terme es considerat ofensiu en un context contemporani pero fou utilitzat per a referir-se als eslovacs quan l'actual Eslovaquia formava part d'Hongria. Hi ha molts llocs d'Hongria que es diuen amb aquest prefix:
Totszentgyorgy
,
Totszentmarton
i
Totkomlos
.
Toth
tambe es un cognom molt comu a Hongria.
Els eslovacs tambe han rebut altres nominacions com
Slovyenym
,
Slowyenyny
,
Sclavus
,
Slavus
,
Slavi
,
Winde
,
Wende
o
Wenden
.
L'art eslovac es pot tracar des de l'
Edat medieval
, quan algunes de les peces d'art mes important de la historia del pais van ser creades. Algunes de les figures mes importants d'aquest periode son mestres com el
Mestre Paul de Levo?a
i el
Mestre MS
. Entre els artistes contemporanis mes importants, hi ha
Koloman Sokol
,
Albin Brunovsky
,
Martin Benka
,
Mikula? Galanda
,
Ludovit Fulla
,
Julius Koller
,
Stanislav Filko
i
Roman Ondak
. Els compositors musicals mes importants son
Eugen Sucho?
,
Jan Cikker
,
Alexander Moyzes
,
Vladimir Godar
i
Peter Machajdik
.
En el camp de la ciencia i la tecnologia, hi destaquen:
Jozef Murga?
,
Jan Bahy?
,
?tefan Bani?
,
Aurel Stodola
i
John Dopyera
. Els inventors hongaresos
Joseph Pertzval
i
Stefan Jedlik
tenien pares eslovacs.
Els eslovacs historiadors i politics mes destacats han estat
Pavel Jozef ?afarik
,
Matej Bel
,
Jan Kollar
,
Milan Rastislav ?tefanik
i
Alexander Dub?ek
. Hi ha dos principals linguistes que han codificat l'eslovac,
Anton Bernolak
i
?udovit ?tur
.
L'heroi eslovac mes conegut fou
Juraj Jano?ik
i tambe es destacat l'explorador i diplomatic
Moric Benovsky
.
-
-
Festival folkloric Moravia-Slovac
-
-
Pages eslovac de les muntanyes Tatra, 1908
-
Jan Francisci-Rimavsky poeta i revolucionari
-
Viola Valachova
partisana
-
-
-
-
-
-
-
-
-
- ↑
≪
Ethnologue - Slavic languages
≫. www.ethnologue.com. [Consulta: 16 marc 2011].
- ↑
The Slovak Spectator:
Census: Fewer Hungarians, Catholics ? and Slovaks
, 5 Mar 2012
[1]
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
(2010 census)
- ↑
≪
CIA.gov
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-12-26. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑
Population by Country of Birth & Nationality, Apr 2009 to Mar 2010 (UK)
- ↑
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-07-08. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑
≪
Hungarian census 2011
≫. Arxivat de l'
original
el 2019-07-17. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑
≪
Transindex.ro
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-11-09. [Consulta: 6 juliol 2014].
- ↑
≪
CSO Emigration
≫. Census Office Ireland. [Consulta: 29 gener 2013].
- ↑
Kirschbaum 1995
, p. 25
- ↑
Bagnell Bury
, John.
The Cambridge Medieval History
. Cambridge:
Macmillan
, 1923, p. 211.
- ↑
Ference Gregory Curtis. Chronology of 20th-century eastern European history. Gale Research, Inc., 1994.
ISBN 978-0-8103-8879-6
, p. 103
- ↑
V?d
, Archeologicky Ustav (?eskoslovenska Akademie).
The Great Moravia Exhibition: 1100 years of tradition of state and cultural life
, 1964.
- ↑
Eberhardt 2003
, p. 105
- ↑
Eberhardt 2003
, p. 104
- ↑
William Mahoney,
The History of the Czech Republic and Slovakia
, ABC-CLIO, 2011, p. 34
- ↑
17,0
17,1
Marsina 1997
, p. 17
- ↑
18,0
18,1
W. Warhola
, James. ≪
Changing Rule Between the Danube and the Tatras: A study of Political Culture in Independent Slovakia, 1993 - 2005
≫.
The
University of Maine
.
Orono, Maine
, United States.: Midwest Political Science Association 2005 Annual National Conference, April 9, 2005, 2005. Arxivat de l'
original
el 2012-09-15. [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑
19,0
19,1
Kirschbaum 1995
, p. 35
- ↑
Kirschbaum 1995
, p. 37
- ↑
Kamusella 2009
, p. 134
- ↑
22,0
22,1
Stefan Auer,
Liberal Nationalism in Central Europe
, Routledge, 2004, p. 135
Bibliografia
[
modifica
]
- Marsina
, Richard.
Ethnogenesis of Slovaks, Human Affairs, 7, 1997, 1
.
Trnava
,
Slovakia
: Faculty of Humanities,
University of Trnava
, 1997.
- Kamusella
, Tomasz
.
The Politics of Language and Nationalism in Modern Central Europe
.
Basingstoke
, UK (Foreword by Professor
Peter Burke
):
Palgrave Macmillan
, 2009.
ISBN 9780230550704
[Consulta: 4 gener 2009].
- Kirschbaum
, Stanislav J.
A History of Slovakia: The Struggle for Survival
. Nova York:
Palgrave Macmillan
;
St. Martin's Press
, marc 1995, p. 25.
ISBN 978-0-312-10403-0
[Consulta: 7 juliol 2014].
Arxivat
2008-09-25 a
Wayback Machine
.
- Malyarchuk
, B.A.;
Perkova
, M.A.;
Derenko
, M.V.;
Vanecek
, T.;
Lazur
, J.;
Gomolcak
, P. ≪
Mitochondrial DNA Variability in Slovaks, with Application to the Roma Origin
≫.
Annals of Human Genetics
. Journal compilation 2008 University College London, 72, 2, 2008, pag. 228.
DOI
:
10.1111/j.1469-1809.2007.00410.x
.
[
Enllac no actiu
]
- Eberhardt
, Piotr.
Ethnic Groups and Population Changes in Twentieth-Century Central-Eastern Europe: History, Data, Analysis
. M.E. Sharpe, 2003.
ISBN 978-0-7656-0665-5
.
- Miku?
, Joseph A.
Slovakia and the Slovaks
. Three Continents Press, 1977.
ISBN 9780914478881
. ≪The work is superbly illustrated by Martin Benka, a Slovak painter of comparable≫
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari